45è president EUA: anàlisi

El binomi Rússia-Trump, una intervenció electoral amb precedents

L'acció per incidir en votacions d'altres països no és un fenomen nou, i els EUA i Rússia ho han fet 117 vegades entre 1946 i 2000

, Politòleg | 21/01/2017 a les 11:24h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, EUA, intervenció en eleccions, Estats Units, Rússia, Donald Trump, eleccions
Trump saludant en un moment dels actes de presa de possessió | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els informes de les agències d’intel·ligència nord-americanes assenyalen que Rússia va intervenir en les darreres eleccions presidencials als EUA per tal d’afavorir l’elecció de Donald Trump. Malgrat que el president electe hagi mirat de minimitzar-ho, a hores d’ara sembla clar que la intervenció es va produir, tot i que és difícil determinar si l’efecte va ser decisiu en el resultat final. Aquest episodi ha generat un gran rebuig des d’una perspectiva democràtica, però la intervenció de països estrangers en eleccions democràtiques no és un fenomen nou ni excepcional, i encara menys per als EUA.

En un estudi recent titulat When the Great Power Gets a Vote ["Quan els grans poders voten"], el professor Dov H. Levin estudia el fenomen de les intervencions estrangeres en eleccions democràtiques. D’acord amb les dades que presenta, tant els EUA com la URSS/Rússia haurien intervingut en eleccions d’altres països en 117 ocasions entre l’any 1946 i el 2000 (un 11% de totes les eleccions d’aquest període). Vora un 70% de les intervencions les han dut a terme els americans i un 30% els russos.

El professor Levin ha definit aquestes intervencions com qualsevol actuació feta per un país per tal d’influir en els resultats electorals d’un altre país, ja sigui a través d’amenaces, promeses, finançament d’un dels candidats, publicitat o sabotatges als candidats rivals. Totes aquestes accions tenen com a objectiu incrementar els suports del candidat que es vol promocionar, però no sempre és possible dur-les a terme. Els estats només trien intervenir quan la victòria d’un o altre candidat tindrà implicacions importants en les seves relacions i quan aquestes eleccions són molt competides, és a dir, que tots els candidats tenen possibilitats serioses de ser elegits.

Es busquen intervencions que minimitzin riscos i maximitzin guanys. Per tant, a l’hora d’intervenir es busca el millor tipus d’intervenció. Aquestes, per exemple, poden ser públiques –quan bona part de l’electorat és conscient de l’existència de la intervenció- o privada –quan el suport a determinat candidat s’amaga a l’electorat-. Cadascuna d’elles té diferents implicacions, així una intervenció pública pot generar major rebuig popular, però assegura el compromís futur del candidat.

D’acord amb les dades de què es disposa, sembla que les intervencions estrangeres en les eleccions incrementen en un 3% els suports rebuts per part del candidat a qui es dóna suport. A més a més, les intervencions públiques augmenten en major mesura el nombre de vots, tot i ser un tipus d’intervenció més arriscada. Per tant, en general, quan un país decideix intervenir en les eleccions d’un altre ho fa perquè té la certesa que contribuirà a millorar les possibilitats del candidat a qui es dóna suport.

Els EUA han emprat regularment les intervencions electorals com una eina més de les seves relacions internacionals. Així, els nord-americans van intervenir de manera pública en les eleccions de la RFA de l’any 1953 en favor de Konrad Adenauer, que finalment va ser elegit canceller, perquè el propi candidat considerava que això l’afavoriria. En canvi, van intervenir de manera secreta en les eleccions tailandeses de 1969. Els EUA tenen una llarga història en intervencions electorals però a les eleccions nord-americanes han estat menys usuals. Fins ara només es tenia constància de tres intervencions, per part de França el 1796 i de l’URSS el 1948 i 1984, totes elles fracassades.

Malgrat l’enrenou que ha causat la intervenció de Rússia en l’elecció de Donald Trump, no és un fenomen nou ni possiblement a la baixa. Amb l’aparició de noves tecnologies que faciliten la difusió de notícies i la transferència de recursos, les possibilitats d’intervenir electoralment se simplifiquen i es multipliquen. A més a més, les intervencions electorals són un mecanisme molt més barat i efectiu d’influir en el comandament de països estrangers que no les intervencions militars. En un context d’expansió de les institucions democràtiques arreu del món, no seria d’estranyar que les principals potències optin cada vegada més per aquest instrument per tal de mantenir la seva influència política. Ara bé, la intervenció russa de 2016 en les eleccions nord-americanes suposa un punt d’inflexió en la història de les intervencions electorals, ja que obre la possibilitat a intromissions en les eleccions de les principals potències mundials.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Empat
Anònim, 21/01/2017 a les 18:02
+2
-2
Potser també van intervenir el l'empat de la CUP! O potser no, sembla que cada cop hi ha més cupaires que diuen que va ser una trampa interna quan els vots a favor de Mas eren majoritaris. Trampes, trampes, trampes
CIBERATAC AL 9N
Anònim, 21/01/2017 a les 21:09
+4
-1
Amb el ciberatac al 9N que hauria pogut costar uns 100.000 de fons reservats es va posar en perill l'accés al Servei d'Emergències Mèdiques, als historials clínics i a la dispensa de medicaments.
L'allau d'atacs es va incrementar de dissabte -un tràfic 20.000 vegades superior al normal- a diumenge -un tràfic fins a 60.000

