Oscars 2017: crítica

«La La Land» treu llustre al cinema musical

El film compta amb uns personatges que encomanen passió, tal com ho feien els grans clàssics del gènere

| 13/01/2017 a les 14:19h
Especial: Premis Oscar 2017
Arxivat a: Cultura, cinema, Ryan Gosling, musical, Emma Stone, La la land, Damien Chazelle
Ryan Gosling i Emma Stone, en una escena de «La La Land»
La culpa és de Damien Chazelle, un director jove, de mirada elegant i de nas fi per trobar el millor embolcall possible a cada història. És el culpable de tornar a posar de moda el musical amb la pel·lícula de qui tothom parla, La La Land, que aquest diumenge recollia set Globus d'Or de rècord. Un èxit que, com ja va passar Whiplash (2015), ens torna a sorprendre a través d'uns personatges que encomanen passió i que són el centre d'una història que ens fa sortir del cinema amb ganes de viure, cantar i de ballar, mentre recuperem l'essència que va fer grans les pel·lícules del Hollywood amb aroma de clàssic.
 
Després d'aquells anys d'apogeu i de lluentor indiscutible, el gènere ha anat perdent protagonisme i incidència a la gran pantalla, fins a acabar sent una expressió anecdòtica de les novetats de la cartellera. En els darrers temps, però, la revifada fa mirar el futur del musical amb un cert optimisme. Recentment, entre d'altres, hem gaudit de memorables peces animades com Frozen, però també de films desacompelxats com la recent i entranyable Sing Street (John Carney, 2016), la lleugera Sunshine on Leith (Dexter Fletcher, 2013) o l'elegància d'un immortal com Els miserables (Tom Hooper, 2012).
 
De cop, però, totes aquestes fites es veuen desbordades pel "fenomen La La Land", el film culpable de tornar a posar de moda –i en primera pàgina informativa– el gènere que va fer de Hollywood una "fàbrica de somnis" i que va ser, durant dècades d'or i lluentons, totalment imprescindible i sinònim d'assistència massiva a les sales. La fórmula, clara i indiscutible: transcendir el pur entreteniment amb històries que facin riure, plorar, estimar i somiar, a ritme de línies melòdiques cantables, d'algun pas de ball sorprenent i d'actors en estat de gràcia. I això és, en síntesi, el que fa de La La Land un gran èxit.
 

Destins creuats, romanticisme i nostàlgia

A totes, així comença el film. En un embús, els destins de Mia (Emma Stone) i Sebastian (Ryan Gosling) xoquen fortuïtament, i ja no hi ha marxa enrere. Ella és una aspirant a actriu que persegueix el somni de ser important a la meca del cinema, a Los Angeles; ell, un pianista de jazz que no vol renunciar a res. De fons, el ritme és frenètic i esdevé el gran pilar del film gràcies a la música que ha composat expressament Justin Hurwitz, inseparable col·laborador de Chazelle, i influït per Michel Legrand i totes aquelles melodies que van donar consistència a la Nouvelle Vague.
 
Sembla fàcil, però el viatge de produir un film així és tot un repte: aixecar un musical amb l'aroma de Fred Astaire i Ginger Rogers, amb aquelles convencions que el van convertir en el gènere més imponent de Hollywood. Això n'explica un constant esperit lúdic, una imatge preciosista, una història farcida de detalls i constants homenatges i un elenc que, del primer al darrer, s'han cregut la història i tot allò que podia representar.

De l'èpica a la quotidianitat, de l'adéu al somriure per la vida no viscuda, en un esclat d'optimisme que revitalitza i torna a fer-nos creure en el cinema com a fàbrica de somnis, mentre tot segueix un ritme natural davant nostre. Perquè, si La La Land és la pel·lícula del moment, ho és per saber explicar el món d'ara amb la nostàlgia, amb la passió i amb l'autenticitat del millor dels passats possibles, convertint en il·lusió tot allò que ens fascina.
 

«La La Land», un musical que és el gran favorit dels propers Oscar

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge de la manifestació de l'1 de maig del 2016 a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Els indicis de recuperació econòmica no s'ha traduït en una recuperació de la capacitat adquisitiva de la població | L'índex de pobresa s'enquista i els sindicats i el Tercer Sector reclamen mesures estructurals | El Govern reconeix que cal un nou model productiu però al·lega que no disposa dels instruments per canviar-lo
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés insta els consistoris a rubricar per escrit el seu suport a la consulta
Imatge de les cues a l'aeroport del Prat | Twitter @silviamajo
01/01/1970
​Les aglomeracions a les duanes provoquen cues generalitzades i pèrdues de vols | Els passatgers expressen les seves queixes a les xarxes socials
Jordi Reyes explica com ara enllaça feines precàries | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes | 5 comentaris
01/01/1970
Jordi Reyes, de 46 anys, es troba ancorat en feines precàries d'ençà que va ser acomiadat de l'empresa on feia vint anys que reparava impressores d'agulla | Amb dos fills i una hipoteca per pagar, treballa en una companyia de carrosseries de cotxes on li notifiquen el dia abans si el renovaran: "No ha estat una crisi, ha estat una estafa, una devaluació de la classe obrera"
La | Pal Robotics
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
La digitalització i la intel·ligència artificial aplicada a la indústria han despertat tot tipus de temors davant la possibilitat que els robots i les màquines substitueixen els humans| NacióDigital ha entrevistat diferents experts per valorar les amenaces reals i contradiccions de la tecnologia al mercat laboral
Ernest Urtasun, Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assemblea fundacional del nou partit | Un país en comú
Joan Serra Carné | 7 comentaris
01/01/1970
El deute va ser un element de debat abans de l'assemblea fundacional del nou partit: els ecosocialistes van evitar posar un calendari per resoldre els compromisos amb els bancs | ICV, que va assolir un "acord de comprensió mútua" amb els socis, acumula un deute de 10,6 milions, 4,9 dels quals corresponen a la hipoteca de la seu central | El codi ètic explicita que "el nou espai polític no hereta deutes" de les formacions integrants de la confluència
Donald Trump, cent dies a la Casa Blanca | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
El president republicà ha iniciat el seu mandat amb un Congrés reticent, sense controlar el seu partit, amb la premsa en contra i seriosos conflictes al seu govern