L'11 de febrer. Era dissabte. Un dia que no havia de tenir massa d'especial, però que ens va deixar dues polèmiques. Una al migdia amb els carros de la compra al Fossar de les Moreres que es van acabar retirant i una altra ben entrada la nit i que, a ben segur, s'arrossegarà avui: el discurs de Jordi Évole carregant pel broc gros al concert del Palau Sant Jordi contra els polítics i acusant en particular l'actual Govern d'escudar-se en la manca de competències per no acollir refugiats. Sobre això darrer s'esplaien amb arguments i dades, que és el que convé, en els seus articles dos dels nostres columnistes, Francesc de Dalmases (el podeu llegir aquí), que d'aquest tema en sap un niu, i Laura Pinyol (llegiu-la aquí).
Els dos assumptes van provocar agres discussions. Hi ha un sector de l'independentisme, el més nacionalista, que no en deixa passar ni una a Colau i que en tot hi veu ànim d'ofendre i desnacionalitzar. Fent soroll a les xarxes, i gràcies a la poca traça de l'alcaldessa, sovint arrosseguen a la resta. Va passar amb l'exposició del Born i amb el pregó de la Mercè. L'independentisme necessita els comuns per fer el referèndum vinculant, o el que és el mateix amb més participació que el 9-N. I els comuns, si realment volen acollir, una república, un impost a la banca, combatre la pobresa energètica... necessitaran un estat on això passi. I és més fàcil que sigui el català que no pas l'espanyol, mal que els pesi admetre-ho. Per cert, que m'agafo uns dies de descans però deixo "El despertador" de NacióDigital en molt bones mans: aquesta setmana el farà cada dia Oriol March. Us agradarà!
El roadshow de l'expresident. Artur Mas té aquests dies una intensa agenda mediàtica i d'actes. Ahir va ser a TV3 i avui a la tarda l'ex-president, reforçat després del judici al TSJC pel 9-N, fa un acte a l'Ateneu Barcelonès amb altres imputats pel procés i moderat per Patrícia Gabancho. Hi haurà Francesc Homs però també Santiago Espot, que va promoure una xiulada a l'himne espanyol a la final de Copa. Mas espera sentència i aquesta marcarà el seu futur, com també ho farà el desenllaç del referèndum, previst pel setembre. Oriol March i Isaac Meler repassen en aquesta informació les diferències amb el del 9-N que van aflorar al Palau de Justícia.
Sense rastre de negociació. Aquest cap de setmana s'han celebrat dos congressos, el del PP i el de Podem. Res fa pensar que la política espanyola hagi madurat una negociació amb Catalunya. Pep Martí ens ha portat les claus del congrés dels conservadors, que no ha donat pistes sobre què passarà amb el partit a Catalunya. Al de Podem, la victòria de Pablo Iglesias reforça Albano Dante Fachín i manté el partit a la posició on era en relació a Catalunya explica Sara González, que també ha passat el cap de setmana a Madrid.
De bon matí, la ràdio. Sovint parem poca atenció a les coses quotidianes. I per molts de nosaltres la ràdio n'és una. L'escoltem a la dutxa, al cotxe o a la nit per adormir-nos. Ens acompanya i ens informa. Avui és el seu dia i Catalunya Ràdio i Rac1 s'han implicat i, com sempre, han buscat ser originals. La pública locutarà des de bars, cases... on els hagin dit els oients. I la privada capgirarà la seva programació. Us deixo l'entrevista que hem fet a Jordi Basté (es mulla de valent, com ha de ser) i els articles de Ricard Ustrell (aquí) i Saül Gordillo (aquí). Encomanen ràdio!
Vist i llegit
El diari El País, que sempre s'havia identificat amb les tendències més progressistes de la societat espanyola, ha abraçat en els darrers anys l'establishment i posicions més conservadores. Això ha implicat també no atendre, quan no menysprear o ridiculitzar, el procés. La determinació del sobiranisme pel referèndum i el xoc de trens que ve sembla que matisa la posició del diari. Ahir en l'editorial demanava a Rajoy diàleg urgent i comprensiu amb Catalunya. No citava el dret a decidir, que és la demanda més majoritària de la societat catalana, però feia un pas.
El passadís
Podem es va presentar a les darreres eleccions espanyoles de juny en coalició amb formacions "autonòmiques" com Barcelona en Comú, Compromís o les Marees gallegues i també amb IU. Però el resultat escàs i el darrer procés congressual de la formació morada ha tibat les relacions. D'aquí que, a diferència del que van fer Joan Josep Nuet (EUiA) o Ernest Urtasun (ICV), Alberto Garzón, líder d'IU, no es deixés veure a Vistalegre. La continuïtat de Pablo Iglesias hauria de facilitar les coses, això sí.
L'efemèride
Tal dia com avui moria, a Vilafranca del Penedès i d'un infart després d'un concert, el cantant i actor Carles Sabater. El seu gran èxit li havia arribat amb el grup Sau, que va crear amb el guitarrista, pianista i amic seu Pep Sala i Joan Capdevila. Va esdevenir una icona del rock català dels 90, juntament amb d'altres grups com Sopa de Cabra, Els Pets (que per mi segueixen sent els millors) o Sangtraït. La trajectòria de Sau es va veure estroncada amb la mort sobtada del cantant als 37 anys. El seu llegat, però, ens ha deixat temes com El tren de mitjanit, Boig per tu o Envia'm un àngel, que podeu recordar en aquest recopilatori o en el concert al Palau d'Esports de Barcelona el 1993.
L'aniversari
Un 12 de febrer de l'any 1913 va nàixer a Mendoza (Argentina) Nicolau Casaus, carismàtic vicepresident de l'àrea social del Barça entre 1978 i 2003. La família s'instal·là a Igualada, on ell es va convertir en empresari del tèxtil i fervorós seguidor blaugrana. El franquisme el va condemnar per catalanista i republicà, però se'n va refer. El 1965 primer i el 1978 després va intentar ser president del Barça. Després del segon intent va pactar amb Josep Lluís Núñez, contràriament al que havia promès, convertint-se en un dels puntals del seu llarg mandat dinamitzant sobre tot les penyes. El seu nét, Jordi Cardoner, és ara vicepresident de l'àrea social del club. Aquí la informació que va fer TV3 de l'homenatge que li van fer el 1999 a Casaus, un gran fumador de cigars.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi