«Sálvame», indigència intel·lectual

Feia temps que no mirava Sálvame, suposo que no cal que us expliqui per què. Porto dos o tres dies donant-li un cop d’ull ni que sigui per donar fe que allà continua, irreductible i amb unes audiències fidels que aguanten quatre hores de televisió en directe. Ja fa anys que la fórmula ja no es basa en fer safareig de les vides dels famosos sinó en la interacció entre els tertulians habituals que, per cert, de tant en tant encara tenen la barra d’afirmar que són periodistes.

Tot el que algú amb dos dits de front pugui dir sobre el programa de Telecinco serà una pura evidència. Afirmar que és un despropòsit, un sense sentit, una oda al no-res i tot insult que un pugui empescar-se, sonarà inevitablement a paraules buides, a valoracions sense transcendència. Simplement perquè per molt que ho proclamem, en aquest cas concret, res canviarà. Porten no sé quants anys rebent males crítiques i cada vegada la cosa és pitjor, més absurda i lamentable.

Afirmar que Telecinco és un despropòsit, un sense sentit, una oda al no-res i tot insult que un pugui empescar-se, sonarà inevitablement a paraules buides, a valoracions sense transcendència

Aquest dijous, per posar un exemple, Kiko Hernández, Kiko Matamoros, Lidia Lozano i tota aquesta patuleia debatien sobre el reality Las Campos, en què Maria Teresa Campos –antany m’havia caigut bé, fixa’t tu- la seva filla Terelu, el nòvio de la primera, Bigote Arrocet, amics seus, familiars i persones del seu servei domèstic, interactuen i, suposadament, els passen coses. Tota l’atenció està centrada en els draps bruts, en l’anar i venir de foteses que ara són blanques i al cap de dos minuts negres. En el tracte despectiu que la matriarca dispensa al seu servei, en infidelitats passades, presents i futures. El deliri, en una paraula, l’entronització de la banalitat.

S’ha de dir ¿a favor seu? que tot en aquest muntatge que l’emissora de Mediaset porta organitzat des de fa anys, és tan pollosament endogàmic, d’un nivell i d’una exigència intel·lectual tan baixos que fins i tot els costa esdevenir ofensius. Molestar-se per res que pugui fer o dir Belén Esteban és una pèrdua de temps i d’energia tan inútil que qualsevol persona mínimament intel·ligent que, per casualitat, enganxi una porció de Sálvame el més probable és que acabi endormiscat i no pas enfadat. L’altre dia però sí que em vaig emprenyar.

El dimarts 27 Carrie Fisher va abandonat aquest món. Qui va ser la princesa Leia de La guerra de les galàxies va enfilar una drecera imprevista amb tan sols seixanta anys. Deixava darrere seu una carrera cinematogràfica marcada a foc per un paper que va condicionar la seva vida professional i personal. Va patir, va estimar, va fer-se mal i va ressorgir diverses vegades de les seves cendres. Ens va explicar la seva vida i va jugar amb la seva memòria per a exorcitzar els seus dimonis. No va poder sobreviure a una afectació coronària.
 

VÍDEO: @belenrdguez os quiere y debéis ser buenos con ella en la ENCUESTA. Votad: https://t.co/7P7urKhnlt#camponazopic.twitter.com/cSVJM9VyU7

— Sálvame Oficial (@salvameoficial) 28 de desembre de 2016

Doncs bé, què van fer el dia següent a Sálvame? Van lamentar la mort de Fisher? Van pronunciar tots junts “Que la força us acompanyi”? Van fer un vídeo arregladet per a homenatjar l’actriu? Van guardar un minut de silenci? Res de tot això. Vagi per endavant que no calia que fessin res, estic convençut que ningú esperava que fessin res especialment sensible, original ni respectuós. Doncs bé, el millor que se’ls va acudir va ser fer aparèixer la col·laboradora Belén Rodríguez amb una túnica blanca i una perruca simulant el pentinat de la princesa Leia, dirigint-se al públic: “He vingut de la meva galàxia...” i amb un rètol sobreimpressionat: “La princesa Leia sigue viva y está con nosotros. Bienvenidos a la galaxia Sálvame”.

Es pot ser més desafortunat? Ja no es tracta d’apel·lar al decòrum pels morts, que també, ni d’indignar-se perquè els consideres irrespectuosos, sinó que directament són justets. No donen per res més que per a això? No s’adonen de la poca gràcia que tenen? Ningú els adverteix del baix nivell intel·lectual? De veritat?

L’audiència mitjana de Telecinco a Catalunya el passat novembre va ser del 12,1%, o sigui líder per sobre de TV3, amb un 11,3%

S’ha engegat una campanya a les xarxes socials que demana una sanció per al programa. Crec que l’han engegat uns fans de Star Wars indignats per l’episodi. Està destinada a fracassar, no cal dir-ho. És tan exòtica i kitsch, tan anacrònica i forassenyada com aquest Filiprim que esteu llegint ara mateix. Perquè, esclar, em preguntareu què nassos faig perdent el temps veient, pensant i escrivint sobre Sálvame. No tinc una resposta gaire clara, ho admeto, tan sols desitjava interrogar-me una vegada més sobre aquell vell axioma televisiu segons el qual si un programa té èxit i es manté en antena és perquè la gent se’l mira.

L’audiència mitjana de Telecinco a Catalunya el passat novembre va ser del 12,1%, o sigui líder per sobre de TV3, amb un 11,3%. Ho destaco només com a dada per a fer pensar.