45è president EUA: anàlisi

El binomi Rússia-Trump, una intervenció electoral amb precedents

L'acció per incidir en votacions d'altres països no és un fenomen nou, i els EUA i Rússia ho han fet 117 vegades entre 1946 i 2000

, Politòleg | 21/01/2017 a les 11:24h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, EUA, intervenció en eleccions, Estats Units, Rússia, Donald Trump, eleccions
Trump saludant en un moment dels actes de presa de possessió | Europa Press
Els informes de les agències d’intel·ligència nord-americanes assenyalen que Rússia va intervenir en les darreres eleccions presidencials als EUA per tal d’afavorir l’elecció de Donald Trump. Malgrat que el president electe hagi mirat de minimitzar-ho, a hores d’ara sembla clar que la intervenció es va produir, tot i que és difícil determinar si l’efecte va ser decisiu en el resultat final. Aquest episodi ha generat un gran rebuig des d’una perspectiva democràtica, però la intervenció de països estrangers en eleccions democràtiques no és un fenomen nou ni excepcional, i encara menys per als EUA.

En un estudi recent titulat When the Great Power Gets a Vote ["Quan els grans poders voten"], el professor Dov H. Levin estudia el fenomen de les intervencions estrangeres en eleccions democràtiques. D’acord amb les dades que presenta, tant els EUA com la URSS/Rússia haurien intervingut en eleccions d’altres països en 117 ocasions entre l’any 1946 i el 2000 (un 11% de totes les eleccions d’aquest període). Vora un 70% de les intervencions les han dut a terme els americans i un 30% els russos.

El professor Levin ha definit aquestes intervencions com qualsevol actuació feta per un país per tal d’influir en els resultats electorals d’un altre país, ja sigui a través d’amenaces, promeses, finançament d’un dels candidats, publicitat o sabotatges als candidats rivals. Totes aquestes accions tenen com a objectiu incrementar els suports del candidat que es vol promocionar, però no sempre és possible dur-les a terme. Els estats només trien intervenir quan la victòria d’un o altre candidat tindrà implicacions importants en les seves relacions i quan aquestes eleccions són molt competides, és a dir, que tots els candidats tenen possibilitats serioses de ser elegits.

Es busquen intervencions que minimitzin riscos i maximitzin guanys. Per tant, a l’hora d’intervenir es busca el millor tipus d’intervenció. Aquestes, per exemple, poden ser públiques –quan bona part de l’electorat és conscient de l’existència de la intervenció- o privada –quan el suport a determinat candidat s’amaga a l’electorat-. Cadascuna d’elles té diferents implicacions, així una intervenció pública pot generar major rebuig popular, però assegura el compromís futur del candidat.

D’acord amb les dades de què es disposa, sembla que les intervencions estrangeres en les eleccions incrementen en un 3% els suports rebuts per part del candidat a qui es dóna suport. A més a més, les intervencions públiques augmenten en major mesura el nombre de vots, tot i ser un tipus d’intervenció més arriscada. Per tant, en general, quan un país decideix intervenir en les eleccions d’un altre ho fa perquè té la certesa que contribuirà a millorar les possibilitats del candidat a qui es dóna suport.

Els EUA han emprat regularment les intervencions electorals com una eina més de les seves relacions internacionals. Així, els nord-americans van intervenir de manera pública en les eleccions de la RFA de l’any 1953 en favor de Konrad Adenauer, que finalment va ser elegit canceller, perquè el propi candidat considerava que això l’afavoriria. En canvi, van intervenir de manera secreta en les eleccions tailandeses de 1969. Els EUA tenen una llarga història en intervencions electorals però a les eleccions nord-americanes han estat menys usuals. Fins ara només es tenia constància de tres intervencions, per part de França el 1796 i de l’URSS el 1948 i 1984, totes elles fracassades.

Malgrat l’enrenou que ha causat la intervenció de Rússia en l’elecció de Donald Trump, no és un fenomen nou ni possiblement a la baixa. Amb l’aparició de noves tecnologies que faciliten la difusió de notícies i la transferència de recursos, les possibilitats d’intervenir electoralment se simplifiquen i es multipliquen. A més a més, les intervencions electorals són un mecanisme molt més barat i efectiu d’influir en el comandament de països estrangers que no les intervencions militars. En un context d’expansió de les institucions democràtiques arreu del món, no seria d’estranyar que les principals potències optin cada vegada més per aquest instrument per tal de mantenir la seva influència política. Ara bé, la intervenció russa de 2016 en les eleccions nord-americanes suposa un punt d’inflexió en la història de les intervencions electorals, ja que obre la possibilitat a intromissions en les eleccions de les principals potències mundials.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Empat
Anònim, 21/01/2017 a les 18:02
+2
-2
Potser també van intervenir el l'empat de la CUP! O potser no, sembla que cada cop hi ha més cupaires que diuen que va ser una trampa interna quan els vots a favor de Mas eren majoritaris. Trampes, trampes, trampes
CIBERATAC AL 9N
Anònim, 21/01/2017 a les 21:09
+4
-1
Amb el ciberatac al 9N que hauria pogut costar uns 100.000 de fons reservats es va posar en perill l'accés al Servei d'Emergències Mèdiques, als historials clínics i a la dispensa de medicaments.
L'allau d'atacs es va incrementar de dissabte -un tràfic 20.000 vegades superior al normal- a diumenge -un tràfic fins a 60.000

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Àlvar Llobet
01/01/1970
L'alcalde de Lleida diu que no posarà en risc "el lloc de treball i el futur personal i familiar dels professionals de la Paeria"
01/01/1970
Es manté, però, la calor intensa a Ponent i l'interior de les Terres de l'Ebre | El SEM ha hagut d'atendre 99 casos relacionats amb les altes temperatures en els darrers tres dies
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 6 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 9 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 16 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana