11
de gener
del
2017
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
17:40h
En poc menys de 24 hores, quatre esdeveniments han posat –de nou- en evidència que la distància entre la Generalitat i el govern espanyol és cada vegada més gran. Si ahir va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría qui va venir a Barcelona per dir-li en directe a Oriol Junqueras que s'oblidés de fer un referèndum pactat, aquest dimecres han estat les institucions judicials les encarregades de posar de manifest que els quilòmetres que separen les dues administracions són més dels que marca el mapa. Les circumstàncies abonen que l'executiu liderat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras segueixi endavant amb la via unilateral per posar les urnes el setembre del 2017.
La petició de nou anys d'inhabilitació per càrrec públic que ha demanat la Fiscalia per al cap de files del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a Madrid, Francesc Homs, posa més llenya al foc del conflicte judicial obert pel 9-N. Aquest anunci ha arribat escasses hores després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimés que Mariano Rajoy, president del govern espanyol, acudís com a testimoni al judici sobre la jornada de participació que arrencarà el 6 de febrer a Barcelona.
Nous fronts oberts
La petició que Rajoy acudís a Barcelona -físicament o per la via de la teleconferència- havia sorgit de la defensa d'Artur Mas, que ja dóna per fet que serà inhabilitat per l'organització del 9-N. El TSJC també ha denegat la demanda de fer testificar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va ser l'encarregat de donar la cara per part del govern espanyol en aquella jornada de gran mobilització sobiranista. Les defenses dels tres acusats -Mas, Joana Ortega i Irene Rigau- es preparen per assumir les responsabilitats polítiques de la consulta alternativa mentre el sobiranisme civil es rearmarà per oferir suport als encausats. De portes endins, però també mirant cap a Europa.
El quadre judicial que hi ha en marxa encara té una quarta pota: la querella que la Fiscalia prepara contra la mesa del Parlament, que ja està en el punt de mira penal per haver permès la votació de les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent. En aquest cas, segons va avançar La Vanguardia, la Fiscalia burxa per la votació del full de ruta sobiranista durant el debat de política general. Els quatre membres de la mesa de Junts pel Sí -la vicepresidenta Carme Forcadell, el vicepresident Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet- i el de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) -Joan Josep Nuet- es trobarien de nou davant d'un embat judicial.
El moment de les inhabilitacions
Tots els actors del sobiranisme sostenen que, en els propers cinc mesos, passaran coses que "encara no hem vist i que no coneixem encara". Es refereixen a les hipotètiques inhabilitacions que arribaran en cas que la justícia així ho determini. Què s'ha de fer, en aquell moment? Homs, en roda de premsa a la seu del PDECat, ha assegurat que totes les amenaces només estan destinades a "intimidar" per tal que no es faci el referèndum, i ha apuntat que ell no pensa "plegar" perquè li diguin els tribunals de l'Estat.
"Encara plantarem més cara", ha destacat el dirigent nacionalista, que ha estat especialment dur contra l'actitud "gregària" de la Fiscalia. "Em faria fàstic formar part d'un sistema com aquest", ha arribat a dir. Al mateix temps, però, ha admès que en cas de ser inhabilitat el més probable és que la Guàrdia Civil li impediria l'entrada al Congrés dels Diputats.
Preparatius en marxa
Mentrestant, al Palau de la Generalitat, els preparatius del referèndum segueixen endavant amb discreció i els detalls es van coneixent a poc a poc. El vicepresident Oriol Junqueras, encarregat de l'organització de la votació, ha destacat en una entrevista a El món a RAC1 que seguiran les directrius de la Convenció de Venècia. Això vol dir que el procés electoral seguirà els "mecanismes vigents", de manera que els votants hauran de tenir, com a mínim, divuit anys. Al 9-N, la l'edat era de setze anys.
"Les competències per decidir el futur del país són dels ciutadans de Catalunya", ha resumit Junqueras, que dimarts al vespre va constatar que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría tanqués la porta a acordar el referèndum. El dirigent republicà li va traslladar a la mà dreta de Rajoy que la Generalitat seguirà endavant amb el seu pla encara que sigui sense el permís de l'Estat perquè el dret a decidir no requereix, segons la visió catalana, l'autorització del govern espanyol.
Què faran els "comuns" en un escenari d'unilateralitat? Aquesta és una de les preguntes que recorren persistentment el mapa polític català. La seva líder Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, evita referir-se a la qüestió i demana que la votació tingui "garanties". També ha aprofitat per reclamar al Govern que faci ja una proposta concreta de referèndum i que es protegeixin els funcionaris en tot moment. El xoc de legalitats s'acosta i cadascú va prenent posicions pel dia del referèndum. I per a l'endemà.
La petició de nou anys d'inhabilitació per càrrec públic que ha demanat la Fiscalia per al cap de files del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a Madrid, Francesc Homs, posa més llenya al foc del conflicte judicial obert pel 9-N. Aquest anunci ha arribat escasses hores després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimés que Mariano Rajoy, president del govern espanyol, acudís com a testimoni al judici sobre la jornada de participació que arrencarà el 6 de febrer a Barcelona.
Nous fronts oberts
La petició que Rajoy acudís a Barcelona -físicament o per la via de la teleconferència- havia sorgit de la defensa d'Artur Mas, que ja dóna per fet que serà inhabilitat per l'organització del 9-N. El TSJC també ha denegat la demanda de fer testificar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va ser l'encarregat de donar la cara per part del govern espanyol en aquella jornada de gran mobilització sobiranista. Les defenses dels tres acusats -Mas, Joana Ortega i Irene Rigau- es preparen per assumir les responsabilitats polítiques de la consulta alternativa mentre el sobiranisme civil es rearmarà per oferir suport als encausats. De portes endins, però també mirant cap a Europa.
Carme Forcadell, abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa
El quadre judicial que hi ha en marxa encara té una quarta pota: la querella que la Fiscalia prepara contra la mesa del Parlament, que ja està en el punt de mira penal per haver permès la votació de les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent. En aquest cas, segons va avançar La Vanguardia, la Fiscalia burxa per la votació del full de ruta sobiranista durant el debat de política general. Els quatre membres de la mesa de Junts pel Sí -la vicepresidenta Carme Forcadell, el vicepresident Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet- i el de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) -Joan Josep Nuet- es trobarien de nou davant d'un embat judicial.
El moment de les inhabilitacions
Tots els actors del sobiranisme sostenen que, en els propers cinc mesos, passaran coses que "encara no hem vist i que no coneixem encara". Es refereixen a les hipotètiques inhabilitacions que arribaran en cas que la justícia així ho determini. Què s'ha de fer, en aquell moment? Homs, en roda de premsa a la seu del PDECat, ha assegurat que totes les amenaces només estan destinades a "intimidar" per tal que no es faci el referèndum, i ha apuntat que ell no pensa "plegar" perquè li diguin els tribunals de l'Estat.
Francesc Homs i Marta Pascal, en roda de premsa aquest dimecres. Foto: @pdemocratacat
"Encara plantarem més cara", ha destacat el dirigent nacionalista, que ha estat especialment dur contra l'actitud "gregària" de la Fiscalia. "Em faria fàstic formar part d'un sistema com aquest", ha arribat a dir. Al mateix temps, però, ha admès que en cas de ser inhabilitat el més probable és que la Guàrdia Civil li impediria l'entrada al Congrés dels Diputats.
Preparatius en marxa
Mentrestant, al Palau de la Generalitat, els preparatius del referèndum segueixen endavant amb discreció i els detalls es van coneixent a poc a poc. El vicepresident Oriol Junqueras, encarregat de l'organització de la votació, ha destacat en una entrevista a El món a RAC1 que seguiran les directrius de la Convenció de Venècia. Això vol dir que el procés electoral seguirà els "mecanismes vigents", de manera que els votants hauran de tenir, com a mínim, divuit anys. Al 9-N, la l'edat era de setze anys.
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, abans de reunir-se amb Oriol Junqueras Foto: ACN
"Les competències per decidir el futur del país són dels ciutadans de Catalunya", ha resumit Junqueras, que dimarts al vespre va constatar que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría tanqués la porta a acordar el referèndum. El dirigent republicà li va traslladar a la mà dreta de Rajoy que la Generalitat seguirà endavant amb el seu pla encara que sigui sense el permís de l'Estat perquè el dret a decidir no requereix, segons la visió catalana, l'autorització del govern espanyol.
Què faran els "comuns" en un escenari d'unilateralitat? Aquesta és una de les preguntes que recorren persistentment el mapa polític català. La seva líder Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, evita referir-se a la qüestió i demana que la votació tingui "garanties". També ha aprofitat per reclamar al Govern que faci ja una proposta concreta de referèndum i que es protegeixin els funcionaris en tot moment. El xoc de legalitats s'acosta i cadascú va prenent posicions pel dia del referèndum. I per a l'endemà.