31
de gener
del
2017
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
7:16h
“S’ha d’evitar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau vagin a judici el 6 de febrer”. Així de clar parla Jacint Soler Padró, economista i advocat, president de la Fundació Catalunya Societat Civil i defensor de les tesis de tercera via davant el procés català. Soler Padró, expresident de La Seda i exregidor de l’Ajuntament de Barcelona els anys setanta, va crear la fundació el 2005 com un fòrum de debat per incidir en els debats socials. En declaracions a NacióDigital, ha explicat que “jo no sóc independentista, però com a català em dol veure el president Mas anant als jutjats”. La prioritat ara mateix, per ell, és evitar el xoc de trens: “Ara el que ens cal és aturar-nos en alguna estació”.
Soler Padró voldria que totes les formacions polítiques demanessin l’ajornament del judici contra Artur Mas: “Són moments històrics i hem de dir alguna cosa. Tothom s’hauria de mullar”. Propugna que s’obri “un període que hauria de durar tota la legislatura, aprofitant que cap partit té la majoria absoluta, i aconseguir un diàleg entre l’Estat i la Generalitat que desemboqui en una reforma de la Constitució”.
El president de la Fundació Catalunya Societat Civil (res a veure amb l’entitat Societat Civil Catalana) ha enviat una carta als partits en què els demana que defensin l’ajornament del procés “sobre la base d'una qüestió prejudicial de caràcter administratiu com pot ser-ho l'expressat canvi constitucional, materialitzat en els treballs de la comissió corresponent del Congrés”.
En la carta, Soler Padró diu que “la suspensió beneficiaria sens dubte l'esperit i desig de la ciutadania, tractant d'evitar incidents traumàtics i buscant per tots els mitjans possibles, -per difícils que aquests siguin-, una solució que permeti consolidar un futur de concòrdia”.
Un regidor pel “sí” al català
El nom de Jacint Soler Padró està lligat a la moció en defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles de primària, que es va discutir a l’Ajuntament de Barcelona el març de 1975, en plena dictadura. Soler Padró era regidor en representació del Col·legi d’Economistes i va presentar la proposta perquè es destinessin 50 milions de pessetes a l’ensenyament de la llengua pròpia. Una majoria del consistori va votar en contra. Van ser coneguts com “els divuit del no”. La polèmica que es va encetar va fer recular els franquistes i finalment es van destinar diners a la llengua catalana.
Soler Padró voldria que totes les formacions polítiques demanessin l’ajornament del judici contra Artur Mas: “Són moments històrics i hem de dir alguna cosa. Tothom s’hauria de mullar”. Propugna que s’obri “un període que hauria de durar tota la legislatura, aprofitant que cap partit té la majoria absoluta, i aconseguir un diàleg entre l’Estat i la Generalitat que desemboqui en una reforma de la Constitució”.
El president de la Fundació Catalunya Societat Civil (res a veure amb l’entitat Societat Civil Catalana) ha enviat una carta als partits en què els demana que defensin l’ajornament del procés “sobre la base d'una qüestió prejudicial de caràcter administratiu com pot ser-ho l'expressat canvi constitucional, materialitzat en els treballs de la comissió corresponent del Congrés”.
En la carta, Soler Padró diu que “la suspensió beneficiaria sens dubte l'esperit i desig de la ciutadania, tractant d'evitar incidents traumàtics i buscant per tots els mitjans possibles, -per difícils que aquests siguin-, una solució que permeti consolidar un futur de concòrdia”.
Un regidor pel “sí” al català
El nom de Jacint Soler Padró està lligat a la moció en defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles de primària, que es va discutir a l’Ajuntament de Barcelona el març de 1975, en plena dictadura. Soler Padró era regidor en representació del Col·legi d’Economistes i va presentar la proposta perquè es destinessin 50 milions de pessetes a l’ensenyament de la llengua pròpia. Una majoria del consistori va votar en contra. Van ser coneguts com “els divuit del no”. La polèmica que es va encetar va fer recular els franquistes i finalment es van destinar diners a la llengua catalana.