29
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
30
de desembre
a les
21:17h
La Generalitat de Catalunya commemorarà els quaranta anys del retorn del president Josep Tarradellas (1899-1988), que es va produir el 29 de setembre de 1977. Exiliat a França des de la derrota republicana el 1939, elegit president el 1954 pels diputats al Parlament a l’exili, el retorn simbolitza un dels pocs moments de ruptura amb la legalitat franquista i va suposar la recuperació de les institucions d’autogovern després de quasi quaranta anys de silenci i dictadura.
La commemoració no estava prevista fins fa ben poc. La Generalitat només celebra de forma institucional els cinquantenaris i els centenaris, però en aquest cas s’ha fet una excepció. Enmig del procés que viu el país, calia recordar el moment de la recuperació d’una de les institucions que va perdre la guerra, la Generalitat.
Recentment, es va generar un debat en el si de la junta del Memorial Democràtic sobre la política de commemoracions per a l’any 2017 i es van escoltar algunes veus que es preguntaven si hi hauria algun tipus de celebració institucional de la recuperació de la Generalitat.
La responsable de la coordinació dels actes que es faran serà Montserrat Catalan, fins ara directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas que es troba al monestir de Poblet. Catalan, que acaba de jubilar-se com a funcionària de la Diputació de Barcelona, va treballar al costat de Tarradellas com a secretària personal des del seu retorn fins a la seva mort, el 1988. La Generalitat ha volgut que fos una persona com ella, coneixedora com poques de la trajectòria de l’expresident, qui tingués cura de la commemoració.
Un polític que no tenia por a manar
La trajectòria de Josep Tarradellas va ser molt llarga. Militant del nacionalisme d’esquerres des de ben jove, influït per l’ideari esquerrà i socialitzant de Domènec Martí i Julià, president de la Unió Catalanista, va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana. Conseller de Governació amb Francesc Macià, les seves desavinences amb Estat Català l’allunyaren del govern. El juliol del 1936, quan va esclatar la guerra, va tornar a Palau. Lluís Companys el va cridar perquè assumís responsabilitats essencials en aquell instant de guerra i revolució. Va ser conseller de Finances i conseller en cap en diversos moments del conflicte. Va organitzar amb eficàcia la indústria de guerra i es va incautar dels dipòsits del Banc d’Espanya a Barcelona per fer front a les necessitats de la situació.
Després de la derrota, com a secretari general d’ERC, va fer costat a Companys i, després de l’assassinat d’aquest a mans del franquisme, a Josep Irla. El 1954, el va succeir com a president de la Generalitat a l’exili. La fi de la dictadura i la necessitat del govern Suárez de respondre a les reivindicacions catalanes van facilitar el seu retorn. El seu mandat (1977-80), tot i la brevetat, va posar les bases de l’autonomia recuperada. Va constituir un govern d’unitat que aplegava des de la UCD de Suárez al PSUC. Va assumir la presidència de la Diputació de Barcelona, en el que ell veia com un primer pas per absorbir les quatre diputacions. També va aconseguir el poder de convocar els governadors civils. La seva obsessió, aleshores com durant la guerra, era fer-se amb la major part de poder polític que les circumstàncies permetessin.
Les seves males relacions amb el seu successor, Jordi Pujol, i el llarg mandat d’aquest van convertir Tarradellas en una figura mal interpretada. Ell també hi va contribuir, amb crítiques sovint descarnades a la gestió del pujolisme, deixant-se estimar per sectors de Catalunya i de fora amb qui només coincidia en el rebuig a Pujol.
Un arxiu encara poc conegut
En les seves memòries, el braç dret de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, ridiculitza el fons documental de Tarradellas dient que eren uns pocs papers sense valor. L’exsecretari general de la Presidència parlava sense coneixement. L’Arxiu Montserrat Tarradellas –el president va voler posar-lo a nom de la seva filla, afectada de síndrome de Down- és un fons rellevant de més de dos milions de pàgines, amb un fons gràfic de 38.000 fotografies, que permet resseguir episodis crucials de la història de Catalunya des dels anys trenta.
Hi han accedit centenars d’investigadors i un acord amb edicions Dau ha permès donar a conèixer part de l’actuació de Tarradellas durant la guerra. Precisament, el darrer volum publicat, a cura d’Enric Pujol, és Josep Tarradellas. El retorn del president, i inclou el seu dietari dels mesos clau de les negociacions amb Adolfo Suárez i les seves notes sobre la primera entrevista a La Moncloa. Han passat quaranta anys, però el president Tarradellas, com sempre en els grans moments de la història del país, torna a Palau.
La commemoració no estava prevista fins fa ben poc. La Generalitat només celebra de forma institucional els cinquantenaris i els centenaris, però en aquest cas s’ha fet una excepció. Enmig del procés que viu el país, calia recordar el moment de la recuperació d’una de les institucions que va perdre la guerra, la Generalitat.
Recentment, es va generar un debat en el si de la junta del Memorial Democràtic sobre la política de commemoracions per a l’any 2017 i es van escoltar algunes veus que es preguntaven si hi hauria algun tipus de celebració institucional de la recuperació de la Generalitat.
La responsable de la coordinació dels actes que es faran serà Montserrat Catalan, fins ara directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas que es troba al monestir de Poblet. Catalan, que acaba de jubilar-se com a funcionària de la Diputació de Barcelona, va treballar al costat de Tarradellas com a secretària personal des del seu retorn fins a la seva mort, el 1988. La Generalitat ha volgut que fos una persona com ella, coneixedora com poques de la trajectòria de l’expresident, qui tingués cura de la commemoració.
Un polític que no tenia por a manar
La trajectòria de Josep Tarradellas va ser molt llarga. Militant del nacionalisme d’esquerres des de ben jove, influït per l’ideari esquerrà i socialitzant de Domènec Martí i Julià, president de la Unió Catalanista, va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana. Conseller de Governació amb Francesc Macià, les seves desavinences amb Estat Català l’allunyaren del govern. El juliol del 1936, quan va esclatar la guerra, va tornar a Palau. Lluís Companys el va cridar perquè assumís responsabilitats essencials en aquell instant de guerra i revolució. Va ser conseller de Finances i conseller en cap en diversos moments del conflicte. Va organitzar amb eficàcia la indústria de guerra i es va incautar dels dipòsits del Banc d’Espanya a Barcelona per fer front a les necessitats de la situació.
Després de la derrota, com a secretari general d’ERC, va fer costat a Companys i, després de l’assassinat d’aquest a mans del franquisme, a Josep Irla. El 1954, el va succeir com a president de la Generalitat a l’exili. La fi de la dictadura i la necessitat del govern Suárez de respondre a les reivindicacions catalanes van facilitar el seu retorn. El seu mandat (1977-80), tot i la brevetat, va posar les bases de l’autonomia recuperada. Va constituir un govern d’unitat que aplegava des de la UCD de Suárez al PSUC. Va assumir la presidència de la Diputació de Barcelona, en el que ell veia com un primer pas per absorbir les quatre diputacions. També va aconseguir el poder de convocar els governadors civils. La seva obsessió, aleshores com durant la guerra, era fer-se amb la major part de poder polític que les circumstàncies permetessin.
Les seves males relacions amb el seu successor, Jordi Pujol, i el llarg mandat d’aquest van convertir Tarradellas en una figura mal interpretada. Ell també hi va contribuir, amb crítiques sovint descarnades a la gestió del pujolisme, deixant-se estimar per sectors de Catalunya i de fora amb qui només coincidia en el rebuig a Pujol.
Un arxiu encara poc conegut
En les seves memòries, el braç dret de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, ridiculitza el fons documental de Tarradellas dient que eren uns pocs papers sense valor. L’exsecretari general de la Presidència parlava sense coneixement. L’Arxiu Montserrat Tarradellas –el president va voler posar-lo a nom de la seva filla, afectada de síndrome de Down- és un fons rellevant de més de dos milions de pàgines, amb un fons gràfic de 38.000 fotografies, que permet resseguir episodis crucials de la història de Catalunya des dels anys trenta.
Hi han accedit centenars d’investigadors i un acord amb edicions Dau ha permès donar a conèixer part de l’actuació de Tarradellas durant la guerra. Precisament, el darrer volum publicat, a cura d’Enric Pujol, és Josep Tarradellas. El retorn del president, i inclou el seu dietari dels mesos clau de les negociacions amb Adolfo Suárez i les seves notes sobre la primera entrevista a La Moncloa. Han passat quaranta anys, però el president Tarradellas, com sempre en els grans moments de la història del país, torna a Palau.