transparència: anàlisi

La llei de transparència catalana: molt desitjada però poc consultada

Ja són 928 els municipis catalans que compten amb portals de transparència

Les retribucions d'alts càrrecs i contractació d'obres públiques són les peticions d'informació pública més sol·licitades

"Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge que no porta enlloc", explica Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data

| 30/12/2016 a les 18:00h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, dades obertes, Llei de Transparència, transparència, GAIP
Portal de transparència del Govern | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya (LTC) es va aprovar el 29 de desembre de 2014, va entrar en vigor l'1 de juliol del 2015, però no va ser d'obligat compliment fins a l'1 de gener d'enguany. Per tant, aquest és el primer any de recorregut sencer de la norma. NacióDigital ha parlat amb diferents experts i responsables d'administracions per fer un balanç de la llei durant el 2016. 

Els ens públics es mostren satisfets per tenir "els deures fets" segons el que marca la llei però la ciutadania en fa molt poc ús. Actualment, 928 municipis ja disposen de portal de transparència, però una enquesta realitzada per Localret destaca que "un terç dels catalans coneix el portal de transparència del seu ajuntament i només un 4% hi ha entrat". 

La LTC és aplicable a la Generalitat i a tota l'administració local; a les societats i fundacions vinculades, als col·legis professionals i als consorcis, als partits polítics, les organitzacions sindicals i a les empresarials. També a les universitats públiques, i a les persones que exerceixen funcions públiques, presten serveis o perceben fons públics. 

No hi ha manera de comptabilitzar el total de sol·licituds d'informació pública que es fa a Catalunya perquè cada administració té els seus registres. Això impedeix estimar l'interès real de la ciutadania per la LTC però s'evidencia que la consulta no ha estat massiva. Una llei que va ser reclamada durant anys, ara és poc consultada. Dues possibles explicacions: els problemes tècnics dels tràmits virtuals en un començament i una manca de difusió o 'alfabetització en informació pública' per entendre realment el potencial de la norma.

Com podem saber?

Enguany, la prioritat del Govern ha estat complir al màxim amb la "publicitat activa" -és a dir, tota aquella informació que la llei obliga a publicar–. La directora general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Núria Espuny, ha explicat a NacióDigital que "en aquest 2016, s'han publicat els viatges oficials del president i dels consellers, a més dels acords de govern i l'agenda dels alts càrrecs amb grups d'interès, dels obsequis i de les invitacions rebudes. També s'ha posat en marxa una campanya informativaun nou web de transparència i un compte Twitter, a més del butlletí de govern obert". La valoració que es fa des de la Generalitat és molt positiva en el sentit que han complert el que marcava la LTC, "tot i que encara queda molt camí per recórrer", assenyala Espuny.

"Durant el segon semestre del 2015, la Generalitat va rebre només 292 peticions; mentre que el 2016 (entre l'1 de gener i el 21 de desembre) van arribar 885 sol·licituds, la qual cosa indica un major interès. També estem satisfets per haver simplificat i millorat el tràmit mitjançant l'Idcat Mòbil", afegeix.
 

Web de la Comissió de Garanties d'Accés a la Informació Pública Foto: GAIP

 

Sempre es pot reclamar

En cas que una persona sol·liciti informació a una administració i no rebi la resposta adequada en el termini d'un mes, pot reclamar a la Comissió de Garanties del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). La GAIP és un òrgan independent i, a diferència del Síndic de Greuges, té capacitat executòria.

"Durant el segon semestre del 2015, vam rebre només 36 reclamacions. En canvi, aquest 2016 n'hem rebut 508", explica la presidenta de la GAIP, Elisabet Samarra. "És un bon senyal perquè significa que la gent és més coneixedora del seu dret. Però també un mal símptoma, perquè vol dir que l'administració no ha donat la resposta adequada. Quan ens arriba una reclamació per informació que és de publicitat activa, la persona ja ha estat doblement penalitzada o els seus drets han estat doblement vulnerats".

Quan la GAIP rep una reclamació té dos mesos per donar una resolució. Les més comunes són per la contractació d'obres o de personal. "Una persona va llegir que el seu municipi era un dels més endeutats i va sol·licitar el cost de les obres del nou poliesportiu. Com l'ajuntament no li va donar resposta, va reclamar a la GAIP. També es demanen molt les retribucions dels alts directius".

Cada cop que arriba una reclamació es posa en marxa un procés de diàleg llarg amb diferents actors de les administracions i amb el ciutadà. "Tenim un equip molt petit per atendre el volum de feina que suposa. Aquest 2016 ha servit per establir nous criteris, però encara falta molta publicitat activa als portals de transparència", afegeix Samarra.

Qualsevol persona pot preguntar

"Des de la ciutadania s'ha avançat molt poc", diu Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data (IBOD) i expert en dades obertes. "Només interessen els sous dels alts directius de les entitats públiques. Però la llei permet saber els funcionaments i les activitats de les administracions que ajuden a entendre molts temes socials".

Gil va ser l'impulsor del portal de dades obertes de l'Ajuntament de Gavà el 2014. Per aquest expert, el terme anglosaxó accountability (el rendiment de comptes de les administracions a la ciutadania) no ha quallat a la mentalitat catalana. "El consorci sanitari Sagessa publicava el 2015 les llistes d'espera dels hospitals, el cost dels serveis de neteja o els mesos d'espera per operacions. Va ser molt poc consultat", continua Gil.

El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, Joan Soler, és de la mateixa opinió que Gil. "Les administracions no poden limitar-se a complir literalment la llei. Han de fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Venim d'una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per obrir dades es veu amb reticència". Des del punt de vista del ciutadà, tampoc ens podem quedar amb els braços plegats, explica Soler. "No podem delegar cegament el vot a uns representants. La ciutadania s'ha d'organitzar per supervisar la feina del poder públic, sotmetre'l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana l'esforç de tots".

Per Eduard Gil, el primer és preguntar a la gent quina informació vol obtenir, què interessa, explicar què hi ha, revisar si les dades obertes es publiquen en formats reutilitzables i organitzar debats i cursets de formació. "Això és el que volem fer des de la Iniciativa Barcelona Open Data. Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge o de publicitat que no va enlloc. Aquest és el gran repte que tenim al davant".
 

Web de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades Foto: ACPD
 

Què es pot fer públic i què no?

Quan la sol·licitud o reclamació a la GAIP implica donar dades personals, l'organisme corresponent acut a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD). Aquesta, llavors, fa un informe preceptiu. "Abans de la Llei de Transparència ja érem consultats, sobretot per l'àmbit local", explica Àngels Barbarà, directora de l'ACPD. "Aquest 2016, hem elaborat 37 informes amb la GAIP".

Barbarà també explica que la majoria de catalans consulten sobre retribucions del personal de l'administració. "Què cobra el director general d'un hospital o un alt funcionari? També interessen qüestions de les entitats gestores del sector públic, o dels hospitals privats que gestionen serveis públics".

No obstant això, la llei de protecció de dades preval per sobre de la de transparència. La informació personal que fa referència a l'origen racial o ètnic, salut, vida sexual, ideologia, afiliació sindical, religió i creences està especialment protegida. La directora de l'ACPD puntualitza que "la transparència és imprescindible però mai s'ha de sacrificar injustificadament el dret a la protecció de dades. És per això, que és tan important la ponderació entre els dos drets".

Barbarà considera que el 2017 la llei anirà guanyant pes i recomana als ciutadans que quan facin una sol·licitud exposin la seva finalitat, "perquè ens ajudarà a la protecció de les dades. A l'administració demanem que no es limiti a denegar les sol·licituds, sinó que exposi també els motius i les conseqüències derivades. I, per últim, que es doni a les persones afectades l'oportunitat d'oposar-se a què la seva informació es divulgui".

La part més tècnica

Darrere dels tràmits de sol·licitud d'accés a la informació i dels portals de transparència hi ha un conjunt de serveis tecnològics, d'assessorament, de suport tècnic, jurídic i organitzatiu al personal de l'administració. El consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) és responsable de bona part d'aquestes operacions. Miquel Estapé, subdirector d'estratègia i innovació de l'AOC, fa un balanç molt positiu d'aquest 2016 de transparència.

"Al juliol del 2015 hi havia una vintena d'ajuntaments amb portals de transparència. A finals del 2016, n'hi ha 928 (el 98%). Dels 130 ítems definits, el 50% es publiquen automàticament al portal sense cap feina per l'ajuntament. Això suposa un estalvi d'1,5 milions d'euros anuals".

Estapé reconeix que no totes les administracions i ajuntaments tenen el 100% de la publicitat activa que obliga la llei, "però hem de ser conscients que aquesta és una feina feixuga i afegida per a uns ajuntaments petits, amb recursos molt limitats en un context de crisi econòmica". I considera que "cal fer molta més pedagogia i comunicació envers els ciutadans perquè ara mateix no coneix prou els seus drets i no és gaire exigent amb l'administració. Només amb uns ciutadans compromesos i crítics amb els governs es pot avançar".

Reptes pel 2017

La implementació de la llei de transparència no està sent un procés fàcil com es dedueix de les paraules dels experts consultats. Bona part d'ells consideren que queda molt camí per recórrer i que aquest és un projecte a llarg termini. Però també és necessari que la ciutadania prengui consciència que ja té el dret de sol·licitar informació pública per prendre un rol més actiu en la societat. Una informació que, fins fa un parell d'anys, havia estat oculta o era accessible únicament a través de tràmits interminables.

Segons Estapé durant el 2017 "caldrà obrir més informació de contractació local, millorar la qualitat de les dades en relació a la supervisió, actualització i publicació en formats reutilitzables. També caldrà promoure el rendiment de comptes de l'administració, millorant la informació en formats gràfics i entenedors".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mentides , comedia, presa de pel...
Anònim, 31/12/2016 a les 07:56
+8
-1
Cada dia em fan més fàstic els polítics, sempre més pendents de la noticia i de sortir als maixants amb alguna ocurrència, que de gestionar els recursos humans i econòmics dels que disposen per ajudar a que la societat funcioni millor. He entrat al meu ajuntament , LLoret de Mar , que està a la llista i fum fum fum, de la informació que veritablement permetria saber com gestionen, res de res, Salaris ? res , resolucions d'incompatibilitat ? no hi són, i seguim.....
Resumin , una enganyifa per quedar ver i seguir com sempre, on els amiguismes , la gestió del patrimoni public a fi de beneficiar uns quants particulars, és el dia a dia de la gestió política. I sincerament, cada dia estic més convençut que amb el polítics que tenim, amb la independència en aquest aspecte poc millorarem. Un exemple de la transparència de l'ajuntament de Lloret de Mar:




Té tota la raó...
Karma Peiró, 01/01/2017 a les 21:28
+0
-0
El seu Ajuntament està incomplint la Llei de Transparència.

Si fa una sol·licitud d'accés li han de donar en un mes de temps la resposta, a partir d'aquest enllaç:




Tal com explico a l'article, els ciutadans tenim dret a aquesta informació i, en cas de no obtenir-la, podem reclamar a la GAIT.
i les associacions?
Anònim, 02/01/2017 a les 22:26
+0
-0
Les associacions "sense ànim de lucre" també están obligades a cumplir la Llei de Transparència. Associació Akan, de Girona, no compleix la Llei de Transparència. Cap balanç de situació en el web www.akan.cat , cap informació del patrimoni. Aquesta associació està essent investigada per la Policia Judicial, han estat amagant a tothom que tenen quasi 100.000 euros al compte corrent de la Caixa. Això és una "associació sense ànim de lucre"? Estan incomplint el seu objecte social, ja que no es destinen tots els diners dels donatius a finalitats benèfiques. i s'han beneficiat de subvencions de la Generalitat, amb una molt dubtosa gestió econòmica

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, reunits a la Moncloa | Twitter.
01/01/1970
Els socialistes també avancen que l'aplicació de l'article 155 comportarà la intervenció de TV3 i dels Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències de l'1 d'octubre
 10:38 ÚLTIMA HORA El PP i el PSOE pacten convocar eleccions a Catalunya el gener. El Consell de Ministres es reunirà aquest dissabte de forma extraordinària per aprovar les mesures derivades del 155.
 10:32 VÍDEO El PSOE ja confirma que s'intervindrà TV3. La secretària d'igualtat del partit Carmen Calvo considera que la Generalitat, els mitjans de comunicació i les forces de seguretat "han de ser neutrals".
 09:53 El CTTI espera l'arribada de la Guàrdia Civil per buscar correus de l’1-O. Els treballadors esperen a l'interior però els agents, que han de buscar informació sobre la "inacció" dels Mossos durant el referèndum, encara no han arribat.
 09:50 Ada Colau reclama al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que renunciï a la via unilateral perquè redueix els consensos. "No donarem suport a una declaració unilateral d'independència, assumeixi la forma que assumeixi", adverteix.
 09:49 Ada Colau retreu a Iceta que dugui una xapa a favor del diàleg i vegi "inevitable" l'aplicació del 155. "Si està pel diàleg, no pot estar pel 155", defensa.
 09:49 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que el pacte amb el PSC a l'Ajuntament "funciona molt bé", però creu que no es pot concebre l'aplicació de l'article 155, cosa que podria portar a trencar l'acord de govern de BComú amb els socialistes, segons ha dit als Matins de TV3.
 09:22 Junqueras aposta per declarar la independència «el més aviat possible». El vicepresident del Govern rebutja convocar unes eleccions autonòmiques: "Crec que no és la millor manera d'avançar".
 09:15 El diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas defensa: "La república catalana és l'única possibilitat de defensar-nos dels atacs de l'estat espanyol". Ho ha dit als Matins de TV3.
 08:59 Oriol Junqueras assegura que el trasllat de seus socials d'empreses fora de Catalunya "no té impacte" sobre la recaptació de l'IVA, l'IRPF ni l'impost de societats. A més, defensa que la decisió de les companyies és "temporal".
 08:55 Oriol Junqueras, sobre el nou registre de la Guàrdia Civil al CTTI per buscar correus de l'1-O: "És diàleg a tota màquina".
 08:51 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil es persona al CTTI per buscar correus de l'1-O.
 08:49 Oriol Junqueras rebutja convocar unes eleccions autonòmiques. "Crec que no és la millor manera d'avançar", argumenta.
 08:49 Oriol Junqueras afirma que, si depèn d'ell, la declaració d'independència es farà "de la millor manera i en el temps més curt possible".
 08:48 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, no descarta que acabi empresonat: "No ho he descartat mai". Ho ha dit en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.
 
 08:36 L'independentisme pressiona l'Estat amb cues per retirar diners dels bancs. ANC i Òmnium demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 08:32 ​Fernando Martínez-Maillo considera "una barbaritat" la crida de l'ANC i Òmnium a retirar diners dels caixers, i afirma que "potser és per pagar la fiança del senyor Mas". Segons ell, "aquestes organitzacions han demostrat la seva actitud anticonstitucional".
 08:32 El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, assegura que Puigdemont té de marge per "rectificar i tornar a la legalitat" fins que se celebri el ple del Senat. No obstant això, ara com ara "no queda cap altra opció que aplicar l'article 155", segons ha dit en declaracions a la Cadena SER. L'objectiu últim és convocar eleccions, ha afegit.
 08:03 Arrenca la primera "acció directa pacífica" convocada per Crida per la Democràcia per pressionar l'Estat. De moment, poc moviment als caixers del cinc grans bancs de Catalunya.
 23:54 Inés Arrimadas titlla d'"irresponsables" l'ANC i Òmnium per la crida a retirar diners dels bancs. Crida per la Democràcia insta la ciutadania a fer-ho aquest divendres, de 8 a 9 del matí, als cinc principals bancs.
 23:34 VÍDEO El «Polònia» versiona el «Help Catalonia» d'Òmnium: «Forget Catalonia». El programa d'humor ha girat la truita i ha posat al davant de la càmera la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria demanant ajuda per Espanya davant els "deu o vint" catalans independentistes.
 23:33 Ciutadans a Manresa afirmen que "se senten tristos" pel que va passar l'1 d'octubre i amb l'empresonament dels "Jordis". El ple de l'Ajuntament de Manresa demana la dimissió i declara persones "non grates" Mariano Rajoy, Juan Ignacio Zoido, Enric Millo i Emilio Ablanedo, i exigeix el cessament immediat del responsable directe de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos.
 23:16 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil abandona la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida després d'onze hores. Han estat recopilant les gravacions de la centraleta de comunicacions de la comissaria de Ponent l'1-O i la informació dels mòbils de dos comandaments i un agent.
 22:06 VÍDEO Un centenar de persones reben Albiol a Sant Cugat amb una cassolada per reclamar la llibertat del Cuixart i Sànchez. El president del PP català ha assistit a la inauguració de la nova seu a la localitat vallesana.
 22:05 ÚLTIMA HORA ANC i Òmnium criden a retirar diners dels bancs per pressionar l'Estat. Les associacions demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 21:40 VÍDEO Crida per la Democràcia, abans d'anunciar les accions directes: «Recorda, no estàs sol». L'entitat ha publicat un vídeo a les xarxes socials en què recorda que "junts ho podem tot", en referència a les futures mobilitzacions organitzades pel sobiranisme.
 21:37 El vicepresident Oriol Junqueras ha admès aquest dijous que el Govern està "gens satisfet" amb el fet que algunes companyies hagin traslladat les seus socials fora de Catalunya, però ha volgut remarcar que hi ha 260.000 empreses que es mantenen.
 21:24 Agbar reubicarà la seu social a Barcelona quan es recuperi l'«estabilitat». El conseller delegat de la companyia assegura que traslladar-se a Madrid va ser una decisió "dolorosa".
 21:11 Unes 700 persones protesten contra el govern espanyol en dues manifestacions pel centre de Girona. Durant les marxes s'han escoltat crits contra l'aplicació de l'article 155 i demanant la llibertat de Sánchez i Cuixart.
 21:04 Jordi Ballart guarda silenci davant de l'aplicació del 155 amb l'aval del PSOE. L'alcalde de Terrassa va assegurar que plegaria per "ètica" si els socialistes avalaven la intervenció de l'autonomia catalana. Informa Albert Prieto i Sergi Ambudio.
 20:44 Europa insisteix: "No hi ha espai per a la mediació internacional". Donald Tusk, president del Consell Europeu, assegura que Catalunya "no forma part a nivell formal" de les converses entre els líders del continent.
 20:31 VÍDEO El Teatre Nacional, dempeus cridant «llibertat» per Sànchez i Cuixart. El TNC ha dedicat l'estrena de l'obra "Desig sota els oms" als líders sobiranistes empresonats.
 20:30 La pluja frustra la segona concentració a Tarragona per exigir l'alliberament de Cuixart i Sànchez. Tot i les condicions meteorològiques adverses, una cinquantena de persones s'han aplegat a les portes de la subdelegació del govern espanyol per demanar la llibertat dels «presos polítics». Informa Jonathan Oca.
