El cap de setmana ha estat intens. Molt. Divendres va venir marcat per l'afer Santi Vidal (vaig escriure aquestes consideracions sobre el tema i els riscos de l'independentisme) i dissabte el procés agafava revolada amb el sí de la CUP als pressupostos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El seu és un sí que no és complaent. És resignat i se sosté en el compromís de celebrar el referèndum. Roger Tugas i Oriol March ho van abordar en sengles cròniques (aquí i aquí). Avui el vicepresident parlarà amb Jordi Basté als micròfons de Rac1 dels pressupostos i del magistrat que fins ara liderava ERC al Senat. I aquesta nit podreu llegir al nostre diari una entrevista a la cap de files de la CUP al Parlament, Anna Gabriel.
Dissabte a la tarda i diumenge al matí es van produir, però, dos fets que expliquen fins a quin punt la resolució del procés, en un o altre sentit, no pot dilatar-se molt. L'assemblea de Súmate no va servir per pacificar una associació que va ser una gran idea per ampliar majories però que corre el risc d'acabar devorada per la bronca. I a l'ANC, Liz Castro, la persona més votada en els dos darrers processos interns, dimitia pel desacord amb la gestió dels òrgans interns de Jordi Sànchez. Si al setembre no hi ha referèndum, les petites o grans tensions, ara soterrades, es desfermaran. A la independència se li ha posat moltes vegades data, sovint obviant les dificultats afegides que duia associades la negativa del govern espanyol al dret a decidir. Ara cal complir amb el referèndum perquè el nucli es comença a reescalfar.
El repte del turisme massiu. L'Ajuntament de Barcelona presenta aquest matí el pla estratègic de turisme. Governa-lo i canviar el model (d'entrada apostant pel decreixement) és un dels grans objectius de legislatura d'Ada Colau. És clar que la indústria aporta coses a la ciutat, però crea problemes com la gentrificació, que du associada la bombolla immobiliària. De moment Colau ja ha hagut de pactar amb CiU i C's el pla de l'habitatge, amb les renúncies que implica. Veurem què passa amb les mesures que dóna a conèixer avui Jaume Collboni, que representa un partit, el PSC, que té quasi tot a veure amb el model Barcelona.
L'esquerra, darrer refugi socialista. Els socialistes francesos ja tenen candidat a presidir la República. I com molts partits socialistes en crisi (només cal mirar el Regne Unit i Jeremy Corbyn) han girat a l'esquerra. Benoît Hamon s'ha imposat a l'exprimer ministre Manuel Valls i intentarà agrupar el vot de progrés (i també algun de liberal) per descavalcar a la primera ronda de les presidencials François Fillon (que passa per dificultats) o Marine Le Pen i tenir així opcions d'arribar a l'Elisi. Haurà de capgirar les enquestes. Llegiu el perfil de Hamon que ha escrit Pep Martí. Entendreu més coses i descobrireu que la realitat catalana no li és del tot aliena.
Vist i llegit
"Vigila!", "no creuis!", "això no ho agafis que és caca!"... Són expressions més que quotidianes cada cop que ens passegem per Barcelona i veiem pares amb fills. I és cert, la ciutat és plena de perills pels nens petits, que són difícils de controlar. Carlos Márquez escrivia ahir una bona crònica a El Periódico i acabava admetent que la ciutat no està feta pels nens. Què hi farem!
El passadís
Hores després que se sabés el sí britànic al Brexit, Espanya s'espavilava a demanar la cosobirania del penyal de Gibraltar. Els anglesos no se'n volen desfer i, per damunt de tot, els llanitos no volen el passaport espanyol. El PSOE va prometre que abandonaria aquest debat que treu la son al PP i se centraria en els drets dels que hi treballen i altres qüestions pràctiques. Però el seu eurodiputat Ramón Jáuregui no ho veu igual i a la comissió constitucional del Parlament Europeu farà costat al popular Estebán González Pons quan avui hi comparegui el primer ministre de la roca, Fabian Picardo, que està més que indignat amb els socialistes.
L'efemèride
Tal dia com avui del 1972 a la ciutat de Derry, a l'Ulster (un territori que formen comtats d'Irlanda que no es van poder independitzar del Regne Unit el 1921), es va produir el Diumenge de Sang. L'exèrcit britànic va reprimir a trets una manifestació pacífica pels drets civils de la comunitat republicana, que professa majoritàriament la religió catòlica. Van morir 13 manifestants i hi va haver 14 ferits. La brutalitat va desfermar les hostilitats amb l'IRA, organització amada partidària de reunificar l'illa d'Irlanda. Durant anys els paramilitars unionistes (de religió majoritària protestant) van ser els tercers actors del conflicte armat, que va dividir les comunitats. Els acords de Divendres Sant de 1998 van pacificar el territori després de centenars de morts, però no resoldre el conflicte. El grup irlandès U2 va dedicar als fets d'avui fa 45 anys una de les seves cançons més conegudes, Sunday Bloody Sunday. La podeu escoltar aquí i emocionar-vos.
L'aniversari
Un 30 de gener de l'any 1979 naixia a Castelló de la Plana, al País Valencià, el còmic i imitador Carlos Latre, que es va criar a Tarragona. Latre va començar a la ràdio i la va compaginar amb programes a TV3 i Crónicas Marcianas,a Tele5, que el va fer una estrella. També és habitual als espais d'humor Crackòvia i Polònia i ha rodat diverses pel·lícules. Aquí imita 64 personatges (sí, sí, heu llegit bé) en dos minuts. Brutal.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi