9 de gener: debat successori... o no

El PDECat intentarà que un futur, sembla que irreversible, sense Puigdemont no contamini els preparatius del referèndum. Avui també són protagonistes els liberals, la renda familiar barcelonina, Mário Soares, l'iPhone, Miquel Buch i Rigoberta Menchú

09 de gener del 2017
Actualitzat a les 7:53h

Posem-nos-hi de nou! Espero que els Reis hagin estat generosos, hàgiu carregat piles per afrontar amb determinació els propòsits de 2017 (tot allò del gimnàs, el tabac, el màster, l'anglès...) i que, a diferència del que m'ha passat a mi, la passa de la grip us hagi respectat. Nosaltres vam acabar el 2016 marcant-nos disset desitjos col·lectius per aquest any que, del cert, ens farien entrar al 2018 amb més bona cara si es fessin realitat. Com que els dies més festius de Nadal han caigut en final de setmana, els laborables han estat intensos, amb polèmiques dures com la de l'accident del Yak-42 i Federico Trillo, altres més previsibles com la dels fanalets de la cavalcada de Vic, o envoltades de misteri com la llei de transitorietat. Reprenem doncs el fil.

El risc del debat successori. El PDECat, que avui reuneix la seva direcció, intentarà aturar, o si més no embridar, el debat del candidat després que Carles Puigdemont -sense agenda personal més enllà del referèndum de setembre- s'hagi refermat en que no en serà cap de llista. Abans de Nadal ja hi havia xup-xup, moviments i preocupació i us ho vam explicar. El dijous passat el president va espolsar-se en públic la pressió confirmant que no seguirà. Això ha aixecat polseguera i té conseqüències, bones i dolentes. Ho vaig explicar en un article el dissabte. Avui precisament fa un any que Artur Mas, que ha viscut un any de molta activitat a la sala de màquines i que no es descarta per a res, va fer el seu "pas al costat" pel veto de la CUP. Del paper de Mas, de com es va gestar la seva sortida i del rol de Puigdemont (amb un interessant DAFO que us situarà bé) ha escrit Oriol March

Liberals busquen partit. Una de les conseqüències del "pas al costat" de Mas és que des del partit, el govern i els entorns de l'antiga Convergència hi ha preocupació pel desdibuixament ideològic i les cessions als socis. Els liberals, la ideologia que amb Mas va abraçar el partit, s'intenten organitzar. A dins Llibergència s'enforteix tant com pot. A fora les dues plataformes existents, la més autonomista articulada entorn ex de CDC i Unió, Lliures, i la més sobiranista, Catalans Lliures, contraposen aquest vespre models en un debat a l'Ateneu Barcelonès. Precisament ahir la directora de l'Ara, Esther Vera, lamentava en un article "la pèrdua de perfil ideològic amb què els conservadors [el PDECat] paguen el lideratge per la independència" davant el "tacticisme" dels cupaires i d'una ERC "que s'aplana el camí a la presidència per la difuminació de la dreta". Afirmava que "quan Mas va servir el seu cap a la CUP no tan sols va oferir el seu martirologi, sinó també el del govern que havia presidit i el del votant conservador".

La butxaca de les famílies barcelonines. El tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, presenta aquest migdia l'Informe de la renda familiar disponible el 2015. L'any passat ja es va constatar fins a quin punt a la capital s'ha accentuat la desigualtat entre els barris benestants i els populars. Un dels factors que ho explica és la gentrificació i la bombolla del lloguer, que vam abordar en aquest extens dossier fa uns dies. Aquest diumenge Jordi Besva analitzar amb l'arquitecte Juli Capilla, l'exalcalde Jordi Hereu i l'exregidor olímpic Enric Truñó perquè el "model Barcelona" dels 90 havia creat el problema i com es podia afrontar. Avui sabrem si la tendència s'ha invertit, frenat o accentuat després d'un any i mig amb Ada Colau a la "Casa Gran". 


Vist i llegit

Dissabte es va apagar als 92 anys Mário Soares, president, primer ministre i figura clau de l'esquerra que va democratitzar Portugal a mitjans dels 70. Espero que no us deixéssiu perdre el perfil que en va fer Pep Martí i la carta de comiat de Josep-Lluís Carod-Rovira, que hi tenia una bona amistat. Fora de casa nostra és molt recomanable, si voleu aprofundir encara més en la seva figura, el dossier especial del diari portuguès Público, que abordava la seva trajectòria de forma completa. El presentaven com "l'home que mai va desistir".  


 El passadís

El matí de Reis a El Matí de Catalunya Ràdio preguntaven als polítics què els havien portat. Oriol Junqueras va explicar que l'àvia de Sevilla que el va acollir a casa seva quan va protagonitzar un Salvados va demanar un vestit de sevillana per la seva nena i l'hi van portar.Anna Gabriel va admetre que no tenia regals. "No patiu que afortunadament no em fa falta res", deia. Hem sabut a través del seu perfil d'Instagram que l'home fort del municipalisme del PDECat, l'alcalde de Premià i president de l'ACM, Miquel Buch, va rebre unes entrades pel musical de Geronimo Stilton al Condal. En va gaudir ahir mateix amb els de casa i fins i tot es va fotografiar caracteritzat com el ratolí. Aquí ho podeu veure. No sabem si li va tocar el premi. Altres, com el conseller del Cultura, Santi Vila, es conformaven amb alguna vianda. Fa uns dies va penjar una foto d'un croissant gegant de can Costa de Ripoll. Fent mal als ulls dels seus seguidors, deia que "després dels nadals només faltava...". Per sort el va esborrar quan se'n va adonar.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2007 el director executiu d'Apple, Steve Jobs, anunciava un llançament que seria revolucionari, el de l'iPhone, que s'ha convertit en l'smartphone més cèlebre del món i ha anat evolucionant i guanyant en prestacions des de les seves primeres versions, ara ja molt llunyanes. En aquest vídeo podeu veure la presentació que va fer Jobs avui fa deu anys a la seu de la seva empresa del primer model del popular telèfon mòbil, que va canviar la forma de navegar i va fer imprescindible l'accés a internet des del cel·lular.


 L'aniversari

Avui fa 58 anys que va nàixer a Guatemala l'activista pels drets de les comunitats indígenes Rigoberta Menchú. La seva autobiografia la va llençar a la fama i va convertir Menchú, d'ètnia maia i que des dels cinc anys havia treballat en una plantació de cafè, en una figura que es va posicionar contra la dictadura al seu país. La seva lluita pels drets culturals, socials i polítics dels indígenes li van valdre el Nobel de la Pau el 1992. Fa cinc anys va ser a Catalunya per participar en un fòrum de cooperació al desenvolupament a Cornellà de Llobregat i Manel Fuentes la va entrevistar al Matí de Catalunya Ràdio per parlar de solidaritat i del seu país.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital


Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.