Pensions

L'equació de les pensions: assegurar la jubilació en un país envellit, amb atur estructural i sous baixos

El Banc d'Espanya obre el debat sobre la revisió del sistema amb una recepta que inclou endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys, rebaixar prestacions i recórrer a plans privats

Els experts consultats per NacióDigital veuen inevitable reformes per actualitzar el model: plantegen explorar la via dels impostos i alerten dels perills que comporta l'aposta per una economia apuntalada en la precarietat laboral

El Banc d'Espanya proposa endarrerir l'edat de jubilació per assegurar les pensions

| 16/02/2017 a les 21:50h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, prestacions, atur, sous baixos, Luis María Linde, govern espanyol, Miquel Puig, Núria Bosch, Miren Etxezarreta, jubilació, pensions
Un jubilat en un bus de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El darrer informe del Banc d'Espanya ha obert un debat que fins ara ha estat intocable: el de la reforma del sistema de pensions. La crisi econòmica, la fórmula de creixement i la piràmide poblacional expliquen per què és necessari reformular un model que ha entrat en fallida. Espanya té 3,7 milions de persones a l'atur i els informes de les entitats socials apunten que es consolida l'existència d'una classe treballadora empobrida. De retruc, en reben les pensions.

A aquest escenari que no afavoreix les cotitzacions, se li suma una població envellida. A hores d'ara hi ha un 18,7% de la població de l'Estat (més de 8,3 milions de persones) que supera els 65 anys d'edat i es calcula que l'any 2031 seran un 25,6% del cens. Per contra, la població activa, és a dir, en edat de treballar, és de 38,47 milions i es preveu que es redueixi en 1,7 milions en els pròxims 13 anys.

La situació ha empès el Banc d'Espanya a receptar que s'endarrereixi l'edat de jubilació fins als 67 anys, es recorri als plans privats de pensions i es rebaixin les prestacions d'un sector de la població que ja ha anat perdent capacitat adquisitiva. En els darrers set anys, les pagues dels pensionistes han pujat un 5% però, en paral·lel, la inflació ha crescut un 9,1%. Això significa que s'han produït quatre punts de pèrdua de capacitat adquisitiva, que es tradueixen en uns 42 euros al mes menys de mitjana tenint en compte que la pensió mitjana és de 1.050 euros.

Els experts veuen necessari afrontar reformes per adaptar el sistema a la realitat del moment i posen sobre la taula la necessitat de buscar altres vies per finançar les pensions. També alerten dels riscos i les conseqüències que suposa que el model econòmic pivoti en la precarietat laboral. Núria Bosch, Miquel Puig i Miren Etxezarreta radiografien l'escenari, reflexionen sobre la fórmula plantejada pel Banc d'Espanya i proposen solucions alternatives.
 

Un grup de jubilats d'Olot, en una imatge d'arxiu Foto: Martí Albesa


1. És imprescindible allargar l'edat de jubilació als 67 anys?

L'economista Miquel Puig posa perspectiva a la situació del sistema de pensions. Recorda que el "pacte intergeneracional" subscrit dècades enrere ha entrat en situació de "desequilibri" perquè a la població espanyola creix més el nombre de jubilats que el de joves amb feina. "El sistema és insostenible si les pensions s'han de pagar només amb les contribucions dels joves. Per això, apareixen propostes com retallar les prestacions o allargar l'edat de jubilació. Però hi ha altres vies que no passen només per les contribucions dels treballadors", sosté Puig, doctor en Economia i articulista.

La doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials Núria Bosch considera imprescindible que l'edat de jubilació s'allargui fins els 67 anys bàsicament per la relació que hi ha entre la quantitat de persones jubilades i la de població activa, que "cada cop té més gent sobre les seves espatlles per mantenir". Bosch argumenta que tenir 65 anys no és el mateix que fa tres dècades. "La gent viu més anys i arriba en millors condicions de vida", afirma. Sí que considera, però, que cal tenir en compte certs sectors -i posa d'exemple el de la mineria- en què l'edat sí que és un factor determinant perquè els treballadors es puguin jubilar abans.

Miquel Puig: "El sistema és insostenible si les pensions s'han de pagar només amb les contribucions dels joves"

L'economista Miren Etxezarreta, en canvi, es mostra crítica amb les receptes del Banc d'Espanya, inclosa la proposta d'allargar l'edat de jubilació. "És una solució falsa. Cap persona a partir dels 50 anys troba una nova feina i les empreses no contracten treballadors a aquestes edats, al contrari, forcen pre-jubilacions", raona Etxezarreta, doctora en Economia i activista vinculada a moviments socials. L'economista basca considera que "el problema de les pensions s'ha construït" per beneficiar els interessos del "capital financer". No considera que hi hagi una dificultat per pagar les pensions sinó que el model utilitzat fins ara -només basat en les contribucions dels treballadors- es pot repensar buscant altres vies que aportin recursos, com la impositiva.    
 

Luis María Linde, aquest dimecres al Congrés dels Diputats Foto: Europa Press


2. Hi ha receptes alternatives a la del Banc d'Espanya?

La fórmula plantejada pel Banc d'Espanya, que compta amb el vistiplau del govern espanyol -aquest dimecres al Congrés es va demostrar que hi ha sintonia entre el governador de l'ens regulador, Luis María Linde, i el missatge defensat pel PP-, ha actualitzat la reflexió sobre la viabilitat del model. I els experts veuen alternatives a endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys, rebaixar prestacions i recórrer a plans privats per fer viable l'atenció als pensionistes. Tal com exposa Etxezarreta, una via per sufragar el cost de les pensions seria la dels impostos. "Fer pagar més els que més tenen", puntualitza. L'economista basca recorda que "cap altra despesa es cobreix només amb les cotitzacions dels treballadors" i es mostra poc partidària de les solucions aportades pel Banc d'Espanya. "Si ens proposen plans privats, per què no podem incrementar les aportacions a les arques públiques en lloc de passar per la banca?", es pregunta.

Puig manté la tesi que el sistema actual és "massa rígid". "Pagar una part de les pensions també amb impostos no és desgavellat", afirma. Recorda, però, que per incrementar la pressió fiscal és indispensable un "pacte social". Sense perdre de vista que les particularitats de l'economia dels països de l'Europa septentrional és diferent de la de l'estat espanyol, Puig puntualitza que "hi ha un moviment al nord d'Europa que passa per allargar l'edat de jubilació", per "forçar l'estalvi dels joves" i per alliberar els jubilats de les restriccions de poder treballar. Posa d'exemple Suècia, on s'orienten les contribucions a plans de pensions privats per completar el sistema públic.

Núria Bosch: "Si hi hagués més bonança i una etapa de creixement, hi hauria més ingressos i seria un estímul"

Bosch comparteix la lectura que es pot evitar que les prestacions del servei públic de pensions es redueixin si es busquen fórmules per finançar-les a partir de la borsa d'ingressos generals i no només a partir de les cotitzacions. Ara bé, una cosa és evitar que baixin, diu Bosch, i l'altra que es puguin incrementar, un fet que avisa que és "difícil". És per això que considera que els plans privats de pensions poden ser una manera de "complementar" les prestacions. Recorda que, de fet, el sistema de pensions ha quedat tocat, sobretot, arran de la crisi econòmica. "Si hi hagués més bonança i una etapa de creixement, hi hauria més ingressos i seria un estímul", assegura.
 

Un grup de dones de Ribera de Cardós fent exercicis de memòria. Foto: ACN

 
3. Quins errors ha comès el govern espanyol?

Les pensions són una qüestió sensible i qualsevol retallada de les prestacions influeix en una bossa molt rellevant d'electors. El cost electoral que pot tenir qualsevol tisorada aplicada a les pensions o al poder adquisitiu dels jubilats ha condicionat les decisions dels grans partits. "Tots diuen que les pensions no es toquen", subratlla Puig. Però més enllà del temor al càstig electoral, els partits que han comandat el govern espanyol han comès errors, alguns motivats per l'immobilisme o per la incapacitat d'actuar sobre el model productiu. "El gran error d'Espanya ha estat permetre que la xifra d'atur es disparés i apostar per una economia de salaris baixos. Es creen llocs de treball però cotitzen massa poc, i això és un problema", sosté Puig.

"La guardiola de les pensions s'ha reduït pel deteriorament del mercat laboral, que no ofereix salaris decents i prioritza la temporalitat"

La manera en com s'ha afrontat la crisi econòmica és, també segons Bosch, el principal error que s'ha comès. Hauria calgut, diu, un altre model productiu per evitar un "atur estructural". Si hi ha dèficit a la guardiola de la Seguretat Social no és perquè "s'hagin pagat pensions de més" sinó perquè s'ha fet una política econòmica "errònia", que ha provocat un "dèficit" pel qual els governs s'han vist abocats a recórrer als recursos arraconats. "La guardiola de les pensions havia de servir pel que arribarà d'aquí a cinc o sis anys, quan es jubili una generació de treballadors que ha cotitzat sempre. De fet, ara hauríem d'estar estalviant", completa Puig.

La lectura d'Etxezarreta és més contundent. Repeteix que el "principal error" és limitar la fórmula per pagar les pensions a les contribucions -sense explorar altres vies- però també posa el focus en les decisions "polítiques" que han dibuixat l'escenari actual. "La guardiola de les pensions s'ha reduït pel deteriorament del mercat laboral, que no ofereix salaris decents i prioritza la temporalitat", raona l'economista basca, que lamenta l'enfocament de l'anomenat "problema" de les pensions. "S'ha camuflat la realitat amb el missatge que no hi ha diners", afirma Etxezarreta. "Però les decisions que es poden prendre són estrictament polítiques", sentencia.  

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sorpresa de artículo.
Anònim, 16/02/2017 a les 22:57
+9
-136
Cómo es que os importa el sistema de pensiones de los fachas españoles?
Cuando seamos independientes, los jubilados (que además vivirán mas años) cobrarán lo que no está escrito, vamos que se van a forrar!
De momento estamos intentando pagar la extra a nuestros funcionarios.
Pero paciencia! Cuando seamos independientes, os vamos a exprimir de tal forma, que habrá dinero incluso para los que no pegan ni golpe.
Qui és el B.E. per opinar?
Anònim, 16/02/2017 a les 23:40
Molt interessant
+143
-5
PENSIONISTES: L'ÚNICA SOL-LUCIÓ PER A NOSALTRES ES UNA REPÚBLICA CATALANA.
A catalunya hi ha menys atur.
Els sous son més alts i es cotitza més.
L'edat mitjana és més jove que a caspanya.
I sense espoli fiscal, creariem més llocs de treball i per tant, més cotitzacions.

Expliqueu això als vostres amics jubilats. Que no tinguin cap por.

A la resta de Caspanya tremolaran quan marxem !
!Vivan las cadenas!
Anònim, 17/02/2017 a les 01:36
Molt interessant
+157
-8
Los que se sienten españoles en Cataluña, ¿son conscientes que para España son tan catalanes como Pujol, que las condiciones de vida que les esperan si continua la actual situación de dominio no hará sino empeorar?

¿No se dan cuenta que, solo por el hecho de vivir donde viven, sus infraestructuras reciben más del cuarenta por ciento menos inversión y mantenimiento que en cualquier otro lugar de España?

¿Que sus declaraciones de hacienda son escrutadas com infinita mayor atención que si fueran de Badajoz, por ejemplo?

¿Cómo creen que agradecerá España sus desvelos en desprestigiar la tierra que los acoje y disculpar sin motivo aquella que les escupió?

¿Son conscientes que defendiendo lo que creen suyo solo mantienen una oligarquia, de derechas o izquierdas, que siempre acaba con sus ex-ministros en puestos de dirección de las empresas eléctricas, banco de España, cosejos de administración de bancos, que son los encargados de continuar dándoles por culo hasta que mueran?

Les deseo una vida larga, larguísima, a aquellos que se pasan el dia insultando a los catalanes por querer recuperar su libertad.

Y cuando ya no puedan retener sus heces y se orinen encima y necesiten ayuda hasta para comer como hace mi pobre madre, que tengan la cabeza suficientemente clara como para arrepentirse de lo que han hecho.

No hay nada más repugnante que un esclavo defendiendo a su amo ante otros esclavos.
pensions
Jaume Vives, 17/02/2017 a les 07:11
Interessant
+89
-2
Si un estat no serveix per pagar pensions , que abans ja es pagat, no serveix per tenir escola i sanitat pública decent, ni serveix per investigar etc, etc, i solament serveix per mantenir uns alts funcionaris que segon ells son l'estat, amb salaris molt alts i que quan es jubilen cobren per sobre del màxim i et diuen a tu, que u pagues tot, que no tens dret casi a res .Perquè hem serveix un estat així.
@¡Vivan las cadenas!
Anònim, 17/02/2017 a les 07:54
+12
-80
No quiero su Atalaya, lo siento.
Por cierto, no hay nada más repugnante que un zanahorio defendiendo a su amo por encima de todo lo demás.
Ni en España ni en catalunya ni en Jamaica...
Pragmático , 17/02/2017 a les 08:09
+13
-21
El modelo actual de que las cotizaciones de los trabajadores activos pagan las pensiones de los jubilados es como cualquier estafa piramidal, en que cuando ya no hay incautos que alimenten la base, el sistema se viene abajo.

La población cada vez más envejecida, los pensionistas cada día más numerosos (cuando se jubilen las generaciones de los 70 ya veras), la esperanza de vida más larga, la inmigración y la natalidad en retroceso, la automatización de puestos de trabajo avanzando a pasos agigantados...

Ya pueden los padres de la futura republica en ir pensando en otro modelo de pensiones (impuestos, deuda, reducir parte pública y obligar parte privada, etc) porque tarde o temprano la cosa va a explotar.

Y aún nos planteamos una renta universal, acoger refugiados, etc

Cuando de aquí unos años salga un salvador populista de extrema derecha todos nos pondremos las manos en la cabeza...
Catalanets
Anònim, 17/02/2017 a les 08:30
+9
-72
Pues resulta que las cotizaciones a la seguridad social en Cataluña no cubren sus pensiones. Canarias, Madrid y Baleares pagan el déficit de las pensiones en Cataluña.

Yo no considero que me hayan escrutado mis declaraciones de renta más que a otros ciudadanos de otras regiones españolas. Y, por supuesto, nunca me han encontrado ni encontrarán una irregularidad en las mismas. Soy un ciudadano que paga sus impuestos. Sucede que aquí, como en el resto, tenemos muchos chorizos que, en su día, se han aprovechado de las amnistías fiscales aprobadas por los diferentes gobiernos que hemos tenido. Así que España no nos roba sino que nos roban muchos de esos caspalanets que viven de agitar las masas con sus verborreas mentirosas y cargadas de odio contra España.

Los caspalanets siguen con el dichoso déficit fiscal, sólo real en el mundo de la fantasía y de colores. Vivimos del resto de España, cientos de miles de nuestros puestos de trabajo dependen de nuestros hermanos españoles, etc. Hemos sido y somos una región privilegiada por los diferentes gobiernos de España. De hecho, la burguesía catalana estaba muy cómoda con la dictadura de Franco.

Aquí se gasta el dinero público en abrir embajadas e incluso ya tenemos un conceller d'afers exteriors (minister), subvencionamos los medios afines al proceso, mantenemos una televisión ruinosa, estructuras del futuro Estado* y, en cambio, tenemos una sanidad abandonada. ¡¡¡Más enfermeros, más médicos, más especialistas, más plazas hospitalarias ................ y menos burócratas que solo sirven para enredar!!!.

Yo no he insultado nunca a los catalanes. En cambio estoy alto de leer insultos en este y otros medios similares hacia el resto de los españoles. Pues nosotros también somos españoles.

*¿En qué legalidad se basan para crear estructuras de Estado? El butifarrendum no les legitimó. Pues, aparte de ser ilegal de acuerdo con su propio Estatut (art. 1 y ss.), un 33% de apoyo del censo electoral es una cifra ridículamente minoritaria. La mayoría de los catalanes pasamos de su "prucés cap a la indapendenchia"
@Españolito
Anònim, 17/02/2017 a les 09:00
+39
-3
La Vanguardia:

Catalunya concentra 260 inspectores de Hacienda, por encima de Madrid
El 70% de la evasión fiscal en el Estado corresponde a grandes empresas y en Madrid se concentra un porcentaje más grande





“En cuanto a la dureza de la inspección fiscal, en Barcelona son unos talibanes comparados con Madrid”. De este modo describen desde uno de los principales bufetes de abogados de la capital catalana el trabajo de los funcionarios de la Hacienda Pública barcelonesa. Se asegura que achacar este agravio a cuestiones políticas es un “error” y que no se trata de un mayor o menor número de efectivos dedicados a tal efecto. “Es una cuestión de criterio, algo técnico”, señalan las mismas fuentes. “Hemos tenido operaciones en las que en Madrid no les han hecho ni caso y que en Barcelona han levantado actas de inspección, lo han enviado a los juzgados, etcétera”, explican.

