Oscars 2017: crítica

«La La Land» treu llustre al cinema musical

El film compta amb uns personatges que encomanen passió, tal com ho feien els grans clàssics del gènere

| 13/01/2017 a les 14:19h
Especial: Premis Oscar 2017
Arxivat a: Cultura, cinema, Ryan Gosling, musical, Emma Stone, La la land, Damien Chazelle
Ryan Gosling i Emma Stone, en una escena de «La La Land»
La culpa és de Damien Chazelle, un director jove, de mirada elegant i de nas fi per trobar el millor embolcall possible a cada història. És el culpable de tornar a posar de moda el musical amb la pel·lícula de qui tothom parla, La La Land, que aquest diumenge recollia set Globus d'Or de rècord. Un èxit que, com ja va passar Whiplash (2015), ens torna a sorprendre a través d'uns personatges que encomanen passió i que són el centre d'una història que ens fa sortir del cinema amb ganes de viure, cantar i de ballar, mentre recuperem l'essència que va fer grans les pel·lícules del Hollywood amb aroma de clàssic.
 
Després d'aquells anys d'apogeu i de lluentor indiscutible, el gènere ha anat perdent protagonisme i incidència a la gran pantalla, fins a acabar sent una expressió anecdòtica de les novetats de la cartellera. En els darrers temps, però, la revifada fa mirar el futur del musical amb un cert optimisme. Recentment, entre d'altres, hem gaudit de memorables peces animades com Frozen, però també de films desacompelxats com la recent i entranyable Sing Street (John Carney, 2016), la lleugera Sunshine on Leith (Dexter Fletcher, 2013) o l'elegància d'un immortal com Els miserables (Tom Hooper, 2012).
 
De cop, però, totes aquestes fites es veuen desbordades pel "fenomen La La Land", el film culpable de tornar a posar de moda –i en primera pàgina informativa– el gènere que va fer de Hollywood una "fàbrica de somnis" i que va ser, durant dècades d'or i lluentons, totalment imprescindible i sinònim d'assistència massiva a les sales. La fórmula, clara i indiscutible: transcendir el pur entreteniment amb històries que facin riure, plorar, estimar i somiar, a ritme de línies melòdiques cantables, d'algun pas de ball sorprenent i d'actors en estat de gràcia. I això és, en síntesi, el que fa de La La Land un gran èxit.
 

Destins creuats, romanticisme i nostàlgia

A totes, així comença el film. En un embús, els destins de Mia (Emma Stone) i Sebastian (Ryan Gosling) xoquen fortuïtament, i ja no hi ha marxa enrere. Ella és una aspirant a actriu que persegueix el somni de ser important a la meca del cinema, a Los Angeles; ell, un pianista de jazz que no vol renunciar a res. De fons, el ritme és frenètic i esdevé el gran pilar del film gràcies a la música que ha composat expressament Justin Hurwitz, inseparable col·laborador de Chazelle, i influït per Michel Legrand i totes aquelles melodies que van donar consistència a la Nouvelle Vague.
 
Sembla fàcil, però el viatge de produir un film així és tot un repte: aixecar un musical amb l'aroma de Fred Astaire i Ginger Rogers, amb aquelles convencions que el van convertir en el gènere més imponent de Hollywood. Això n'explica un constant esperit lúdic, una imatge preciosista, una història farcida de detalls i constants homenatges i un elenc que, del primer al darrer, s'han cregut la història i tot allò que podia representar.

De l'èpica a la quotidianitat, de l'adéu al somriure per la vida no viscuda, en un esclat d'optimisme que revitalitza i torna a fer-nos creure en el cinema com a fàbrica de somnis, mentre tot segueix un ritme natural davant nostre. Perquè, si La La Land és la pel·lícula del moment, ho és per saber explicar el món d'ara amb la nostàlgia, amb la passió i amb l'autenticitat del millor dels passats possibles, convertint en il·lusió tot allò que ens fascina.
 

«La La Land», un musical que és el gran favorit dels propers Oscar

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un dels ferits de l'atac de Londres a l'entorn del Parlament britànic | Europa Press
01/01/1970
El presumpte agressor ha estat abatut després d'atropellar diverses persones i apunyalar un agent policial, que ha mort al lloc dels fets | Les altres dues víctimes mortals són vianants que eren al pont de Westminster | Es continua desconeixent l'autoria de l'atac
En primer pla, exemplars de la Col·lecció Bernat Metge | ACN
01/01/1970
El grup SOM vol rellançar la col·lecció de clàssics amb la propera celebració del centenari | En aquests propers 5 anys està prevista la publicació de 20 nous volums
Membres dels Mossos d'Esquadra, en un escorcoll a Roda de Ter | Adrià Costa
Carles Fiter
01/01/1970
Els sospitosos haurien aconseguit adoctrinar dues dones de Manlleu i de Roda de Ter | Els Mossos han fet escorcolls a tres domicilis del municipi
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa | Visit Andorra
01/01/1970
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa
Albano Dante Fachin, al Parlament de Catalunya | Adrià Costa
Sara González | 14 comentaris
01/01/1970
Amb una participació del 7,5% a la consulta interna i Ada Colau tancant la porta a la coalició, Podem Catalunya ha renunciat a quedar-se fora del nou partit | Les bases triaran entre tres noms per a la nova formació i Fachin no serà a la llista de "consens" de Xavier Domènech | El procés de confluència acabarà totalment l'any 2019, després de les municipals
Un dels darrers gags del «Polònia» | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«Després hi ha el Crackòvia i el Polònia, dos miracles que continuen vius i enèrgics. Poden cometre errors, han travessat etapes francament fluixes, la inspiració no sempre els acompanya, però no es resignen a agenollar-se davant el poder»
Existeix un antivirus que pugui protegir dels espies? | Arxiu
Mercè Molist | 2 comentaris
01/01/1970
La filtració de documents secrets de la CIA mostra comentaris dels espies respecte quins antivirus els fan la guitza a l'hora d'infectar les seves víctimes | Comodo, AVG, Kaspersky, BitDefender, Avira, F-Secure: qui ens defensa millor?
Un fotograma de «Niña sombra», de la directora xilena María Teresa Larraín
Berta Diumaró
01/01/1970
El Documental del Mes projecta al llarg del març la pel·lícula on la directora xilena María Teresa Larraín explica el procés de la seva ceguesa progressiva