15
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
16:15h
La Comissió de Presidència de Barcelona d'aquest dimecres Foto: ACN
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres en comissió una proposició de CiU que dóna suport a tots els representants polítics que estan sent investigats i encausats "per defensar el dret a decidir dels catalans", inclosos l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau en el judici per la consulta del 9-N.
La proposta, que també insta l'Ajuntament a manifestar-se en contra de la politització de la justícia i la "falta total de voluntat de diàleg per part de l'Estat", ha estat aprovada a la Comissió municipal de Presidència amb els vots a favor de BComú, CiU, ERC i la CUP i el rebuig de PSC –que governa amb BComú, C's i PP.
El tinent d'alcalde Jaume Asens ha advertit que el que està en joc no és la independència, sinó la democràcia, i ha dit sobre els encausats: "Són els nostres adversaris polítics i tenim moltes diferències ideològiques, però sempre hem manifestat públicament que ens trobaran al seu costat davant situacions antidemocràtiques com aquesta", ja que considera que hauria de jutjar-se no als que posen urnes, sinó als que impedeixen la democràcia.
El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha assegurat que el 9-N va demostrar la voluntat dels catalans d'expressar-se en les urnes i la de l'executiu central d'impedir-ho polititzant la justícia, i ha lamentat que "una generació més de catalans" hagi vist un president de la Generalitat en un judici que veu polític.
La republicana Trini Capdevila ha advertit que la justícia no ha de ser una eina de repressió política i ha assegurat que molts catalans es van sentir també jutjats en el judici a Mas, Ortega i Rigau, després del qual ha assegurat: "Un nou país és la nova garantia que no ens continuem trobant fins ara".
Josep Garganté (CUP) ha donat suport a la proposta però ha criticat que cap dels tres encausats va estar a l'altura del moment, perquè les seves defenses van negar els fets, estratègia que veu lògica en un judici ordinari però no en aquesta ocasió, que també "posava a prova fins a on estan disposats a arribar els convergents en aquest procés".
El PSC, C's i el PP han votat en contra
La regidora socialista Carmen Andrés –al govern municipal des de l'entrada del PSC al juny- ha rebutjat que es polititzi la justícia però també que s'"instrumentalitzi políticament un procés estrictament judicial", i ha defensat que el seu partit no vol confrontar la societat catalana, l'espanyola i la barcelonina, i menys fer-ho des de l'Ajuntament.
Marilén Barceló ha afirmat que C's lamenta que hi hagi polítics investigats, però més que pensin que aquests poden estar per sobre de les lleis democràtiques, i ha exigit a Mas, Ortega i Rigau que "assumeixin les seves responsabilitats i no les deleguin als voluntaris", després del qual ha sostingut que els defensors del procés independentista no volen diàleg, sinó imposició.
La popular Àngels Esteller ha criticat que la proposta busca confondre l'opinió pública perquè transmet que es tracta d'un judici polític quan no ho és perquè sosté que van desobeir el Tribunal Constitucional en l'organització, cosa que Mas va fer "amb una fatxenderia tremenda, però després al tribunal s'amaga darrere dels voluntaris".
Rebuig a les polítiques de Trump
En la mateixa comissió s'ha aprovat una proposta de BComú per rebutjar les polítiques del nou president dels Estats Units, Donald Trump, i expressar la seva solidaritat amb les comunitats que són "objecte de discriminació per part del nou govern nord-americà".
Els vots a favor de BComú, CiU, C's, ERC i PSC; l'abstenció de la CUP i el rebuig del PP han permès aprovar la proposta, que "condemna el tracte que el govern dels Estats Units vol donar als refugiats i expressar el rebuig al tracte que el govern espanyol i altres estats europeus estan donant a aquestes persones que fugen de conflictes armats".
A més, aquesta declaració amb contingut institucional exigeix realitzar investigacions independents sobre les "violacions dels Drets Humans que s'hagin pogut donar a les fronteres de la UE".
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha defensat que pretenen "fer sentir a tota la gent que als Estats Units s'està mobilitzant contra les mesures i les polítiques de Trump que no estan sols", inclosos fiscals, moviments i ajuntaments.
"El silenci ens faria còmplices de polítiques racistes, xenòfobes, sexistes, i callar no és una opció", ha sentenciat Pisarello, que ha insistit que la proposta pretén ser una mostra de suport i un missatge als qui es mobilitzen als Estats Units.