procés català: anàlisi

Independentistes i «comuns»: un model de país compartit

L'anàlisi de les enquestes sobre polítiques públiques revela que entre l'electorat de Junts pel Sí, la CUP i CSQEP hi ha sintonia a l'hora de decidir sobre quins pilars que s'ha de construir la Catalunya del futur

Espanya i Catalunya: cada cop més allunyades en el model d'estat

| 08/01/2017 a les 12:53h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, Junts pel Sí, enquesta, procés català, CSQEP, CUP, independentisme, comuns
Oriol Junqueras i Lluís Rabell, al Parlament | ACN
El 23 de desembre es va constituir al Parlament el Pacte Nacional pel Referèndum, en un esforç renovat per aconseguir dur a terme, preferiblement amb la connivència de l’Estat, un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Com ja havia passat en l'estadi previ al procés participatiu del 9 de novembre del 2014, més enllà d’entitats i partits sobiranistes, en el pacte s’hi han sumat els "comuns", en ple procés de definició del seu projecte polític, i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), la seva principal expressió al Parlament.

Arran de la cimera del Parlament, tanmateix, ja han aparegut algunes veus crítiques dins dels sectors menys sobiranistes de CSQEP que posen en dubte els renovats esforços per dur a terme un referèndum. I és que tot i que entre els votants dels "comuns" l’acord sobre la necessitat de celebrar un referèndum legal i acordat és ampli (90% segons la darrera enquesta de El Periódico), el suport a un referèndum unilateral és una mica menor (60% segons el mateix sondeig, lluny del 92% dels votants de CUP i ERC i del 75% de PDECat).

Ara bé, centrats en el dia a dia sobre el procés, l’eventual referèndum i les disputes partidistes que se’n deriven, hi ha aspectes de la vida política i social del nostre país que ens passen per alt i que faríem bé de parar-hi atenció. En efecte, entre abril, maig i juny del 2016 el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat va dur a terme un parell d’enquestes "omnibus" (REO 827 i REO 829) sobre temes d’actualitat a Catalunya que posen de manifest un elevat grau d’acord quant a polítiques públiques i model de país entre els votants de Junts pel Sí (JxSí), de la CUP i dels "comuns".
 
Per avaluar el grau d’acord en diversos temes d’actualitat hem seleccionat les següents preguntes de les mencionades enquestes:

- Creu vostè que les entitats financeres han de cedir a les administracions públiques els habitatges buits per a destinar-los a lloguer social?
- Creu que la Generalitat ha d’incrementar els impostos a la gent que disposa de més ingressos o patrimoni?
- Està vostè molt d’acord, d’acord, en desacord o molt en desacord amb què tots els
ciutadans de Catalunya, independentment de la seva situació administrativa, tinguin dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública?
- Considera vostè que cal adaptar l’horari laboral de Catalunya als horaris europeus?
- Creu que s’hauria de fer un esforç especial per millorar l’èxit escolar dels fills i filles de persones immigrades?

Tot i que les preguntes tenien diverses escales, per facilitar-ne la comparabilitat les hem convertides totes en una mesura sobre acord/desacord. En paral·lel, hem creuat cadascuna d’aquestes preguntes amb el record de vot a les eleccions del 2015 (desafortunadament no disposem de la intenció de vot ni de la simpatia de partit, de manera que no podem diferenciar entre el votant de JxSí proper a CDC i el proper a ERC). Les dades que presentem a continuació doncs, ens mostren el percentatge de persones que estan d’acord amb la pregunta en funció del record de vot.
 
 
PERCENTATGE D'ACORD AMB DIVERSES POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER PARTIT

 
L’evidència dels gràfics és ben clara: el grau d’acord amb cadascuna d’aquestes polítiques públiques és molt elevat entre els votants de CSQEP, de JxSí i de la CUP. De fet, pel que fa a la necessitat de cedir els habitatges buits dels bancs a les administracions públiques i l’increment d’impostos als més rics hi ha un empat tècnic entre CSQEP i la CUP, seguit en ambdós casos de molt a prop per un JxSí que, recordem, rebia principalment vots tant de CDC com d'ERC. Quant a la necessitat de tenir igual accés a la sanitat pública per totes les persones, l'espai de CSQEP va lleugerament per sobre de JxSí i CUP mentre que, en aquest cas, C’s registra un percentatge similar. En el que es refereix a la necessitat d’adaptar els horaris laborals de Catalunya al model europeu són els votants de la CUP els qui mostren un percentatge més alt d’acord, a certa distància de JxSí, i encara més de CSQEP. Finalment, quant a la necessitat de millorar l’educació entre els immigrants, un altre cop són els votants de la CUP els qui s’hi mostren més favorables, seguits pels votants de CSQEP, PSC i JxSí, que registren uns percentatges pràcticament idèntics entre ells. 

Si ens mirem les dades des d’una perspectiva més global, el grau d’acord mitjà amb aquestes polítiques públiques és del 93,4% entre els votants de la CUP, del 91,1% entre els de CSQEP i del 88,4% entre els de JxSí, força per sobre del 82,2% del PSC, el 76,9% de C’s i el 64,2% del PP (entre els abstencionistes és del 82,9%).

Aquestes dades, doncs, ens posen de manifest que, més enllà del possible desacord en relació a la sobirania de Catalunya, entre els votants de JxSí, CUP i els "comuns" (i, en menor mesura, amb els del PSC) hi ha un important entesa sobre el model de país que es vol construir. L’independentisme havia estat tradicionalment un moviment ancorat a l’esquerra, tot i que la incorporació de CDC -avui PDECat- en els darrers anys hauria pogut fer virar el moviment cap a postures més centristes. Tanmateix, aquesta relació no només no s’ha donat del tot sinó que, avui en dia, és entre els partits que advoquen perquè Catalunya gaudeixi de (més) sobirania on hi ha més acord sobre quins són els objectius de país i com han de guiar-se les polítiques públiques futures.

Així doncs, malgrat no necessàriament compartir totalment horitzons sobre el grau de sobirania de Catalunya, entre els diversos actors que conformen aquest grup heterogeni hi ha un ampli acord cap a on ha d’avançar el país. Més enllà doncs de vots en referèndums i preferències sobre models territorials, a Catalunya hi ha un ampli suport per un model de país molt concret. També així es comencen a construir sobiranies. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El problema no és aquest.
Anònim, 08/01/2017 a les 13:32
+40
-1
El problema és que "el comuns" són una bombolla publicitària i ells ho saben. Els seus votants provenen del PSC i de iCV i haurien anat a ERC de no ser per la gran publicitat que els grups Lara y Godó els han fet.

Ho saben i saben que si no boicotegen tant com puguin la llibertat de Catalunya no només els tancaran l'aixeta sinó que trauran a la llum els seus draps bruts i els enfonsaran.

Per això "els comuns" may no ajudaràn en res a assolir la llibertat. Es limitaran a veure-ho des de la barrera i quan Catalunya sigui independent intentaran emprar el capital electoral acumulat per sobreviure a la nova república.
El problema no és aquest.
Anònim, 08/01/2017 a les 13:44
+16
-0
El problema és que "el comuns" són una bombolla publicitària i ells ho saben. Els seus votants provenen del PSC i de iCV i haurien anat a ERC de no ser per la gran publicitat que els grups Lara y Godó els han fet.

Ho saben i saben que si no boicotegen tant com puguin la llibertat de Catalunya no només els tancaran l'aixeta sinó que trauran a la llum els seus draps bruts i els enfonsaran.

Per això "els comuns" may no ajudaràn en res a assolir la llibertat. Es limitaran a veure-ho des de la barrera i quan Catalunya sigui independent intentaran emprar el capital electoral acumulat per sobreviure a la nova república.
A la recherche d'al•liats
Anònim, 08/01/2017 a les 14:18
+6
-36
Això fa aigues!! Cal buscar al•liats sota les pedres per mantenir l'enganyifa.
Heu pensat de fer un consulta entre els segments independentistes de PP i C's ?? Per alguna canongia dins del procés igual trobeu algú. Que tot suma i cal eixamplar la base sobiranista !! Jajajaj !!
Referendum
Xavierònim, 08/01/2017 a les 17:49
+1
-1
Deixem estadistiques i anem per Fernán..i els comuns a la seva .. Ni cas..
Votants
Xavier1, 08/01/2017 a les 19:45
+17
-1
2.500.000 votants SI i deixem-nos de partits.comuns,PODEMOS..etc
Aquests periodiste..
Anònim, 08/01/2017 a les 20:51
+31
-3
No hem deu contar a mi!

Independent, SI!

Ideologia politica, CAP de semblant amb els dels comuns ni erc, NI LA CUP,

Ara per caminar cap a la independecia, ELS ABRAÇO A TOTS!

I despres lliurem batalla, que guanyi el millor en aquest petit pais, però primer, PAIS I NO PARTIT!

I l'unica persona que ho ha demostrat per mes rabia que os fa es diu: Artur Mas i Gavarro, ho sento molt gent d'esquerra, la historia posara cadascu al seu lloc, AMB FETS i no gesticulasions, dit això..

ENDEVANT CATALANS! I cuan dic catalans dic tots!! Cup PDCat Erc i Comuns, tots sóm bons catalans amb ideologies diferents nomès demano que primer defensem el nostre petit pais!
"Model de país" compartit?
Carles Viñals Casado, 08/01/2017 a les 21:53
+20
-2

Quí ho diu, això? El Sr. Guinjoan?... El Sr. Rabell?

En la meva humil opinió, la característica definitòria bàsica de "model de país" és la que contraposa un país lliure i sobirà a un altre de sotmés i expoliat. Si l'esquerra independentista pot coincidir en els objectius socials amb l'esquerra espanyolista, aquesta última no coincideix en absolut amb la primera, en defensar un "status" polític que impossibilita sistemàticament l'assoliment d'aquells objectius.

La justícia social només és possible des de la creació de riquesa, i aquesta només pot ser creada des de la plena llibertat política. Som i volem ser independents no només perquè volem un país nou, sinó per poder ser també plenament catalans. Qui vulgui ser espanyol per damunt de tot que ho digui claament i no s'amagui darrera d'objectius socials que ells mateixos converteixen en inassolibles.
Votants
Xavier1, 09/01/2017 a les 02:00
+19
-0
Primer PAÍS després PARTITS.2.500.000 vots. SI. De tot arreu...no oblideu si no hi van els partits i anirà la gent i els passarem per sobre com tots els 11 S....
tan fa
Anònim, 09/01/2017 a les 09:48
+15
-0
Curiosíssim, són ex-votants del PSC socialment molt més propers a JxSí que el PSC, però pacten prioritàriament amb el PSC que com es veu als gràfics és ancorat molt més a la dreta. Tan fa, però, per a qui la prioritat és Espanya i no el futur i el benestar dels catalans.
Amb el xocs de mans...
Anònim, 09/01/2017 a les 22:34
+7
-0
A la foto sembla ser que tant el Junqueras com el Rabell, ja donen per fet un pacte de tripartit...
No t'equivoques periodista?
Anònim, 09/01/2017 a les 22:44
+7
-0
Afortunadament entre els independentistes hi ha gent de tors els colors. Ara anem per feina i intentem entre tots aconseguir la llibertat de país. Però després hi haurà eleccions i llavors cada un votarà el seu model de país. Si no és així no arribarem enlloc. Anteposar la discussió del model de país a tenir un país lliure és anar directes al fracàs.
La independència-sobirania no admet graus, es té o no és té. És fruit d'una secessió reeixida.
Blai, nacionalista català., 10/01/2017 a les 12:55
+5
-0
Per contra, l'autonomia sí que pot ser gradual, pot ser ínfima (descentralització administrativa) o gran (confederació).
Podemos-comuns mereixen un cum laude en intoxicació i confusió. De les clavegueres de l'estat, són el més refinat, a l'estil d'Unió Democràtica.
Blai, nacionalista català., 10/01/2017 a les 13:22
+5
-0
¿Com hi pot haver sintonia entre el separatisme i Podemos-Comuns si aquests són contraris a la independència de Catalunya? Només volen fer un referèndum per captar catalans innocents, perquè saben que no es podrà fer de conformitat amb Espanya, mani qui hi mani. Sí que es pot ser autonomista a mitges, però ser independentista no se’n pot ser a mitges, se n’és o no se n’és. La sobirania no admet graduació; talment com no et pots secessionar a mitges.
Va de models? , 21:53
Anònim, 11/01/2017 a les 20:09
+0
-3
Doncs jo crec que no és el mateix model de pais el liberal-capitalista que el socialista-igualitari
Tampoc ho és un pais en que l'estat és aconfessional que un altre que és nacional-catolic o nacional-islamic,...
Socialista-igualitari?
Anònim, 24/03/2017 a les 17:24
+0
-0
Els pèls de punta quan ho sento! Aquest ideal sempre acaba en dictadura per la senzilla raó que la immensa majoria de la gent no està per l'gualitarisme sinó per la llibertat i el progrés.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
01/01/1970
Josep Cruanyes, qualifica la proposició de llei de reparació jurídica de "fet històric"
01/01/1970
Miquel Lupiáñez assegura que anirà a votar l'1 d'octubre, tal com ha decidit la majoria de militants de l'agrupació local socialista
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 13 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges
Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 35 comentaris
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum
Theresa May, aquest dijous a Brussel·les | Europa Press
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
Els britànics van obrir una profunda crisi al continent el 23 de juny del 2016: el seu "sí" a sortir de la Unió Europea va esquinçar el projecte comunitari | Les eleccions a França i al Regne Unit han modificat les coordenades tot just en el primer aniversari del referèndum