17
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
17:59h
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) agafa el relleu a Maria-Antònia Oliver com a guardonada del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària nacional. L'escriptora valenciana es converteix en la cinquena dona que ho aconsegueix, després de Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008) i la mateixa Maria-Antònia Oliver (2016). El premi és dotat amb 20.000 euros i compta amb un guardó que és obra d'Ernest Altés.
El jurat ha anunciat el nom de l'escriptora, periodista i política, nascuda a Alcoi el 1943, en una roda de premsa celebrada aquest dimarts, 17 de gener. Simó és considerada una de les autores més destacades de la literatura catalana recent, guardonada amb premis com el Sant Jordi de novel·la per La salvatge (1993), la Creu de Sant Jordi (1999); el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones (2001); o el Memorial Jaume Fuster de l'AELC a la trajectòria (2013), entre molts d'altres.
"No és cap tasca fàcil decidir qui ha de ser el guanyador d'aquest premi", ha subratllat Carles Solà, membre del jurat responsable de glossar la figura de Simó. "Per desgràcia, hi ha una gran quantitat de persones que no hem pogut premiar, i això parla molt d'una cultura viva i dinàmica, estesa al llarg de tot el territori". El jurat ha valorat l'obra immensa de Simó, "una producció extensíssima", en paraules del propi Solà.
Un premi per tenir "més confiança"
"No em conformo en la mediocritat, aspiro a tot", ha afirmat, al seu torn, Isabel-Clara Simó. "En cada llibre que publico tinc la pretensió que alguna cosa hauré après del llibre anterior, i que serà millor que l'altre". En aquest sentit, Simó ha volgut agrair el premi, perquè l'ajudarà a "tenir una mica més de confiança en mi mateixa, una cosa que ens convé com a individus i com a poble". L'autora es considera inconformista i insegura –"rellegir-me és un exercici dolorós"–, amb l'afegit que "sempre he sentit que he estimat bojament els països catalans i no era corresposta". El guardó, però, li dóna la certesa "que l'amor és mutu. I això és fantàstic!", ha reblat.
"Escriure és un sofriment, però, si deixés d'escriure em sentiria morta", ha continuat. El guardó –"el Nobel de la literatura catalana", en paraules d'ella mateixa– no provocarà una aturada d'activitat creativa. "Durant la malaltia del meu marit, vaig agafar la literatura com a teràpia, malgrat que penso que la literatura no pot ser terapèutica, i vaig escriure contes curtets i humorístics". Entre els projectes futurs també compta algun llibre de poemes i una novel·la juvenil.
Preguntada pel fet propi literari, Simó no dubta: "la literatura no serveix de res, no és útil, és, simplement, una obra d'art. Si voleu coses útils, aneu a la ferreteria!", declama, amb complicitat. "Per a mi, la literatura és arquitectura i no decoració d'interiors. No m'agrada la literatura llepadeta, que només pensa en la forma", assegura. "Però també m'agrada molt que estigui ben escrita". En aquest sentit, s'ha declarat una "enamorada" de Julian Barnes.
L'autora va tenir una irrupció esclatant al món literari català quan, l'any 1978, va guanyar el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar. D'obra prolífica, ha publicat una cinquantena de títols en pràcticament tots els gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions, reculls d'articles, assaig, memòries. És una de els autores catalanes amb més ressò internacional, com demostra el fet que ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, al basc, al castellà, al francès, al gallec, l'italià, al neerlandès i al suec.
La vivesa del fet literari arreu dels Països Catalans
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha volgut evidenciar la vivesa del fet literari arreu dels països de parla catalana. "L'any 2014, vam ser avantguardistes amb el premi a Raimon, el nostre Dylan, i l'any passat el premi va recaure en Maria-Antònia Oliver, de Manacor", guardons que fan més presents que mai l'imaginari nacional. "La narrativa catalana viu una època daurada i molt prolífica, de màxim reconeixement de tota aquesta generació del 70, de la qual en forma part Simó", ha reblat, mentre ha afirmat que es premia una trajectòria, "però també un compromís ferm i valent".
Jordi Cuixart també ha afegit que l'any vinent, quan el Premi d'Honor celebrarà 50 anys, l'entitat té la intenció de potenciar "encara més" tota aquesta trajectòria de compromís. En aquest sentit, s'aprofitarà per reivindicar molts altres referents literaris que no podran rebre mai el guardó, com són Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Maria-Mercè Marçal, entre d'altres.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat del guardó ha estat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.
El jurat ha anunciat el nom de l'escriptora, periodista i política, nascuda a Alcoi el 1943, en una roda de premsa celebrada aquest dimarts, 17 de gener. Simó és considerada una de les autores més destacades de la literatura catalana recent, guardonada amb premis com el Sant Jordi de novel·la per La salvatge (1993), la Creu de Sant Jordi (1999); el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones (2001); o el Memorial Jaume Fuster de l'AELC a la trajectòria (2013), entre molts d'altres.
"No és cap tasca fàcil decidir qui ha de ser el guanyador d'aquest premi", ha subratllat Carles Solà, membre del jurat responsable de glossar la figura de Simó. "Per desgràcia, hi ha una gran quantitat de persones que no hem pogut premiar, i això parla molt d'una cultura viva i dinàmica, estesa al llarg de tot el territori". El jurat ha valorat l'obra immensa de Simó, "una producció extensíssima", en paraules del propi Solà.
Un premi per tenir "més confiança"
"No em conformo en la mediocritat, aspiro a tot", ha afirmat, al seu torn, Isabel-Clara Simó. "En cada llibre que publico tinc la pretensió que alguna cosa hauré après del llibre anterior, i que serà millor que l'altre". En aquest sentit, Simó ha volgut agrair el premi, perquè l'ajudarà a "tenir una mica més de confiança en mi mateixa, una cosa que ens convé com a individus i com a poble". L'autora es considera inconformista i insegura –"rellegir-me és un exercici dolorós"–, amb l'afegit que "sempre he sentit que he estimat bojament els països catalans i no era corresposta". El guardó, però, li dóna la certesa "que l'amor és mutu. I això és fantàstic!", ha reblat.
"Escriure és un sofriment, però, si deixés d'escriure em sentiria morta", ha continuat. El guardó –"el Nobel de la literatura catalana", en paraules d'ella mateixa– no provocarà una aturada d'activitat creativa. "Durant la malaltia del meu marit, vaig agafar la literatura com a teràpia, malgrat que penso que la literatura no pot ser terapèutica, i vaig escriure contes curtets i humorístics". Entre els projectes futurs també compta algun llibre de poemes i una novel·la juvenil.
Preguntada pel fet propi literari, Simó no dubta: "la literatura no serveix de res, no és útil, és, simplement, una obra d'art. Si voleu coses útils, aneu a la ferreteria!", declama, amb complicitat. "Per a mi, la literatura és arquitectura i no decoració d'interiors. No m'agrada la literatura llepadeta, que només pensa en la forma", assegura. "Però també m'agrada molt que estigui ben escrita". En aquest sentit, s'ha declarat una "enamorada" de Julian Barnes.
L'autora va tenir una irrupció esclatant al món literari català quan, l'any 1978, va guanyar el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar. D'obra prolífica, ha publicat una cinquantena de títols en pràcticament tots els gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions, reculls d'articles, assaig, memòries. És una de els autores catalanes amb més ressò internacional, com demostra el fet que ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, al basc, al castellà, al francès, al gallec, l'italià, al neerlandès i al suec.
La vivesa del fet literari arreu dels Països Catalans
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha volgut evidenciar la vivesa del fet literari arreu dels països de parla catalana. "L'any 2014, vam ser avantguardistes amb el premi a Raimon, el nostre Dylan, i l'any passat el premi va recaure en Maria-Antònia Oliver, de Manacor", guardons que fan més presents que mai l'imaginari nacional. "La narrativa catalana viu una època daurada i molt prolífica, de màxim reconeixement de tota aquesta generació del 70, de la qual en forma part Simó", ha reblat, mentre ha afirmat que es premia una trajectòria, "però també un compromís ferm i valent".
Jordi Cuixart també ha afegit que l'any vinent, quan el Premi d'Honor celebrarà 50 anys, l'entitat té la intenció de potenciar "encara més" tota aquesta trajectòria de compromís. En aquest sentit, s'aprofitarà per reivindicar molts altres referents literaris que no podran rebre mai el guardó, com són Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Maria-Mercè Marçal, entre d'altres.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat del guardó ha estat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.
Isabel Clara-Simó amb Jordi Cuixart, a la seu d'Òmnium Foto: Òmnium