Votants (in)fidels, suspens al Govern i un empat que s'enquista: cinc claus de l'enquesta del CEO

L'executiu de Carles Puigdemont obté un 4,4 de mitjana, mentre que el de Mariano Rajoy es queda amb un 2,37 | Els partidaris d'un estat federal dins d'Espanya pugen sis punts mentre segueix l'empat tècnic entre independentistes i partidaris del no | En Comú Podem retrocedeix després de la formació de govern a Espanya i del pacte entre el PP i el PSOE per la investidura

29 de desembre del 2016
Actualitzat a les 15:21h

Reunió del Govern d'aquest desembre. Foto: ACN
 

Una de les idees que més ha recalcat aquest dimecres el director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Argelaguet, és el context d'incertesa en què viu la política catalana. "Hi ha molts electors que estan en posició de wait and see", ha assegurat durant la presentació de l'última enquesta de l'any que ha fet l'organisme. Els guarismes que inclou el document constaten l'empat tècnic que hi ha entre partidaris de la independència i defensors del no, i posen en perill la majoria independentista existent al Parlament des de les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015.

En clau de Congrés dels Diputats, ERC superaria En Comú Podem, que ha sortit vencedora de les últimes dues eleccions espanyoles a Catalunya. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) tindria una estrena complicada, ja que només obté un 5% d'intenció directa de vot que li podria fer perdre fins a 3 escons i quedar-se en cinc. Aquestes són les cinc claus d'una enquesta que suspèn, amb notes diferents, els governs de Carles Puigdemont a la Generalitat i de Mariano Rajoy a la Moncloa.

1. Suspens a l'examen de final d'any

Els enquestats demostren una desconfiança evident sobre els polítics. Les dades del CEO indiquen que els polítics catalans reben una nota de 4,29 en referència al grau de confiança que inspiren, mentre que els espanyols s'ha de conformar amb un exigu 2,63 que va en la línia de les últimes prospeccions de l'organisme. Aquests números concorden amb els dos suspensos que els enquestats emeten sobre la feina dels executius de Carles Puigdemont i de Mariano Rajoy.
 

Mariano Rajoy i Carles Puigdemont es van trobar a Porto fa unes setmanes Foto: ACN


En el cas de la Generalitat, la nota que rep és de 4,4. Els votants de Junts pel Sí li atorguen un 6,11, mentre que els de la CUP són més moderats i li posen un 5,21. Els més entusiastes a l'hora de suspendre són Ciutadans i el PP, amb un 2,24 i un 2,38, respectivament. En el cas del govern espanyol, només els populars aproven la gestió de Rajoy amb un 5,56. Els votants de Ciutadans, que va votar a favor de la seva investidura, li posen un 4,27. La CUP, rotunda, despatxa el president espanyol amb un 1,24, mentre que els electors de Junts pel Sí se situen en un 1,70.

2. El federalisme suma adeptes (de cop)

En tan sols un mes, els partidaris de tenir un Estat dins d'una Espanya federal han crescut pràcticament sis punts, del 23,6% al 29,2%. Només un 4,5% dels enquestats considera que Catalunya ha de ser una regió, mentre que un 23,6% sosté que la millor via és la de l'autonomia. Els partidaris que el país es converteixi en un estat independent són el 36,1% dels consultats pel CEO.

Aquesta és una dada que posa de manifest un lleuger retrocés respecte l'últim baròmetre del novembre -38,9%-. El votants més partidaris de la via federal -un 63,4%- són els de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), mentre que els més independentistes són els de la CUP -90,5%- i Junts pel Sí -77,2%-. Dins la coalició formada pel PDECat i ERC hi ha un 17% de votants que aposten per la via federal.

3. El context estatal castiga En Comú Podem

En les últimes eleccions espanyoles celebrades al març, En Comú Podem esperava superar els 12 escons que va aconseguir a les eleccions del 20 de desembre del 2015. Després de la investidura de Mariano Rajoy gràcies al pacte amb el PSOE i de veure com Units Podem era incapaç de superar els socialistes a les urnes, la confluència catalana d'esquerres -en procés de fundació d'un nou subjecte polític- retrocedeix a les enquestes i seria superada per ERC.
 

Xavier Domènech Foto: Adrià Costa


Les sigles que lidera Xavier Domènech a Madrid es quedarien amb 10-11 diputats, mentre que ERC s'enfilaria fins als 12-14. En Comú Podem ha vist com baixava el seu record directe de vot tres punts entre el novembre i el desembre, passant del 18,5 al 15,5. Un 11,9% dels seus electors no sap si els tornaria a votar, però l'enquesta només detecta una fuga reduïda cap al PSC.

4. (In)fidelitats entre independentistes

L'enquesta reflecteix una lleugera caiguda de Junts pel Sí i la CUP que fan perillar la majoria parlamentària independentista. En el pitjor dels casos, els partidaris de l'estat català sumarien 66 escons respecte dels 72 actuals. Un 13,6% dels votants dels anticapitalistes, segons l'enquesta del CEO, optarien ara per la coalició formada pel PDECat i ERC, juntament amb una desena d'independents. Quasi un 14%, a banda, no sabria què votar en unes futures eleccions.  En el cas de Junts pel Sí, un 16% no té clar per quina formació optaria en uns nous comicis.

En l'escenari del Congrés dels Diputats, l'antiga Convergència té un problema en relació amb els republicans, perquè pràcticament un 20% dels electors que van optar per Francesc Homs al juny ho farien ara pel tàndem que formen Gabriel Rufián i Joan Tardà. D'entre els votants de Junts pel Sí, un 59,5% votaria per ERC, mentre que només un 15% seria partidari de fer costat al PDEcat.

5. L'empat es perpetua

"Aquests resultats no es poden agafar com si fos el referèndum", assegurava aquest matí Jordi Argelaguet durant la roda de premsa de presentació dels resultats. L'empat tècnic entre independentistes i no independentistes es manté, ja que apunta que un 45,3% dels catalans són partidaris de crear un estat català mentre que el 46,8% no avalen aquesta opció. El 4,6% dels enquestats no es defineixen, mentre que un 3,2% no responen. Són xifres molt similars a les del novembre.
 

Una estelada de 25 metres al costat de l'Ajuntament d'Olot Foto: Martí Albesa

 

El director del CEO també ha explicat que es detecta que els favorables a la independència són menys reticents a expressar-ho a obertament mentre que és entre els partidaris del "no" on les xifres "oscil·len més" entre el vot contrari i la indefinició. El veredicte, si es compleix el full de ruta, arribarà amb el referèndum del 2017.