BARCELONA

Els barcelonins es divorcien de la Rambla més banal

Montserrat Serra, que hi regenta un quiosc de samarretes des de fa 42 anys, diu que "als d'aquí no hi ha res que els atregui" de l'indret més emblemàtic de la ciutat

"Algú impedeix els de Barcelona passejar-hi?", es pregunta l'italià Alessandro

El 28 de gener hi ha la primera mobilització de ciutat en contra del turisme massiu, i el govern Colau diu que ultima un concurs per "recuperar-la per als barcelonins"

​Crida veïnal per a l'ocupació simbòlica de la Rambla de Barcelona en contra de l'especulació

, Barcelona | 15/01/2017 a les 12:00h
Especial: Els reportatges de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Barcelona, Gala Pin, Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona, gentrificació, turisme, Rambla, FAVB, Lluís Permanyer, reportatge
La Rambla és un dels principals punts turístics de la ciutat | Adrià Costa
Els barcelonins han consumat el divorci amb el seu indret més emblemàtic. "Camines per la Rambla i tot són souvenirs, souvenirs i menjar", es lamenta Guille Santa Cruz, que viu al passeig. "La gent parla en anglès, alemany, xinès...", ressalta Sergio Ramos, que des de fa 10 anys hi camina diàriament per anar a la universitat. És un fet conegut a la ciutat que molts barcelonins ja no van a buscar-hi res a la Rambla, més enllà de passar-hi per anar a algun altre lloc, i els més veterans del passeig s'ho expliquen per la pèrdua de singularitat. "A la gent d'aquí no hi ha res que li pugui atreure de la Rambla", afirma Montserrat Serra, que des de fa 42 anys regenta un quiosc en un portal on ven samarretes.

Serra encara té clients fidels que baixen a comprar-li, però no són gaires. I ho podran seguir fent per poc temps, ja que d'aquí a tres anys, quan ella es jubili, l'establiment desapareixerà per sempre perquè l'Ajuntament ja no atorga permisos per a aquests quioscos. Podria considerar-se només una pèrdua més, però que se sumarà a una llarga llista. "La gent venia a veure els ocellets amb els nens, compraven loteria a la Valdés, les flors i entraven al mercat a buscar peix, i d'això no hi ha res", constata la comerciant. Valdés sortosament segueix, matisa, i el mercat de la Boqueria existeix, però, segons ella, el barceloní hi va menys perquè no pot passar amb el carro entremig de tant de turista i perquè el que s'hi ofereix ja no es pot trobar només allà.

El triple de places hoteleres que de veïns

"Suposo que és l'evolució que ha fet la ciutat", considera Serra, però a la Rambla és especialment visible. No és fàcil obtenir dades específiques del passeig, però en els seus 1.200 metres de longitud hi ha una trentena d'hotels i pensions, i 60 bars i restaurants, segons l'Ajuntament. També 23 locals de souvenirs, si bé és una dada del 2010. Encara que sembli inversemblant, és la més nova facilitada pel consistori. A més, hi ha els pisos turístics: de legals, una dotzena, als quals caldria afegir tots els que no ho són. Alguns antics residents s'han traslladat a altres barris i ara gairebé poden viure només de llogar els seus pisos de la Rambla a turistes. Els establiments hotelers sumen unes 3.000 places d'allotjament, el triple que veïns: són 1.033, segons l'última dada del 2014. Només l'hotel més gran, Le Méridien, de cinc estrelles, té 462 places.
 

A la Rambla hi ha una trentena d'hotels i pensions. Foto: Adrià Costa


"Es veu que els únics negocis que funcionen són els souvenirs o cafeteries de menjar. No veig que desprenguin personalitat casolana", constata Jaume Doncos, que fa uns 38 anys que treballa a la històrica Casa Beethoven de partitures musicals que es va obrir el 1880. Per a ell, el turisme "no és que sigui una cosa dolenta", ja que, si Londres o París se'n quedessin sense, "s'enfonsarien", reflexiona. La qüestió és descobrir el motiu pel qual "els de casa" no volen regentar negocis al passeig. Hi ha qui insinua que a la Rambla s'hi deixa fer molt negoci obscur. Només cal veure, argumenten, els lloguers dels locals, que estan entre els 20.000 i els 50.000 euros mensuals o més. És el que li han demanat quan buscava un baix a Guille Santa Cruz, el qual, a més de viure a la Rambla, hi té una acadèmia de ball. Viu i treballa en un pis de 2.000 euros de lloguer mensual.

Al quiosc que està a tocar de la plaça de Catalunya, en Jonatan, un dels dependents, afirma que, de cada 10 clients, 9,8 són turistes. Els diaris hi ocupen un espai ridícul, i ara són els souvenirs els que manen. "El turisme vindrà sempre perquè Barcelona és coneguda per la Rambla", subratlla Miguel Paredes, que fa 18 anys que treballa al quiosc. Reclama "netejar" la Rambla de "la gent que la fa quedar malament", i cita els venedors de droga, les prostitutes i els manters. Aquests cada cop li fan més la competència venent el mateix que ell, però amb la diferència que no paguen impostos. L'última incorporació del "top manta" són els mocadors de coll, explica.
 
Pel passeig més emblemàtic hi passen 100 milions de persones cada any. Foto: Adrià Costa

Eduard Vilalta, de 72 anys, duu gairebé tota la vida al passeig. Els seus pares ja regentaven l'administració de loteries número 41, també a tocar de la plaça de Catalunya, i viu en un pis a sobre. En una finca enorme només hi queda ell. L'altre veí ha marxat i sembla que s'hi han instal·lat uns francesos. Després d'anys d'abandonament, la resta de pisos es posaran de lloguer. Ell té una renda antiga actualitzada i paga més de 1.000 euros per un pis de 140 metres quadrats, i li han ofert anar a un de sobre més petit, d'uns 80 metres quadrats, però ja l'han avisat que serà "més car".

"Aquí no ha quedat barri", lamenta un veí

Prefereix quedar-se al pis que està, però reconeix que "aquí no ha quedat barri" i troba a faltar establiments com la xarcuteria Mumbrú, que ara és un Viena de menjar ràpid. Amb la vista fixada a la Rambla, expressa: "Fixa't, maletes amunt i avall! Ara és tot per a guiris", es lamenta. A sobre, creu que el passeig ha adquirit la mala fama de la delinqüència, cosa que motiva que "no baixa ningú de Barcelona" més enllà del dia de Sant Jordi, quan es converteix en epicentre.
 

Una parella de turistes es fa una selfie a la Rambla. Foto: Adrià Costa


"Algú impedeix els de Barcelona passejar per la Rambla?", es pregunta l'Alessandro, un italià que fa vuit anys que s'ha instal·lat amb un despatx al passeig. Ha subratllat que "totes les ciutats del món tenen fluxos turístics i ningú es queixa", i sentencia: "Si no venen, és perquè no els dona la gana". Serra insisteix en el fet que és per la pèrdua de singularitat. Rememora que durant les tres setmanes dels Jocs Olímpics, quan la Rambla "era un col·lapse, la gent d'aquí venia igual a comprar". En la seva opinió, la qüestió és que els barcelonins no baixaran al passeig expressament per anar a un H&M o un Mango que ja poden trobar en molts altres punts de la ciutat. Durant els Jocs, en canvi, ho podien fer per anar a una xarcuteria de renom.

La passejada del 28 de gener serà a la Rambla perquè "és on es visualitza millor la pèrdua de l'espai públic"

L'allunyament dels barcelonins de la Rambla pot tenir pròximament un punt d'inflexió, almenys per un dia. El pròxim dissabte 28 de gener una trentena d'entitats han convocat una passejada veïnal "Rambles avall", que partirà del tram de Canaletes, com a mostra de rebuig a la massificació turística i l'especulació immobiliària. Un dels seus efectes és la bombolla del lloguer, a la qual NacióDigital li ha dedicat un monogràfic coincidint amb l'entrada d'any. Aquesta mobilització és la primera per aquests motius amb caràcter de ciutat, i ho fa en un dels llocs més concorreguts de la capital catalana: hi passen anualment uns 100 milions de persones, i el 80% dels 30 milions de visitants que rep cada any la ciutat també visiten la Rambla.

Amics de la Rambla rebutja "demonitzar" el turisme

La tria de la Rambla per manifestar-se és perquè "és una representació del que està succeint a la ciutat", segons el vocal d'urbanisme de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Camilo Ramos. "És on es visualitza millor la pèrdua de l'espai públic, que ja no és dels ciutadans de Barcelona sinó dels visitants quasi exclusivament", explica. No dona suport a la iniciativa l'Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla. "Atribuir tots els mals al turisme no ho compartim en absolut", segons el gerent de l'entitat, Xavi Masip. Considera que la Rambla "no és el motiu de la manifestació", però veu bé "tot ús cívic" del passeig, si bé no tota postura "demonitzadora" de l'activitat turística.
 

Paella i tapes, l'oferta monotemàtica dels establiments de la Rambla. Foto: Adrià Costa


La convocatòria del dia 28 sí que la veu amb bons ulls la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, de Barcelona en Comú. "És un dels exemples de massificació turística, que ha fet que la Rambla ningú se la senti seva. Que hi hagi veïns que la reclamin com a pròpia de tota la ciutat crec que és una notícia positiva", ha afirmat l'edil a NacióDigital. Pin ha ressaltat que, a més, aquesta mobilització "indica que els veïns tornen a tenir la Rambla a l'imaginari". Lluís Permanyer, cronista de la ciutat, també considera que "és una bona notícia que es faci a la Rambla perquè està en el cor dels problemes que es reivindiquen". A més, així es "renova la seva centralitat". Malgrat això, discrepa de qui pensa que ha deixat de ser patrimoni dels barcelonins per ser només camp per als turistes, cosa que titlla d'"actitud xenòfoba i provinciana".

"Avui s'hi pot passejar", afirma el cronista Lluís Permanyer, perquè ja no entorpeixen el pas les rotllanes de les estàtues

"Si la gent no hi va, no és que no sigui nostra", defensa Permanyer, i subratlla: "Avui s'hi pot passejar, cosa que abans no es podia". Es refereix al fet que al centre del passeig ja s'han retirat alguns impediments, com les rotllanes que es creaven al voltant de les estàtues humanes, ara desterrades a la part més ampla, la propera a Colom. El cronista creu que encara queda molt per fer, i que caldria retirar també altres obstacles que impedeixen anar i venir, com les terrasses. La Rambla es va convertir en passeig a mitjans del segle XVIII, però la primera terrassa no s'hi va instal·lar fins al 1961 i "no tenen cap història", remarca. Els únics elements fixos de sempre han estat les floristes i els quioscos de premsa. Els ocellaires, ara reconvertits en parades de souvenirs, desmuntaven les gàbies abans.

Obres a finals del 2018 per intervenir en el passeig

Permanyer constata com ara la ciutat canvia molt de pressa, i reclama celeritat d'actuació al govern d'Ada Colau. "El més important és que hi hagi una visió clara del que s'ha de fer", insisteix el cronista, i reclama una reacció ràpida, ja que, en cas contrari, "arribarem tard a moltes coses". La regidora de Ciutat Vella ha explicat que aquest trimestre sortiran els plecs de convocatòria per al concurs sobre el passeig, previst en el pla especial que es va aprovar definitivament el maig. Segons Pin, el consistori pretén "intervenir i recuperar la Rambla per als barcelonins", no amb una gran transformació que canviï la fisonomia i l'estètica, sinó que "posi ordre per recuperar un passeig més oxigenat". Les obres haurien de començar a finals del 2018.
 

Per ara no es preveu eliminar el trànsit del passeig. Foto: Adrià Costa


Una de les propostes de transformació més radicals que s'han llançat mai és la que va fer just abans de la campanya de les eleccions municipals del 2011 el llavors alcalde Jordi Hereu (PSC), que va proposar fer el passeig gairebé només per a vianants, i va estimar que l'operació tindria un cost d'uns 30 milions d'euros. En opinió de Pin, eliminar els cotxes "no sembla viable", especialment de baixada, perquè dona cobertura al trànsit que accedeix al Raval, però sí que es planteja una pacificació: eixamplar voreres, retirar alguna zona d'aparcament i prioritzar el transport públic sobre el vehicle privat.

A més de l'ordenació pendent de les terrasses, l'altra gran operació prevista per guanyar espai per al vianant és eliminar les antigues parades d'ocellaires. L'última que va deixar de vendre animals ho va fer el novembre del 2013, i s'han anat reconvertint a la venda de souvenirs, gelats i entrades del Barça. La regidora de Ciutat Vella ha explicat que s'ha iniciat un expedient per tancar-les i que ara està en mans de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, l'aval de la qual és necessari perquè el consistori pugui procedir a posar fi a les parades. La Rambla encara haurà d'esperar si vol guanyar en equipaments, com aposta Pin. Segons ella, la Generalitat "no està disposada" a vendre a l'Ajuntament l'antiga Foneria de Canons, i els propietaris del Teatre Principal, el grup Balañá, de moment "no estan interessats" en la venda d'aquest espai, que roman tancat.
 
Els negocis que han desaparegut i els que arriben
La Rambla ha perdut en els últims anys molts dels negocis que, a més de les tertúlies futbolístiques a la part alta, la feien singular. Al centre del passeig s'han acabat les ocelleries per la llei de protecció dels animals, i en el seu lloc hi ha parades de souvenirs que l'Ajuntament persegueix eliminar. A més, han desaparegut les xarcuteries, com la Mumbrú (ara un Viena) i la Casa Guinart (reconvertida en restaurant); les pelleteries, com la Venezia; la casa de fotografia Arpi, que tenia fins i tot un museu; la sastreria Modelo (ara hi ha l'H&M), la botiga d'instruments Musical Emporium i els magatzems SEPU (avui hi ha una botiga de Nike). Són només algunes de les pèrdues dels últims anys. No obstant això, el cronista de Barcelona Lluís Permanyer aporta una dosi d'optimisme i opina que hi ha nous establiments que s'han instal·lat al passeig i que li atorguen "dignitat". Si més no, fugen dels souvenirs. Permanyer en cita algun, com el nou restaurant temàtic de l'NBA, la lliga de bàsquet nord-americana.
 

Les ocelleries s'han reconvertit en parades de souvenirs. Foto: Eva Domínguez

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Els xiringuitos de souvenirs són una atrocitat
Anònim, 15/01/2017 a les 13:43
+24
-5
Des de que alguns il-luminats varen decidir treure les antigues ocelleries i substituir-les per aquestes parades de souvenirs i geladeries, a la part alta de la Rambla fa fàstic anar-hi.

A això cal sumar-hi la progressiva desaparició de les floristeries, tendes emblemàtiques, i la degradació de la massificació turística i visual.

Fa anys que la Rambla viu un imparable procés de degradació i el que semblava una cosa merament provisional s'ha anat enquistant amb el temps.
Suposo que si un dia cau una bomba nuclear a bcn..
Anònim, 15/01/2017 a les 13:52
+16
-15
També sera culpa dels turistes..
La ciutat és canviant
Anònim, 15/01/2017 a les 16:28
+17
-2
Les Rambles son irreconexibles, .... però el barri "xino" també!
PERDUA D'ESPAI PUBLIC????
Anònim, 15/01/2017 a les 16:32
+17
-2
L'espai public és el mateix! L'unic que ha canviat és el tipus de persones que l'utilitzen.
Afineu més, si us plau, amb això del públic i privat !!!
Doncs, per a mi les Rambles mai n'han estat alienes
Anònim, 15/01/2017 a les 17:38
+18
-3
De bailaoras, toreros i panderetas sempre l'he vista plena.
I les flors i els ocellets engabiats sempre m'han fet pena.
El Liceu sempre l'he percebut classista, no tant els altre dos o tres teatres, Els bars i restaurants d'una cuina de tapeo. De botigues de roba dues o tres. Les terrasses d'insufient cabuda i l'absencia de bancs per seure una estrategia col·laboradora de l'Ajuntament del bé comú. De dones o transvestits que ofereixen companyia sexual de lloguer, varia segons quines hores del dia o de la moral "ciutadana" del moment, De carteristes i trilers ....
Molt bla bla bla
Anònim, 15/01/2017 a les 17:55
+25
-12
Però Barcelona sense el turisme no aixecaria cap. Una cosa es regular i controlar i una altra és aquesta fobia malaltissa que té la Colau contra el turisme, que ens aporta ingressos, per convertir Barcelona en una Oviedo. No ens enganyem a Barcelona, el que fa que es mogui l'economia i el comerç són els estrangers que hi porten calers ( i no precisament els refugiats que tant li agraden a la podemitas): hotels, restaurants, bars i tot els sector que hi van associats, que hi ha desde serveis jurídics i ingenieries a serveis de bugaderia d'estovalles i llençols. Ja sabem perquè la van promocionar tant a La Sexta a aquesta trepa, molta parauleria però ens arruina la ciutat. Espero que en siguem ben conscients per fotre-la fora tant aviat com puguem.
Passeig viu i nostàlgic alhora , abans.
Pau Maur, 15/01/2017 a les 18:38
+12
-2
Ara un maldecap .
Sap greu pels turistes , múscul financer de la ciutat , però estan envoltats de mala gent i més d'un delinqüent.
Ordinariesa i banalitat
ricdenric, 15/01/2017 a les 19:07
+13
-2
La venda d'cells i demés animals engabiats no es podia tol.lerar en les condicions en que es produia, però els quioscos tenien personalitat. Ara, les andròmines de vendre gelats, són d'un "disseny" que fa vergonya en la ciutat del modernisme. I l'activitat en sí, adotzenada...Les Rambles han anat perdent carisma, sort encara de les flors, que van a menys,.. Fa anys i panys que cada tres mesos algú diu, "que hi ha un projecte per remodelar les Rambles"... Barcelona ho hauria de cuidar, com una joia. De vegades, ens encallem nosaltres sols.
ramblejant
Anònim, 15/01/2017 a les 19:34
+10
-0
Jo he viscut al gòtic molts anys...i la Rambla ja fa molts anys que qui hi passeja més són els turistes,,, els d'aquí també però no tant...realment no ve molts de gust asseusre´s en aquelles terrasses de paelles prefrabricades..o la terrassa del MC Donalds... al passejar-hi tanta gent no ve de gust...i perque fa a les floristes...poca gent va expressament a les rambles a comprar flors si en pots comprar al teu barri, i els turistes no en compren de flors per emportar...crec que és un negoci a extingir. Quan fruia més la rambla és a primera hora del matí quan és neta, i poca gent hi transita.
Al de les 17:55
Anònim, 15/01/2017 a les 21:00
+3
-0
REINVENTEM-NOS!!
Pitjor era fa 40 anys
Joan - Het, 15/01/2017 a les 22:13
+16
-5
Molta tonteria llegeixo, la mateixa que l'interessa a la alcaldessa, mai res serà perfecta, però jo que he tingut comerç a un carrer del entorn, sé com era la Plaça Reial i el carrers de l'entorn, la part de darrera de la Boqueria, el barri del Born, la part del carrer Regomir, Santa Maria del Mar, etc. etc. i ara "malgrat" tants i tants "odiats" turistes, per mi en un milió de vegades millor que abans. L'alcaldessa segurament no ho va veure i mols del que vomiten certs comentaris tampoc, però jo si.
A veure si dura poc i en la traiem de sobre aviat. Amén.
Al de les 18,38
Anònim, 15/01/2017 a les 22:46
+14
-0
Tu no deus haver viscut els temps dels carteristes i del trilers, oi ? Allò si que eren bons tems oi?
Aspecte tercermundista
Anònim, 16/01/2017 a les 00:32
+2
-3
Això és l'efecte que produeixen els llocs de souvenirs i geladeries: sembla que algú hagi instal-lat una fira permanent a la part alta de la Rambla.
Els trilers molestaven menys 18.38
Anònim, 16/01/2017 a les 01:33
+4
-6
Eren uns xoriços, però eren pocs i estaven vigilats.

