10 de gener: el capítol d'Ensenyament

Puigdemont celebra el primer any de president: està clar que ell no seguirà però no si hi haurà pressupostos. L'esllanguiment de la classe mitjana, els liberals i David Madí, l'alto el foc d'ETA i Joan Solà també són protagonistes

10 de gener del 2017
Actualitzat a les 8:33h

Carles Puigdemont no té, per ara, previst comparèixer avui en roda de premsa després de la reunió del Govern. Seria un bon dia perquè fa temps que no respon preguntes de la premsa i just avui fa un any que va ser investit president. On l'escoltarem segur serà dijous amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. De moment, ahir el president va traslladar a la direcció del PDECat, que intenta refredar el debat del relleu malgrat que Neus Munté va donar al matí ales a Artur Mas –que corre el risc de ser inhabilitat en breu pel 9-N-, que no serà candidat. Us ho explicaOriol March. I el nostre analista digital, Josep Lluís Micó, fa balanç de la seva activitat (gens discreta) a les xarxes.

Pressupostos i vaga a les escoles. Aquesta setmana si no es parla del cap de llista del PDECat per unes eleccions previstes després del referèndum es parlarà dels pressupostos. Fa mesos vam explicar que la CUP posaria tota la carn a la graella per aconseguir canvis en el capítol d'Ensenyament. De moment donen suport a la vaga convocada en breu pels sindicats. Roger Tugasexplica l'estratègia dels anticapitalistes per aconseguir esmenes significatives i poder votar "sí" al febrer. L'avís de les centrals, com la majoritària USTEC, que mesuraran la seva força, no és nou.

Menys classe mitjana. Ahir us advertia que seria significatiu l'informe de renda familiar disponible el 2015 que presentava l'Ajuntament de Barcelona. Recupereu aquesta completa informació d'Isaac Meler que constata com les desigualtats entre barris s'han reduït, però també com s'aprima la classe mitjana, la gran perjudicada de la crisi.


Vist i llegit

Francesc-Marc Álvaro és un dels articulistes més influents del món nacionalista i sempre ha estat compromès amb el procés. Ahir escrivia a La Vanguardial'article "L'any de Puigdemont", una  columna on repassava a retirada de Mas, que definia com "un episodi lamentable –inèdit a Europa– de cessió al veto sectari d’una minoria sense cap sentit d’Estat" i feia alguna projecció de futur sorprenent: "Atès que Puigdemont s’ha posat data de caducitat i que el referèndum sembla impossible, qui haurà de reescriure el procés serà Junqueras, a qui totes les enquestes donen el primer lloc en unes catalanes. Com que el vicepresident també és "un independentista de tota la vida", ho tindrà molt fàcil per demanar més temps, més paciència i més vots a la bona gent que diu "tenim pressa"". Ja que l'acord amb l'Estat per fer-lo no té perspectives i que ara sí que hi ha una sòlida majoria que ho reclama, caldria preguntar-se què pot fer diferent (o millor) el líder d'ERC, que és precisament qui ara té l'encàrrec de Puigdemont, la propera legislatura.


 El passadís

Ahir representants de Catalans Lliures, els liberals sobiranistes, i Lliures, liberals de tendència més autonomista, van confrontar a l'Ateneu Barcelonès els seus projectes. Als passadissos s'explicava que dins el món convergent David Madí anima una àmplia confluència de grups i fundacions liberals per incidir al PDECat, que a la primavera farà una conferència ideològica. La iniciativa es presentarà en poques setmanes com a think tank i hi podrien confluir Catalans Lliures, la Fundació Democràcia i Llibertat de Carles Gasòliba, Dones i Llibertat de Joaquima Alemany, i gent de Llibergència, tot i que a títol individual.


 L'efemèride

Tal dia com avui de 2011 ETA anunciava el seu alto el foc com a pas previ a la convertir-lo en definitiu l'octubre d'aquell mateix any. Ho va fer a través d'un vídeo enviat al diari Gara i d'un comunicat on demanava mediació internacional. Des d'aleshores algunes detencions i gestos, però l'Estat no ha facilitat l'acostament dels presos i l'organització no ha lliurat encara tots els seus arsenals malgrat que assegura tenir la intenció de fer-ho.


 L'aniversari

Un 10 de gener de 1940 va nàixer a Bell-Lloc, al Plà d'Urgell, el lingüista Joan Solà, que avui hauria fet 77 anys. Solà, que va ser vicepresident de l'IEC i era catedràtic, defensava un català més a l'abast i amb més pressió normativa per assegurar-ne la seva supervivència malgrat tots els entrebancs que havia afrontat i afronta la llengua. Solà va fer, en la fase final de la seva vida, una intervenció al Parlament en motiu del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que se li va concedir. Aquí ho podeu veure.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital


Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.