17
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
18:53h
La paret legal que el govern espanyol va construir el 2014 per desgastar l'independentisme actua, ara, en favor del procés. A l'altra banda del mur, el Govern i el Parlament es mostren indiferents a les invectives del Tribunal Constitucional, que aquesta setmana ha tornat a advertir –sense èxit- el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de les conseqüències dels incompliments. L'equip de Rajoy va tallar la línia del telèfon vermell amb Convergència convençut que tot plegat era una tàctica negociadora, i ara ni disposa de marge polític de maniobra ni troba interlocutor al Palau de la Generalitat. El compte enrere pel referèndum està en marxa, i al fil musical de l'edifici de Regionales del complex de La Moncloa sona Space Oddity de David Bowie: "Can you hear me, Major Tom?"
Rajoy acumula ja tres operacions fallides en aquest procés. El pal (l'"operació Catalunya") encara dona maldecaps en forma d'una comissió d'investigació sobre el Fernández Díaz gate, llapis de memòria trobats en calaixos i fascicles setmanals d'intrigues protagonitzades per Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Moragas, mà dreta del president espanyol. La toga (judicialització del procés) ha alimentat la dimensió èpica del sobiranisme, que viu de la mobilització, i no ha desfermat el pànic entre el cos de funcionaris de la Generalitat, destinataris finals del missatge. I la pastanaga ("operació diàleg") no ha temptat cap dels actors de la revolta ni ha servit tampoc per captar nous adeptes entre la societat civil catalana. L’equip de Sáenz de Santamaría –que es juga el seu prestigi polític en la gestió de la qüestió catalana- es prepara per al xoc, que ja considera inevitable. 3, 2, 1...
L'horitzó polític de La Moncloa té un únic clar entre els núvols: la possibilitat que davant el bloqueig, el govern de Puigdemont acabi convocant unes eleccions anticipades que capgirin els pols de la política catalana: de la independència a l'eix dreta-esquerra. L'esperança confessa la cúpula del PP és que –independentment de si es diu o no que aquestes són unes eleccions plebiscitàries- el sobiranisme (que anirà per separat a les urnes) no torni a sumar, i ERC –vist com a virtual guanyador dels comicis- acabi forçat a penjar l'estelada a l'armari de les causes pendents i s'aboqui a un tripartit d'esquerres. L'objectiu: situar de nou l'independentisme a nivells manejables i oferir estabilitat com a valor social, tal com l'Estat va fer amb èxit al País Basc.
Còctel de mesures
Per fer-ho possible, Rajoy disposa d'un últim còctel político-jurídic. En primer lloc, passa per construir una relació directa amb els sectors de la societat civil catalana que s'han oposat frontalment a l'independentisme i que es queixen als quadres del PP d'un suposat abandó per part de l'executiu espanyol. La Moncloa ja no veu el Govern com a interlocutor, però no renuncia a trobar un ancoratge a Catalunya. El relat del suport a l'unionisme català i la suposada "violència" del sobiranisme, sumat als missatges del president espanyol per "recuperar les institucions catalanes" i la inestabilitat "social i econòmica" de la CUP busquen etiquetar de radical la base social que dona suport al procés i avalar actuacions més contundents.
El segon ingredient consisteix, precisament, en ensenyar la pota de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en cas de convocatòria del referèndum. És l'"operació precinte", que segons els manuals jurídics de La Moncloa requereix, primer, fer un advertiment explícit –aprovat al consell de ministres- al president de la Generalitat. L'entorn de Rajoy, que ha dit que actuarà de manera "proporcional", recorda l'exemple del 1989 a les Canàries, quan el govern de Lorenzo Olarte es negava a aplicar el nou marc fiscal europeu i parlava de crear un estat lliure associat. Aleshores n'hi va haver prou amb que el govern de Felipe González aprovés el requeriment previ a l’aplicació del 155 i enviés el secretari d’Estat d'Hisenda –Josep Borrell- a les Canàries per fer desistir Olarte.
El problema, però, és que Catalunya no és Canàries, que –a força d’utilitzar-lo- el discurs de la por ha perdut efectivitat, i que el Govern no dóna mostres de fer passos enrere. Sobre la taula hi ha la possibilitat que la Generalitat provi de fer coincidir el referèndum amb unes eleccions, fet que impossibilitaria precintar col·legis i alhora posaria contra les cordes una hipotètica actuació dels Mossos sota les ordres de l'executiu espanyol. El pols està servit, i tindrà avantatge el bàndol que estigui disposat a acceptar les conseqüències de la seva determinació.
Rajoy acumula ja tres operacions fallides en aquest procés. El pal (l'"operació Catalunya") encara dona maldecaps en forma d'una comissió d'investigació sobre el Fernández Díaz gate, llapis de memòria trobats en calaixos i fascicles setmanals d'intrigues protagonitzades per Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Moragas, mà dreta del president espanyol. La toga (judicialització del procés) ha alimentat la dimensió èpica del sobiranisme, que viu de la mobilització, i no ha desfermat el pànic entre el cos de funcionaris de la Generalitat, destinataris finals del missatge. I la pastanaga ("operació diàleg") no ha temptat cap dels actors de la revolta ni ha servit tampoc per captar nous adeptes entre la societat civil catalana. L’equip de Sáenz de Santamaría –que es juga el seu prestigi polític en la gestió de la qüestió catalana- es prepara per al xoc, que ja considera inevitable. 3, 2, 1...
L'horitzó polític de La Moncloa té un únic clar entre els núvols: la possibilitat que davant el bloqueig, el govern de Puigdemont acabi convocant unes eleccions anticipades que capgirin els pols de la política catalana: de la independència a l'eix dreta-esquerra. L'esperança confessa la cúpula del PP és que –independentment de si es diu o no que aquestes són unes eleccions plebiscitàries- el sobiranisme (que anirà per separat a les urnes) no torni a sumar, i ERC –vist com a virtual guanyador dels comicis- acabi forçat a penjar l'estelada a l'armari de les causes pendents i s'aboqui a un tripartit d'esquerres. L'objectiu: situar de nou l'independentisme a nivells manejables i oferir estabilitat com a valor social, tal com l'Estat va fer amb èxit al País Basc.
Còctel de mesures
Per fer-ho possible, Rajoy disposa d'un últim còctel político-jurídic. En primer lloc, passa per construir una relació directa amb els sectors de la societat civil catalana que s'han oposat frontalment a l'independentisme i que es queixen als quadres del PP d'un suposat abandó per part de l'executiu espanyol. La Moncloa ja no veu el Govern com a interlocutor, però no renuncia a trobar un ancoratge a Catalunya. El relat del suport a l'unionisme català i la suposada "violència" del sobiranisme, sumat als missatges del president espanyol per "recuperar les institucions catalanes" i la inestabilitat "social i econòmica" de la CUP busquen etiquetar de radical la base social que dona suport al procés i avalar actuacions més contundents.
El segon ingredient consisteix, precisament, en ensenyar la pota de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en cas de convocatòria del referèndum. És l'"operació precinte", que segons els manuals jurídics de La Moncloa requereix, primer, fer un advertiment explícit –aprovat al consell de ministres- al president de la Generalitat. L'entorn de Rajoy, que ha dit que actuarà de manera "proporcional", recorda l'exemple del 1989 a les Canàries, quan el govern de Lorenzo Olarte es negava a aplicar el nou marc fiscal europeu i parlava de crear un estat lliure associat. Aleshores n'hi va haver prou amb que el govern de Felipe González aprovés el requeriment previ a l’aplicació del 155 i enviés el secretari d’Estat d'Hisenda –Josep Borrell- a les Canàries per fer desistir Olarte.
El problema, però, és que Catalunya no és Canàries, que –a força d’utilitzar-lo- el discurs de la por ha perdut efectivitat, i que el Govern no dóna mostres de fer passos enrere. Sobre la taula hi ha la possibilitat que la Generalitat provi de fer coincidir el referèndum amb unes eleccions, fet que impossibilitaria precintar col·legis i alhora posaria contra les cordes una hipotètica actuació dels Mossos sota les ordres de l'executiu espanyol. El pols està servit, i tindrà avantatge el bàndol que estigui disposat a acceptar les conseqüències de la seva determinació.