Ja el tenim aquí. Després d'una campanya dura i bruta i d'una transició més que accidentada, el populista Donald Trump pren avui possessió com a president dels Estats Units a Washington. Barack Obama fa setmanes que s'acomiada i espera que el seu successor no fulmini tot el seu llegat, però pera ara el magnat no pretén altra cosa. Estarem ben atents al canvi que s'operi en la política exterior americana (Pep Martí n'ha identificat les "zones calentes") i als primers passos del seu gabinet, que per ara s'ha fet notar per les seves contradiccions. Aquest matí ja trobareu a NacióDigital una àmplia cobertura de la presa de possessió i en aquesta pàgina (que farà xalar els malalts del protocol) podeu tafanejar com han estat històricament aquesta mena d'actes, des dels discursos fins els menús del dinar de gala posterior.
El paper dels funcionaris... En les tertúlies i els discursos polítics sobre el procés, i singularment quan s'aborda el repte d'organitzar un referèndum sense acord amb l'Estat, s'apel·la al paper dels funcionaris i als "riscos" que poden córrer si obeeixen els seus superiors i les lleis catalanes. La Intersindical-CSC, central sindical independentista i quarta força als serveis centrals de la Generalitat, ha passat a l'acció i amb el suport de l'ANC ha editat materials i organitzat assemblees entre els funcionaris als departaments per aclarir-los dubtes. Una feina necessària que us explica Roger Tugas en aquesta crònica, que també aporta dades sobre les preferències dels treballadors públics.
... i el suport als electes. Precisament l'ANC, juntament amb Òmnium, l'Associació de Municipis per a Independència i l'Associació Catalana de Municipis, explicarà aquest matí els actes de suport als electes que afronten processos judicials arran dels acords de ple o el 9-N. El suport popular a judicis com el d'Artur Mas a principis de febrer o el que haurà d'acabar afrontant Carme Forcadell serviran per mesurar el nivell de mobilització i determinació de l'independentisme a les portes del referèndum de setembre.
Vist i llegit
Avui recomano un vídeo publicat a Catorze, el nostre mitjà associat que dirigeix Eva Piquer. S'emmarca en una iniciativa de la UOC, LletrA i Catorze, que ha seleccionat 14 poemes catalans i en fa vídeos amb il·lustració, música i veu, en aquest cas de l'actriu Sílvia Bel. El poema "l'Artefacte del límit" és del nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, i forma part del poemari Fosca límit, publicat el 2015 i premi a millor poemari de l'any "Llegir en cas d'incendi". No us el perdeu.
El passadís
Toni Vallva publicar ahir, a la seva secció Un senyor de Barcelona, una peça ben curiosa: entre el material que un web ofereix als col·leccionistes hi ha un àlbum de cromos de cotxes de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat. L'assumpte (com tot el que té a veure amb aquesta família) va interessar als informatius d'Antena 3, que en una lamentable confusió van enviar una càmera i periodista a una de les botigues de col·leccionista de les que parlava Vall per poder filmar l'àlbum sense caure en que en realitat qui l'anuncia és un particular a internet. En la peça que va emetre la cadena, després de demanar assistència a la redacció de NacióDigital, no se citava aquest diari, font primària de la informació. Aquí som dels que sempre citem els altres companys. No costa res i dignifica la feina de tots plegats.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1993 va morir, a l'edat de 73 anys, Audrey Hepburn. L'actriu d'origen belga va fer carrera als Estats Units, captivar Hollywood amb la seva bellesa i elegància i es va convertir en una de les seves icones. Va ser molt activa com a ambaixadora de l'UNICEF. Algunes de les seves cançons són emblemàtiques, com ara Moon River, el principal tema de Breakfast at Tiffany's (Esmorzar amb diamants), una pel·lícula que en un principi havia de protagonitzar Marilyn Monroe.
L'aniversari
Un 20 de gener de l'any 1902 va néixer a Reus el líder anarquista català Joan García Oliver, que va arribar a ser ministre de Justícia durant la Guerra Civil. Cambrer de professió, va convertir-se en un dels líders de la Confederació Nacional del Treball i liderar també algunes de les seves faccions més violentes durant els convulsos anys 20 i 30. Després del cop militar del 36, va impulsar la creació de les Milícies Antifeixistes amb el president Lluís Companys. L'òrgan es faria a la pràctica càrrec del Govern durant l'estiu del 36. Poc després de deixar el ministeri, García Oliver va inaugurar, l'octubre del 37, el mausoleu dels llibertaris Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia. En el seu breu discurs, justifica la violència revolucionària i explica com va organitzar "als reis de la pistola obrera de Barcelona". Va morir a l'exili de Mèxic, el 1980.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi