16
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
19:51h
L’Organització de les Nacions Unides va dedicar l’onze de febrer al dia internacional de la dona i la nena en ciència, dins la resolució "Transformar el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible", per reconèixer que l’accés i la participació plenes i en condicions d’igualtat en la ciència, la tecnologia i la innovació per a les dones i les nenes de totes les edats eren imprescindibles a fi d’aconseguir la igualtat entre gèneres i l’apoderament de la dona i la nena.
"Que hi hagi poques dones en ciència no li fa a la ciència cap bé. Les dones i els homes poden ser creatius de diferent manera. La recerca ha de ser capaç de moure’s lliurament i explorar formes de pensar que no són necessàriament evidents des del principi". És la cita d’Elizabeth Blackburn, bioquímica guanyadora del premi Nobel de Fisiologia o Medicina (2009), que es troba a la primera plana de l’Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT).
Els premis en general i els Nobel en particular exhibeixen un marcat biaix de gènere. Les premiades amb el Nobel des del 1901 són el 5,56%, percentatge que es redueix al 3% quan són els de ciència. I no és un assumpte del passat, com en el mutisme sobre el paper de Rosalind Franklin en la troballa de l’estructura del DNA, o el de tres dones afroamericanes que van contribuir activament en la carrera espacial de Nord-amèrica i que es posa de manifest en la pel·lícula «Dones ocultes». Els Nobel de 2016 eren tots homes, i, per tuitejar que, una periodista va patir fort ciberassetjament.
El biaix de gènere es posa de relleu en molts més àmbits científics. Diversos estudis publicats a Nature posen de relleu que les revistes STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o de ciències de la Terra conviden poques dones per validar els articles que publiquen. Pel que fa a les facultats de ciències, un estudi de la Universitat de Princeton va trobar avaluacions diferents en currículums idèntics, quan el nom que l’encapçalava era John o Jennifer. El 1997 es va publicar que les audicions «a cegues» –rere una cortina– van augmentar en un 50% la possibilitat que les dones superessin les rondes preliminars de selecció.
Fa anys que s’apliquen mecanismes per a evitar el desequilibri. El programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència. Però sembla que cal començar més aviat i arreu.
Fem un exercici. Recordem aquell savi que llançava les herbes que collia i que, en girar-se, va veure que un altre savi el seguia recollint les que descartava. Responguem: qui és més probable que reculli les herbes que descarta el darrer savi? La resposta és clara: la seva dona.
"Una persona de la meva oficina és molt intel·ligent, resol els problemes més ràpid i millor que ningú altre". Per sota dels cinc anys, tant nens com nenes pensen per igual que es tracta d’un home o d’una dona. A partir d’aquesta edat, la percepció igualitària baixa entre un vint i un trenta per cent en favor dels homes. I, el que és pitjor, el mateix estudi posa de relleu que, a partir dels sis anys les nenes comencen a evitar les activitats que es diu que són només per a «molt i molt intel·ligent».
Les nocions de ser brillant lligades al gènere s’adquireixen aviat i tenen un efecte immediat en els interessos dels infants. Quina és aquesta pressió social perquè segueixi més el model patriarcal que la meritocràcia? Moltes dones la duen dins: es conformen amb el que se’ls ofereix i es conformen amb menys del que mereixen. En temps de crisi potser es pot fer menys, però dones vàlides n’hi ha tantes com homes. Busquem-les.
"Que hi hagi poques dones en ciència no li fa a la ciència cap bé. Les dones i els homes poden ser creatius de diferent manera. La recerca ha de ser capaç de moure’s lliurament i explorar formes de pensar que no són necessàriament evidents des del principi". És la cita d’Elizabeth Blackburn, bioquímica guanyadora del premi Nobel de Fisiologia o Medicina (2009), que es troba a la primera plana de l’Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT).
Els premis en general i els Nobel en particular exhibeixen un marcat biaix de gènere. Les premiades amb el Nobel des del 1901 són el 5,56%, percentatge que es redueix al 3% quan són els de ciència. I no és un assumpte del passat, com en el mutisme sobre el paper de Rosalind Franklin en la troballa de l’estructura del DNA, o el de tres dones afroamericanes que van contribuir activament en la carrera espacial de Nord-amèrica i que es posa de manifest en la pel·lícula «Dones ocultes». Els Nobel de 2016 eren tots homes, i, per tuitejar que, una periodista va patir fort ciberassetjament.
El biaix de gènere es posa de relleu en molts més àmbits científics. Diversos estudis publicats a Nature posen de relleu que les revistes STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o de ciències de la Terra conviden poques dones per validar els articles que publiquen. Pel que fa a les facultats de ciències, un estudi de la Universitat de Princeton va trobar avaluacions diferents en currículums idèntics, quan el nom que l’encapçalava era John o Jennifer. El 1997 es va publicar que les audicions «a cegues» –rere una cortina– van augmentar en un 50% la possibilitat que les dones superessin les rondes preliminars de selecció.
Fa anys que s’apliquen mecanismes per a evitar el desequilibri. El programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència. Però sembla que cal començar més aviat i arreu.
Fem un exercici. Recordem aquell savi que llançava les herbes que collia i que, en girar-se, va veure que un altre savi el seguia recollint les que descartava. Responguem: qui és més probable que reculli les herbes que descarta el darrer savi? La resposta és clara: la seva dona.
"Una persona de la meva oficina és molt intel·ligent, resol els problemes més ràpid i millor que ningú altre". Per sota dels cinc anys, tant nens com nenes pensen per igual que es tracta d’un home o d’una dona. A partir d’aquesta edat, la percepció igualitària baixa entre un vint i un trenta per cent en favor dels homes. I, el que és pitjor, el mateix estudi posa de relleu que, a partir dels sis anys les nenes comencen a evitar les activitats que es diu que són només per a «molt i molt intel·ligent».
Les nocions de ser brillant lligades al gènere s’adquireixen aviat i tenen un efecte immediat en els interessos dels infants. Quina és aquesta pressió social perquè segueixi més el model patriarcal que la meritocràcia? Moltes dones la duen dins: es conformen amb el que se’ls ofereix i es conformen amb menys del que mereixen. En temps de crisi potser es pot fer menys, però dones vàlides n’hi ha tantes com homes. Busquem-les.