21
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
16:52h
Els informes de les agències d’intel·ligència nord-americanes assenyalen que Rússia va intervenir en les darreres eleccions presidencials als EUA per tal d’afavorir l’elecció de Donald Trump. Malgrat que el president electe hagi mirat de minimitzar-ho, a hores d’ara sembla clar que la intervenció es va produir, tot i que és difícil determinar si l’efecte va ser decisiu en el resultat final. Aquest episodi ha generat un gran rebuig des d’una perspectiva democràtica, però la intervenció de països estrangers en eleccions democràtiques no és un fenomen nou ni excepcional, i encara menys per als EUA.
En un estudi recent titulat “When the Great Power Gets a Vote” ["Quan els grans poders voten"], el professor Dov H. Levin estudia el fenomen de les intervencions estrangeres en eleccions democràtiques. D’acord amb les dades que presenta, tant els EUA com la URSS/Rússia haurien intervingut en eleccions d’altres països en 117 ocasions entre l’any 1946 i el 2000 (un 11% de totes les eleccions d’aquest període). Vora un 70% de les intervencions les han dut a terme els americans i un 30% els russos.
El professor Levin ha definit aquestes intervencions com qualsevol actuació feta per un país per tal d’influir en els resultats electorals d’un altre país, ja sigui a través d’amenaces, promeses, finançament d’un dels candidats, publicitat o sabotatges als candidats rivals. Totes aquestes accions tenen com a objectiu incrementar els suports del candidat que es vol promocionar, però no sempre és possible dur-les a terme. Els estats només trien intervenir quan la victòria d’un o altre candidat tindrà implicacions importants en les seves relacions i quan aquestes eleccions són molt competides, és a dir, que tots els candidats tenen possibilitats serioses de ser elegits.
Es busquen intervencions que minimitzin riscos i maximitzin guanys. Per tant, a l’hora d’intervenir es busca el millor tipus d’intervenció. Aquestes, per exemple, poden ser públiques –quan bona part de l’electorat és conscient de l’existència de la intervenció- o privada –quan el suport a determinat candidat s’amaga a l’electorat-. Cadascuna d’elles té diferents implicacions, així una intervenció pública pot generar major rebuig popular, però assegura el compromís futur del candidat.
D’acord amb les dades de què es disposa, sembla que les intervencions estrangeres en les eleccions incrementen en un 3% els suports rebuts per part del candidat a qui es dóna suport. A més a més, les intervencions públiques augmenten en major mesura el nombre de vots, tot i ser un tipus d’intervenció més arriscada. Per tant, en general, quan un país decideix intervenir en les eleccions d’un altre ho fa perquè té la certesa que contribuirà a millorar les possibilitats del candidat a qui es dóna suport.
Els EUA han emprat regularment les intervencions electorals com una eina més de les seves relacions internacionals. Així, els nord-americans van intervenir de manera pública en les eleccions de la RFA de l’any 1953 en favor de Konrad Adenauer, que finalment va ser elegit canceller, perquè el propi candidat considerava que això l’afavoriria. En canvi, van intervenir de manera secreta en les eleccions tailandeses de 1969. Els EUA tenen una llarga història en intervencions electorals però a les eleccions nord-americanes han estat menys usuals. Fins ara només es tenia constància de tres intervencions, per part de França el 1796 i de l’URSS el 1948 i 1984, totes elles fracassades.
Malgrat l’enrenou que ha causat la intervenció de Rússia en l’elecció de Donald Trump, no és un fenomen nou ni possiblement a la baixa. Amb l’aparició de noves tecnologies que faciliten la difusió de notícies i la transferència de recursos, les possibilitats d’intervenir electoralment se simplifiquen i es multipliquen. A més a més, les intervencions electorals són un mecanisme molt més barat i efectiu d’influir en el comandament de països estrangers que no les intervencions militars. En un context d’expansió de les institucions democràtiques arreu del món, no seria d’estranyar que les principals potències optin cada vegada més per aquest instrument per tal de mantenir la seva influència política. Ara bé, la intervenció russa de 2016 en les eleccions nord-americanes suposa un punt d’inflexió en la història de les intervencions electorals, ja que obre la possibilitat a intromissions en les eleccions de les principals potències mundials.
En un estudi recent titulat “When the Great Power Gets a Vote” ["Quan els grans poders voten"], el professor Dov H. Levin estudia el fenomen de les intervencions estrangeres en eleccions democràtiques. D’acord amb les dades que presenta, tant els EUA com la URSS/Rússia haurien intervingut en eleccions d’altres països en 117 ocasions entre l’any 1946 i el 2000 (un 11% de totes les eleccions d’aquest període). Vora un 70% de les intervencions les han dut a terme els americans i un 30% els russos.
El professor Levin ha definit aquestes intervencions com qualsevol actuació feta per un país per tal d’influir en els resultats electorals d’un altre país, ja sigui a través d’amenaces, promeses, finançament d’un dels candidats, publicitat o sabotatges als candidats rivals. Totes aquestes accions tenen com a objectiu incrementar els suports del candidat que es vol promocionar, però no sempre és possible dur-les a terme. Els estats només trien intervenir quan la victòria d’un o altre candidat tindrà implicacions importants en les seves relacions i quan aquestes eleccions són molt competides, és a dir, que tots els candidats tenen possibilitats serioses de ser elegits.
Es busquen intervencions que minimitzin riscos i maximitzin guanys. Per tant, a l’hora d’intervenir es busca el millor tipus d’intervenció. Aquestes, per exemple, poden ser públiques –quan bona part de l’electorat és conscient de l’existència de la intervenció- o privada –quan el suport a determinat candidat s’amaga a l’electorat-. Cadascuna d’elles té diferents implicacions, així una intervenció pública pot generar major rebuig popular, però assegura el compromís futur del candidat.
D’acord amb les dades de què es disposa, sembla que les intervencions estrangeres en les eleccions incrementen en un 3% els suports rebuts per part del candidat a qui es dóna suport. A més a més, les intervencions públiques augmenten en major mesura el nombre de vots, tot i ser un tipus d’intervenció més arriscada. Per tant, en general, quan un país decideix intervenir en les eleccions d’un altre ho fa perquè té la certesa que contribuirà a millorar les possibilitats del candidat a qui es dóna suport.
Els EUA han emprat regularment les intervencions electorals com una eina més de les seves relacions internacionals. Així, els nord-americans van intervenir de manera pública en les eleccions de la RFA de l’any 1953 en favor de Konrad Adenauer, que finalment va ser elegit canceller, perquè el propi candidat considerava que això l’afavoriria. En canvi, van intervenir de manera secreta en les eleccions tailandeses de 1969. Els EUA tenen una llarga història en intervencions electorals però a les eleccions nord-americanes han estat menys usuals. Fins ara només es tenia constància de tres intervencions, per part de França el 1796 i de l’URSS el 1948 i 1984, totes elles fracassades.
Malgrat l’enrenou que ha causat la intervenció de Rússia en l’elecció de Donald Trump, no és un fenomen nou ni possiblement a la baixa. Amb l’aparició de noves tecnologies que faciliten la difusió de notícies i la transferència de recursos, les possibilitats d’intervenir electoralment se simplifiquen i es multipliquen. A més a més, les intervencions electorals són un mecanisme molt més barat i efectiu d’influir en el comandament de països estrangers que no les intervencions militars. En un context d’expansió de les institucions democràtiques arreu del món, no seria d’estranyar que les principals potències optin cada vegada més per aquest instrument per tal de mantenir la seva influència política. Ara bé, la intervenció russa de 2016 en les eleccions nord-americanes suposa un punt d’inflexió en la història de les intervencions electorals, ja que obre la possibilitat a intromissions en les eleccions de les principals potències mundials.