Ahir va ser un dia extraordinàriament fred al nostre país. El dia més gèlid i el dia en què el preu de l'electricitat era, gràcies a la situació d'oligopoli de la que gaudeixen les companyies, més car. Al vespre algunes llums es van apagar en senyal de protesta. Precisament aquest matí al Palau de la Generalitat, Carles Puigdemont, Ada Colau i els presidents de les diputacions, de les entitats municipalistes i de l'Àrea Metropolitana signaran un conveni contra la pobresa energètica. Aquests dies sota zero, els serveis socials estan especialment atents a la situació de les persones en risc d'exclusió. Instaran les operadores, que lluiten als tribunals contra els protocols que aplica el Govern, a protegir-los més. En aquest àmbit s'imposa regular més al servei del ciutadà, com explica el nostre cap de redacció Arnau Urgell.
A la tele també hi ha pressió. Es negocien els pressupostos. El diàleg entre Junts pel Sí i la CUP està acotat a tres temes que s'han de resoldre abans de dilluns: la fiscalitat, ensenyament i la renda garantida de ciutadania. Ahir al vespre ERC va acceptar al PDECat descartar retocar l'IRPF i haurem de veure l'impacte que això té en la negociació, com explicaRoger Tugas. Però també pressionen els proveïdors i treballadors de TV3, que voldrien que els mitjans públics catalans, que han acusat en els darrers anys les retallades, tinguessin més recursos. El comitè d'empresa s'ha unit a productores, actors o guionistes per pressionar el Govern.
Torna Rubalcaba. Avui a les nou del matí la cadena Ser, l'emissora del Grup Prisa, entrevista l'exsecretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba. Ell és un dels responsables del fracàs de l'Estatut de 2006 i també ha estat fins fa ben poc a la cuina del PSOE, que passa per un moment especialment convuls. Sempre val la pena escoltar què diu. Ajuda a saber què pensa l'establishment socialista.
Vist i llegit
A les portes de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units -i, per tant, del seu trasllat a la Casa Blanca-, Televisió de Catalunya va emetre dimarts un interessant reportatge sobre la rebotiga de la residència dels presidents americans. La història, les estances, el personal, les rutines de les primeres dames... Un treball audiovisual que farà les delícies dels tafaners i els malalts de la política. El podeu veure aquí.
El passadís
Amb la vista posada al referèndum de setembre (l'independentisme espera també que pensant en el procés constituent d'una futura república catalana), els partits sobiranistes miren a l'àrea metropolitana, i més concretament al Baix Llobregat, una de les comarques més refractàries al "sí". El PDECat prepara un pla per recuperar posicions i la CUP rumia com fer forat en un territori fins ara gens procliu a la seva radicalitat esquerrana. ERC té més implantació a la comarca, tot i que no la que voldria. Des de gener fins al juny els republicans han organitzat 120 actes sectorials a la comarca en el marc de la campanya "La República que farem". El darrer serà el 27 de maig a Sant Esteve Sesrovires.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2006 van començar a tornar a Catalunya, a institucions, entitats i particulars, els anomenats "papers de Salamanca". En el seu avenç militar a finals de 1938 i principis de 1939 les tropes feixistes van decomissar nombrosa documentació i material amb finalitats incriminatòries. Va acabar dipositat a l'Arxiu de la Guerra Civil de la ciutat castellana. La Comissió de la Dignitat va nàixer el 2002 per reclamar-ne el retorn. Quatre anys després, i gràcies als acords d'ERC i ICV amb el govern del PSOE, els papers van començar a tornar enmig de grans protestes a la ciutat castellana. Els papers van anar tornant amb compta-gotes (encara en falten alguns) i el 96% d'ells ja estan en mans dels seus legítims propietaris. Aquest 30'de TV3 emès l'any 2002 va abordar la problemàtica.
L'aniversari
Un 19 de gener de l'any 1899 naixia a Cervelló, al Baix Llobregat, el 125è president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan. Va morir a Barcelona el 1988. Vinculat a moviments independentistes des de ben jove, Tarradellas va participar a la fundació d'ERC i fou diputat al Congrés i col·laborador dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys. De fet, va ser conseller de Governació, de Sanitat, de Serveis Públics, d'Economia, de Cultura, i finalment Conseller Primer. Durant la guerra va ser responsable d'indústries de guerra. Tarradellas es va exiliar i el 1954 va ser escollit president de la Generalitat. Va mantenir viva la institució i en la fase final del franquisme va intensificar la relació amb l'oposició a Catalunya. El president va acordar amb Adolfo Suárez restituir la Generalitat i va ser-ne nomenat, d'acord amb la legalitat espanyola, el 1977, abans que es promulgués la Constitució Espanyola i l'Estatut. Enguany es commemora el 40 aniversari del seu retorn el 23 d'octubre de 1977. Podeu recuperar el mític "Ja sóc aquí!" i el seu discurs en aquest vídeo així com la trama del seu retorn en aquest reportatge.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi