Carles Torras: «Com a immigrant, Nova York té un costat molt dur i cruel»

Des del seu triomf a Màlaga –on va guanyar el premi a la millor pel·lícula, guió i actor–, Callback ha tingut una trajectòria plena de reconeixements. Ara, mesos després d'aquella irrupció esclatant i inesperada, l'obra s'estrena a la cartellera catalana. "És una pel·lícula per a grans minories, pensada per un públic interessat en un cinema més arriscat", assegura Carles Torras, el director del film.

Callback és el quart film de Torras, després de Joves, Trash i Open 24h. "Des que vaig fer Joves, sempre m'he considerat un lluitador dins la indústria del cinema, un supervivent", afirma. Totes elles han estat pel·lícules amb bona acollida crítica, amb moltes nominacions als Gaudí, però encara sense el suport d'un guardó. "L'èxit ens ha arribat a la quarta pel·lícula", un fet que el director català subratlla i que agraeix a la feina ben feta, des de la trinxera de l'art independent. "Sempre ha treballat així, sense el recolzament de grans empreses o cadenes de televisió, a banda de Televisió de Catalunya".
 
Posant èmfasi en aquest esperit "indie", cal assenyalar que Callback és una pel·lícula arriscada, ja que tracta el revers del somni americà des d'un ambient tens i fred, sense concessions i des de dins dels EUA. "Jo portava un any vivint a Nova York –explica–. La meva experiència com a estranger és el que va inspirar la pel·lícula. Nova York és una ciutat fascinant quan arribes de fora, però quan hi vius, com a immigrant té un costat molt dur i cruel", una situació que ajuda a entendre com funciona l'imaginari d'una societat tan complexa com l'americana.
 

EUA: La religió i el país de les oportunitats

"Quan ets allà veus gent que recolza Donald Trump, amb un discurs molt arrelat", subratlla Torras, que va produir un documental, anomenat American Jesus, sobre el cristianisme evangèlic als EUA. "T'adones que als pobles i a les ciutats la religió és aglutinadora i molt potent. Que el president acabi un discurs dient God bless America els agrada molt", assegura. "La benzina que alimenta el seu dia a dia és aquest discurs que diu que els EUA són el país de les oportunitats. I això no deixa de sorprendre't". Amb Callback, la voluntat era explorar aquest costat més fosc de la societat americana.

Gravada íntegrament a Nova York durant dos mesos, la materialització del film va arribar pràcticament per atzar. "Em trobava treballant en el guió d'una altra pel·lícula quan vaig conèixer en Martín Bacigalupo, que és protagonista i coguionista del film". Els dos van coincidir de seguida en una visió escèptica de la societat americana, d'on en neix la idea del protagonista, en Larry, un fervent cristià evangèlic que treballa com a mosso de mudances, tot i que té el gran somni de convertir-se en actor. "És una mena de víctima, un residu del somni americà". Una degradació de l'"american way of life" que fa que els immigrants visquin en una situació il·legal, però "tolerada".
 
Impulsos i necessitats que van concebre Callback com un film modest, però necessari. Una pel·lícula que s'afegeix a l'àmplia nomina d'obres catalanes que triomfen fora de Catalunya. J.A. Bayona i Jaume Collet-Serra en són les puntes de llança, però també hi ha espai per a autors com Carles Torras. "Hi ha molt talent a Catalunya", assegura. "Els creadors catalans de vegades marxem fora, perquè és on tenim més oportunitats. A la indústria de Hollywood són molt més pragmàtics. Si veuen que pots fer cinema hi confien. I, de vegades, aquí hi ha altres criteris".