Tot i els intents del fiscal Emilio Sánchez Ulled per argumentar que el judici al 9-N "també és democràcia" -i els esforços per defensar la independència del ministeri fiscal-, resulta complicat desvincular la causa contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega del context polític configurat pel procés sobiranista, així com de la tortuosa relació entre el govern espanyol i la Generalitat. El judici d'aquesta setmana ha certificat la defunció del nonada "operació diàleg" i ha activat de nou el sobiranisme civil, que ha tornat a mobilitzar-se per acompanyar l'ex-president de la Generalitat, situat altre cop al centre de la política catalana. I conscient d'aquest protagonisme, Mas ha fet valer la seva quota de pantalla.
Com expressa l'anàlisi des de Madrid que firma Roger Pi de Cabanyes, l'ofensiva de Mariano Rajoy condensa errors estratègics perquè, en lloc d'atemorir, ha alimentat forces polítiques i entitats. El salt a la mà dura -batejada com a "operació precinte"- constata que la Moncloa ja no confia guanyar el pols amb Catalunya per la renúncia del sobiranisme. Què ve, doncs, després del judici al 9-N? Per part del sobiranisme, seran mesos de treball públic i discret de preparació del referèndum, una tasca convenientment amanida amb mostres de múscul de l'independentisme civil, més actiu si continuen les respostes judicials. Per part de l'Estat, no es preveu cap oferta solvent. Més aviat, arribaran obstacles legals per estovar la determinació del Govern, avisos als funcionaris i l'amenaça latent de l'article 155. Terreny desconegut que impossibilita, ara mateix, un pronòstic precís sobre el desenllaç del procés.
PP: el congrés plàcid del poder de sempre. La dreta i l'esquerra espanyola congreguen aquest cap de setmana les seves bases per actualitzar fulls de ruta i endreçar qüestions domèstiques. Els congressos del PP i de Podem seran un termòmetre de la política a l'Estat. Els populars preveuen una trobada balsàmica, amb un Rajoy plenipotenciari que encara no pensa en la successió. No hi serà José María Aznar, però l'absència de l'ex-president espanyol no es viurà com un daltabaix al PP, que ha fet del seu immobilisme un sinònim d'estabilitat. A Rajoy no li escatimaran aplaudiments. El líder popular enviarà missatges a Catalunya i validarà els noms a qui confiarà el partit en els pròxims mesos. Ho relatarà Pep Martí des de la Caja Mágica de Madrid. De moment, n'ha preparat una anàlisi que desgrana com serà el congrés de la dreta espanyola, instal·lada en el poder tot i la taca de la corrupció.
Podem: la discussió caïnita de la nova esquerra. La formació lila torna a citar-se a Vistalegre per afrontar un debat constituent que amenaça de ser volcànic. El procés de maduració de Podem ha estat convuls i, en el congrés d'aquest cap de setmana, el partit aspira a consensuar un projecte i un model organitzatiu sense que es produeixi una ruptura. La Sara González, que ja és a Madrid per informar-vos de tot el que pugui passar, us ha preparat una guia del congrés, i ha conversat amb Teresa Rodríguez i Miguel Urbán, líders del sector anticapitalista del partit. Us proposo també que llegiu dos textos reveladors: el primer, l'article de Rubén Amón a El País, amb un títol suggerent: "Pablo Iglesias, o líder o chófer"; el segon, la tribuna que firma Ignacio Escolar a eldiario.es, amb un altre títol revelador: "Podemos: lo personal y lo político".
La primera condemna pel cas Gürtel. La mateixa jornada que comença el congrés triomfalista del PP ha arribat la primera sentència de la principal causa contra la corrupció jutjada a Espanya, estretament vinculada al partit de Rajoy. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha condemnat a 9 anys de presó per delictes de prevaricació, malversació i suborn l’ex-consellera de Turisme Milagrosa Martínez en el govern de Francisco Camps. El tribunal sosté que Martínez va arreglar contractes per a l’organització del pavelló de Fitur amb empreses de l’entramat Gürtel entre 2005 i 2009. En la mateixa sentència es condemna a 13 anys de presó els responsables de les empreses, Francisco Correa -convidat a la filla d'Aznar-, Pablo Crespo i Álvaro Pérez "El Bigotes", així com el cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret, condemnat a 6 anys de presó. La sentència evidencia la gestió obscura dels governs de Camps, que tant van contribuir a empènyer Rajoy a la Moncloa.
Vist i llegit
La primera ministra britànica, Theresa May, ha encetat els treballs per articular el Brexit, un cop el Parlament ha validat la llei que permet iniciar el trajecte. Hi reflexiona Joan Majó en un article rellevant al diari Ara. L'ex-ministre, que es pregunta en el text què ha de fer Europa amb els anglesos, considera "una posició inacceptable" la via del Brexit dur que suposaria, al seu entendre, "fer un vestit a mida per al Regne Unit", que conduiria a "la desintegració de la Unió Europea". Majó argumenta que l'adéu anglès obliga la Unió Europea a introduir canvis -"més democràcia, més proximitat amb els ciutadans, més acceptació de la diversitat, menys burocràcia i més redistribució social", detalla l'articulista- per no quedar condemnada a ser una eina "inútil".
La frase de la setmana
"La democràcia espanyola ha emmalaltit". Carles Puigdemont va entendre que no podia deixar passar el ple del Parlament d'aquesta setmana sense verbalitzar un discurs polític en relació al judici al 9-N. El president de la Generalitat va ser especialment contundent contra el govern espanyol, a qui va acusar de no oferir cap alternativa als catalans. "Ni diàleg ni pacte ni propostes. Judicis i amenaces", va lamentar dimecres Puigdemont. El missatge, ràpidament respost per l'oposició, va constatar la polarització de les posicions en relació a la causa contra Mas, Ortega i Rigau. L'independentisme camina cap a la via unilateral, inviable com sembla avui una entesa per pactar la celebració d'un referèndum.
El nom propi
Emilio Sánchez Ulled ha acaparat protagonisme en les cinc sessions del judici al 9-N. Exhaustiu, implacable, irònic i meticulós, el fiscal ha tornat a concentrar aquest divendres les mirades en la seva extensa intervenció final, en la qual ha acusat Artur Mas de desafiar el Tribunal Constitucional (TC), ha criticat el Govern per "trencar la convivència" i ha lamentat la "gran pressió mediàtica" vinculada al judici. Encarregat de determinar si l'executiu va desatendre els requeriments del TC actuant entre la suspensió del procés participatiu i la jornada de votacions, Sánchez Ulled ha actuat amb determinació, fins al punt de ser definit per l'advocat Rafael Entrena -defensor de Joana Ortega- com el "Messi" del ministeri fiscal. "Jo no estic gaudint amb tot això", assegurava en el seu discurs concloent. Potser no n'ha gaudit, però no ha semblat sentir-se incòmode en la funció acusatòria. En el seu moment, diversos partits atribuïen opcions al fiscal per ocupar el buit de Daniel de Alfonso a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Us recomano que llegiu el perfil que n'han escrit Isaac Meler i Oriol March.
Els imperdibles
La cita del cap de setmana és al Palau Sant Jordi, que acull el concert en solidaritat amb els refugiats, que fa dies que ha exhaurit les entrades. Hi ha motius de sobres per ser-hi: el primer, la fraternitat amb els que més pateixen; el segon, els artistes que hi intervindran. Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Sopa de Cabra, Joan Dausà, Sílvia Pérez Cruz, Farruquito, Paco Ibáñez, Gertrudis, Amaral, Txarango, Jaume Sisa o Fermín Muguruza hi seran presents. A NacióDigital us hem preparat un monogràfic sobre el concert, amb peces periodístiques sobre la feina que ha fet Catalunya per atendre l'èxode de refugiats i el testimoni de qui ha viscut el drama de l'exili forçat.
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?