La 5a edició del Tiana Negra fa visible l'èxit de la novel·la catalana de gènere

En quatre edicions, han passat pel festival 5.000 persones i més de 100 escriptors | Malgrat la bona salut del gènere, "tenim un problema d'indústria", tal i com explica el director Sebastià Bennassar

L'edició passada del Tiana Negra, amb Sebastià Bennassar al centre
L'edició passada del Tiana Negra, amb Sebastià Bennassar al centre | Tiana Negra
19 de gener del 2017
Actualitzat el 20 de gener a les 7:29h
Aquest divendres comença la cinquena edició del Tiana Negra, el festival especialitzat en literatura negra catalana. Cinc anys de consolidació i de creixement progressiu, visibles en nombre d'activitats, autors i públic, que palesen l'èxit d'un gènere que tradicionalment ha tingut molt de seguiment a Catalunya. "L'èxit del certamen és degut a tres factors", tal i com explica a NacióDigital Sebastià Bennassar, el director.

El primer, que l'ajuntament "s'ha fet seu el projecte, des del primer dia". El segon, haver aconseguit l'objectiu inicial de "visibilitzar els autors de novel·la negra en català". Bennassar creu que el festival ha incidit directament en l'augment de vendes i de presència del gènere als mitjans. "Hem creat una comunitat i, fins i tot, algunes editorials planifiquen l'any tenint en compte el festival", explica, satisfet. El tercer factor és "l'encert de les dates. Som la porta de les novetats del gènere".

A banda d'aquests elements, també cal sumar les xifres que diuen com, al llarg d'aquests anys, han passat pel certamen prop de 5.000 persones i s’han celebrat prop de 100 activitats, amb més de 100 dels escriptors més destacats de la literatura negra catalana. Tota una fita que ha provocat que els organitzadors es plantegin, fins i tot, l'augment dels dies actius del festival en futures edicions.
 
L'homenatge a Andreu Martín i un festival "pioner"
 
El Tiana Negra compta enguany amb una trentena d’activitats, que arrenquen amb un homenatge a Andreu Martín, un dels noms més importants de la novel·la negra del país. "Martín representa la constància i l'honestedat", explica Bennassar. "Sempre s'arrisca a començar de zero en cada novel·la. A més, en els darrers anys ha fet algunes de les seves millors obres, i això vol dir que continua tenint una ambició literària de primer ordre".
 
La tasca d'autors infatigables com Martín ha fet possible que la novel·la negra en català tingui una bona salut. "Passem per un extraordinari moment de forma pel que fa a la producció –detalla el director–. Mai com ara teníem una qualitat mitjana tan alta. Però tenim, a la vegada, un problema d'indústria. Els autors i editors creixen de forma geomètrica, però els lectors només de forma aritmètica, parafrasejant Malthus", subratlla.
 
D'entre la resta d’activitats del festival –que ha estat "pioner en dedicar-se exclusivament a la literatura negra en català"–, destaquen la taula d’escriptores i periodistes, amb Fàtima Llambrich, Esperança Camps i Núria Cadenes; l’especial dedicat a la sèrie de televisió Nit i dia, amb l’entrevista a l’actor Marc Martínez, i la cloenda internacional, amb Flavio Soriga.

Novetats i moments inoblidables
 
La principal novetat de l'edició 2017 serà la secció Cadira d'Orelles, una sèrie d'entrevistes que volen diferenciar-se de les taules rodones habituals, amb autors com Salvador Balcells, Lluís Llort i Jordi de Manuel. També cal destacar el Concurs Tiana Negra i Punta Blanca, així com la presència d'Antoni Serra, "que amb 81 anys esplèndids vindrà explicar-nos com ha canviat el panorama en tot aquest temps", detalla Bennassar.
 
A banda de novetats, l'efemèride també permet passar revista a la feina feta, plena de grans moments irrepetibles. Per al director del festival, n'hi ha tres inoblidables. "Per a mi, el millor moment va ser amb la projecció de Tor, el primer any, amb un èxit molt gran de públic. Després, per l'enyorança, qualsevol de les intervencions de Josep Forment, de Crims.cat. I la tercera, l'homenatge del darrer any al col·lectiu Ofèlia Dracs, amb set dels membres presents, que va ser molt màgic".