10
de gener
del
2017
Actualitzat
el
11
de gener
a les
19:49h
La dimissió de Martin McGuinness com a viceprimer ministre d’Irlanda del Nord ha obert una crisi profunda en el govern i amenaça de reobrir ferides que estaven tancades. McGuinness és un dels principals dirigents del Sinn Féin, la principal formació de la comunitat catòlica nacionalista de l’Ulster que governa en coalició amb el Partit Unionista Democràtic (DUP), el seu arxirival històric, unionista i partidari de romandre en el Regne Unit. Un escàndol de malbaratament de diners públics en un programa de subvenció a l’energia renovable quan l’actual primera ministra, Arlene Foster (DUP), era ministra d’Empresa, ha provocat la ruptura del govern de coalició. El Sinn Féin exigeix a Foster que dimiteixi, i la líder del DUP s’hi ha negat en rodó. La crisi està servida i no serà fàcil de resoldre.
La fotografía d’un McGuinness i del reverend Ian Paisley donant-se la mà i acordant formar un govern conjunt, el 2007, va ser la imatge de la fi d’una guerra. Però no va resoldre el conflicte polític, que continua removent la memòria dels nord-irlandesos. Les dècades de violència i lluita armada continuen presents perquè la majoria dels actors polítics han estat protagonistes o testimonis d’episodis de conflicte. McGuinness va ser membre destacat de l’IRA els anys setanta. I l’actual primera ministra Foster manté ben viu en el record l’atemptat que va patir l’autobús escolar en què viatjava quan tenia 16 anys.
Què pot passar a l’Ulster?
La negativa a renunciar de Foster i la dimissió de McGuinness complica molt les coses. Segons les bases dels acords establerts, els càrrecs de primer i viceprimer ministre tenen un rang similar, i per tant, la sortida d’un dels dos suposa una crisi de govern. El Sinn Féin ja ha deixat clar que no pensa substituir McGuinness, que ha patit darrerament problemes de salut. Si la situació no es resol, caldrà anar a noves eleccions. Les anteriors es van celebrar el maig del 2016.
Mentre el dirigent del Sinn Féin se n’ha anat criticant durament Foster i el DUP titllant la formació unionista de “prepotent”, Foster ha assegurat que el Sinn Féin no es mou per principis, sinó per interessos polítics. En àmbits polítics unionistes s’ha assenyalat que són els problemes de salut de McGuinness els que han fet que aquest deixés l’executiu. El cert és que, més enllà de la gravetat de l’escàndol en la gestió del programa d’energia renovable, el problema és més de fons. Hi ha incomoditat en el si de la comunitat republicana catòlica per com s’ha desenvolupat l’acord que va posar fi al conflicte. Dinou anys després de la pau, un sector de la comunitat catòlica veu com no s’ha produït cap canvi en l’estatus d’Irlanda del Nord com a part integrant del Regne Unit.
Tothom vol que la crisi no surti del terreny de la política estricta. Des de Dublín, però, el govern irlandès ja ha manifestat el seu neguit per la possibilitat que es trenqui l'estabilitat, que tants esforços va costar d'assolir. Charlie Flanagan, el ministre d'Exteriors, ha parlat de la necessitat de protegir la integritat dels acords que el 1998 van posar fi a una història sagnant.
La fi d’una guerra
Els Acords del Divendres Sant del 1998 van suposar la fi del conflicte armat que vivia Irlanda del Nord. Es va fer un reconeixement al dret d’autodeterminació, quan es va establir que tot canvi en l’estatus de l’Ulster hauria de passar per la consulta als nord-irlandesos de manera democràtica. Després va venir la renúncia per part de l’IRA a la lluita armada i la desmilitarització. Però la voluntat dels nacionalistes es veu limitada pel fet que existeix de moment una majoria unionista en els comtats de l’Ulster.
Els acords van permetre la creació de l’Assemblea Legislativa, formada per 108 escons, sis per cadascun dels divuit comtats de l’Ulster. Els acords van establir la formació d’un govern d’unitat amb un primer ministre de la primera força política i un viceprimer ministre de la segona. Des del 2007 ha funcionat una sorprenent fórmula de coalició, no exempta de tensions, entre unionistes, partidaris de romandre al Regne Unit, i nacionalistes irlandesos.
Les eleccions que s’han anat produint han confirmat el primer lloc per al Partit Unionista Democràtic (DUP), que disposa ara mateix de 38 escons. El Sinn Féin, formació nacionalista i d’esquerres, és el segon partit al territori i ara mateix disposa de 28 escons. El d’Irlanda del Nord és un sistema multipartidista, amb un escenari polític molt fragmentat en els dos grans blocs, l’unionista i el nacionalista. El rival del DUP en el seu camp, Partit dels Unionistes de l’Ulster (UUP), disposa de 16 escons, mentre que el Partit Laborista Social Demòcrata (SDLP, nacionalista) en té 12. Una particularitat de l’actual aliança de govern és que es basa en l’acord de les formacions aparentment més radicals de cada bloc. El Sinn Féin sempre ha representat l’ala dura del moviment republicà irlandès, enfront el més moderat SDLP. I el DUP és més intransigent que l’UUP dins de l’unionisme.
La fotografía d’un McGuinness i del reverend Ian Paisley donant-se la mà i acordant formar un govern conjunt, el 2007, va ser la imatge de la fi d’una guerra. Però no va resoldre el conflicte polític, que continua removent la memòria dels nord-irlandesos. Les dècades de violència i lluita armada continuen presents perquè la majoria dels actors polítics han estat protagonistes o testimonis d’episodis de conflicte. McGuinness va ser membre destacat de l’IRA els anys setanta. I l’actual primera ministra Foster manté ben viu en el record l’atemptat que va patir l’autobús escolar en què viatjava quan tenia 16 anys.
Què pot passar a l’Ulster?
La negativa a renunciar de Foster i la dimissió de McGuinness complica molt les coses. Segons les bases dels acords establerts, els càrrecs de primer i viceprimer ministre tenen un rang similar, i per tant, la sortida d’un dels dos suposa una crisi de govern. El Sinn Féin ja ha deixat clar que no pensa substituir McGuinness, que ha patit darrerament problemes de salut. Si la situació no es resol, caldrà anar a noves eleccions. Les anteriors es van celebrar el maig del 2016.
Mentre el dirigent del Sinn Féin se n’ha anat criticant durament Foster i el DUP titllant la formació unionista de “prepotent”, Foster ha assegurat que el Sinn Féin no es mou per principis, sinó per interessos polítics. En àmbits polítics unionistes s’ha assenyalat que són els problemes de salut de McGuinness els que han fet que aquest deixés l’executiu. El cert és que, més enllà de la gravetat de l’escàndol en la gestió del programa d’energia renovable, el problema és més de fons. Hi ha incomoditat en el si de la comunitat republicana catòlica per com s’ha desenvolupat l’acord que va posar fi al conflicte. Dinou anys després de la pau, un sector de la comunitat catòlica veu com no s’ha produït cap canvi en l’estatus d’Irlanda del Nord com a part integrant del Regne Unit.
Tothom vol que la crisi no surti del terreny de la política estricta. Des de Dublín, però, el govern irlandès ja ha manifestat el seu neguit per la possibilitat que es trenqui l'estabilitat, que tants esforços va costar d'assolir. Charlie Flanagan, el ministre d'Exteriors, ha parlat de la necessitat de protegir la integritat dels acords que el 1998 van posar fi a una història sagnant.
La fi d’una guerra
Els Acords del Divendres Sant del 1998 van suposar la fi del conflicte armat que vivia Irlanda del Nord. Es va fer un reconeixement al dret d’autodeterminació, quan es va establir que tot canvi en l’estatus de l’Ulster hauria de passar per la consulta als nord-irlandesos de manera democràtica. Després va venir la renúncia per part de l’IRA a la lluita armada i la desmilitarització. Però la voluntat dels nacionalistes es veu limitada pel fet que existeix de moment una majoria unionista en els comtats de l’Ulster.
Els acords van permetre la creació de l’Assemblea Legislativa, formada per 108 escons, sis per cadascun dels divuit comtats de l’Ulster. Els acords van establir la formació d’un govern d’unitat amb un primer ministre de la primera força política i un viceprimer ministre de la segona. Des del 2007 ha funcionat una sorprenent fórmula de coalició, no exempta de tensions, entre unionistes, partidaris de romandre al Regne Unit, i nacionalistes irlandesos.
Les eleccions que s’han anat produint han confirmat el primer lloc per al Partit Unionista Democràtic (DUP), que disposa ara mateix de 38 escons. El Sinn Féin, formació nacionalista i d’esquerres, és el segon partit al territori i ara mateix disposa de 28 escons. El d’Irlanda del Nord és un sistema multipartidista, amb un escenari polític molt fragmentat en els dos grans blocs, l’unionista i el nacionalista. El rival del DUP en el seu camp, Partit dels Unionistes de l’Ulster (UUP), disposa de 16 escons, mentre que el Partit Laborista Social Demòcrata (SDLP, nacionalista) en té 12. Una particularitat de l’actual aliança de govern és que es basa en l’acord de les formacions aparentment més radicals de cada bloc. El Sinn Féin sempre ha representat l’ala dura del moviment republicà irlandès, enfront el més moderat SDLP. I el DUP és més intransigent que l’UUP dins de l’unionisme.