Otras fuentes del sector consultadas por LaVanguardia.com, en este caso en la provincia de Tarragona, explican que este férreo control fiscal no sólo se circunscribe a Barcelona. “Muchas empresas tarraconenses se van a Madrid, o se lo están planteando seriamente, porque el índice de inspecciones fiscales por persona es menor allí”, apuntan. Estas fuentes añaden que “la guerra fría” entre la Hacienda española y el departament d’Economia de la Generalitat lleva a los primeros a no comunicar ciertos aspectos que perjudican a la conselleria catalana.

Desde Madrid, Juan José de los Mozos, presidente de la Asociación Española de Asesores Fiscales y Gestores Tributarios (Asefiget), habla de “utopía absoluta” en cuanto a la dureza comparativa de las inspecciones fiscales en Barcelona respecto a otros puntos del Estado. “En Madrid hay requerimientos permanentemente”, explica. “Eso sí, cuanto más te alejas de los núcleos urbanos, más difícil llegar al contribuyente”, apunta De los Mozos.

Según Gestha, el sindicato de inspectores de Hacienda, a Catalunya le corresponde un inspector fiscal por cada 563 empresas; en Madrid, uno por cada 607 empresas: 44 más en territorio catalán.




En cuanto a tu honrradez, no me cabe ninguna duda, porqué jamás me ha mentido un español, (Juas, juas, como dicen los tuyos)


3 mesures ràpides
Anònim, 17/02/2017 a les 09:11
+34
-1
1) reduïr a la desena part els polítics
2) reduïr a la desena part càrrecs de confiança
3) reduïr les monstruoses subvencions a ONG que són màquines de desviar diners
4) que els clubs de futbol paguin d'una vegada els deutes que tenen amb la seguritat social (és calculen en uns 800 milions d'euros)
5) que cada vegada que faltin calers, no es pensi en la caixa de la seguretat social ( de fet ara ja és igual, és ben buida)
6) parar d'una vegada la política de construcció d'infraestructures que no es necessiten (AVEs, autovies que van buides...)

En trenta segons, hem rescatat entre 2000 i 4000 milions d'euros. I els nostres gestors no ho veuen? O no els interessa veure-ho? Si es que no n'hi ha un pam de net, també per culpa de la premsa, els principals artífexs del teatre de marionetes.
Españoles todos
Anònim, 17/02/2017 a les 09:12
+43
-4
Tranquis.

En España hay dinero para Rato.
Prioridad la Casa Real
Agente Anacleto, 17/02/2017 a les 09:42
+36
-5
La prioridad es que no le falte de nada al Rey y el Palacio Real siga repleto de lujos, si no hay para pensiones que trabaje la gente hasta los 75 o los 80 o los 90 y el que diga lo contrario esta en contra de la sagrada constitucion y es un malfactor, abuelo y pobre, pero malfactor por saltarse las leyes e intentar dejar a la familia real sin la mansion de suiza. Os vais a enterar como venga la Guardia civil.
@Catalanets
Anònim, 17/02/2017 a les 10:11
+27
-6

Por no querer insultar o agraviar a nadie hace servir palabras que instan al odio, por cierto, el nacimiento es un accidente, resumiendo, si hubiese nacido en el Senegal estaría bien servido para el ocio y placer de muchas personas… ¿Le pone la idea?
Mentides
Jonathan marc, 17/02/2017 a les 10:22
+44
-2
Per poder pagar les pensions s ha de generar treball, s ha d exportar, s ha de investigar, s ha de mirar cap a les energies renobables etc

Per poder pagar les pensions el que no Es pot fer Es allargar la vida laboral, no generar treball, incrementar la poblacio, prohibir/taxar les energies renobables (eolica/solar etc) etc etc etc que Es el estem fent ara tant be.
Amb els 16.000 milions que se'n van a Madrid i no tornen
Anònim, 17/02/2017 a les 10:23
+45
-6
per no afegir-hi més xifres d'impostos, ha de ser babau qui no cregui que en un estat independent català no podríem pagar les pensions!!

Inclogueu tots els diners que diu l'estat que inverteix a Catalunya i que no fa efectiu, de vegades amb percentatges del 10% com a RENFE! Això és un EXPOLI com un gratacels! Han pervertit la paraula "solidaridad" i tantes d'altres que fins i tot el diccionari de la real academia espanyola està pervertit ideològicament!

Els unionistes no paren de dir mentides i mentides per desanimar la gent! No us les cregueu! Espanya no té futur amb aquesta colla de governants (PPSOECs), perquè ells també han hipotecat la pròpia Espanya amb les seves polítiques nefastes no-productives i ja s'han encarregat de controlar els mitjans de comunicació de Madrid, escrits, digitals i radiotelevisius per tenir a la població desinformada! Quan veig que en una tertúlia feta des de Madrid, no hi ha cap representant independentista quan es parla del procés però sí criden a un de Ciutadanos o del PSOE-C, ja no cal dir res més!
Pocavergonyas
Emprenyat, 17/02/2017 a les 11:21
+21
-4
El que tenen que fer es no pagar las pensions no contributives de la caixa de las contributives i treure tots aquells pensionistas agraris de Castella sobre tot, que tampoc han contribuït a la compta dels que hem pagat tota la vida laboral d'una forma obligada per poder tindre una pensio d'un valor indicat per els goberns de torn. Fent aixo ja veurien com a la guardiola de las pensions tindriem saldo amb numeros blaus.
Els nostres jubilats catalans tenen dret a les pensions que paga Espanya.
Anònim, 17/02/2017 a les 11:24
+29
-4
Quan siguem independents els nostres jubilats catalans cobraran una pensió de l´estat español perquè han cotitzat en ell i tenen dret com qualsevol cotitzant que viu a l´extranger. A part podem crear una compensació per part del nou estat català que començarà de 0.
Solució
Anònim, 17/02/2017 a les 14:30
+15
-3
Primera, l'edat de jubilació s'ha d'allargar per l'esperança de vida més alta i perquè comencem a treballar i cotitzar molt més tard que els nostres pares i avis. Tot i així, això significa més massa laboral i més a repartir la feina.

Segona, quan hi ha un excés de mà d'obra, l'única solució passa per reduir la jornada laboral. Igual com es va fer els anys 80 i vam passar de 48 a 40 hores setmanals sense reducció de salari (i que ens va permetre superar la greu crisi dels 70), ara hem de passar de 40 a 32 hores setmanals, també sense reduir el salari ni les cotitzacions.

Tercera, els plans privats de pensions són una enganyifa. El treballador, del seu sou, ha de pagar la quota mensual i, si ja és difícil que consumim ara, imagineu-vos si un 10%, només un 10%, del salari el dipositeu en un fons. No consumirem i l'economia més a la merda del que està. A més, recordem la quantitat de jubilats dels EUA que ara han de treballar en feines miserables perquè el seu pla de pensions va petar el 2008.
pensions i jubilacions
fran-bcn, 18/02/2017 a les 12:59
+8
-0
Aquests experts savis què des d' un despatx poden veure el "mon real", els diria: m agradaria què treballessin de mestre cada dia aguantant nens amb pocs valors i acabaríeu de baixa per depressió, o estar en una oficina competint amb gent jove am,oral i amb poca empatia, que ho saben tot i et miren com si fossis un inútil, o feines les quans a partir dels 60 ja no pots amb la teva ànima??. què volen, jubilar-nos i acabar al forat en dos anys?? no tenim dret a DESCANSAR I VIURE??A havent cotitzat 45 anys????

o sigui què si ara cada persona tenia els seus plans a curt termini per art de màgia s' han de canviar?? millor potser un suïcidi així no es cap càrrega per ningu

sou una colla d hipocrites !!!!!!!!!!!!!!!!!
+ de 40 anys cotitzats
Anònim, 20/02/2017 a les 13:20
+0
-0
Farta de treballar, ja començo a estar cansada de la cançoneta de la por.
Segur que Catalunya pagarà les pensions, això no és pensament màgic, és, que treballarem per fer-ho possible, com hem fet sempre, però ara, impedint que ens robin: Espanya i els bancs espanyols.
En la República Catalana els jubilats no estarem calladets, si no s'acomplíssin les expectatives continuarem lluitant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 15:45 Puigdemont contrasta l'agressió a Violeta Barba a Saragossa amb els anys de mobilitzacions a Catalunya sense incidents.
 15:45 La contundent homilia a Montserrat en contra de la «repressió» i a favor del referèndum.
 15:45 Clam massiu a Terrassa en defensa de la democràcia i l'1-O: «Ni un pas enrere»; informa Sergi Ambudio.
 15:13 La policia evacua l'assamblea d'electes de Podem. Des de Saragossa, Sara González explica com s'ha viscut la protesta dels ultres, que han agredit la presidenta del Parlament aragonés i han violentat els periodistes.
 14:57 JP Morgan recomana oferir a Catalunya ser «un estat semi-independent en una federació». 
 14:55 José Luis Rodríguez Zapatero, expresident del govern espanyol, reclama "acabar amb el mite de les bondats" d'un referèndum que "divideix".
 14:47 CRÒNICA Iglesias crida el PSOE a pactar un govern «d'unitat plurinacional» que accepti el dret a decidir; per Sara González.
 14:33 La policia desallotja els participants de l'assemblea d'electes de Saragossa juntament amb els periodistes davant l'amenaça dels grups ultres que s'hi han concentrat des del matí. 
 14:32 ERC respon a Omella que votar és una «manera molt assenyada de resoldre les coses».
 14:31 Fracàs estrepitós de l'operació ultra per alimentar la Guàrdia Civil al Port.
 14:28 Nervis a l'assembea d'electes a Saragossa pel setge dels ultres: "Que ningú surti sol del pavelló. Esperin els avisos de seguretat".
 14:23 Finalitza l'assemblea d'electes amb la lectura del manifest i l'Estaca de Lluís Llach.
 14:22 Iglesias reivindica un "govern d'unitat plurinacional": "Sánchez, no caiguis en la trampa d'un front amb el PP".
 14:21 Apareix una enorme pintada amb el lema «Independència» a la C-13, a Guàrdia de Noguera.
 14:11 Pablo Iglesias demana a Rajoy que l'1-O permeti “la societat catalana expressar-se” i reivindica un referèndum acordat.
 14:10 Intervé ara Pablo Iglesias, que assegura que els demòcrates "no tenen por dels feixistes que practiquen la violència".
 14:08 Berga avala la desobediència per celebrar el referèndum: «No hi ha marxa enrere»; informa Aida Morales. 
 14:04 Creix la preocupació a l'assemblea d'electes de Saragossa pel setge dels manifestants ultres. No poden sortir del recinte.
 13:59 Tot i que la concentració per la «Marató de democràcia» a Tarragona s'ha posposat fins a les 19 h, per no coincidir amb actes festius de Santa Tecla, més de tres-centes persones s'han personat a la plaça de la Font. L'ANC de Tarragona acaba d'anunciar que els han arribat 1.000.000 de paperetes per anar a votar l'1-O.
 13:57 Xavier Domènech denuncia des de Saragossa que s'està aplicant l'article 155 "per la porta del darrere" i avisa que les llibertats de Catalunya "són les d'Espanya".
 13:46 Pengen una pancarta de democràcia a la façana de la rectoria de Vallgorguina dies després que el rector obligués a retitar una banderola del Sí d'una finestra de l'Associació Cultural Vallgorguina.
 13:45 VÍDEO Augmenta la tensió a Saragossa i la policia argumenta que li falten reforços perquè «són a Catalunya»; informa Sara González. 
 13:34 La CUP Manresa celebrarà dilluns l'acte central pel referèndum amb Ebri Knight. 
 13:34 FOTOS Mobilització massiva al territori per defensar el referèndum. Imatges d'Adrià Costa i Juanma Peláez.
 13:34 El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, considera, davant la crida al seny de Joan Josep Omella, que "no hi ha cap altra solució que no sigui el diàleg", i discrepa de C's i PP quan critiquen que s'ha polititzat la Mercè: "No crec que s'hagi polititzat. És senzillament un reflex del que en aquests moments està passant en aquest país".
 13:28 Ada Colau felicita els barcelonins per combinar "perfectament" el dret a la protesta amb el dret a la festa. Afirma que la crida al seny de Joan Josep Omella és compartida "amb la immensa majoria de la població que s'està expressant lliurement", i subratlla que els veïns reivindiquin la independència "però des del respecte a la diversitat i els altres" que no pensen el mateix.
 13:22 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, dona les gràcies a Pablo Iglesias i avisa que "s'estan creuant totes les línies vermelles inimaginables".
 13:21 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, destaca "la participació massiva" a les festes de la Mercè i que no s'ha produït "cap incident remarcable".
 13:21 El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, critica "aquells que volen politzar-la i convertir-la en element de confrontació", i defensa que el seny que ha demanat l'arquebisbe, Joan Josep Omella, és "allò obligat per a qualsevol responsable públic".
 13:20 Un miler de blanencs es mobilitzen en la Marató per la Democràcia.
 13:15 Els independentistes del Baix Montseny tornen a omplir les places.
 13:14 Granollers i el Vallès Oriental tornen a sortir al carrer per la Marató de la Democràcia.
 13:14 Carina Mejías adverteix a l'ANC i Òmnium que "qui comet il·legalitats i es comporta com un delinqüent haurà d'assumir les responsabilitats que li corresponen", davant del fet que es reparteixin paperetes del referèndum.
 13:13 La líder de C's a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, critica que "s'ha intentat politizar" les festes de la Mercè perquè l'alcaldessa, Ada Colau, "s'ha sumat al full de ruta de Junqueras i Puigdemont". Celebra la crida al seny de Joan Josep Omella, però creu que l'única sortida que veu ara és "si Puigdemont rectifica" i desconvoca el referèndum.
 13:13 El líder del grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias (PDECat), afirma que el seny és "bàsic", i que Joan Josep Omella "fa bé" de demanar-ne. Segons Trias, no significa renunciar a les pròpies creences.
 13:07 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el seny és democràcia, votar és seny". En la seva opinió, "resoldre les coses a les urnes és una manera molt assenyada de resoldre les coses", segons afirma en resposta a l'homilia de la Mercè de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha demanat actuar amb "seny" davant l'1-O.
 13:07 Mas i els encausats pel 9-N deleguen en els advocats la citació al Tribunal de Comptes.
 12:42 Lluís Rabell, president de CSQEP: "No es pot emmordassar tot un poble. No hi haurà democràcia a Espanya si les llibertats dels catalans són trepitjades".
 12:37 La plaça Sant Jaume de Barcelona crida "independència" després de cantar els Segadors.
 12:35 Miguel Urbán, eurodiputat de Podem, crida a la vaga general de Catalunya el dia 3 d'octubre.
 12:33 Ernest Urtasun, a l'assemblea d'electes de Saragossa: "El que passa a Catalunya és una crisi profunda d'Espanya. D'aquesta, o en sortim junts o no en sortim".
 12:29 L'Audiència Nacional investiga el diputat de la CUP Albert Botran per «enaltiment del terrorisme».
 12:28 En el tradicional brindis amb les cases regionals, representants de comunitats autònomes i províncies de fora de Catalunya, Ada Colau destaca que són "símbol de la diversitat de la ciutat". Colau afegeix: "Estimem molt la llibertat, els drets i la diversitat, que és característica essencial i que ens fa ser la ciutat que som".
 12:27 La plaça Sant Jaume de Barcelona, de gom a gom, també entona "votarem" quan Carles Puigdemont i Ada Colau han sortit al balcó de l'Ajuntament.
 12:26 Els sobiranistes responen massivament a la convocatòria per encartellar i bustiar Manresa. La plaça Major s'omple de voluntaris que fan cua per recollir material per treballar.
 12:14 Crida de les entitats a la desobediència pacífica: «Votarem per dignitat»; per Roger Tugas. 
 12:14 Més de 3.000 persones desborden la plaça del Vi de Girona responent la crida de la Marató per la Democràcia.
 12:03 
 12:03 VÍDEO Crits de "votarem" davant la basílica de la Mercè durant l'actuació castellera.
 11:58 Puigdemont, Forcadell, Colau, Millo i Forn es troben fora de la basílica de la Mercè abans del seguici d'autoritats.

Les autoritats a l'exterior de la basílica de la Mercè Foto: Jordi Bes

Entrades anteriors »
01/01/1970
El pare Sergi D'Assís acusa l'Estat, en l'homilia d'aquest diumenge, de "menystenir" les institucions catalanes i els seus ciutadans
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
Aida Morales | 8 comentaris
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | Flickr PP
Roger Pi de Cabanyes | 20 comentaris
01/01/1970
El president espanyol desplega l’artilleria a Catalunya per mantenir ferm el seu electorat, però no té cap pla B per a l’endemà del referèndum, quan la política s’haurà d’obrir pas