Unes 5.000 persones, 1.500 segons la policia, es van manifestar aquest dissabte a Perpinyà per demanar que "s'esborri" el Tractat dels Pirineus, signat fa 350 anys i que va suposar que les comarques nord-catalanes passessin a estar sota administració francesa. També ha servit per reclamar mantenir les emissions de TV3 i denunciar els efectes de la Directiva europea de l'ús del foc a la cultura popular nord-catalana. Així mateix, la manifestació del 7 de novembre ha suposat la cloenda del Correllengua.
La commemoració del 350è aniversari del pacte entre els estats espanyol i francès ha suposat un "salt quantitatiu" en l'assistència ha assenyalat el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Pep Ribas.
"No sabem si a rebuf de les consultes populars d'autodeterminació o per aquest 350è aniversari del Tractat dels Pirineus però aquest any hem fet més autocars que mai des de tots els racons de Catalunya i el País Valencià ", ha continuat Ribas, que ha assegurat que la societat civil continua movent-se per la defensa de la identitat catalana.
"Aquí hi ha gent que parla de les consultes populars, que reclama una regeneració política o que demana un salt endavant amb la llengua a la Catalunya Nord", ha enumerat el president de la CAL, que també ha volgut fer una valoració molt positiva del Correllengua 2009.
"Tenim constà ncia que hi ha participat molta més gent. En comarques i poblacions on històricament era una celebració bastant fluixa enguany s'ha consolidat enormement", ha afirmat Ribas, que parla d'una clara superació dels 450 municipis i 300.000 persones de participació de l'any 2008.
Tramuntana, castellers i bastoners
La manifestació d'aquest dissabte ha sortit a un quart de cinc de la tarda de la plaça Catalunya, sota una intensa tramuntana i una acusada sensació de fred. Darrera una pancarta amb el lema "Esborrem el Tractat dels Pirineus", la concentració ha recorregut els carrers més cèntrics de Perpinyà enmig d'un ambient festiu i amenitzat pel soroll dels tambors, les gralles i les actuacions castelleres i de bastoners.
A banda de la pancarta unitària hi hagut diversos blocs entre els quals destacava el de Maulets i Esquerra. El del partit republicà , que al matí havia celebrat consell nacional, ha estat encapçalat per Joan Puigcercós i Joan Ridao.
Davant del Castellet, s'ha procedit a la lectura del manifest "350 anys de resistència", que ha recordat amb recança com el 7 de novembre de 1659 quan la Catalunya Nord (el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i l'Alta Cerdanya) va passar a mans franceses i integrades en l'anomenat Departament dels Pirineus Orientals. El manifest també ha parlat de la resistència popular, representada a través de la Revolta dels Angelets de la Terra i el seu cap en Joan de Trinxeria. "Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat a convertir la Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon", ha recalcat el manifest.
"Buidant de teixit productiu al territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població i empobrint i menystenint la producció agrària obligant a l'emigració de nombrosos nordcatalans", han enumerat. "Ara, més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol país. Esborrem el Tractat dels Pirineus!", ha finalitzat el manifest. La Marxa de Torxes i el concert a la Casa Musical dels grups Al Tall, Allioli Clash i Raph Dumas han posat punt i final a la jornada reivindicativa.