15
de gener
del
2017
Actualitzat
el
17
de gener
a les
12:37h
Amb la previsió que les eleccions catalanes es celebrin, com a molt tard, el primer trimestre del 2018, els partits catalans tenen en estat d'alerta les seves maquinàries electorals. Si el PDECat bull pel debat successori -Carles Puigdemont ja ha deixat clar que ell no tornarà a optar a la presidència de la Generalitat-, a can PSC tenen coll avall que és molt probable que Miquel Iceta torni a ser el cap de llista. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i secretaria de Política Municipal, Núria Parlon, no pensa optar a ser candidata, segons ha pogut saber NacióDigital, i consolidar un lideratge alternatiu més fort que el d'Iceta és difícil en un PSC que encara travessa la seva etapa de màxima debilitat.
Parlon va rivalitzar amb Iceta a les primàries per triar el secretari general del PSC i va perdre amb un 46% del suport. Entre la militància i alguns quadres del partit seguiria tenint suport si ara volgués intentar encapçalar la llista a les eleccions catalanes, però ella ja deixa clar que vol centrar-se en la seva tasca d'alcaldessa i en la que implica el seu càrrec a la direcció del partit per preparar les municipals del 2019. De fet, mirar de ser cap de llista només entrava en el seu esquema en el cas d'haver guanyat les primàries i haver pogut fer al partit els canvis profunds que reivindicava durant la seva campanya.
La més temuda pels 'comuns'
Si hi ha algú que respira tranquil pel fet que Parlon no faci el pas són justament els comuns, que veuen en ella una dura rival en un moment en què, amb el nou partit en construcció, pugnaran per aterrar amb força al Parlament en bona part gràcies a l'erosió del PSC. El carisma de l'alcaldessa, la seva trajectòria i el seu segell d'esquerres l'havien convertit, a ulls dels comuns, en la dirigent socialista més temuda. De fet, la seva figura és ben valorada entre l'electorat de la confluència d'esquerres i donen per fet que seria una dura contrincant per algú com Xavier Domènech.
Per contra, Iceta està preparat per tornar a optar a president de la Generalitat. A finals de l'any passat ja va deixar clar que ell es postularia a no ser que considerés que hi ha al partit algú millor posicionat per fer-ho. L'entorn del primer secretari i bona part dels quadres territorials l'animen a seguir i a no permetre que s'instal·li una bicefàlia -Iceta liderant el partit i algú altre com Parlon sent la cara visible al Parlament- que podria acabar ser contraproduent si el partit entra en una dinàmica de polifonies en un any en què caldrà fer pinya. A més d'afrontar el xoc entre Catalunya i Espanya arran del procés sobiranista, al qual Iceta ja ha deixat per escrit que no farà cap concessió, també s'ha d'encarrilar la relació amb un PSOE que té molts números d'acabar en mans de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz.
Un partit "estabilitzat"
Si hi ha un dirigent prou oficialista per primar aquesta bona relació, aquest és Miquel Iceta, que en les darreres setmanes ja s'ha desempallegat de l'etiqueta de sanchista per acomodar-se a la nova situació del PSOE. En un context electoral molt polaritzat i amb la irrupció del nou partit dels comuns, l'objectiu del PSC serà, com a mínim, no caure més i intentar evitar que la formació d'Ada Colau els passi per davant per no quedar centrifugats al Parlament. Des de l'escissió del sector sobiranista, la cúpula del PSC va optar per ser un partit més petit però més cohesionat que es mogués poc respecte les línies fixades per Ferraz i esperar que passi la tempesta del procés per, després, tornar a créixer. De moment, consideren que han "estabilitzat" el partit de la mà d'Iceta.
Parlon va rivalitzar amb Iceta a les primàries per triar el secretari general del PSC i va perdre amb un 46% del suport. Entre la militància i alguns quadres del partit seguiria tenint suport si ara volgués intentar encapçalar la llista a les eleccions catalanes, però ella ja deixa clar que vol centrar-se en la seva tasca d'alcaldessa i en la que implica el seu càrrec a la direcció del partit per preparar les municipals del 2019. De fet, mirar de ser cap de llista només entrava en el seu esquema en el cas d'haver guanyat les primàries i haver pogut fer al partit els canvis profunds que reivindicava durant la seva campanya.
La més temuda pels 'comuns'
Si hi ha algú que respira tranquil pel fet que Parlon no faci el pas són justament els comuns, que veuen en ella una dura rival en un moment en què, amb el nou partit en construcció, pugnaran per aterrar amb força al Parlament en bona part gràcies a l'erosió del PSC. El carisma de l'alcaldessa, la seva trajectòria i el seu segell d'esquerres l'havien convertit, a ulls dels comuns, en la dirigent socialista més temuda. De fet, la seva figura és ben valorada entre l'electorat de la confluència d'esquerres i donen per fet que seria una dura contrincant per algú com Xavier Domènech.
Per contra, Iceta està preparat per tornar a optar a president de la Generalitat. A finals de l'any passat ja va deixar clar que ell es postularia a no ser que considerés que hi ha al partit algú millor posicionat per fer-ho. L'entorn del primer secretari i bona part dels quadres territorials l'animen a seguir i a no permetre que s'instal·li una bicefàlia -Iceta liderant el partit i algú altre com Parlon sent la cara visible al Parlament- que podria acabar ser contraproduent si el partit entra en una dinàmica de polifonies en un any en què caldrà fer pinya. A més d'afrontar el xoc entre Catalunya i Espanya arran del procés sobiranista, al qual Iceta ja ha deixat per escrit que no farà cap concessió, també s'ha d'encarrilar la relació amb un PSOE que té molts números d'acabar en mans de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz.
Un partit "estabilitzat"
Si hi ha un dirigent prou oficialista per primar aquesta bona relació, aquest és Miquel Iceta, que en les darreres setmanes ja s'ha desempallegat de l'etiqueta de sanchista per acomodar-se a la nova situació del PSOE. En un context electoral molt polaritzat i amb la irrupció del nou partit dels comuns, l'objectiu del PSC serà, com a mínim, no caure més i intentar evitar que la formació d'Ada Colau els passi per davant per no quedar centrifugats al Parlament. Des de l'escissió del sector sobiranista, la cúpula del PSC va optar per ser un partit més petit però més cohesionat que es mogués poc respecte les línies fixades per Ferraz i esperar que passi la tempesta del procés per, després, tornar a créixer. De moment, consideren que han "estabilitzat" el partit de la mà d'Iceta.