Has votat

Resultat:

2 vots

Redacció | Actualitzat el 08/11/2009 a les 19:11h

La commemoració del 350è aniversari del pacte entre els estats espanyol i francès ha suposat un "salt quantitatiu" en l'assistència ha assenyalat el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Pep Ribas.

"No sabem si a rebuf de les consultes populars d'autodeterminació o per aquest 350è aniversari del Tractat dels Pirineus però aquest any hem fet més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya i el País Valencià ", ha continuat Ribas, que ha assegurat que la societat civil continua movent-se per la defensa de la identitat catalana.

"Aquí hi ha gent que parla de les consultes populars, que reclama una regeneració política o que demana un salt endavant amb la llengua a la Catalunya Nord", ha enumerat el president de la CAL, que també ha volgut fer una valoració molt positiva del Correllengua 2009.

"Tenim constà ncia que hi ha participat molta més gent. En comarques i poblacions on històricament era una celebració bastant fluixa enguany s'ha consolidat enormement", ha afirmat Ribas, que parla d'una clara superació dels 450 municipis i 300.000 persones de participació de l'any 2008.

Tramuntana, castellers i bastoners
La manifestació d'aquest dissabte ha sortit a un quart de cinc de la tarda de la plaça Catalunya, sota una intensa tramuntana i una acusada sensació de fred. Darrera una pancarta amb el lema "Esborrem el Tractat dels Pirineus", la concentració ha recorregut els carrers més cèntrics de Perpinyà enmig d'un ambient festiu i amenitzat pel soroll dels tambors, les gralles i les actuacions castelleres i de bastoners.

 

A banda de la pancarta unitària hi hagut diversos blocs entre els quals destacava el de Maulets i Esquerra. El del partit republicà , que al matí havia celebrat consell nacional, ha estat encapçalat per Joan Puigcercós i Joan Ridao.

Davant del Castellet, s'ha procedit a la lectura del manifest "350 anys de resistència", que ha recordat amb recança com el 7 de novembre de 1659 quan la Catalunya Nord (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya) va passar a mans franceses i integrades en l'anomenat Departament dels Pirineus Orientals. El manifest també ha parlat de la resistència popular, representada a través de la Revolta dels Angelets de la Terra i el seu cap en Joan de Trinxeria. "Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat a convertir la Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon", ha recalcat el manifest.

"Buidant de teixit productiu al territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població i empobrint i menystenint la producció agrària obligant a l'emigració de nombrosos nordcatalans", han enumerat. "Ara, més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol país. Esborrem el Tractat dels Pirineus!", ha finalitzat el manifest. La Marxa de Torxes i el concert a la Casa Musical dels grups Al Tall, Allioli Clash i Raph Dumas han posat punt i final a la jornada reivindicativa.

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

JAJAJAJAJAJAJA

Sí, sí... enseguida van los franceses a regalaros parte de su territorio para que a los catalibanes os dé placer, JAAAAAAAAAAJAJAJAJAJAJA.

¡En eso están pensando precisamente, JAAAAAAJAJAJAJAJAJAJAJA.

(Los hay ilusos).

Unificació territorial

Molt be! El Rosselló per a Espanya, com deu mana, si senyor!

Tractat del Pirineus

Aquestes vergonyes del jacobinisme, francés i espanyol, s'hauran de superar si desitgem democràcia (no comèdies), aquests Tractats com dels Pirineus o el Tractat d'Utrecht, com tants d'altres s'han de revisar.
El requeriment que faig, és simplement de democràcia avançada.

Manuel Rodríguez, cateto:

si aplicamos tu genial teoría, quizás deberíamos devolver Cataluña a Italia, porque esto era la Imperial Tarraco en tiempos de los romanos.

Silenci còmplice

El de la Vanguardia (espaÑola) o el de El Periódico, que no diuen res. No teenn vergonya.

Coincidència

El mur de Berlín va caure el 9 de novembre i Catalunya fou trossejada el 7 de novembre...
Aquest paral.lelisme dóna per molt...

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els problemes d'Android i l'hegemonia de l'iPhone

Fabricants que no saben quan actualitzaran a la darrera versió i confonen els usuaris, problemes amb patents, terminals amb un mateix sistema operatiu però amb diferents funcionalitats... Android és, en l'àmbit de la telefonia mòbil, el què els PCs ho han estat amb els ordinadors, mentre Apple manté la seva posició d'autosuficiència que li permet oferir productes més homogenis.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)