Ara, al mercat de la Boqueria no es pot ni entrar a comprar: aviat només hi vendran gelats i refrescs per a visitants foranis.
Al de les 22:13
Anònim, 16/01/2017 a les 02:42
+1
-3
Les remodelacions que nomenes res tenen amb el turisme. Van ser fetes molt abans!
Esto tiene solución
Anònim, 16/01/2017 a les 10:10
+1
-0
Se cierra a todo el que no pague una entrada. Como en todas partes, solo queda esta por sacarle cuartos. Yo ya no paseo por el parque güell, me cobran por entrar.
Es que no somos mas tontos por que es imposible. Pongamos las urnas y hagamos un referendum para votar democráticamente este tema, que no lo decidan los políticos, que no nos representan.
Menuda tropa de "periodistas"...
hmm
Tomppa, 16/01/2017 a les 10:53
+0
-2
Blablabla ... hi ha catalans també i els turistes porta prou diners i llocs de treball com tenir una petita esplanad / promenad per a ells ( rambla = àrab ).
Al de les 22,13
Joan - Het, 16/01/2017 a les 13:52
+5
-0
Fa molts d'anys que hi ha molt turisme, o es que ho has descobert ara des de que ha arribat aquesta il·luminada al Ajuntament. Jo el que tinc molt present és la merda que hi havia a la plaça reial, amb "mercadillo" de coses robades, la font buida i plena de trastos, les pixarades sota els arcs, borratxos dormint la mona, a si, i els simpatiquíssims i inofensius carteristes i trilers que tan els anyora algú .
Plaga
Bernat Villar, 16/01/2017 a les 16:03
+1
-4
Alessandro, fill: els barcelonins ja no baixem perquè per veure ramats de guiris no val la pena. I "totes les ciutats del món tenen fluxos turístics i ningú es queixa"? Venezia et sona? Perquè crec que els venecians es queixen bastant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració de la Diada del 2016 al Passeig de Sant Joan. | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'entitat aprova aquest dissabte a la seva assemblea els passos a seguir davant d'un escenari encara incert en la recta final del procés | Exigiran la creació d'un òrgan de coordinació nacional format per partits, entitats i institucions que garanteixi una unitat d'acció
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés assegura que els casos judicials de la família no afectaran al procés sobiranista
01/01/1970
El primer ministre irlandès, Enda Kenny, aprofitarà la cimera de dissabte per demanar als seus socis europeus que es pronunciïn sobre la qüestió
Una protesta veïnal per denunciar el model turístic de Barcelona, al documental «La ciutat dels turistes» | TV3
01/01/1970
«És urgent, molt urgent, que Barcelona escolti els seus veïns, el seu descontentament. Queda clar que els polítics, per bona voluntat que puguin tenir, no tenen marge per arreglar res. Mana l'economia, la seva és una cruel dictadura»
«Guardianes de la galaxia» torna amb una esperada segona part
01/01/1970
Aquest divendres s'estrena "Guardianes de la galàxia 2" i aprofitem per fer un repàs a alguns dels títols més destacats d'aquesta factoria d'èxits
Marta Ferrusola i Jordi Pujol, en una imatge d'arxiu, l'any 2012 | Adrià Costa
01/01/1970
Els escorcolls d'aquesta setmana i les investigacions judicials comprometen directament l'expresident i la seva dona, a qui el jutge situa al capdavant de la trama | Els hàbits de l'expresident passen per la discreció, un despatx al carrer Calàbria i poques intervencions públiques | El fundador de CDC guarda silenci aquest dijous sobre les novetats després de dir que "sentia molt" tot el que està passant
José Antonio Nieto | Europa Press
01/01/1970
El secretari d'Estat de Seguretat compareix aquest divendres al Congrés per donar explicacions sobre la seva trobada amb el germà d'Ignacio González | Era l'aposta de la secretària general del PP per convertir-se en el líder del partit a Andalusia
Pablo Iglesias, aquest dijous al Congrés | Flickr Podem
01/01/1970
L'ex-secretari general del PSOE defensa la dimissió de Rajoy mentre que Susana Díaz i Patxi López justifiquen que no es pot donar suport a la moció de censura per fer-lo caure | El pols al PP plantejat per Iglesias impacta en el debat intern dels socialistes, que han de triar el nou líder del partit
Una bústia de Barcelona | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
«La ciutat encara té objectes i mobles que li són propis encara que hagin caigut en desús, encara que als nostres ulls siguin quasi invisibles»
Pau Vallvé presenta nou disc «Abisme cavall hivern primavera i tornar» | Eva Domínguez
01/01/1970
El músic i compositor presenta les 22 cançons d'"Abisme cavall hivern primavera i tornar" aquest dijous 27 d'abril a la Sala Apolo, en un concert emmarcat al Curtcircuit | "El piano o la guitarra són un refugi per treure les coses de dins sense prendre mal"., afirma en aquesta entrevista
Dos agents del Grup Especial d'Intervenció dels Mossos | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
La policia catalana convoca 24 places per a l'àrea encarregada de dur a terme les accions més perilloses | El seu creixement coincideix amb l'augment de comandaments del cos policial català i la convocatòria de 500 noves places
Mariano Rajoy, en la seva arribada a Montevideo | La Moncloa
01/01/1970
L'"operació Lezo" i la citació perquè el president espanyol declari en el judici del cas Gürtel dinamiten el missatge d'estabilitat projectat per la Moncloa | José Antonio Zarzalejos, Fernando Ónega i Javier Aroca radiografien a NacióDigital el moment de dificultat del PP i dibuixen una Espanya vorejant la crisi d'Estat
David Madí, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Impulsada per David Madí, Marc Guerrero, Joaquima Alemany i Pere Saló, entre d'altres, el nou laboratori ideològic bandejarà el debat nacional i incidirà tan sols en el model de societat | Els promotors de l'espai també preveuen que s'hi vinculi Xavier Sala-i-Martín