26
de gener
del
2017
Actualitzat
el
27
de gener
a les
10:06h
"Es tracta de donar arguments ideològics a la nostra gent". Així expliquen a la sala de màquines dels "comuns" una de les prioritats dels pròxims mesos de l'espai liderat per Ada Colau, que pretén liderar el discurs progressista en paral·lel a la construcció del nou partit. Conscients que el debat en assemblees fins arribar a la convenció constituent del mes d'abril no serà senzill -s'han de casar les sensibilitats de diferents formacions i pactar l'organigrama del nou subjecte polític-, els comuns obriran un cicle de diàlegs amb personalitats de l'esquerra sobiranista per dotar d'armadura ideològica la militància.
Els debats han de permetre oferir un argumentari a les bases i situar en l'imaginari col·lectiu que l'esquerra alternativa encapçala el missatge progressista a Catalunya -més enllà del vedat independentista- i eixampla perímetre mentre el nou partit pren forma.
El diàleg que va mantenir dimecres Xavier Domènech, arquitecte de la nova formació i líder d'En Comú Podem, amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Íñigo Errejón va ser el primer de diversos actes públics que els "comuns" programaran en els pròxims mesos. Tot i que l'agenda del cicle "Catalunya: entre Ítaca i Icària" encara no està tancada -s'ha descartat agrupar els debats en un sol mes per la complexitat organitzativa-, Domènech compartirà escenari amb acadèmics, dirigents polítics i antics col·laboradors del tripartit. "Serà com les escoles d'estiu que organitzen els partits però programada en els mesos previs a la construcció del nou subjecte polític", detallen col·laboradors de Domènech, que pretenen aportar "contingut substantiu" a les bases implicades en el debat a les assemblees.
L'estratègia està pensada en clau interna però també aspira a tenir incidència en l'opinió pública. El procés sobiranista capitalitza la discussió política i els "comuns" -amb disparitat de veus i marques polítiques, a l'Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés- no ho tenen fàcil per definir-se amb nitidesa. Mentre no es resol la confluència en unes soles sigles, l'equip de Domènech necessita bastir un missatge central, en clau nacional i social. "Volem evitar que se'ns consideri els socialistes 2.0 i que ens retreguin ambigüitat en la qüestió nacional", apunten les fonts consultades.
Les ponències, punt de partida
Des que el setembre de l'any passat van encetar els treballs per construir el nou partit -que ha de sumar la militància de Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem i Equo en una única marca-, els comuns han avançat lentament en els debats inicials, però mantenen l'horitzó de la primavera per donar llum verda al projecte. De moment, diumenge passat el grup promotor del nou partit va validar les sis ponències que encetaran el debat fins a l'assemblea fundacional del mes d'abril. I aquest diumenge, a Cotxeres de Sants, l'espai de l'esquerra alternativa donarà el tret de sortida del procés de confluència -conegut com Un país en comú- que ha de desembocar en el pacte per crear el nou subjecte polític. De moment, el partit no té nom, però els dominis "Comuns", "En Comú Podem" i "Catalunya en Comú" ja estan registrats.
Des del primer moment, els actors polítics de l'esquerra alternativa han expressat la necessitat de prioritzar el debat ideològic abans de l'organitzatiu, que genera més recels. I, en la discussió ideològica pren especial rellevància el document que afronta la qüestió nacional. El document de les ponències -avançat per NacióDigital dissabte passat- detalla la convicció per crear una "república social, democràtica i ambientalment justa", que s’ha de "constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península". Sense especificar quina ha de ser aquesta relació amb Espanya -en el text no apareixen els conceptes independència de Catalunya ni federalisme-, els comuns proposen que l’expressió d’aquesta "construcció conjunta" s’ha de basar en la "capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional".
La resta de ponències conformen el corpus ideològic del nou partit, que ara afronta el debat en assemblea per enriquir el document base. El text defensa una "economia plural" per combatre la "liberalització del mercat”; un model català de relacions laborals per "enfortir" la negociació col·lectiva; reformar la política fiscal i fer-la pivotar en la redistribució; una escala salarial "justa" i "garantia de rendes" per lluitar contra les desigualtats; i trencar la dicotomia camp-ciutat per reequilibrar el territori. El full de ruta dels comuns per estructurar-se en un sol projecte polític està definit.
Els debats han de permetre oferir un argumentari a les bases i situar en l'imaginari col·lectiu que l'esquerra alternativa encapçala el missatge progressista a Catalunya -més enllà del vedat independentista- i eixampla perímetre mentre el nou partit pren forma.
El diàleg que va mantenir dimecres Xavier Domènech, arquitecte de la nova formació i líder d'En Comú Podem, amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Íñigo Errejón va ser el primer de diversos actes públics que els "comuns" programaran en els pròxims mesos. Tot i que l'agenda del cicle "Catalunya: entre Ítaca i Icària" encara no està tancada -s'ha descartat agrupar els debats en un sol mes per la complexitat organitzativa-, Domènech compartirà escenari amb acadèmics, dirigents polítics i antics col·laboradors del tripartit. "Serà com les escoles d'estiu que organitzen els partits però programada en els mesos previs a la construcció del nou subjecte polític", detallen col·laboradors de Domènech, que pretenen aportar "contingut substantiu" a les bases implicades en el debat a les assemblees.
L'estratègia està pensada en clau interna però també aspira a tenir incidència en l'opinió pública. El procés sobiranista capitalitza la discussió política i els "comuns" -amb disparitat de veus i marques polítiques, a l'Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés- no ho tenen fàcil per definir-se amb nitidesa. Mentre no es resol la confluència en unes soles sigles, l'equip de Domènech necessita bastir un missatge central, en clau nacional i social. "Volem evitar que se'ns consideri els socialistes 2.0 i que ens retreguin ambigüitat en la qüestió nacional", apunten les fonts consultades.
Les ponències, punt de partida
Des que el setembre de l'any passat van encetar els treballs per construir el nou partit -que ha de sumar la militància de Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem i Equo en una única marca-, els comuns han avançat lentament en els debats inicials, però mantenen l'horitzó de la primavera per donar llum verda al projecte. De moment, diumenge passat el grup promotor del nou partit va validar les sis ponències que encetaran el debat fins a l'assemblea fundacional del mes d'abril. I aquest diumenge, a Cotxeres de Sants, l'espai de l'esquerra alternativa donarà el tret de sortida del procés de confluència -conegut com Un país en comú- que ha de desembocar en el pacte per crear el nou subjecte polític. De moment, el partit no té nom, però els dominis "Comuns", "En Comú Podem" i "Catalunya en Comú" ja estan registrats.
Des del primer moment, els actors polítics de l'esquerra alternativa han expressat la necessitat de prioritzar el debat ideològic abans de l'organitzatiu, que genera més recels. I, en la discussió ideològica pren especial rellevància el document que afronta la qüestió nacional. El document de les ponències -avançat per NacióDigital dissabte passat- detalla la convicció per crear una "república social, democràtica i ambientalment justa", que s’ha de "constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península". Sense especificar quina ha de ser aquesta relació amb Espanya -en el text no apareixen els conceptes independència de Catalunya ni federalisme-, els comuns proposen que l’expressió d’aquesta "construcció conjunta" s’ha de basar en la "capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional".
La resta de ponències conformen el corpus ideològic del nou partit, que ara afronta el debat en assemblea per enriquir el document base. El text defensa una "economia plural" per combatre la "liberalització del mercat”; un model català de relacions laborals per "enfortir" la negociació col·lectiva; reformar la política fiscal i fer-la pivotar en la redistribució; una escala salarial "justa" i "garantia de rendes" per lluitar contra les desigualtats; i trencar la dicotomia camp-ciutat per reequilibrar el territori. El full de ruta dels comuns per estructurar-se en un sol projecte polític està definit.