Has votat

Resultat:

0 vots

| Actualitzat el 06/11/2009 a les 14:37h

 

 La sort, sospirava Castells, és el nou finançament que aporta 2.600 MEUR, en cas contrari, Castells ha advertit que les retallades serien dr� stiques.

Castells ha admès que aquest any “l'impacte de la crisi es nota encara més'” als Pressupostos, i això es demostra en la caiguda “dr� stica” dels ingressos de la Generalitat fruit de l'antic model de finançament. Concretament cauran un 25% aquest 2010.

 

Pel que fa al nou finançament, Castells ha assegurat que sense l'acord, els Pressupostos pel 2010 serien uns comptes “de retallades dr� stiques”. La millora, ha dit, ha permès “atenuar aquesta caiguda, però no aturar el dèficit que s’enfila un 3,5%.

 

La gana fa bons cuiners i en política també funciona. Davant la manca d’oli, el poc que hi ha s’ha de racionar en dos plats. De primer, “reforçar la cohesió social”. “Mai com ara és necessari evitar la fragmentació social i mai com ara el risc es tan gran”, ha advertit Castells, que ha recordat que Catalunya ha integrat 1,2 milions d'immigrants i ara molts estan a l'atur.

De tall, el titular d'Economia ha destacat que els Pressupostos pel 2010 estan “al servei de la recuperació de l'economia i d'un canvi de model productiu”. Malgrat la crisi, ha continuat, els comptes mantenen els nivells d'inversió, que havien arribat als 6.000 MEUR.
�
Rigor i austeritat

Finalment, el conseller ha fet especial èmfasi en què són uns Pressupostos 'de rigor i austeritat'. Ha detallat que el conjunt de la despesa del sector públic disminuir� un 0,4%, i en molts departaments hi haur� un 'gran esforç de contenció, de congelació i fins i tot de reducció dels recursos disponibles'. La congelació de plantilles, la reducció de personal destinat a administració general i serveis i la congelació dels alts c� rrecs, seran les receptes.

 

El somort del Cas Pretòria
�

Castells no ha volgut passar per alt les paraules� “austeritat i rigor” i ha aprofitat per dirigir-se� al president del Parlament per dir-li que mai com ara ha estat necess� ria la “tasca i la funció d'exemplaritat de les institucions”. En moments de “turbulència”, de crisi política i econòmica i “d'altres esdeveniments que a vegades commouen, provoquen convulsions en el sentiment col•lectiu d'un país”, l'obligació dels responsables polítics és “estar a l'alçada de les institucions”, del llegat que s'ha rebut i del que es deixar� a les generacions futures.

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els problemes d'Android i l'hegemonia de l'iPhone

Fabricants que no saben quan actualitzaran a la darrera versió i confonen els usuaris, problemes amb patents, terminals amb un mateix sistema operatiu però amb diferents funcionalitats... Android és, en l'àmbit de la telefonia mòbil, el què els PCs ho han estat amb els ordinadors, mentre Apple manté la seva posició d'autosuficiència que li permet oferir productes més homogenis.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)