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 19:36 
 19:21 Guardiola, sobre el 155: «És un dia molt trist per a la democràcia». L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
 19:04 Col·lectius d'advocats recullen firmes per denunciar que s'ha empresonat Cuixart i Sànchez fent un "ús ideològic del dret". 
 19:04 Parlon, Ballart i Mayoral demanen al PSC que es demarqui del PSOE pel 155. Els alcaldes socialistes s'oposen de manera "radical" a la decisió de Madrid i insten el Govern a no fer cap acció unilateral que agreugi les dificultats d'entesa.
 18:51 VÍDEO Les llàgrimes de Xavier Domènech a la manifestació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. El líder d'En Comú Podem s'emociona al final de la manifestació.
 18:50 ACTUALITZACIÓ «Som milions, som les nostres institucions»: clam massiu per la llibertat i contra el 155. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 
 18:43 Ada Colau reclama al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que no doni suport a l'aplicació de l'article 155 i que junts facin "un front comú" en defensa dels drets i les llibertats.
 18:36 Unes 450.000 persones participen a la manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
 18:35 Ada Colau redobla la pressió sobre els socialistes, ja que veu "incomprensible" el seu suport a l'article 155.
 18:33 
 18:33 VÍDEOS «Què volen aquesta gent»: el record més emocionant per a Sànchez i Cuixart. Maria del Mar Bonet emociona la manifestació amb "Què volen aquesta gent".
 18:29 Acaba l'acte per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb Els Segadors.
 
 18:29 El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, s'emociona amb la cançó de Què volen aquesta gent?.
 18:25 La cantant Maria del Mar Bonet interpreta la cançó Què volen aquesta gent?.
 18:22 
 18:19 Les entitats sobiranistes anuncien que es continuaran mobilitzant al carrer.
 18:14 Xiulada monumental quan es pronuncia el nom del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la lectura del manifest.
 18:13 
 18:10 Acaben els parlaments dels portaveus de l'ANC i Òmnium. Comença la lectura del manifest.
 18:10 Agustí Alcoberro: "Aquesta escala repressiva de l'estat espanyol ha fet un nou pas aplicant la versió inventada del 155. Es volen carregar el sistema d'autogovern i liquidar Catalunya com a nació. Això no passarà. Ho impedirem".
 18:08 Agustí Alcoberro: "Volen escapçar les entitats i atemorir tota la gent que lluita per la República catalana. No aconseguiran escapçar el nostre moviment".
 18:07 
 18:03 El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro, defensa que "a la presó hi ha dos homes plens de raó". Alcoberro afegeix: "Són presos polítics".
 18:03 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla per telèfon al mig de la manifestació.
 18:00 Marcel Mauri: "No passaran". Els manifestants reprodueixen el crit del portaveu d'Òmnium.
 18:00 
 17:59 Marcel Mauri: "Amb repressió i violència no podreu aconseguir res. Som un poble de pau. Ja n'hi ha prou".
 17:58 "Tres partits que a les últimes eleccions varen sumar zero senadors a Catalunya proposaran al Senat destituir el govern votat pels catalans", destaca Albert Royo, secretari general del Diplocat.
 17:59 Marcel Mauri: "Les institucions d'aquest país som nosaltres. Ningú ens ho pot prendre".
 17:58 
 17:57 Marcel Mauri: "No estem sols". Milers de ciutadans repeteixen el crit del portaveu d'Òmnium.
 17:56 El portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, afirma: "Sànchez i Cuixart són dos presos polítics a qui no perdonen haver defensat la independència des del carrer".
 17:56 El Grup Barnils "condemna rotundament" la intervenció dels mitjans públics.
 17:55 Comença la lectura del manifest de la manifestació per demanar l'alliberament de Sànchez i Cuixart.
 17:53 A l'escenari es llegeixen escrits enviats per Sànchez i Cuixart des de la presó. "Estem bé, estem forts. No afluixeu, a favor del diàleg i la independència", ha escrit Sànchez.
 
 17:49 
 17:42 
 17:36 
 17:36 Les entitats de la Taula per la Democràcia despleguen una pancarta a l'escenari amb el lema "Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels drets i les llibertats".
 17:34 
 17:29 
 17:27 García Albiol celebra l'aplicació de l'article 155. "És la millor garantia per tornar a trobar la normalitat en l'autogovern de Catalunya", assegura el líder popular.
 17:23 
 17:22 
 17:22 
 17:16 
 17:10 
 17:08 Puigdemont “clarificarà els tempos” del procés en la declaració institucional prevista per aquest vespre a les 21.00, segons ha pogut saber NacióDigital.
 17:07 
 17:02 Anonymous bombardeja webs de l'Estat durant 24 hores en defensa de Catalunya. Els hacktivistes expliquen a NacióDigital l'estratègia de la campanya #opCatalunya. Les pàgines de la Guàrdia Civil, el Tribunal Constitucional, la del PP, la de la Fundació Francisco Franco i la de Banca March han estan tombades durant hores.
Entrades anteriors »
El passeig de Gràcia ple per denunciar el 155 | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Carles Puigdemont i el Govern en ple han encapçalat la massiva marxa al passeig de Gràcia
Joan Serra Carné
01/01/1970
L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El programa «Filiprim» | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Pel que pugui ser, com que m'acompanya una bona memòria televisiva, em ve de gust fer-li un homenatge a aquella que coneixem com La Nostra»
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"