Les cinc dades del CIS que donen la raó a Errejón davant Iglesias

"Crec que hem tingut un viratge polític que ens ha allunyat de ser formació de majories". Així es referia des de la Cadena Ser el dirigent de Podem Íñigo Errejón al baròmetre del CIS fet públic aquest dimarts que reflectia que, tot i haver permès que Mariano Rajoy fos president, el PSOE es refà, el PP s'aferra en el primer lloc i Units Podem és incapaç de despuntar, malgrat mantenir-se com a segona força junt a les confluències.

L'estratègia d'Errejón per tornar a ser una alternativa de govern a l'Estat, com ja semblava que ho seria fa escassament dos anys i mig -després de les eleccions europees i durant la primera Assemblea Ciutadana de Vistalegre-, passa per allunyar-se d'una aliança permanent amb IU que creu que l'ancora a l'esquerra, oferir unes formes més moderades i mirar de recuperar certa imatge de transversalitat que permeti pescar en alguns suports en el centre imprescindibles per aspirar a ser primera força. Aquest cap de setmana intentarà imposar-se a les tesis de Pablo Iglesias, menys crítiques amb el rumb actual de Podem.

Sigui com sigui, el cert és que les dades del CIS evidencien que efectivament la formació lila ha anat situant-se en un terreny més d'esquerres i, tot i que les pugnes internes i -tal com assenyala Toni Rodon- les millors perspectives econòmiques poden haver debilitat les seves expectatives, el cert és que la pèrdua de suports s'ha de buscar especialment en els moviments de l'electorat centrista, que ara hi confia molt menys del que va estar disposat a fer-ho. Els següents gràfics en donen alguns indicis força evidents.

1. L'electorat centrista és el que es desenganxa

La perspectiva de vot que sumaven Podem, IU, ICV i Compromís l'octubre de 2014 -quan es va celebrar Vistalegre I- era del 21,7%, mentre que ara la d'Units Podem i les confluències es queda en el 15%. Tot i això, si es mira el percentatge de potencials votants segons la ideologia dels enquestats (essent 1 el màxim d'esquerres i 10 el màxim de dretes), s'observa que, tot i certa caiguda en els que se situen en l'1 (pel desencís arran de l'arribada a les institucions, segurament), aquestes formacions mantenen el suport en el 2 i el 3, mentre que les caigudes arriben en el 4 (de més de cinc punts) i sobretot en el 5 (11 punts per sota!), a banda que els escassos suports de centre dreta desapareixen quasi per complet.

Podem sempre ha estat un partit progressista, però certa aparença de transversalitat li permetia rebre alguns vots d'electors centristes que ara se n'han desmarcat. Cal tenir en compte, de fet, que la partida es juga en el centre esquerra i el centre del taulell, ja que els enquestats que s'identifiquen en el 3, el 4 o el 5 d'aquesta taula sumen el 60% del total. De fet, el suport d'un punt percentual d'electors que es troben en el 5 equival en termes absoluts a entre 3,5 i 5 punts dels que es troben en l'1. D'aquí la importància de moderar el discurs, per part d'Errejón.
 
2. Molta més oposició en el centre

En línia amb l'anterior gràfic, el percentatge d'enquestats que afirma que mai, sota cap circumstància, no votaria Podem també creix força respecte el 2014 (del 41,7% al 51,7%), però sobretot ho fa en l'espai del centre. En aquest cas, la pregunta és a partits i no a coalicions i, per tant, es fa referència directament a Podem i no a Units Podem, fet que permet visualitzar millor la percepció de la formació política. Així, el votant que se situa en l'1 torna a sentir-se més allunyat del que ho feia fa dos anys i mig del partit d'Iglesias, però, mentre el rebuig entre els del 2 i el 3 creix de forma limitada (entorn els 5 punts), l'oposició total ja és 12 punts o més superior en els votants centristes del 4, el 5 o el 6.

De fet, hi ha un percentatge major d'enquestats en les posicions 4 i 5 que afirmen que no votarien mai Podem que no dels que ho diuen d'IU. I és que la percepció general és que les dues formacions polítiques se situen en la mateixa posició ideològica, clarament a l'esquerra.
 
3. Cau la valoració d'Iglesias entre el votant moderat

Un altre cop s'evidencia la desconnexió entre Podem i el votant de centre en relació a la valoració del seu líder. Pablo Iglesias ha passat d'una puntuació de 3,87 a 2,87, caient un punt sencer en poc més d'un any (en aquest cas, excepcionalment, es pren de referència el baròmetre preelectoral de les eleccions del desembre de 2015, atès que fins llavors no es demana per Iglesias, en no ser diputat). De nou, la caiguda és notable entre l'electorat que se situa en l'1 en l'escala ideològica, mentre que en els del 2 i el 3 la puntuació baixa, però menys d'un punt. La pèrdua de valoració, però, és especialment severa en els votants que es troben en posicions centristes, a qui Iglesias sedueix cada cop menys.
 
4. Les simpaties cap a Podem, monopoli de l'esquerra

Un quart gràfic torna a posar de manifest l'ancoratge a l'esquerra de Podem, el que fa referència al partit pel qual se sent més simpatia. I en aquest cas, de nou, es torna a preguntar per la formació política d'Iglesias, i no a Units Podem. Les respostes posen de manifest que l'extrem més esquerra ha reduït la simpatia cap a Podem, els enquestats que es troben en la posició 2 de la classificació, per contra, fins i tot l'han augmentat, els de la 3 i la 4 l'han reduït lleugerament i, del 5 cap a la dreta, passa a ser residual. Si no mostres simpatia cap al votant de centre, és molt difícil aconseguir el seu vot.
 
De fet, les simpaties que mostren els votants d'Units Podem del juny passat estan sorprenentment repartides. Només la meitat dels que van donar suport a la coalició prefereix Podem, mentre que un quart es queda amb IU i la resta es divideix entre PSOE, altres o cap. Així, el percentatge total d'enquestats que afirmava que sentia simpatia sobretot per Podem mentre aquest celebrava Vistalegre I (13,1%) triplicava el dels que la proferien cap a IU (4,7%, comptant-hi ICV), mentre que ara Podem (8,7%) només dobla IU (4,4%, sense ICV). Sembla que la coalició li beneficia més a Alberto Garzón que a Iglesias.
 
5. Un partit incapaç de captar vot d'altres formacions

La marcada definició ideològica de Podem, entre altres qüestions, li dificulta captar votant d'altres formacions, encara que aquestes altres també passin moments complicats, com és el cas del PSOE o C's. En un principi, Podem era l'octubre del 2014 un projecte que es nodria sobretot d'electors del PSOE i IU, però que també era capaç de pescar en el PP i UPyD, així com altres forces minoritàries o l'abstenció. En canvi, el baròmetre de dimarts assenyala que aquella capacitat de seduir a dreta (poc) i esquerra (més) ja és història i el 9,2% de perspectiva de vot d'Units Podem (exceptuant les confluències) prové bàsicament del seu propi electorat (7,3 punts), mentre que creix menys d'un punt gràcies a antics abstencionistes i només 0,4 punts del PSOE.

Així malgrat que el 36,2% dels votants socialistes del juny no tornarien a votar aquest partit, només el 4,4% optaria ara per Units Podem o les seves confluències, tot i que aquestes serien teòricament l'alternativa lògica.