03
de gener
del
2017
Actualitzat
el
04
de gener
a les
14:05h
El model de finançament dels Länder alemanys ha estat sovint un model per a les demandes catalanes, que s'han referit al sistema germànic per reclamar-ne un de similar, a vegades en base a mites falsos -com la suposada sentència del 1999 del tribunal constitucional alemany que teòricament limitaria al 4% el dèficit fiscal dels Länder- i d'altres a realitats contrastades -com la capacitat de cada Länder de recaptar la pràctica totalitat dels impostos que es paguen en el seu territori-. Tot i així, un dels principals crítics amb el discurs català de denúncia del dèficit fiscal, treu pit i fins i tot suggereix que Alemanya podria fer bé d'emmirallar-se amb l'Estat en aquest camp. Es tracta del director de la Fundació d'Estudios d'Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, l'expert -proper a C's- que va elaborar el model de balances fiscals del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, les quals minimitzaven el greuge català, que va elaborar un informe comparatiu amb els dos models de finançament regional per encàrrec del BBVA i que aquesta setmana ha editat Fedea.
I en ell destaca que "els dos sistemes tenen molts elements comuns, alguns dels quals resulten poc desitjables, començant per un excés de complexitat i manca de transparència, i per una certa arbitrarietat en el repartiment de recursos entre regions". Malgrat tot, també subratlla que, "potser sorprenentment, l'anàlisi suggereix que els beneficis derivats de l'adopció dels millors elements del sistema aliè serien majors per a Alemanya que per a Espanya".
I és que, segons assegura, el model espanyol "ofereix un grau molt major d'autonomia tributària a les regions, usa criteris més raonables per calcular les seves necessitats de despesa i ha estat capaç d'evitar que un grau elevat de redistribució generi incentius perversos per a la formulació i gestió de la política tributària mitjançant la introducció d'una distinció entre la recaptació real i la recaptació normativa dels tributs cedits a les regions i el manteniment en mans de l'agència tributària central de la recaptació del gruix dels ingressos tributaris del país".
Espanya també pot aprendre d'Alemanya
Tot i això, també admet que l'Estat pot aprendre d'Alemanya diversos elements, entre els quals la fixació de criteris clars i consistents en el repartiment de transferències verticals entre comunitats autònomes -sobretot quan es produeixen canvis en l'ordenació de recursos disponibles un cop fetes les transferències- o la fixació de períodes de transició perquè no s'eternitzi el traspàs de recursos -a Alemanya, per exemple, hi ha un pla per anar reduint les aportacions als fons d'anivellament, per tal que els Länder de l'est vagin convergint progressivament amb els altres-.
Així, segons l'estudi de De la Fuente, el repartiment dels recursos -qui es queda cada impost- entre les regions espanyoles i alemanyes és molt similar, per bé que les comunitats autònomes tenen més competències normatives que els Länder, els quals, al seu torn, recapten la majoria de tributs -tot i que l'expert considera que això genera ineficiències-. Pel que fa a les despeses, el repartiment a Alemanya es fa bàsicament en funció dels habitants, amb algun correctiu -en favor de les ciutats estat, sobretot, element al qual De la Fuente és contrari perquè considera desproporcionat i aleatori-, mentre que a Espanya hi pesa la població, però també la població fins als 16 anys o de més de 65, la superfície, la dispersió o la insularitat.
Massa fons d'anivellament a l'Estat
Igualment, a l'Estat hi ha transferències entre comunitats a través del Fons de Contingència, mentre que a Alemanya aquestes tenen lloc amb un repartiment territorial del 25% de la recaptació de l'IVA -independentment d'allà on s'hagi recaptat- i també hi ha una "compensació financera". Per altra banda, a l'Estat hi ha els fons de suficiència, cooperació i competitivitat -amb criteris que De la Fuente titlla de diversos i "sovint contradictoris"-, mentre que Alemanya té diverses partides del pressupost federal per anivellar territoris, les quals es van reduint any rere any, de forma programada.
Per tant, segons la valoració de l'informe, el model alemany redueix a la meitat la desigualtat en recursos per habitant i, a la vegada, "genera canvis molt significatius en l'ordenació dels Länder" pels criteris que afavoreixen els estats pobres de l'est i les ciutat estat d'Hamburg, Berlín i Bremen. A Espanya, però, el grau de reordenació és major, atès que "Extremadura guanya 11 llocs en el rànquing de finançament per habitant ajustat, mentre Madrid i Catalunya perd 9 i 8 llocs respectivament", reconeix el document.
Igualment, el model espanyol "aconsegueix un grau significativament major d'anivellament, eliminant un 62% de les disparitats inicials davant el 43% d'Alemanya". De fet, segons un altre informe en què participa De la Fuente, Catalunya obtindria un 700 milions d'euros més anuals si l'Estat apliqués el sistema de finançament alemany -una xifra, de fet, reduïda en relació a les reivindicacions dels principals partits catalans-.
I en ell destaca que "els dos sistemes tenen molts elements comuns, alguns dels quals resulten poc desitjables, començant per un excés de complexitat i manca de transparència, i per una certa arbitrarietat en el repartiment de recursos entre regions". Malgrat tot, també subratlla que, "potser sorprenentment, l'anàlisi suggereix que els beneficis derivats de l'adopció dels millors elements del sistema aliè serien majors per a Alemanya que per a Espanya".
I és que, segons assegura, el model espanyol "ofereix un grau molt major d'autonomia tributària a les regions, usa criteris més raonables per calcular les seves necessitats de despesa i ha estat capaç d'evitar que un grau elevat de redistribució generi incentius perversos per a la formulació i gestió de la política tributària mitjançant la introducció d'una distinció entre la recaptació real i la recaptació normativa dels tributs cedits a les regions i el manteniment en mans de l'agència tributària central de la recaptació del gruix dels ingressos tributaris del país".
Espanya també pot aprendre d'Alemanya
Tot i això, també admet que l'Estat pot aprendre d'Alemanya diversos elements, entre els quals la fixació de criteris clars i consistents en el repartiment de transferències verticals entre comunitats autònomes -sobretot quan es produeixen canvis en l'ordenació de recursos disponibles un cop fetes les transferències- o la fixació de períodes de transició perquè no s'eternitzi el traspàs de recursos -a Alemanya, per exemple, hi ha un pla per anar reduint les aportacions als fons d'anivellament, per tal que els Länder de l'est vagin convergint progressivament amb els altres-.
Així, segons l'estudi de De la Fuente, el repartiment dels recursos -qui es queda cada impost- entre les regions espanyoles i alemanyes és molt similar, per bé que les comunitats autònomes tenen més competències normatives que els Länder, els quals, al seu torn, recapten la majoria de tributs -tot i que l'expert considera que això genera ineficiències-. Pel que fa a les despeses, el repartiment a Alemanya es fa bàsicament en funció dels habitants, amb algun correctiu -en favor de les ciutats estat, sobretot, element al qual De la Fuente és contrari perquè considera desproporcionat i aleatori-, mentre que a Espanya hi pesa la població, però també la població fins als 16 anys o de més de 65, la superfície, la dispersió o la insularitat.
Massa fons d'anivellament a l'Estat
Igualment, a l'Estat hi ha transferències entre comunitats a través del Fons de Contingència, mentre que a Alemanya aquestes tenen lloc amb un repartiment territorial del 25% de la recaptació de l'IVA -independentment d'allà on s'hagi recaptat- i també hi ha una "compensació financera". Per altra banda, a l'Estat hi ha els fons de suficiència, cooperació i competitivitat -amb criteris que De la Fuente titlla de diversos i "sovint contradictoris"-, mentre que Alemanya té diverses partides del pressupost federal per anivellar territoris, les quals es van reduint any rere any, de forma programada.
Per tant, segons la valoració de l'informe, el model alemany redueix a la meitat la desigualtat en recursos per habitant i, a la vegada, "genera canvis molt significatius en l'ordenació dels Länder" pels criteris que afavoreixen els estats pobres de l'est i les ciutat estat d'Hamburg, Berlín i Bremen. A Espanya, però, el grau de reordenació és major, atès que "Extremadura guanya 11 llocs en el rànquing de finançament per habitant ajustat, mentre Madrid i Catalunya perd 9 i 8 llocs respectivament", reconeix el document.
Igualment, el model espanyol "aconsegueix un grau significativament major d'anivellament, eliminant un 62% de les disparitats inicials davant el 43% d'Alemanya". De fet, segons un altre informe en què participa De la Fuente, Catalunya obtindria un 700 milions d'euros més anuals si l'Estat apliqués el sistema de finançament alemany -una xifra, de fet, reduïda en relació a les reivindicacions dels principals partits catalans-.