20
de gener
del
2017
Actualitzat
el
21
de gener
a les
22:02h
No és el fill literari d'Alexandre Dumas, però –com el Comte de Montecristo- Alfredo Pérez Rubalcaba passeja de nou pels passadissos de la cort socialista per passar comptes amb els que van propiciar la seva sortida per la porta del darrere com a secretari general del PSOE. Els crítics amb la gestora sostenen que Rubalcaba, que des del setembre del 2016 és membre del Consell Editorial d'El País, ha gestionat la revolta contra Pedro Sánchez i és l'autor intel·lectual de la candidatura de Patxi López pensada –diuen– per dividir el vot dels sectors molestos per la investidura de Rajoy. L'objectiu: tallar el pas al màxim exponent del 'no és no' i aplanar (per ara) el camí a Susana Díaz.
Rubalcaba, que el 29 de gener serà a un acte a Cadis amb la presidenta andalusa, és juntament amb José Luis Rodríguez Zapatero un dels màxims exponents del suport que la vella guàrdia socialista brinda a la líder del sud. Díaz ja té l'aval de les direccions del PSOE d'Extremadura, Astúries, Aragó i Castella-La Manxa (l'Espanya rural), i –si s'acaba presentant– es jugarà al Congrés del PSOE dels dies 17 i 18 de juny tot el seu capital polític. Les enquestes del seu propi govern li auguren una caiguda de set punts en intenció de vot a Andalusia respecte a les eleccions 2015, fet que facilitaria un acord entre PP i C's per ocupar la Junta. Si es compleix la predicció perdrà l'as de la imbatibilitat i no tindrà noves oportunitats de fer l'assalt a la direcció del socialisme espanyol.
Un dels punts dèbils de la seva candidatura és la manca de plataformes de projecció. Sense escó al Congrés i sense els altaveus de la Junta ho tindria difícil per exercir de cap de l'oposició. Els socialistes andalusos, però, sostenen que la podrien situar al Senat com a membre per designació autonòmica, fet que li permetria preguntar al president espanyol un cop al mes mentre el basc Eduardo Madina –que va perdre les primàries davant Pedro Sánchez el 2014– ocuparia el lloc de portaveu del PSOE al Congrés. Madina és, ja, el coordinador de la proposta política del Congrés del PSOE, el text que marca el rumb que el partit ha de seguir els pròxims anys. De nou, s'ha adaptat a les circumstàncies i sembla lluny d'abandonar la política.
De moment, l'únic rival de Díaz és Patxi López, que independentment de l'origen de la seva candidatura ha esdevingut en pocs dies una opció ferma per liderar el PSOE. Compta amb el suport de les federacions d'Euskadi, Castella-Lleó i Balears, i també de la simpatia d'un PSC que, malgrat haver promès a Susana Díaz "neutralitat" entre candidats, veu en López una oportunitat de mantenir la seva autonomia i contenir l'onada recentralitzadora que ve del sud. La irrupció de l'exlehendakari dificulta, a més, que Díaz executi la seva amenaça d'impedir que els socialistes catalans participin a les primàries a la secretaria general del PSOE. López vol que el PSC hi tingui veu, i vetar els prop de 17.000 militants catalans seria una tupinada evident que restaria legitimitat a l'elecció del líder del partit.
Per contra, el 'tour' de Pedro Sánchez per "escoltar" les bases no acaba d'engegar. Sense recursos ni recolzament actiu de les federacions –Francina Armengol dóna suport ara a López– Sánchez no ha anunciat encara la seva candidatura i ho fia tot al suport d'una militància que, en bona mesura, depèn orgànicament de les agrupacions. Dels tres possibles candidats, és a qui previsiblement més li costarà reunir els aproximadament 10.000 avals que calen per concórrer a les primàries, precisament pel control de les federacions sobre les agrupacions, i aquestes sobre els militants. La seva manca d'equip és evident. Forçat o no, després d'anunciar via twitter el seu primer acte a Sevilla el dia 29 de gener –contraprogramant Rubalcaba i Susana Díaz– ha avançat un dia la data adduint que coincidia amb un partit del Betis i el Barça.
Sigui quin sigui el candidat que obtingui la victòria, del Congrés del PSOE en sortirà un partit dividit però decidit també a acotar a la baixa la lectura del document de Granada, un text avui incòmode per al socialisme espanyol que va servir per allunyar el PSC del dret a decidir. Els socialistes catalans han defensat sempre que aquell era una base de "partida", mentre que la gestora i el PSOE andalús sosté ara que és un punt "d'arribada" infranquejable. La fotografia de família d'aquella reunió del 2013 remet al present. A l'esquerra, Javier Fernández, avui president de la gestora del PSOE. A la dreta José Antonio Griñán, expresident de la Junta d'Andalusia, i al centre l'home que va impulsar l'acord: Alfredo Pérez Rubalcaba.
Rubalcaba, que el 29 de gener serà a un acte a Cadis amb la presidenta andalusa, és juntament amb José Luis Rodríguez Zapatero un dels màxims exponents del suport que la vella guàrdia socialista brinda a la líder del sud. Díaz ja té l'aval de les direccions del PSOE d'Extremadura, Astúries, Aragó i Castella-La Manxa (l'Espanya rural), i –si s'acaba presentant– es jugarà al Congrés del PSOE dels dies 17 i 18 de juny tot el seu capital polític. Les enquestes del seu propi govern li auguren una caiguda de set punts en intenció de vot a Andalusia respecte a les eleccions 2015, fet que facilitaria un acord entre PP i C's per ocupar la Junta. Si es compleix la predicció perdrà l'as de la imbatibilitat i no tindrà noves oportunitats de fer l'assalt a la direcció del socialisme espanyol.
Un dels punts dèbils de la seva candidatura és la manca de plataformes de projecció. Sense escó al Congrés i sense els altaveus de la Junta ho tindria difícil per exercir de cap de l'oposició. Els socialistes andalusos, però, sostenen que la podrien situar al Senat com a membre per designació autonòmica, fet que li permetria preguntar al president espanyol un cop al mes mentre el basc Eduardo Madina –que va perdre les primàries davant Pedro Sánchez el 2014– ocuparia el lloc de portaveu del PSOE al Congrés. Madina és, ja, el coordinador de la proposta política del Congrés del PSOE, el text que marca el rumb que el partit ha de seguir els pròxims anys. De nou, s'ha adaptat a les circumstàncies i sembla lluny d'abandonar la política.
Díaz i López ja compten amb suports ben definits mentre el retorn de Pedro Sánchez no acaba d'engegar
De moment, l'únic rival de Díaz és Patxi López, que independentment de l'origen de la seva candidatura ha esdevingut en pocs dies una opció ferma per liderar el PSOE. Compta amb el suport de les federacions d'Euskadi, Castella-Lleó i Balears, i també de la simpatia d'un PSC que, malgrat haver promès a Susana Díaz "neutralitat" entre candidats, veu en López una oportunitat de mantenir la seva autonomia i contenir l'onada recentralitzadora que ve del sud. La irrupció de l'exlehendakari dificulta, a més, que Díaz executi la seva amenaça d'impedir que els socialistes catalans participin a les primàries a la secretaria general del PSOE. López vol que el PSC hi tingui veu, i vetar els prop de 17.000 militants catalans seria una tupinada evident que restaria legitimitat a l'elecció del líder del partit.
Per contra, el 'tour' de Pedro Sánchez per "escoltar" les bases no acaba d'engegar. Sense recursos ni recolzament actiu de les federacions –Francina Armengol dóna suport ara a López– Sánchez no ha anunciat encara la seva candidatura i ho fia tot al suport d'una militància que, en bona mesura, depèn orgànicament de les agrupacions. Dels tres possibles candidats, és a qui previsiblement més li costarà reunir els aproximadament 10.000 avals que calen per concórrer a les primàries, precisament pel control de les federacions sobre les agrupacions, i aquestes sobre els militants. La seva manca d'equip és evident. Forçat o no, després d'anunciar via twitter el seu primer acte a Sevilla el dia 29 de gener –contraprogramant Rubalcaba i Susana Díaz– ha avançat un dia la data adduint que coincidia amb un partit del Betis i el Barça.
Sigui quin sigui el candidat que obtingui la victòria, del Congrés del PSOE en sortirà un partit dividit però decidit també a acotar a la baixa la lectura del document de Granada, un text avui incòmode per al socialisme espanyol que va servir per allunyar el PSC del dret a decidir. Els socialistes catalans han defensat sempre que aquell era una base de "partida", mentre que la gestora i el PSOE andalús sosté ara que és un punt "d'arribada" infranquejable. La fotografia de família d'aquella reunió del 2013 remet al present. A l'esquerra, Javier Fernández, avui president de la gestora del PSOE. A la dreta José Antonio Griñán, expresident de la Junta d'Andalusia, i al centre l'home que va impulsar l'acord: Alfredo Pérez Rubalcaba.