ATENCIÓ SOCIAL

​Colau rectifica i ja pensa en fer atenció a domicili sense prescindir de la privada

BComú havia promès en el seu programa electoral "municipalitzar" el servei per a la gent gran, però ara el govern municipal també estudia una fórmula mixta públic-privada

El gerent de Drets Socials, Ricard Fernández, admet que seria "molt difícil" la gestió directa municipal de les 3.000 treballadores de l'ajuda a domicili

El principal motiu per internalitzar els serveis socials és "dignificar" les condicions laborals i evitar caure en conflictes com el de la teleassistència

El rol indispensable de l'atenció a domicili: «Saps que estàs acompanyada»

| 19/02/2017 a les 09:00h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Societat, Ada Colau, Barcelona, serveis socials, atenció domiciliària, teleassistència, Ajuntament de Barcelona
La Sonia acompanya l'Antonia, una usuària d'atenció domiciliària de gairebé 90 anys | Jordi Jon Pardo
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El servei d'atenció domiciliària és el buc insígnia de les polítiques socials de l'Ajuntament de Barcelona: és el contracte més gran, amb unes 3.200 treballadores, uns 21.000 usuaris atesos i una despesa anual d'uns 70 milions d'euros. BComú, el partit d'Ada Colau, va prometre en el seu programa electoral "municipalitzar" el servei, però aquesta no és l'única fórmula per millorar-ne la gestió que explora el gerent de Drets Socials, Ricard Fernández, que té l'encàrrec de l'alcaldessa de definir un nou model d'atenció domiciliària.

Ara com ara internalitzar el servei és "legalment impensable", segons el gerent, perquè la contractació pública està limitada per les polítiques d'austeritat de l'estat espanyol. El govern de Colau també estudia un altra opció, la d'incrementar la presència pública sense prescindir de l'empresa privada. Segons ha avançat Fernández a NacióDigital, es tractaria d'un model "de cooperació públic-privada", a mig camí entre l'externalització vigent i una prestació directa del consistori, que és com havia nascut el servei, però del qual l'Ajuntament va cedir-ne la gestió diària.

Fins al febrer de l'any passat, prestaven el servei les entitats del tercer sector Suara i l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), però aquesta última va perdre el darrer concurs en benefici de dues empreses mercantils: Clece, empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez; i Valoriza Servicios a la Dependencia, del grup Sacyr. El nou contracte, que s'ha adjudicat per un total de 113,5 milions d'euros, s'allarga fins al 31 de desembre d'aquest any, i es pot prorrogar dos anys més. Suara manté la gestió en sis districtes i les dues altres empreses es reparteixen els quatre que tenia ABD.

Definir un nou model és una prioritat del mandat

La reflexió sobre el nou model de gestió abasta tots els serveis, com ara la teleassistència, però l'atenció domiciliària és la prioritat de l'àrea de Drets Socials, la qual està capitanejada per la tercera tinent d'alcalde, Laia Ortiz (ICV). "En aquest mandat ho hem de resoldre, i procurant el màxim acord amb les treballadores, els seus sindicats i les empreses", ha afirmat el gerent. Es mostra convençut del fet que, malgrat que ja s'està gairebé a l'equador del mandat, "pot donar temps d'executar" la decisió que es prengui sobre l'ajuda a domicili. Com a mínim, posar-la en marxa.

Les remunicipalitzacions s'han convertit en l'objectiu del mandat en molts ajuntaments catalans. En el programa electoral de BComú, a la pàgina 43, apareix un punt amb les promeses de Colau sobre l'atenció domiciliària, i que s'encapçala amb l'enunciat: "Posar la cura al centre de la política i municipalitzar el servei d'atenció domiciliària". En concret, s'hi preveu "definir un pla d'actuació i viabilitat per assolir la municipalització del SAD", que són les sigles del servei, a més d'altres mesures com fixar un preu/hora del servei que garanteixi un salari digne.

El gerent de Drets Socials, Ricard Fernández, admet que, ara com ara, internalitzar el servei és "legalment impensable" perquè la contractació pública està limitada per les polítiques d'austeritat de l'estat espanyol

Recuperar una gestió 100% municipal xoca ara amb les limitacions legals a la contractació pública, però també implicaria dificultats afegides. Fernández reconeix que és "molt difícil" sumar 3.200 treballadores a un ajuntament que ja en té 12.000, i més per la flexibilitat que demanda el servei, qualitat que no sol caracteritzar l'administració pública. A l'atenció domiciliària s'hi poden donar moltes casuístiques laborals que obliguen a actuar amb rapidesa, com quan algú es posa malalt o fa vacances i cal suplir-lo, però també derivades dels usuaris, com quan comuniquen a última hora, fins i tot amb la treballadora a la porta, que aquell dia no els cal el servei perquè ja hi ha un familiar.
 

La Sonia i l'Antonia a l'entrevista per NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo


A parer del gerent, cobrir el servei amb funcionaris té un efecte previsible: "És difícil que sigui tan eficaç" com ara. D'altra banda, el mateix govern de Colau sol argüir l'estalvi com un dels motius per municipalitzar serveis com l'aigua, però no és el cas de l'àmbit social, afirma Fernández. La part més cara d'aquest servei són els treballadors, de manera que internalitzar-los suposa automàticament un increment del cost, i és que un treballador municipal sol cobrar més que el d'una empresa externa.

Malgrat que ara sigui inviable una municipalització, Fernández assegura que encara no s'ha pres una decisió. "Sigui quina sigui la llei, estem mirant quines fórmules són possibles, i no hem tancat cap de les possibilitats", assegura. Malgrat això, tampoc se sent còmode amb el model d'externalització vigent. "Jo no puc estar satisfet quan les treballadores que fan 37 hores a la setmana cobren 950 euros nets", ressalta. I afegeix: "Em semblen que són condicions que no podem dir que no són un problema nostre".

Així, si es vol canviar el model, tot apunta que s'hagi d'optar per la cooperació públic-privada. Aquesta via hauria de permetre, segons Fernández, que "bona part de l'organització i flexibilitat sigui garantida per empreses que tenen més experiència i capacitat de fer-ho", però alhora que l'Ajuntament "participi plenament en la direcció diària del servei" i de les millores tecnològiques. La finalitat seria garantir la qualitat, si bé ara ja està assegurada a jutjar per les elevades notes de les enquestes als usuaris, i especialment "les condicions de dignitat del treballador", remarca.

"Estem mirant quines fórmules són possibles, i no hem tancat cap de les possibilitats", assegura Fernández, que té l'encàrrec de Colau de definir un nou model d'atenció domiciliària

El gerent barceloní aporta un exemple per avalar aquest model públic-privat. Es tracta de SBD Lloguer Social, una empresa mixta que es va crear a Sabadell per promoure habitatge de lloguer. L'Ajuntament posa el sòl, i el seu soci a la companyia, Cevasa, duu la gestió industrial, cosa que ha permès construir centenars d'habitatges. "Els objectius públics es compleixen bé, i probablement millor que si tot passés únicament per una empresa pública", assegura Fernández. De fet, Colau vol crear una iniciativa similar per incrementar el parc públic de lloguer social.

El tercer sector social veu inviable la remunicipalització

Des del tercer sector social es veu inviable remunicipalitzar l'ajuda domiciliària, i els arguments no disten gaire dels que reconeix Fernández: la dimensió del servei i que ha de ser molt flexible. "Jo no ho faria", afirma amb rotunditat la gerent de l'associació ABD, Àngels Guiteras, qui també havia presidit la Taula del Tercer Sector Social. Acumula una dilatada experiència en el servei: ABD va assumir-ne una part per primer cop el 1998, i l'ha gestionat fins a 11 anys. Segons Guiteras, de tots els serveis d'atenció a les persones, l'ajuda a domicili és el que suposa "la gestió més complexa". En la seva opinió, "té camí de millora, però no passa per funcionaritzar els treballadors i la gestió".
 

La Sonia i l'Antonia a l'entrevista per NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo


Considera que cal canviar els criteris de contractació, i reivindica l'experiència acumulada per les entitats del tercer sector en la prestació de serveis socials davant de "l'intrusisme professional", és a dir, que empreses que pertanyen a grans grups constructors s'adjudiquin l'atenció domiciliària, com Clece i Valoriza en l'últim concurs. "Els serveis d'atenció a les persones s'haurien de portar preferentment per les entitats del tercer sector social, i mentre no canviem les regles del joc aniran passant aquestes coses", reclama.

En el mateix sentit, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, defensa la gestió de les entitats socials a Barcelona. "Comparar serveis d'atenció a les persones amb la gestió de l'aigua, que el consistori també planteja municipalitzar, és confondre debats. Creiem que el camí és el de la concertació social, és a dir, que es prioritzin les empreses del tercer sector", argumenta. També reclama que el Govern acceleri l'aprovació de la nova legislació que hauria de contemplar aquesta possibilitat. A més, afegeix que no és estrany que empreses privades, com Clece o Valoriza, s'interessin per la gestió de serveis socials, perquè "amb la crisi, l'obra pública on feien negoci s'ha enfonsat, mentre que els serveis d'atenció a les persones aniran en augment els propers anys".

"[L'atenció domiciliària] té camí de millora, però no passa per funcionaritzar els treballadors i la gestió", afirma Àngels Guiteras, gerent de l'associació ABD i ex-presidenta de la Taula del Tercer Sector Social

A l'altra banda de la discussió, tant Clece com Valoriza defensen la seva gestió i neguen que siguin alienes a l'atenció social, mitjançant respostes per escrit. Clece destaca que la seva aportació al sector dels serveis socials "no és nova", ja que l'any 2000 va decidir diversificar la seva activitat i des de llavors la seva presència en aquest àmbit "ha estat creixent en tots els mercats": gestiona serveis que sumen més de 136.000 beneficiaris entre Espanya i el Regne Unit, dels quals uns 4.000 a Barcelona. A la capital catalana ja va gestionar dues de les quatre zones de l'atenció domiciliària en el període 2009-13.

En la seva opinió, en aquests 15 anys "ha demostrat la capacitat de gestió; la qualitat dels serveis, avalada pel grau de satisfacció de clients i usuaris, la sensibilitat i l'especialització que requereix aquesta activitat". Clece avisa l'Ajuntament que, si opta per remunicipalitzar el servei, ha de tenir present que "la transició requeriria uns terminis adequats" per garantir aspectes com l'assistència, l'eficiència i la qualitat perquè resulti una alternativa diferencial a l'externalització. "No es tracta de demonitzar uns o altres", sinó que l'usuari rebi el servei amb els mateixos estàndars de qualitat, independentment del model de gestió, defensa.

Valoriza presta serveis d'ajuda a domicili a més de 30.000 persones, de les quals 3.796 són a Barcelona, on s'ha estrenat aquest 2016. Defensa que garanteix als col·lectius de dependents i a les administracions públiques "la qualitat dels serveis prestats". De fet, el 2016 ha entrat en el grup de les cinc primeres empreses del sector d'atenció a persones en situació de dependència a Espanya en haver entrat en municipis com Madrid, amb 14.000 usuaris, i la capital catalana.

La lluita per millorar les condicions laborals

El malestar dels treballadors per les condicions laborals en l'àmbit social ha esclatat els últims mesos en un altre servei que també està externalitzat, el de la teleassistència. Segons la presidenta del comitè d'empresa, Consuelo Espejo, el 70% del personal cobra entre 750 i 998 euros mensuals, i estan subjectes al conveni de la dependència, el qual no s'ajusta a la seva activitat i demanen corregir-ho. A més, reclamen que s'apugin els salaris i que es redueixi la jornada laboral, ara de 1.792 hores anuals, és a dir, 40 hores setmanals. Segons ella, aquest volum d'hores "és esgotador" per la feina que fan i "l'absentisme que hi ha és molt alt".
 

Protesta dels treballadors de teleassistència en un ple de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Al desembre van recórrer a la vaga per reclamar millors condicions laborals. En la seva opinió, per aconseguir-les cal municipalitzar el servei, però aquesta idea no sembla que estigui en els plans més immediats del govern de Colau, com a mínim a jutjar per la recent l'adjudicació del contracte per gestionar el servei per segon cop consecutiu a la multinacional d'origen britànic Tunstall Televida. Amb Xavier Trias se li va adjudicar per al període 2013-14 per un import de poc més de 20 milions d'euros, i es va prorrogar dos anys, i amb Colau, l'ha obtingut per a tres anys (2017-19) per 34,2 milions.

El servei té unes 200 treballadores. Tunstall Televida situa el sou més comú en els 1.030,45 euros bruts en 14 pagues, si bé en funció de la categoria pot oscil·lar entre els 946,93 euros d'una auxiliar administrativa i els 1.200,83 euros del lloc de coordinadora. Mar Entrambasaguas, directora de Desenvolupament Estratègic de Negoci de l'empresa, assegura que estan "disposats a millorar" els sous i que entén el malestar.

Depenen del conveni estatal de dependència, el qual fa tres anys que té les negociacions paralitzades, cosa que ha provocat "tres anys amb salaris paralitzats", explica Entrambasaguas. L'empresa té més de 500 treballadors a Catalunya i treballen per un conveni propi de teleassistència, el qual es podria tenir a la tardor com a molt aviat. Segons ella, la major part dels comitès d'empresa hi estarien d'acord, però no el de Barcelona, que demana un específic a la ciutat, cosa que la directiva considera "il·lògic".

El model de teleassistència també a debat

Les treballadores no es queixen només de les condicions laborals. "L'únic que s'està fent és empitjorar el servei", ha afirmat la presidenta del comitè d'empresa. Amb el nou contracte s'ha introduït el copagament en el cas dels domicilis sense línia fixa de telèfon. A més, el 2013 eren unes 209 treballadores per atendre uns 40.000 usuaris. Ara segueixen sent unes 200, però els atesos s'han més que doblat i ja superen els 80.000.

És més, malgrat que eren menys beneficiaris, el pressupost anual era més alt. Segons Entrambasaguas, té sentit que baixi el pressupost malgrat augmentar els usuaris perquè la tecnologia avança molt ràpid i el preu baixa. Ara està a un preu mitjà a Catalunya de 15 euros per usuari i mes, i fa cinc anys, quan gestionava el servei Asispa, estava per sobre dels 20 euros. A més, si cal l'Ajuntament hi posa més diners si es fa més servei del previst.

Entrambasaguas subratlla que la teleassistència sempre s'ha prestat amb un model públic-privat, i el reivindica perquè l'empresa aporta eficiència, flexibilitat i innovació tecnològica, però el titular és l'administració pública, que supervisa el servei. "Es confia en el model perquè els resultats han estat excel·lents pel que fa a la satisfacció de les persones i l'eficiència", argumenta, i rebla: "Ho fem bé quan he renovat contractes amb totes les administracions".

A Espanya, Televida va néixer el 1994, als inicis de la teleassistència. El grup de Tunstall, on es va integrar aquesta empresa, desenvolupa i fabrica programari d'aquest servei, està present en més de 51 països i té més de 4 milions d'atesos. A Espanya treballa amb sis comunitats autònomes, però a Catalunya és on concentra més usuaris, 170.000 dels més de 300.000 de l'Estat: les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, i el servei en aquestes mateixes tres ciutats, a més de Reus. Ara se centra en aconseguir adjudicar-se el servei a Madrid ciutat, on, com a Barcelona, governa un altre ajuntament "del canvi", pilotat per Manuela Carmena.
 

Les reivindicacions de la teleassistència van arribar a la manifestació de l'1 de Maig. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

no da ni una
Anònim, 19/02/2017 a les 10:16
+19
-0
Colau no das ni una dimite que formaras un desastre.
Això es el que fa aquest model d ciutat
Anònim, 19/02/2017 a les 10:44
+18
-0
Això si!!
Tots els hotels fora, tots el que porten o porterien activitat a la ciutat fora!
Sisplau que algu em digui cuanta gent hi havia a l'ajuntament de BCN a principis de 2015 i cuanta gent hi haura cuan aquesta dona surti de l'ajuntament que molt en temo que amb tota la campanya que li fan i la poca inteligencia que corra avui en dia poden ser 8 anys!
Apostes: 20% més!
Periodismo teledirigido.
Anònim, 19/02/2017 a les 13:49
+2
-5
Hemos triunfado con el tema de los refugiados.
Ahora toca la asistencia domiciliaria.
Todo, menos noticias.
A Evita Colau, sense estima
Edgar D., 19/02/2017 a les 15:07
+8
-0
Colau és molt fàcil prometre en les campanyes electorals ... però després al governar t'assabentes que la manta és curta i si et tapes el cap es destapes els peus. Podries ser més humil, reconèixer algun dels teus molts errors i que si estàs com a alcaldessa només és gràcies a la lletja lluita bruta de l'estat contra Trias. Sé que no ho faràs mai... perquè tens tots els mateixos defectes de la vella política.
Internalitzar.
Joan Vilaseca i Noguera, 20/02/2017 a les 08:50
+2
-0
Bon dia Colau,
O sia que internalitzar aquets serveis, és "legalment impensable" segons diu el gerent de Drets Socials Ricard Fernàndez, mira que bé.
També diu que incrementar el núm de treballadors en 3.200 quan l'Ajuntament en té 12.000 seria insuportable per les arques municipals,. Però el que té més gracia, és quan diu que un treballador públic sol cobrar més que un de privat, i encara en té més quan diu que l'empresa pública no és tan flexible i efectiva com la privada.- mare meva quines coses de dir.
Per cert si no llegeixo malament, les empreses que donen aquest servei a Barcelona són ACS i Sacry de Florentino Pérez. Sense comentaris.
Buenos días i passi-ho bé
A/a. Sra. Colau i Sr. Fernández
Anònim, 23/02/2017 a les 19:57
+5
-0
Bona tarda Sra. Colau i Sr. Fernadez,
tant si es municipalitza com sinó, l´actuació per millorar les condicions laborals dels treballadors tant al SAD com a Teleassistència ja clama al cel. Volen una molt bona qualitat de servei però pagant uns sous precaris als professionals que treballen. Les empreses que guanyen els concursos siguin mercantils o sense ànim de lucre juguen al joc i amb les regles que posen vostès, que són els culpables reals de que es perpetuï aquesta precarització.
La seva obligació es responsabilitzar-se de tota la població que rep i dóna el servei, si volen qualitat, l´han de pagar, els serveis socials es basen en detectar necessitats i procurar els recursos adients, la paraula ajudar en aquesta feina no es refereix a quelcom altruïsta o de voluntariat, és una feina a canvi d´un sou, igual que les seves Sra. Colau i Sr. Fernández, amb les conseqüents responsabilitats i obligacions.
També vull que es posin a la pell dels professionals quan han de patir subrogacions d´empreses, que entre d´altres poden comportar possibles acomiadaments, canvis de local per a la plantilla d´oficines que pateixen la decisió d´algú que per estalviar costos de lloguer els fiquen a treballar en un "zulo" sense llum natural ni quasi ventilació, el volum de feina que implica un estrés mental i emocional, el mareig de ratios que pateixen els coordinadors de SAD que no poden estar al 120% cada dia, una figura essencial però invisible per vostès i pels mitjans de comunicació pel que veig, i un altre cop sous precaris per tothom a canvi de portar casos que la seva complexitat pot escapar fins i tot als propis serveis socials bàsics, perquè no només els professionals acompanyen a compres als usuaris, no només porten casos de dependència també porten casos de salut mental, infància, risc d´exclusió que la responsabilitat que comporten no està pagada ... en fi la llista és molt llarga.
Vostès cobren el sou que els paguem els ciutadans per la seva feina, actuïn en conseqüència que per aquest motiu han sortit votats i procurin el gir que necessita la societat en l´àmbit dels serveis socials.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La manifestació d'aquest dissabte a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular | El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 23:06 OPINIÓ Rendir-se no és una opció. Article de Laura Pinyol.
 22:30 LA VEU DE NACIÓ Diguem no. Article de Germà Capdevila. 
 22:29 OPINIÓ Confrontació. Article de Jaume Barberà.
 22:28 OPINIÓ Eleccions o independència? Article de Quim Torra.
 22:13 Carod-Rovira demana a l'expresident de la Generalitat i actual senador José Montilla que no voti  «contra Catalunya».
 21:50 Rajoy pot controlar el Govern si no va impedir l'1-O? Cinc claus per a una setmana decisiva. Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular. El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència. Informen Ferran Casas Joan Serra.
 21:40 ERC arrasaria en unes noves eleccions al Congrés, segons una enquesta d'«El Periódico». Els republicans superarien amb claredat els "comuns" i el PDECat obtindria la mateixa representació que PP i Ciutadans.
 21:08 Ertzaines promouen un manifest a favor dels Mossos i Trapero. Els agents bascos surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix.
 20:40 L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta d'escons al Parlament, segons una enquesta d'«El Periódico». ERC, PDECat i CUP també sumarien més vots que en els comicis del 27 de setembre del 2015.
 20:30 Els "comuns" reclamen un nou front constituent per aturar l'ofensiva de l'Estat, per Sara González. El partit de Xavier Domènech proposa a l'independentisme sumar esforços entorn a la Taula per la Democràcia sense convocar eleccions. "El calendari dels 18 mesos ha fracassat. No es tracta de renunciar a la independència, sinó de recalendaritzar-ho tot", diu un dirigent de la direcció.
 19:59 L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest diumenge, des de París, que unes eleccions a Catalunya convocades per l’Estat a partir del 155 “no serien una solució”. Tot i admetre que uns comicis “tard o d’hora” se celebraran, perquè “s’ha arribat a l’esgotament d’un procés”. Colau ha demanat una convocatòria a les urnes  amb “una normalitat institucional, sense una DUI i ni el 155”.
 19:45 Serret alerta que l'aplicació del 155 «posa en risc les polítiques agràries». La consellera d'Agricultura ha afirmat que durant els pròxims dies el Govern estudiarà amb més detall les implicacions que pot suposar l'aplicació de l'article per part de Madrid.
 18:49 El Sindicat de Periodistes de Catalunya rebutja "frontalment i radicalment" la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans. Afirma que és un "intervencionisme desmesurat i interessat" i que "vulnera les competències del Parlament". Considera "especialment sagnant" que ho faci un Govern caracteritzat per una utilització dels mitjans públics estatals com la RTVE. "Pura ironia" que ho facin en nom de la "informació veraç, objectiva i equilibrada".
 18:34 Centenars de persones s'han aplegat aquest diumenge, a primera hora de la tarda, davant la caserna del Bruc per donar suport a les forces armades. Els manifestants han entonat càntics a favor del rei Felip VI i l'exèrcit i han demanat l'empresonament de Puigdemont i Trapero.
 18:20 El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest diumenge, en la cloenda del congrés del partit de Madrid, que "s'activi el 155 dependrà de la decisió última de Puigdemont". Sánchez ha apuntat que tots els estats membres de la UE "tenen el seu propi 155 per afrontar els embats unilaterals per intentar trencar la integritat territorial". "Ningú ha fet tant contra aquest autogovern de Catalunya com el secessionisme", ha determinat i ha carregat contra el Govern: "El problema de Catalunya no és Espanya, sinó els seus mals governants". 
 18:09 ERC posa en mans de José Montilla la continuïtat del PSC al govern comarcal del Bages, informa Pere Fontanals. Els republicans veuen inviable l'acord si el socialista català al Senat vota a favor de l'aplicació del 155.
 17:50 El PDECat manté el pacte de govern amb el PSC a Girona. Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155.
 17:35 VÍDEO Els Bombers de Manresa fan sonar les sirenes en protesta per l'aplicació del 155.
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Un centenar d'agents de la policia basca surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González | Adrià Costa
Ferran Casas | 5 comentaris
01/01/1970
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 4 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"