Segur que recorden els dies previs al 12 de desembre del 2013. Els partits que estaven a favor de la consulta escrutaven el diccionari per mirar quines eren les paraules més adequades per situar a l'enunciat de la pregunta -finalment preguntes, en plural- de la consulta del 9-N. Aquesta vegada, camí del referèndum previst per al setembre, la qüestió és més simple però no s'escaparà d'un debat polític profund. Hi ha d'aparèixer "Estat independent" o bé "República catalana", en l'enunciat? Hi sortirà alguna referència a Europa? La diputada Anna Gabriel, de la CUP, dona per fet que aquest serà un dels aspectes a tractar a l'hora de confegir la pregunta. El president Carles Puigdemont es compromet –així ho va fer en un dinar informatiu amb Gabriel organitzat pel diari El Punt Avui al Born- que la pregunta sigui "clara i binària". L'altra diferència amb el 9-N és que, a diferència d'aquella vegada, el resultat serà "vinculant". Una condició que es donarà, sostenen a Palau, si l'afluència a les urnes és massiva.
Record de Junts pel Sí a Muriel Casals. La confecció de la candidatura sobiranista formada per CDC i ERC va ser complicada de gestionar -pràcticament un any de debat entre Artur Mas i Oriol Junqueras-, però quan es va arribar a un acord la pluja de noms va ser incessant. Muriel Casals, acompanyada de Carme Forcadell, es va reunir una tarda del juliol del 2015 a Palau amb Mas i Junqueras. D'allà ja en van sortir investides com a números dos i tres per Barcelona de la llista. El grup parlamentari de Junts pel Sí ret aquesta tarda homenatge a l'ex-presidenta d'Òmnium al paranimf de la Universitat de Barcelona en un acte en el qual parlaran Carles Puigdemont, el seu vicepresident i el cap de llista de la candidatura, Raül Romeva. "Era la millor de tots nosaltres", deia dimarts Mas. Se la troba a faltar.
El cas Santi Vidal i la unilateralitat. Les paraules de l'ex-senador i ex-jutge segueixen proporcionant munició a l'oposició. Oriol Junqueras nega tota veracitat en les afirmacions de Vidal, i la resta de partits busca furgar en si hi ha un bri de veritat en el que es deia en aquelles ja cèlebres conferències. La qüestió, de fet, pot derivar en comissió d'investigació si prosperen les negociacions entre el PP, Ciutadans i el PSC. El fons del debat, però, és quina via seguirà el Govern per completar amb èxit el procés i quines són les possibilitats d'èxit d'una hipotètic camí unilateral. Ho explica en aquesta crònicaSara González, que en té tots els detalls.
Té futur el sistema de pensions? És, segurament, una de les preguntes més rellevants que ha d'afrontar el sistema de benestar espanyol. Amb Mariano Rajoy al capdavant, la guardiola de les pensions ha anat minvant cada vegada més a mida que calia fer front al pagament de les pagues extra. A això cal sumar-hi, a banda, que els pensionistes segueixen perdent poder adquisitiu. El governador del Banc d'Espanya proposa allargar l'edat de jubilació per mantenir el sistema actual de prestacions, fet que indica que cal un debat seriós al respecte. És un assumpte, a banda, que té fortes implicacions en el procés sobiranista, perquè un dels arguments força que fa servir l'unionisme és que les pensions dels catalans estarien en risc en cas d'independència. Potser també ho estan si tot segueix com fins ara.
Vist i llegit
La desfeta del Barça al Parc dels Prínceps contra el PSG portarà conseqüències al club. La imatge de Messi amb les mans a la cintura i observant la gespa amb la mirada perduda és d'aquelles que glacen la sang als seguidors. Només va faltar l'entrevista de Luis Enrique amb el periodista Jordi Grau per acabar de comprendre la magnitud de la tragèdia. El que li passa a l'equip, però, no és nou: costa de recordar un partit d'aquells rodons, de principi a final, durant aquesta temporada. Sergio Busquets, cervell tàctic de l'equip, i Andrés Iniesta, capità i savi del futbol, van apuntar només acabar la tortura damunt la gespa (4-0) que el que cal és un pla treballat sobre el camp. José Sámano, a les pàgines d'El País, reflexiona sobre la situació de l'equip i es pregunta quin hauria de ser el paper de l'entrenador en aquesta fase. Potser el millor seria que plegués veles. Marcos López, ben informat del que passa a l'entorn blaugrana, apuntava aEl Periódico dues alternatives: Ernesto Valverde, entrenador de l'Athletic de Bilbao, i Jorge Sampaoli, actualment a la banqueta del Sevilla.
El passadís
Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, va pronunciar ahir una conferència al Fòrum Europa en què va desgranar l'ideari de la formació hereva de Convergència. Des del seu naixement, el partit malda per presentar-se com a representant del "carril central del sobiranisme", i busca situar-se com a alternativa al "populisme". Tot i les ganes de trencar amb el passat més tèrbol de CDC -marcat pels presumptes casos de males pràctiques, que ahir van portar l'ex-tresorer Andreu Viloca davant del jutge pel 3%-, el PDECat no deixa de reivindicar els trenta anys d'experiència al capdavant de les institucions. A la conferència d'ahir hi van assistir alts dirigents de Convergència com David Madí i Felip Puig, ara a la privada però abans al nucli decisori del partit. Els responsables del PDECat mantenen que cal mantenir viva la "millor herència" de CDC.
L'efemèride
El protocol de Kioto és d'aquelles coses que als que vam fer l'ESO ens explicaven com el remei a tots els mals -ambientals- que recorrien el planeta. Es va aprovar l'any 1997, però no va entrar en vigor fins tal dia com avui del 2005. El seu funcionament sempre va ser posat en qüestió perquè els Estats Units no el van signar ni el van posar en pràctica. Una dada gens menor, tenint en compte que és -juntament amb la Xina- el país que emet més gasos contaminants. A banda, el nou president del país, Donald Trump, fa bandera del negacionisme en termes de canvi climàtic i no es pot esperar que compleixi amb els paràmetres fixats per tots els països en matèria ambiental. Al desembre del 2015 es va fer un pas endavant, això sí, en la cimera que es va celebrar a París i que va acabar amb un acord global per reduir els gasos amb efecte hivernacle a partir del 2020. Serà a partir d'aleshores quan se'n podrà analitzar les conseqüències. El Govern, per cert, va voler que la primera llei aprovada en aquesta legislatura fos una normativa relacionada amb el canvi climàtic.
L'aniversari
Pere Casaldàliga, exponent de la millor cara de l'Església, compleix avui 89 anys. Ja en fa 49 que viu al Brasil, a la regió de Mato Grosso, on ha estat bel·ligerant contra els grans terratinents, a qui culpa de la misèria local. La seva història es va fer encara més coneguda arran d'un llibre de Francesc Escribano, Descalç sobre la terra vermella, que TV3 va dur a la pantalla amb el mateix títol. Podeu recuperar les emissions aquí i aquí. La interpretació d'Eduard Fernández, un dels millors actors catalans, permet conèixer tots els matisos del personatges i unes vivències que van des dels problemes amb els terratinents com els interrogatoris als quals va ser sotmès al Vaticà, que desconfiava de la seva proximitat amb la teologia de l'alliberament. Un dels encarregats de fer-li preguntes, per cert, era Joseph Ratzinger, després escollit Papa. Cara a cara, doncs, entre les dues vessants de la mateixa Església.
redactor de Política de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi