Avui és el torn dels presidents. Mariano Rajoy primer i Carles Puigdemont després tancaran un any polític que ha estat d'una certa transició. El 2017 el procés hauria d'entrar en fase resolutiva. Si no ho fa és molt possible que s'esllangueixi o col·lapsi. És el que constatava ahir l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat malgrat tots els seus peròs. Llegiu les cinc claus del sondeig d'Oriol March i l'anàlisi del politòleg Marc Guinjoan sobre les hipòtesis del descens del suport a la independència que es detecta. El mentrestant es pot fer llarg i, a més, caldrà gestionar casos com el del regidor de Vic Joan Coma, al que ahir entrevistavenCarles Fiter i Arnau Urgell a la nostra redacció de la capital osonenca. Jo us deixo fins al 9 de gener, que agafo uns dies de descans. Acabeu de treure suc de l'any i entreu amb bon peu el 2017, que ho passarem bé.
Preguntes a Rajoy, que donarà alguna pista. El president del govern espanyol ha convertit en una tradició comparèixer després del darrer consell de ministres de l'any al palau de la Moncloa. Avui al migdia hi tornarà per valorar un 2016 marcat per la inestabilitat política i els seus problemes per ser investit. La contundència de la resposta al procés (que ahir va fer un pas més amb l'acord per la llei de la transitorietat que prepara Catalunya "per ser una República de dret, democràtica i social") centrarà l'atenció. Però també la salut de la seva relació amb el PSOE -necessari per aprovar lleis- i el moment econòmic.
El primer missatge de Puigdemont. Al vespre, a TV3 i Catalunya Ràdio, serà el torn del president de la Generalitat. El seu primer missatge institucional. L'any passat encara el va fer Artur Mas, que pressionava com podia la CUP per a que l'investís. Fa setmanes que el president no respon preguntes en roda de premsa i avui tampoc ho farà però deixarà anar alguna pista sobre el referèndum i la caducitat de l'oferta de pacte a l'Estat.
La Grossa es ven més. Avui encara sou a temps (el termini acaba dissabte a les onze del matí) de comprar la rifa de Nadal de la Generalitat, la Grossa de Cap d'Any, que se sorteja demà. Enguany se n'ha venut més. Aquesta setmana eren ja 25 milions d'euros en butlletes, un 7% més que el 2015. Això no millorarà massa la situació financera del Govern (que preveu demanar el 2017 uns 8.000 milions d'euros al FLA) però si alegrarà algunes butxaques. Com que els números són "curts" les entitats no hi juguen massa perquè no poden jugar molts diners en participacions al mateix número. Una cosa que caldrà millorar.
Vist i llegit
Ahir us portava aquí un article de Xavier Vidal-Floch. Avui és el torn de l'historiador i dirigent de Societat Civil Catalana Joaquim Coll. En un temps va ser catalanista i després federalista. Ara no amaga el seu unionisme i es despatxava amb un article a El Periódico, ¿Referèndum? No, gràcies, en què carregava contra la presumpta covardia de bona part de l'esquerra catalana que no s'atreveix a dir no al dret a decidir per por a ser titllada d'espanyolista. Per ell "la secessió no és un dret". Ja no és una qüestió d'una o altra via legal o majoria. És que no i punt. L'opinió dels catalans... En fi.
El passadís
El periodista Saül Gordillo, que ara és director de Catalunya Ràdio i abans va treballar a El Periódico, El Punt i l'ACN, publica periòdicament una llista dels periodistes catalans més seguits a Twitter. Els experts asseguren que aquesta xarxa social va a la baixa, però el cert és que encara és camp de batalla ideològic i els periodistes i polítics són molt actius. La llista, que actualitza al seu bloc amb el suport d'Arnau Udina, l'encapçalen els que tenen projecció als mitjans estatals. Andreu Buenafuente (3,2 milions de seguidors), Jordi Évole i Risto Mejide són els primers. D'entre els que treballem a NacióDigital, Germà Capdevila, que presideix el nostre consell editorial, és qui té més seguidors: 42.751. La resta seguirem empaitant-vos per fer-nos sentir.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 100 anys va morir a Sant Petesburg el místic i bruixot rus Grigori Rasputin, que va tenir una gran influència sobre els últims tsars de Rússia, la família Romanov. El místic tenia un gran poder de seducció i era molt popular (i també temut) a la cort en un moment en el qual, amb l'agitació revolucionària, la monarquia ja estava molt qüestionada. En el seu assassinat va estar implicat, segons ha transcendit darrerament, el servei secret anglès, atès que Rasputin era molt crític amb la implicació de l'imperi en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats. D'aquest assumpte en parlava fa uns dies el professor d'Història Francisco Veiga en un article molt divulgatiu a El Periódico.
L'aniversari
I sense moure'ns de Rússia, però en aquest cas traslladant-nos a Moscou, un 30 de desembre de l'any 1922 el congrés dels Sòviets, que tenia el poder legislatiu després de la Revolució Russa de 1917, va acordar la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, l'URSS. El primer cap de govern va ser Vladímir Ilich Uliánov, Lenin, líder de la Revolució. Fins a la seva dissolució, l'any 1991 després dels intents d'obertura de Mikhaïl Gorbatxov i la caiguda del Mur de Berlín, va ser una superpotència mundial competint amb els Estats Units, especialment després de la Segona Guerra Mundial, on va ser determinant per vèncer Adolf Hitler. L'URSS va ser una dictadura del proletariat mancada de llibertats i amb una economia planificada que, malgrat que va acabar col·lapsant, va incrementar el nivell de vida de la població. Va liderar el bloc comunista i participar en la carrera de l'espai i armamentística. El seu llegat és controvertit. Us deixo una estampa habitual: una desfilada militar, en aquest cas la de 1950 i presidida per Stalin, a la plaça Roja de Moscou i amb l'himne soviètic de fons.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.