12
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
18:32h
Un dels arguments que més han esgrimit les defenses d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau durant el judici al 9-N que s'ha celebrat aquesta setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és que van acatar sense dilacions la primera suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Aquesta suspensió va arribar només dos dies després que Mas signés el decret de convocatòria de la consulta original, i va fer que la Generalitat "paralitzés" tots els preparatius. Dues setmanes després, el 14 d'octubre, es va posar en marxa un procés de participació que es va executant a través de voluntaris. El seu funcionament i celebració, àmpliament exposats durant els cinc dies de judici, marquen les distàncies que hi ha d'haver entre el 9-N i el referèndum previst per al setembre.
La pàgina set de l'al·legat de Rafael Entrena, advocat de Joana Ortega, és especialment reveladora a l'hora d'escrutar les diferències entre els dos plantejaments. "En aquests processos [de participació], a diferència de les consultes, no hi ha registre electoral, ni de població, ni cessió de dades. No hi ha administració electoral, i no hi ha una sola resposta a la pregunta sinó que hi cap qualsevol opinió que vulgui expressar el ciutadà. I no es desenvolupa en una única jornada sinó en un període de quinze dies", va ressaltar Entrena, encarregat d'insistir durant el judici que el departament de Governació va aturar tota la seva activitat relacionada amb el 9-N quan el TC va suspendre el procés de participació arran del recurs interposat pel govern espanyol.
Una pregunta, una data, un cens
La pregunta del 9-N era doble, es va poder respondre fins al 25 de novembre i no va fer servir el cens que es fa servir en les eleccions reglades per la normativa estatal. Aquesta vegada es preveu que la ciutadania tingui una papereta en què, simplement, pugui dir sí o no a la independència de Catalunya. Només hi haurà un dia per votar -previsiblement un diumenge de finals de setembre, tot i que no es descarta avançar el referèndum si es comencen a inhabilitar càrrecs independentistes- i encara queda per detallar quin serà el cens que es farà servir. Alguns dirigents sostenen que la millor manera és amb registre previ, però d'altres ho descarten rotundament.
En tot cas, insisteixen tant a Palau com a vicepresidència -Oriol Junqueras és qui s'encarrega de l'arquitectura legal del referèndum a petició de Carles Puigdemont-, la votació es durà a terme seguint la normativa actual existent a Espanya. Aquesta és una de les peticions que fa la Comissió de Venècia, autoritat internacional en matèria de consultes: que la votació es desenvolupi de la manera més similar possible a unes eleccions regides per la llei electoral espanyola.
Del marc legal als voluntaris
Un dels arguments de la defensa és que la part dels processos de participació inclosa dins la llei de consultes del 2014 no estava recorreguda, de manera que el 9-N estava emparat legalment. En el cas del referèndum, la situació és -teòricament- allunyada. La votació dependrà d'una llei específica, la de transitorietat jurídica, que estipularà en quins termes se celebra la votació. La norma de transitorietat, segons els dirigents sobiranistes, estableix a la pràctica que Catalunya s'instal·la en una nova legalitat -estrictament catalana- i que ja no depèn dels designis del TC ni dels recursos del govern espanyol. Tot i que hi ha alts dirigents independentistes que troben "inimpugnable" la llei, és d'esperar que ni Mariano Rajoy ni el Constitucional, ara investit de poder jurídic, es quedin de braços plegats davant del pols sobiranista.
La diferència principal, en tot cas, és que el resultat ha de ser vinculant. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar en el seu discurs de Cap d'Any que el Govern i el Parlament implantarien el resultat que sortís de les urnes. En altres intervencions, Puigdemont ha ressaltat que el referèndum seria vinculant en funció del grau en què la ciutadania se'l fes seu. Fonts nacionalistes asseguren que això passa per una participació "àmpliament superior" als tres milions de persones -el 9-N van ser 2,3- que obligués l'Estat a moure's i, eventualment, a un moviment per part d'Europa.
En mans del Govern
Mas, Ortega i Rigau no han tingut cap problema en posar-se al capdavant de la gestió política de la consulta alternativa, però han insistit que a partir del dia 4 de novembre -quan arriba la suspensió- tot queda en mans dels voluntaris. "Ja no rebien cap ordre", va assenyalar l'ex-president en el seu al·legat final. De cara al referèndum, això és tot el contrari: el Govern ha d'assumir el control de la votació, la gestió dels resultats -no només la informació dels números de la jornada- i l'aplicació del veredicte de les urnes. Tot plegat implica la participació dels treballadors públics, que al 9-N -si així ho havien decidit prèviament- van concórrer amb el barret de voluntaris posat.
Gemma Calvet, ex-diputada d'ERC i ponent de la llei de consultes, va indicar en un dels testimonis més polítics del judici que bona part de les iniciatives relacionades amb la consulta van recaure en l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i en Òmnium Cultural. De cara al setembre, a les entitats del sobiranisme civil només els escau la tasca de fer campanya pel sí, però cap relacionada amb l'organització de la votació.
En els dies anteriors al 9-N, s'especulava amb el fet que seria el Pacte Nacional pel Referèndum qui comandaria la votació. En certa manera, el seu president, Joan Rigol, ho va admetre quan va testimoniar en el judici. Segons Rigol, Mas li va ordenar que la consulta alternativa quedaria en mans de les entitats i, per tant, dels voluntaris. De cara al setembre s'ha constituït el Pacte Nacional pel Referèndum, que inclou sensibilitats diverses i que de moment aposta per la via pactada.
El fet que el referèndum estigui en mans del Govern estableix que és ell l'encarregat de les urnes, de les paperetes i de l'administració electoral. Això vol dir que hi hagi els punts de votació habituals de cada cita electoral -cosa que no es va complir al 9-N- i que s'organitzi prèviament una campanya d'informació. Aquesta campanya, segons fonts de Presidència, es podria allargar fins als trenta dies. Aquest és un dels condicionants a l'hora d'avançar el referèndum: s'ha de fer "amb garanties" i amb la ciutadania conscienciada sobre què s'està votant i les conseqüències que té. El 9-N, en canvi, des del primer moment es va deixar clar que no en tindria de jurídiques, només de polítiques. Al final, n'ha acabat tenint en els dos àmbits.
La pàgina set de l'al·legat de Rafael Entrena, advocat de Joana Ortega, és especialment reveladora a l'hora d'escrutar les diferències entre els dos plantejaments. "En aquests processos [de participació], a diferència de les consultes, no hi ha registre electoral, ni de població, ni cessió de dades. No hi ha administració electoral, i no hi ha una sola resposta a la pregunta sinó que hi cap qualsevol opinió que vulgui expressar el ciutadà. I no es desenvolupa en una única jornada sinó en un període de quinze dies", va ressaltar Entrena, encarregat d'insistir durant el judici que el departament de Governació va aturar tota la seva activitat relacionada amb el 9-N quan el TC va suspendre el procés de participació arran del recurs interposat pel govern espanyol.
Una pregunta, una data, un cens
La pregunta del 9-N era doble, es va poder respondre fins al 25 de novembre i no va fer servir el cens que es fa servir en les eleccions reglades per la normativa estatal. Aquesta vegada es preveu que la ciutadania tingui una papereta en què, simplement, pugui dir sí o no a la independència de Catalunya. Només hi haurà un dia per votar -previsiblement un diumenge de finals de setembre, tot i que no es descarta avançar el referèndum si es comencen a inhabilitar càrrecs independentistes- i encara queda per detallar quin serà el cens que es farà servir. Alguns dirigents sostenen que la millor manera és amb registre previ, però d'altres ho descarten rotundament.
En tot cas, insisteixen tant a Palau com a vicepresidència -Oriol Junqueras és qui s'encarrega de l'arquitectura legal del referèndum a petició de Carles Puigdemont-, la votació es durà a terme seguint la normativa actual existent a Espanya. Aquesta és una de les peticions que fa la Comissió de Venècia, autoritat internacional en matèria de consultes: que la votació es desenvolupi de la manera més similar possible a unes eleccions regides per la llei electoral espanyola.
Del marc legal als voluntaris
Un dels arguments de la defensa és que la part dels processos de participació inclosa dins la llei de consultes del 2014 no estava recorreguda, de manera que el 9-N estava emparat legalment. En el cas del referèndum, la situació és -teòricament- allunyada. La votació dependrà d'una llei específica, la de transitorietat jurídica, que estipularà en quins termes se celebra la votació. La norma de transitorietat, segons els dirigents sobiranistes, estableix a la pràctica que Catalunya s'instal·la en una nova legalitat -estrictament catalana- i que ja no depèn dels designis del TC ni dels recursos del govern espanyol. Tot i que hi ha alts dirigents independentistes que troben "inimpugnable" la llei, és d'esperar que ni Mariano Rajoy ni el Constitucional, ara investit de poder jurídic, es quedin de braços plegats davant del pols sobiranista.
La diferència principal, en tot cas, és que el resultat ha de ser vinculant. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar en el seu discurs de Cap d'Any que el Govern i el Parlament implantarien el resultat que sortís de les urnes. En altres intervencions, Puigdemont ha ressaltat que el referèndum seria vinculant en funció del grau en què la ciutadania se'l fes seu. Fonts nacionalistes asseguren que això passa per una participació "àmpliament superior" als tres milions de persones -el 9-N van ser 2,3- que obligués l'Estat a moure's i, eventualment, a un moviment per part d'Europa.
En mans del Govern
Mas, Ortega i Rigau no han tingut cap problema en posar-se al capdavant de la gestió política de la consulta alternativa, però han insistit que a partir del dia 4 de novembre -quan arriba la suspensió- tot queda en mans dels voluntaris. "Ja no rebien cap ordre", va assenyalar l'ex-president en el seu al·legat final. De cara al referèndum, això és tot el contrari: el Govern ha d'assumir el control de la votació, la gestió dels resultats -no només la informació dels números de la jornada- i l'aplicació del veredicte de les urnes. Tot plegat implica la participació dels treballadors públics, que al 9-N -si així ho havien decidit prèviament- van concórrer amb el barret de voluntaris posat.
Rigau, Mas i Ortega sortint del TSJC, aquest divendres. Foto: Isaac Meler
Gemma Calvet, ex-diputada d'ERC i ponent de la llei de consultes, va indicar en un dels testimonis més polítics del judici que bona part de les iniciatives relacionades amb la consulta van recaure en l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i en Òmnium Cultural. De cara al setembre, a les entitats del sobiranisme civil només els escau la tasca de fer campanya pel sí, però cap relacionada amb l'organització de la votació.
En els dies anteriors al 9-N, s'especulava amb el fet que seria el Pacte Nacional pel Referèndum qui comandaria la votació. En certa manera, el seu president, Joan Rigol, ho va admetre quan va testimoniar en el judici. Segons Rigol, Mas li va ordenar que la consulta alternativa quedaria en mans de les entitats i, per tant, dels voluntaris. De cara al setembre s'ha constituït el Pacte Nacional pel Referèndum, que inclou sensibilitats diverses i que de moment aposta per la via pactada.
El fet que el referèndum estigui en mans del Govern estableix que és ell l'encarregat de les urnes, de les paperetes i de l'administració electoral. Això vol dir que hi hagi els punts de votació habituals de cada cita electoral -cosa que no es va complir al 9-N- i que s'organitzi prèviament una campanya d'informació. Aquesta campanya, segons fonts de Presidència, es podria allargar fins als trenta dies. Aquest és un dels condicionants a l'hora d'avançar el referèndum: s'ha de fer "amb garanties" i amb la ciutadania conscienciada sobre què s'està votant i les conseqüències que té. El 9-N, en canvi, des del primer moment es va deixar clar que no en tindria de jurídiques, només de polítiques. Al final, n'ha acabat tenint en els dos àmbits.