06
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
16:48h
Silenci a la sala. Res de mòbils ni d'aparells electrònics. Retorn al passat. “Cierren la puerta ya”, ordena el president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús María Barrientos, amb la taula sepultada de llibres embotits de lleis. Es tanca la gran porta de fusta. I amb aquests fascicles esgrogueïts i polsegosos com a testament, la sala esdevé un búnquer aliè a la cridòria del carrer. El xoc entre la legalitat i la legitimitat democràtica pren forma. El retrat del rei Felip, per sobre del cap de Barrientos, ho presideix tot.
Artur Mas seu al banc dels acusats, que és vermell, capitonat i de vellut. A la seva dreta, Joana Ortega; a l'esquerra, Irene Rigau. El president serà el primer. Afronta les qüestions prèvies amb un somriure tens. Entre el públic, hi ha familiars dels imputats. I més enllà dels periodistes, entre el públic seu l'articulista d' El Mundo Arcadi Espada. També l'ex-diputada del PP i membre de la FAES, Cayetana Álvarez de Toledo, que avui, en comptes d'analitzar el vestit del rei Gaspar pel qual “mai” perdonarà Manuela Carmena, està allà envoltada de togues.
Institucional i sense titubejar
El magistrat arrufa el front i recorda l'obligació del públic de mostrar-se impassible. De no fer cap gest ni d'aprovació ni de reprovació. Amb prou feines ningú gosa tossir dins d'un escenari encarcarat. Els tres acusats només pensen respondre preguntes de la seva defensa. No adrecen ni tan sols la mirada cap al ministeri fiscal i l'acusació popular.
Parla Mas. Ho fa amb to institucional deixant clar que ell és el màxim responsable de la iniciativa política del 9-N. El seu discurs no és nou i s'abriga, com sempre, en les “arrels democràtiques” del procés participatiu –reconeix que va canviar la consulta inicial precisament per no desobeir el Tribunal Constitucional-, els 42.000 voluntaris com a “peça clau imprescindible” de l'organització, i els defectes de forma i farcit d'imprecisions de les comunicacions del TC. Cola entremig de les seves respostes un dard a ERC per haver deixat “sol” el Govern. L'ex-president respon sense titubejar. Fins i tot quan el magistrat l'interromp per evitar que torni a repetir arguments o formuli preguntes a l'aire. Barrientos vol anar per feina.
"Els voluntaris". "Els voluntaris". "Els voluntaris"
Parla Ortega. L'auditori és disciplinat. Només se sent la veu de l'ex-vicepresidenta i del seu advocat i, a anys llum, el frec dels bolígrafs sobre el paper que fan els periodistes. “Els voluntaris”. “Els voluntaris”. “Els voluntaris”. Ortega insisteix amb contundència i amb respostes breus i precises. Un cop des de Governació es va preparar el dispositiu, tot va quedar a les seves mans. Ells van obrir els locals de votació. Ells van organitzar les cues. Ells es van encarregar del recompte. Cap funcionari implicat. Després de respondre, torna al banc dels acusats, on Mas la rep amb un copet de suport a l'espatlla.
Parla Rigau. S'evidencia que els tres han preparat la defensa de forma conjunta. Per no deixar escletxes i esquivar qualsevol contradicció. Fora, milers de persones segueixen cridant. Però cap soroll de l'exterior s'escola per cap pany. L'ex-consellera completa el relat assegurant que en cap cas es va recórrer a la "coerció" perquè centres públics accedissin a ser utilitzats com a punts de votació. I alliçona la sala sobre què vol dir el voluntariat. De fet, no dubta en posar com a exemple les persones que, de forma desinteressada i també des de Catalunya, es van desplaçar fins a la costa de Galícia a finals del 2002 per ajudar a netejar de fuel les platges. Hàbil ha estat l'ex-consellera. Total, Mariano Rajoy va considerar que allò eren "petits fils de plastilina" i que el procés participatiu del 9-N era una costellada. Curiós criteri, el del president espanyol.
Artur Mas seu al banc dels acusats, que és vermell, capitonat i de vellut. A la seva dreta, Joana Ortega; a l'esquerra, Irene Rigau. El president serà el primer. Afronta les qüestions prèvies amb un somriure tens. Entre el públic, hi ha familiars dels imputats. I més enllà dels periodistes, entre el públic seu l'articulista d' El Mundo Arcadi Espada. També l'ex-diputada del PP i membre de la FAES, Cayetana Álvarez de Toledo, que avui, en comptes d'analitzar el vestit del rei Gaspar pel qual “mai” perdonarà Manuela Carmena, està allà envoltada de togues.
Institucional i sense titubejar
El magistrat arrufa el front i recorda l'obligació del públic de mostrar-se impassible. De no fer cap gest ni d'aprovació ni de reprovació. Amb prou feines ningú gosa tossir dins d'un escenari encarcarat. Els tres acusats només pensen respondre preguntes de la seva defensa. No adrecen ni tan sols la mirada cap al ministeri fiscal i l'acusació popular.
Parla Mas. Ho fa amb to institucional deixant clar que ell és el màxim responsable de la iniciativa política del 9-N. El seu discurs no és nou i s'abriga, com sempre, en les “arrels democràtiques” del procés participatiu –reconeix que va canviar la consulta inicial precisament per no desobeir el Tribunal Constitucional-, els 42.000 voluntaris com a “peça clau imprescindible” de l'organització, i els defectes de forma i farcit d'imprecisions de les comunicacions del TC. Cola entremig de les seves respostes un dard a ERC per haver deixat “sol” el Govern. L'ex-president respon sense titubejar. Fins i tot quan el magistrat l'interromp per evitar que torni a repetir arguments o formuli preguntes a l'aire. Barrientos vol anar per feina.
"Els voluntaris". "Els voluntaris". "Els voluntaris"
Parla Ortega. L'auditori és disciplinat. Només se sent la veu de l'ex-vicepresidenta i del seu advocat i, a anys llum, el frec dels bolígrafs sobre el paper que fan els periodistes. “Els voluntaris”. “Els voluntaris”. “Els voluntaris”. Ortega insisteix amb contundència i amb respostes breus i precises. Un cop des de Governació es va preparar el dispositiu, tot va quedar a les seves mans. Ells van obrir els locals de votació. Ells van organitzar les cues. Ells es van encarregar del recompte. Cap funcionari implicat. Després de respondre, torna al banc dels acusats, on Mas la rep amb un copet de suport a l'espatlla.
Parla Rigau. S'evidencia que els tres han preparat la defensa de forma conjunta. Per no deixar escletxes i esquivar qualsevol contradicció. Fora, milers de persones segueixen cridant. Però cap soroll de l'exterior s'escola per cap pany. L'ex-consellera completa el relat assegurant que en cap cas es va recórrer a la "coerció" perquè centres públics accedissin a ser utilitzats com a punts de votació. I alliçona la sala sobre què vol dir el voluntariat. De fet, no dubta en posar com a exemple les persones que, de forma desinteressada i també des de Catalunya, es van desplaçar fins a la costa de Galícia a finals del 2002 per ajudar a netejar de fuel les platges. Hàbil ha estat l'ex-consellera. Total, Mariano Rajoy va considerar que allò eren "petits fils de plastilina" i que el procés participatiu del 9-N era una costellada. Curiós criteri, el del president espanyol.