La problemàtica dels refugiats remou consciències -així ho demostra l'èxit del concert de dissabte- i genera un debat polític que tot sovint no està a l'alçada. Només cal agafar com a exemple aquestes paraules de Xavier García Albiol, ideòleg de l'operació "Netegem Badalona", dirigides cap a la Generalitat: "Qui utilitza els refugiats és un miserable polític". Pot fer més Catalunya per acollir persones que fugen de zones de conflicte? Aquesta és la pregunta que respon Cristina Gardeen aquesta peça. Encara ressonen les paraules de Jordi Évole -el rebombori va ser notable, així com també la picabaralla política posterior- i el Govern en parlarà avui després de la seva reunió setmanal. L'executiu de Carles Puigdemont fa servir sovint el flanc social per mirar d'eixamplar la base sobiranista amb un missatge basat en què per superar les incompetències de l'Estat cal tenir les competències -precisament- d'un nou estat. Dissabte el protagonisme serà per la manifestació organitzada als carrers de Barcelona amb el lema "Volem acollir".
Les conseqüències de la victòria d'Iglesias. La construcció del partit que la nova esquerra està bastint a Catalunya es juga en múltiples escenaris. Com afecta el triomf de Pablo Iglesias davant Iñigo Errejón al congrés de Vistalegre II d'aquest cap de setmana? És l'interrogant que detalla Sara González -que ja va ser a Madrid aquest cap de setmana- en aquesta peça. Albano Dante Fachin, secretari general de Podem a Catalunya, aprofitarà el triomf d'Iglesias per marcar perfil en la construcció de la nova marca. Les dinàmiques partidistes tradicionals també tenen espai en la posada en marxa d'un subjecte polític que serà rellevant en el tauler català.
El retorn de Mas (i de la Fiscalia). Artur Mas porta una setmana a tota marxa. El judici al 9-N l'ha dut als tribunals i als platós, i les seves intervencions tornen a ser seguides per un estol de càmeres. Ahir va ser a l'Ateneu Barcelonès -en vaig fer aquesta crònica- i avui passarà per les aules de la Universitat Pompeu Fabra en un acte organitzat per la FNEC. Hi farà una conferència titulada "Del 9-N a l'estat propi". La seva agenda pública, aquests dies, recorda més la d'un futur candidat a les eleccions -el temps dirà si autonòmiques o constituents- que no pas a la d'un ex-president de la Generalitat. El nostre cap de Política, Joan Serra Carné, hi reflexiona en aquest article. En l'acte d'ahir a l'Ateneu no hi van faltar crítiques a la Fiscalia, que no vol quedar-se callada davant les "pressions" i "insults" del sobiranismeen la manifestació davant del TSJC de dilluns passat. Ana Magaldi, fiscal en cap de Barcelona, atendrà els mitjans a les deu i us n'informarà Isaac Meler. Caldrà veure si Magaldi també aborda les pressions rebudes per part de l'Estat relacionades amb la querella del 9-N.
Entre Gürtel i Bankia. El PP ha viscut un congrés tan plàcid com les imatges de l'Atlàntic que es projectaven rere el faristol on parlaven els dirigents del partit. L'onatge de la corrupció, però, no perdona: ahir declarava Ana Mato davant del jutge pel cas Gürtel -va aprofitar per exonerar el seu marit- i el PP, com a partit, va negar-se a declarar. Això equival, segons la Fiscalia, a admetre el delicte. No va ser l'única novetat judicial de la jornada: l'Audiència Nacional va demanar que s'investigui Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ex-governador del Banc d'Espanya, per la sortida a borsa de Bankia. Una operació dissenyada per Rodrigo Rato, ex-tòtem econòmic del PP que ara està desterrat de la memòria del partit. Tres directius del Banc d'Espanya que han estat imputats ja han decidit deixar el seu lloc a la institució.
Vist i llegit
El nou portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va tenir un debut marcat per una arrogància tan buscada com desmesurada. Va esbroncar els periodistes, els va dir de què havien d'escriure i va marxar sense acceptar preguntes. En les seves primeres compareixences ha alterat les rutines habituals de la sala de premsa de l'edifici presidencial nord-americà, regit per uns costums que vigila de prop l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca. Spicer dóna més joc a mitjans poc tradicionals -inclòs Breitbart News, el portal ultra d'on prové Stephen Bannon, conseller de Trump- i se salta la norma no escrita segons la qual Associated Press tenia dret a fer la primera pregunta. El The New York Times resumeix la situació en aquest interactiu, i aporta una dada gens innocent: el primer en poder preguntar Spicer va ser un reporter del New York Post autor d'un llibre crític amb els Clinton. Segur que era casualitat.
El passadís
Els congressos de la dreta i l'esquerra tenen una sèrie de diferències inamovibles: els escenaris triats, la vestimenta dels delegats, el to dels debats, la pugna en la tria de càrrecs... I el càtering. A la Caja Mágica, enclavament triat pel PP aquest cap de setmana, no hi faltaven les minihamburgueses ni els pintxos de truita de patates elaborats amb una precisió de categoria. A Podem els periodistes tampoc es podien queixar, però predominaven més els entrepanets de pa de motlle untats amb Philadelphia que no pas els elements de càtering upper del PP.
L'efemèride
El seu adéu va ser un autèntic xoc per a l'independentisme. Muriel Casals (Avinyó, 1945) va morir fa tot just un any i va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí. Casals, després d'anys fent activisme -especialment des de la presidència d'Òmnium Cultural-, va integrar-se a la candidatura de CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries del 27-S com a número 3 per Barcelona. Per davant hi tenia Carme Forcadell, presidenta del Parlament, amb qui tantes manifestacions i xerrades al territori havia compartit quan comandaven Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolta dels somriures", com li agradava dir a Casals. Forcadell la recorda en un article que publiquem avui. També podreu trobar una galeria de la trajectòria de l'ex-presidenta d'Òmnium, que inclou la seva intervenció en el Concert per la Llibertat que va complir el Camp Nou l'any 2013.
L'aniversari
La Lliga de Campions torna aquest dimarts i ho fa amb un duel que, al llarg dels últims anys, s'ha convertit en un habitual de la competició: PSG-Barça. L'anada dels vuitens de final al Parc dels Prínceps coincideix amb l'aniversari de dues de les estrelles de l'equip francès entrenat per Unay Emery. Els davanters Edinson Cavani i Ángel di María compleixen 30 i 29 anys, respectivament. L'uruguaià ja és la referència absoluta en atac després de l'adéu d'Zlatan Ibrahimovic -ara al Manchester United de José Mourinho- i l'argentí, més irregular, s'està afiançant en l'onze titular. Una dada per a l'optimisme: l'últim cop que el Barça va jugar contra l'equip francès en les eliminatòries europees es va acabar enduent el títol a Berlín. Només queda per veure quina versió de l'equip de Luis Enrique surt al camp a partir de les 20.45 del vespre.
redactor de Política de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi