Catalunya i Euskadi, els territoris que des de la Transició més han tirat del carro de l'estat de les autonomies i amb una voluntat d'autogovern més clara, no estaran avui representades pels seus presidents a la conferència de dirigents que ha convocat Mariano Rajoy al Senat. L'artefacte polític que va idear José Luis Rodríguez Zapatero no s'ha mostrat massa eficaç per resoldre els problemes i en altres ocasions s'havia convertit en poc més que una olla de grills. Avui a Rajoy només l'acompanyaran presidents del PP i PSOE (llevat del canari, de signe regionalista i fins fa poc sostingut pels socialistes). Iñigo Urkullu i Carles Puigdemont han decidit no assistir-hi amb l'ànim de preservar relacions bilaterals (més profitoses en el cas basc) i el mandatari català es va explicar ahir per carta, hores abans de la seva conferència al Teatre Romea.
Inèdita manifestació policial. Agents dels Mossos d'Esquadra, amb el suport dels d'altres policies, com ara la Guàrdia Urbana o el Cos Nacional de Policia espanyol, es manifestaran aquesta tarda, vestits de negre, pel centre de Barcelona per protestar contra els atacs que reben de la CUP, socis parlamentaris del govern de Junts pel Sí. Les crítiques d'alguns dirigents anticapitalistes contra el cos són permanents i exagerades, és cert. I també que és un error la desqualificació sense matisos quan, precisament, la seguretat és un element d'igualtat (si no hi hagués policia, només en tindrien els més benestants). Però en els darrers anys els agents s'han acostumat a que els consellers del ram actuessin com si de representants sindicals seus es tractés en casos injustificables, com ara el cas Quintana o el cas Benítez. Toca seny a banda i banda i sobren els shows.
Premi d'Honor. Òmnium Cultural anuncia avui el guanyador del 49è premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'any passat el va rebre l'escriptora i traductora mallorquina Maria-Antònia Oliver. El premi (i la gala d'entrega) solen convertir-se en un acte reivindicatiu i elegant en favor de la llengua i la cultura del país.
Vist i llegit
L'interès per la història de James Rhodes, descrita amb tota la cruesa en el best-seller autobiogràfic Instrumental (Blackie Books), es va reactivar quan el pianista va aparèixer amb Jordi Évole a Salvados. Escriu Rhodes que la música va ser la seva "salvació", víctima com va ser els abusos sexuals, que el van turmentar des de la infantesa. En una suggerent entrevista recollida per eldiario.es, Rhodes no té pèls a la llengua per explicar que encara sent una "enorme vergonya després de l'orgasme". El pianista ha iniciat gira per l'Estat. És tan interessant sentir com acarona el piano com colpidor escrutar el seu periple vital.
El passadís
Les institucions tenen serveis de protocol. A vegades, però, els costa estar al dia i tenen cert aire vintage. És el que va passar ahir a la conferència anual de l'alcaldessa de Barcelona al Col·legi de Periodistes. A la sala on parlava Ada Colau només hi van accedir els regidors, els col·legiats que s'havien inscrit i redactors dels diaris de paper a més de, lògicament, els càmeres de televisió i fotògrafs. Els periodistes de la premsa digital, les ràdios i les agències en van quedar fora. Curiós criteri. Nació Digital té, segons l'OJD, uns 180.000 lectors diaris. Hi ha diaris en paper que en venen dos mil al dia a tot Catalunya. Potser caldria començar a renovar alguns paradigmes. Els lectors ja ho han fet.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 58 anys va morir a Barcelona en Joan Amades i Gelats, el més gran folklorista català. Nascut al barri del Raval, va dedicar la seva vida a recollir, classificar i arxivar les mostres de folklore, o sigui, el conjunt de tradicions, costums, llegendes i dites populars presents al territori català, les quals ara es poden consultar. La seva obra més important és el Costumari català (1950-1956), un recull de les tradicions i els costums de les terres de llengua catalana que va publicar després de 35 anys de feina. Consta de cinc volums il·lustrats. Aquest vídeo de l'Ajuntament de Barcelona en glosa la figura.
L'aniversari
Un 17 de gener de 1888 va néixer a Barcelona el periodista, diplomàtic i traductor Eugeni Xammar i Puigventós, que després d'una vida carregada de peripècies moriria el 1973 a l'Ametlla del Vallès. Xammar va fer de corresponsal durant la primera i la segona guerra mundial. La seva etapa més llarga i prolífica va ser a Berlín, on va viure l'ascens del nazisme i va assegurar haver entrevistat Adolf Hitler. En va haver d'altres a París o a Londres i també fent de traductor per les Nacions Unides. D'idees liberals i radicalment catalanistes, Xammar va ser sempre fidel a la República i al govern de la Generalitat i va conrear amistats com la de Josep Pla. Una vida apassionant que el llibre Periodisme, permetin!, de Quim Torra, i les seves memòries, Seixanta anys d'anar pel món, permeten conèixer. Aquí podeu veure un tast de l'exposició que es va preparar en motiu de l'any Xammar al Palau Robert.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.