31
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
17:19h
Vint artesans que excel·leixen en l’ofici a través de diferents disciplines. Ells són els protagonistes de Relarts, l’exposició d’artesania catalana "més important dels darrers anys", tal i com subratllen els organitzadors. La mostra, que es pot visitar a la sala d’exposicions d’Artesania de Catalunya fins al 12 de febrer, és un mostrari de l’habilitat dels artesans amb el tractament dels materials, la creativitat i el domini dels llenguatges més actuals.
L'exposició, que és promoguda per la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC) amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), també és una reivindicació de l'artesania catalana més internacional, un intent de fer visible el treball artesà que es fa a casa nostra, d'una vivesa i qualitat extraordinària, malgrat que encara és molt desconegut per a la major part del públic.
L'etern debat sobre les diferències entre art i artesania
Aquest desconeixement planteja dubtes, alguns d'ells ja convertit en un clàssic: quines diferències hi ha entre artesania i art? Els dos àmbits es fonen a ulls de qui ho mira, sobretot si no té prou elements de judici com per valorar-ho. Relarts, però, no resol aquest dilema, sinó que en proposa un altre: com és que l’artesania més antiga s’ha acabat exposant als museus i l’artesania actual no es mostra en els museus d’art contemporani generalistes? On s'estableix la línia temporal divisòria entre allò considerat museïtzable i allò que es relega a mercats, fires i d'altres indrets especialitzats?
Amb la pregunta com a motiu orgànic de tota l'exposició, el comissari Javi Palomo va proposar als 20 artesans participants la creació d'una peça única inspirant-se en una selecció de 12 obres que procedeixen de museus o de col·leccions particulars: un recipient de l’Edat de Ferro, una pila beneitera, fusos de núvia, o una copa de vidre bufat, entre d'altres. El resultat són unes connexions entre les peces que han estat el punt de partida –i que també es poden veure a l'exposició– i les noves creacions.
L'exposició, que és promoguda per la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC) amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), també és una reivindicació de l'artesania catalana més internacional, un intent de fer visible el treball artesà que es fa a casa nostra, d'una vivesa i qualitat extraordinària, malgrat que encara és molt desconegut per a la major part del públic.
L'etern debat sobre les diferències entre art i artesania
Aquest desconeixement planteja dubtes, alguns d'ells ja convertit en un clàssic: quines diferències hi ha entre artesania i art? Els dos àmbits es fonen a ulls de qui ho mira, sobretot si no té prou elements de judici com per valorar-ho. Relarts, però, no resol aquest dilema, sinó que en proposa un altre: com és que l’artesania més antiga s’ha acabat exposant als museus i l’artesania actual no es mostra en els museus d’art contemporani generalistes? On s'estableix la línia temporal divisòria entre allò considerat museïtzable i allò que es relega a mercats, fires i d'altres indrets especialitzats?
Amb la pregunta com a motiu orgànic de tota l'exposició, el comissari Javi Palomo va proposar als 20 artesans participants la creació d'una peça única inspirant-se en una selecció de 12 obres que procedeixen de museus o de col·leccions particulars: un recipient de l’Edat de Ferro, una pila beneitera, fusos de núvia, o una copa de vidre bufat, entre d'altres. El resultat són unes connexions entre les peces que han estat el punt de partida –i que també es poden veure a l'exposició– i les noves creacions.
Aquesta iniciativa de la FAAOC vol mostrar i visualitzar el treball de l’artesania i neix amb voluntat de tenir una periodicitat en el temps per tal de mostrar l’activitat dels artesans i fer-la visible, tal com indiquen els responsables. La iniciativa neix en un àmbit català, però té l’objectiu d’acabar transcendint internacionalment. Després del pas per Barcelona, l'exposició també es podrà veure a Olot i Ripoll.
Una imatge dels «Relarts» Foto: Relarts