16
de gener
del
2017
Actualitzat
el
17
de gener
a les
9:29h
L'increment pressupostari de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) previst en el projecte de comptes del 2017, ha estat en el punt de mira dels grups de l'oposició en el debat a la totalitat de la partida del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, defensada aquest dilluns pel seu titular, Oriol Junqueras, en comissió del Parlament. Així, el vicepresident català ha presentat un pressupost del seu departament que ha crescut un 42,7%, fins als 197,3 milions, principalment per l'impuls de l'ATC i la incorporació de les delegacions territorials del Govern. Pel que fa a tot el sector públic vinculat a la conselleria, però, el pressupost ha caigut un 9,3%, fins als 1.637,5 milions, bàsicament per les reduccions de despesa a Infraestructures.cat i l'Institut Català de Finances (ICF) -per la reducció del volum del seu deute i del cost d'aquest, en part-.
Així, Junqueras ha explicat que, en realitat, uns 30 dels 57,5 milions d'euros amb què augmenta el pressupost l'ATC -fins a 93,3 milions- es deuen a una qüestió de comptabilitat, atès que, mentre fins ara el cost de la liquidació d'impostos cedida als registradors de la propietat es computava com a minoració d'ingressos, ara ja apareixerà com a despesa. En tot cas, ha justificat que l'augment previst ha de permetre incorporar 459 treballadors, desplegar l'agència al territori amb 15 noves oficines, assumir la recaptació per via executiva -ara exercida per l'Estat- o recaptar i liquidar de forma directa tots els impostos propis i cedits, fins a una quantitat que preveu que ascendeixi a 3.100 milions.
"Dilapidar recursos" per a estructures d'estat
Tot i això, l'oposició ha criticat el que consideren és un excessiu pressupost de l'ATC. "No volem malgastar ni dilapidar recursos per a una República catalana", ha asseverat Antonio Espinosa (C's), que ha reclamat "més col·laboració amb l'agència estatal i no dedicar esforços per intentar suplantar-la i substituir-la". Igualment, Alícia Romero (PSC) ha lamentat l'"acceleració excessiva" en el procés cap a la Hisenda pròpia i ha demanat dedicar menys recursos a l'ATC i més per a les universitats.
Joan Coscubiela (Catalunya Sí que es Pot) tampoc no ha criticat el desenvolupament de l'agència com a objectiu, però ha afirmat que "no és creïble que ens diguin que faran amb molts pocs mesos el que no s'ha fet en 5 anys" i, per tant, sospita que no s'esgotarà tot el pressupost que s'hi destini i, per tant, aquest excés "vagi a despesa no executada i per quadrar el dèficit", a banda que avisa que "no es pot contractar ordenadament" tota la plantilla prevista. Per això, la coalició d'esquerres ha presentat esmenes per limitar aquest creixement pressupostari.
L'ATC, una finalitat en si mateixa
Així mateix, Santi Rodríguez (PP) ha opinat que "l'ATC no pot ser una finalitat en si mateixa" i ha carregat contra "l'increment sobredimensionat, en coherència amb el sobredimensionament que es vol donar a l'agència a partir de la primera llei de desconnexió", per constituir una "superestructura tributària ineficient per a un estat imaginari".
Tot i això, Junqueras ha justificat que es destinin més recursos a l'agència per millorar la lluita contra el frau fiscal, perquè ha afirmat que, amb les eines actuals, "no n'hi havia prou". Quant al ritme de desenvolupament, ha considerat que l'implantat és aquell que és "necessari, útil i positiu, per dotar-nos d'unes eines per lluitar contra el frau i ser més eficients". Carrizosa, però, ha negat que l'objectiu sigui la lluita contra el frau fiscal, sinó construir estructures d'estat, mentre que Romero ha recordat que els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional indicaven que el període per esgotar el recorregut autonòmic havia de ser superior. "El que no s'ha fet en cinc anys no es pot fer en sis mesos", ha coincidit Coscubiela, que ha avalat l'objectiu d'exercir directament totes les competències, però no de forma tan accelerada.
PSC i CSQEP veu els pressupostos continuistes en matèria fiscal
Tanmateix, Junqueras també ha rebut crítiques relatives a la polític fiscal dels pressupostos, malgrat que aquesta no era la qüestió a debat en la sessió. "No veiem l'empremta Junqueras, són uns pressupostos continuistes des del 2012", ha afirmat Romero, que creu que "les mesures fiscals que preveuen són irrisòries", i ha etzibat: "Podríem tornar a l'època de Pujol". De forma similar, Coscubiela ha titllat els comptes de "submisos, perquè l'objectiu és no molestar el 4% de més renta i patrimoni" i ha acusat el vicepresident d'haver inclòs unes previsions de recaptació no creïbles, excessives en successions i donacions. De fet, ha batejat com a "trilema de Junqueras" la voluntat de fer compatible "immobilisme fiscal, compliment del dèficit públic i augment de la despesa social".
També Espinosa ha denunciat que els pressupostos "fan poc pels aturats catalans o per la gent amb dificultats" i ha aventurat que no s'aprovaran, ja que "els grups que donen suport a la Generalitat només coincideixen en el seu desig de marxar d'Espanya i d'Europa". Així mateix, alguns grups han criticat la reducció del pressupost de l'ICF i, com el PP, ha qüestionat que el Govern realment vulgui ajudar en l'impuls de l'economia productiva.
En el torn de rèplica, Junqueras ha negat que no hi hagi canvis en els pressupostos, i ha destacat l'increment de 1.170 milions destinats en polítiques socials i que el projecte defensat "acaba amb moltes de les retallades que s'han viscut". "Són canvis i són canvis rellevants", ha subratllat i, malgrat que no ha volgut entrar en la qüestió fiscal -ha justificat que això es debatrà en el debat de la llei d'acompanyament dels comptes-, ha recordat que els pressupostos compten amb més de 1.000 milions extres derivats de mesures fiscals adoptades els darrers anys. Unes diferències que el PSC i CSQEP no veuen suficients.
La CUP defensa recuperar la gestió pública directament
Finalment, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha acabat fent una sola intervenció al final, ja que no havia presentat cap esmena a la totalitat. De fet, el seu vot i el de Junts pel Sí ha permès tombar les esmenes de la resta de grups. Tot i això, Reguant ha estat crítica amb el pressupost i ha avisat que "poden haver-hi 1.000 milions en ensenyament o salut i no ser necessàriament polítiques socials", en relació als recursos que acabin en mans d'una determinada gestió privada. De fet, la diputada ha lamentat que els pressupostos "consoliden un fenomen de descapitalització de l'administració pública, una tendència de fa 30 anys", i s'ha preguntat: "Per què la prestació per mitjans alienes no para de créixer any rere any?".
Així, ha deixat clar que la CUP no qüestiona la inversió en l'ATC, però ha reclamat apostar per l'economia productiva i no per projectes com BCN World o el Circuit de Catalunya -els anticapitalistes han presentat un contenciós administratiu contra el seu pla urbanístic- i ha defensat la seva esmena per preveure un fons de recuperació de la gestió pública, per permetre que, "a mesura que s'acaben licitacions i contractes, s'hagi posat la primer pedra per recuperar-ne la gestió". "Si creiem un referèndum a guanyar, com s'ho farà sense recuperar la gestió públic, els serveis públics de totes, revertir els 30 anys de business friendly, no desproveir el capital humà que ja tenim?", ha requerit, i ha asseverat que la "necessària connivència entre allò públic i privat no té a veure amb la tradició catalana, sinó amb el règim del 78".
Sobre aquesta intervenció, Junqueras ha apuntat que comparteix amb Reguant "inquietuds, no sempre les respostes, però sí la necessitat de plantejar-nos aquests reptes", per bé que ha apuntat que "hi ha coses que només podrem resoldre quan siguem un estat independent". En aquest sentit, ha recordat que, en ocasions, s'ha hagut d'externalitzar un servei perquè l'Estat impedia a l'administració contractar personal. En tot cas, ha assenyalat que "cal donar senyals [que es vol afrontar la problemàtica] en la situació actual, com quan es capitalitza l'ATC", assumint així actuacions que abans contractava als registradors de la propietat. Una actuació a la qual Reguant s'hi ha mostrat a favor, però ha assenyalat que és tant "important també recapitalitzar ara els àmbits de sanitat i ensenyament", per obrir després del referèndum un procés constituent per "construir una República que no s'hagi venut tot el seu capital".
Poca estona més tard, la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha defensat els pressupostos com una eina essencial per poder fer un referèndum i "situar el país a les portes de convertir-se en un estat, si així ho decideixen els seus ciutadans", així com per posar l'accent de l'acció política del Govern en el benestar social, el creixement econòmic i el progrés.
Ho ha fet a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, durant la defensa de la partida dels comptes prevista per al seu departament. Munté ha detallat que el projecte pressupostari preveu per a la cartera de Presidència un total de 411,7 milions d'euros, un 2,14% més que en els anteriors comptes, dels quals "una part molt important" es destinarà a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Així, Junqueras ha explicat que, en realitat, uns 30 dels 57,5 milions d'euros amb què augmenta el pressupost l'ATC -fins a 93,3 milions- es deuen a una qüestió de comptabilitat, atès que, mentre fins ara el cost de la liquidació d'impostos cedida als registradors de la propietat es computava com a minoració d'ingressos, ara ja apareixerà com a despesa. En tot cas, ha justificat que l'augment previst ha de permetre incorporar 459 treballadors, desplegar l'agència al territori amb 15 noves oficines, assumir la recaptació per via executiva -ara exercida per l'Estat- o recaptar i liquidar de forma directa tots els impostos propis i cedits, fins a una quantitat que preveu que ascendeixi a 3.100 milions.
"Dilapidar recursos" per a estructures d'estat
Tot i això, l'oposició ha criticat el que consideren és un excessiu pressupost de l'ATC. "No volem malgastar ni dilapidar recursos per a una República catalana", ha asseverat Antonio Espinosa (C's), que ha reclamat "més col·laboració amb l'agència estatal i no dedicar esforços per intentar suplantar-la i substituir-la". Igualment, Alícia Romero (PSC) ha lamentat l'"acceleració excessiva" en el procés cap a la Hisenda pròpia i ha demanat dedicar menys recursos a l'ATC i més per a les universitats.
Joan Coscubiela (Catalunya Sí que es Pot) tampoc no ha criticat el desenvolupament de l'agència com a objectiu, però ha afirmat que "no és creïble que ens diguin que faran amb molts pocs mesos el que no s'ha fet en 5 anys" i, per tant, sospita que no s'esgotarà tot el pressupost que s'hi destini i, per tant, aquest excés "vagi a despesa no executada i per quadrar el dèficit", a banda que avisa que "no es pot contractar ordenadament" tota la plantilla prevista. Per això, la coalició d'esquerres ha presentat esmenes per limitar aquest creixement pressupostari.
L'ATC, una finalitat en si mateixa
Així mateix, Santi Rodríguez (PP) ha opinat que "l'ATC no pot ser una finalitat en si mateixa" i ha carregat contra "l'increment sobredimensionat, en coherència amb el sobredimensionament que es vol donar a l'agència a partir de la primera llei de desconnexió", per constituir una "superestructura tributària ineficient per a un estat imaginari".
Tot i això, Junqueras ha justificat que es destinin més recursos a l'agència per millorar la lluita contra el frau fiscal, perquè ha afirmat que, amb les eines actuals, "no n'hi havia prou". Quant al ritme de desenvolupament, ha considerat que l'implantat és aquell que és "necessari, útil i positiu, per dotar-nos d'unes eines per lluitar contra el frau i ser més eficients". Carrizosa, però, ha negat que l'objectiu sigui la lluita contra el frau fiscal, sinó construir estructures d'estat, mentre que Romero ha recordat que els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional indicaven que el període per esgotar el recorregut autonòmic havia de ser superior. "El que no s'ha fet en cinc anys no es pot fer en sis mesos", ha coincidit Coscubiela, que ha avalat l'objectiu d'exercir directament totes les competències, però no de forma tan accelerada.
PSC i CSQEP veu els pressupostos continuistes en matèria fiscal
Tanmateix, Junqueras també ha rebut crítiques relatives a la polític fiscal dels pressupostos, malgrat que aquesta no era la qüestió a debat en la sessió. "No veiem l'empremta Junqueras, són uns pressupostos continuistes des del 2012", ha afirmat Romero, que creu que "les mesures fiscals que preveuen són irrisòries", i ha etzibat: "Podríem tornar a l'època de Pujol". De forma similar, Coscubiela ha titllat els comptes de "submisos, perquè l'objectiu és no molestar el 4% de més renta i patrimoni" i ha acusat el vicepresident d'haver inclòs unes previsions de recaptació no creïbles, excessives en successions i donacions. De fet, ha batejat com a "trilema de Junqueras" la voluntat de fer compatible "immobilisme fiscal, compliment del dèficit públic i augment de la despesa social".
També Espinosa ha denunciat que els pressupostos "fan poc pels aturats catalans o per la gent amb dificultats" i ha aventurat que no s'aprovaran, ja que "els grups que donen suport a la Generalitat només coincideixen en el seu desig de marxar d'Espanya i d'Europa". Així mateix, alguns grups han criticat la reducció del pressupost de l'ICF i, com el PP, ha qüestionat que el Govern realment vulgui ajudar en l'impuls de l'economia productiva.
En el torn de rèplica, Junqueras ha negat que no hi hagi canvis en els pressupostos, i ha destacat l'increment de 1.170 milions destinats en polítiques socials i que el projecte defensat "acaba amb moltes de les retallades que s'han viscut". "Són canvis i són canvis rellevants", ha subratllat i, malgrat que no ha volgut entrar en la qüestió fiscal -ha justificat que això es debatrà en el debat de la llei d'acompanyament dels comptes-, ha recordat que els pressupostos compten amb més de 1.000 milions extres derivats de mesures fiscals adoptades els darrers anys. Unes diferències que el PSC i CSQEP no veuen suficients.
La CUP defensa recuperar la gestió pública directament
Finalment, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha acabat fent una sola intervenció al final, ja que no havia presentat cap esmena a la totalitat. De fet, el seu vot i el de Junts pel Sí ha permès tombar les esmenes de la resta de grups. Tot i això, Reguant ha estat crítica amb el pressupost i ha avisat que "poden haver-hi 1.000 milions en ensenyament o salut i no ser necessàriament polítiques socials", en relació als recursos que acabin en mans d'una determinada gestió privada. De fet, la diputada ha lamentat que els pressupostos "consoliden un fenomen de descapitalització de l'administració pública, una tendència de fa 30 anys", i s'ha preguntat: "Per què la prestació per mitjans alienes no para de créixer any rere any?".
Així, ha deixat clar que la CUP no qüestiona la inversió en l'ATC, però ha reclamat apostar per l'economia productiva i no per projectes com BCN World o el Circuit de Catalunya -els anticapitalistes han presentat un contenciós administratiu contra el seu pla urbanístic- i ha defensat la seva esmena per preveure un fons de recuperació de la gestió pública, per permetre que, "a mesura que s'acaben licitacions i contractes, s'hagi posat la primer pedra per recuperar-ne la gestió". "Si creiem un referèndum a guanyar, com s'ho farà sense recuperar la gestió públic, els serveis públics de totes, revertir els 30 anys de business friendly, no desproveir el capital humà que ja tenim?", ha requerit, i ha asseverat que la "necessària connivència entre allò públic i privat no té a veure amb la tradició catalana, sinó amb el règim del 78".
Sobre aquesta intervenció, Junqueras ha apuntat que comparteix amb Reguant "inquietuds, no sempre les respostes, però sí la necessitat de plantejar-nos aquests reptes", per bé que ha apuntat que "hi ha coses que només podrem resoldre quan siguem un estat independent". En aquest sentit, ha recordat que, en ocasions, s'ha hagut d'externalitzar un servei perquè l'Estat impedia a l'administració contractar personal. En tot cas, ha assenyalat que "cal donar senyals [que es vol afrontar la problemàtica] en la situació actual, com quan es capitalitza l'ATC", assumint així actuacions que abans contractava als registradors de la propietat. Una actuació a la qual Reguant s'hi ha mostrat a favor, però ha assenyalat que és tant "important també recapitalitzar ara els àmbits de sanitat i ensenyament", per obrir després del referèndum un procés constituent per "construir una República que no s'hagi venut tot el seu capital".
Neus Munté, defensant la partida pressupostària del departament de Presidència. Foto: ACN
Poca estona més tard, la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha defensat els pressupostos com una eina essencial per poder fer un referèndum i "situar el país a les portes de convertir-se en un estat, si així ho decideixen els seus ciutadans", així com per posar l'accent de l'acció política del Govern en el benestar social, el creixement econòmic i el progrés.
Ho ha fet a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, durant la defensa de la partida dels comptes prevista per al seu departament. Munté ha detallat que el projecte pressupostari preveu per a la cartera de Presidència un total de 411,7 milions d'euros, un 2,14% més que en els anteriors comptes, dels quals "una part molt important" es destinarà a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.