 20:19 La referència cinematogràfica del «The Telegraph» per il·lustrar l'independentisme. El diari britànic publica una vinyeta representant el procés català coincidint amb l'anunci de l'aplicació del 155.
 20:09 PRIMÍCIA ERC ja està a punt pel pitjor escenari: té un pla per si la il·legalitzen. Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit. Per Roger Tugas. 
 20:03 La Fiscalia maniobra perquè el Govern aparti Josep Lluís Trapero de les seves funcions. El ministeri públic demanarà a l'Audiència Nacional que notifiqui al Departament d'Interior les mesures cautelars contra el major per sedició i s'apliquin les normes disciplinàries de l'estatut de la policia catalana.
 19:49 L'anunci del 155 ja afecta l'economia: l'Ibex tanca en vermell i la prima de risc s'enfila. Melià Hotels i la immobiliària Colonial han liderat les pèrdues del selectiu espanyol a la borsa.
 19:47 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons entitats de drets humans. ​Un informe de la plataforma #SomDefensores denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 19:46 EN PROCÉS «En un escenari de conflicte, Espanya sap que hi té molt a perdre». Oriol March, redactor de Política de NacióDigital, analitza els passos previs a l'aplicació del 155 i l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència.
 19:10 Concentració davant la delegació del govern espanyol per l'alliberament de Sànchez i Cuixart. Desenes de manifestants convocats per la CUP protesten sota la pluja per l'empresonament dels presidents d'Òmnium i ANC.
 19:05 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons diverses entitats de drets humans. Un informe de la plataforma #SomDefensores, presentat aquest dijous, denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 18:53 Ple monogràfic o debat de política general: les vies per declarar la independència; ho expliquen Sara González i Oriol March. Junts pel Sí i la CUP perfilen la millor manera d'aixecar la suspensió amb l'horitzó de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'independentisme sospesa sotmetre a votació el procés constituent per sumar suports dins de Catalunya Sí que es Pot.
 18:49 El mail que ha enviat el govern espanyol a l'ambaixador belga: «Prenem nota». Madrid s'ha queixat al representant del govern de Bèlgica a l'Estat per les declaracions del primer ministre Charles Michel fent una crida al diàleg.
 17:36 Demanen un "relleu urgent" dels agents de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya per aturar el procés independentista. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil es mostra convençuda que de voluntaris "no en faltaran".
 17:28 Carme Forcadell, al «Frankfurter Allgemeine»: «Europa no pot mirar més cap a una altra banda». La presidenta del Parlament denuncia al diari alemany que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són "presos polítics".
 17:28 El Parlament Europeu descarta fer un debat sobre l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El vicepresident del PPE, Esteban González Pons, ha afirmat que l’Eurocambra no pot “censurar” l’acció de la justícia quan s’actua “d’acord” amb la llei.
 17:19 Vladimir Putin: «Europa hauria d'haver pensat molt abans en el problema de Catalunya».
 17:04 De L'estaca a La flama: 155 cançons de lluita per aplicar aquests dies. Una llista d'Enderrock amb temes que criden "a la revolta, a la unitat, a la resistència i, sobretot, a la pau per davant de tot".
 16:19 Urkullu demana al govern espanyol que no apliqui l'article 155 perquè no s'ha declarat la independència. El lehendakari reclama a Puigdemont i a Rajoy que dialoguin "sense condicions ni humiliacions".
 16:12 El Suprem manté la intervenció de Montoro als comptes de la Generalitat. El tribunal rebutja el recurs del Govern i recorda que els diners del FLA no es poden destinar a "finançar una activitat inconstitucional" com el referèndum.
 16:09 L'ex-primer ministre d'Itàlia i líder del partit Forza Italia (FI), Silvio Berlusconi, ha assegurat que ell no hauria enviat la Guàrdia Civil per impedir l'1-O. "És una crisi molt difícil que, crec, pot resoldre's amb el diàleg. Jo no hauria enviat la Guàrdia Civil als catalans per obstaculitzar el vot en el referèndum", ha declarat quan ha arribat a Brussel·les per participar en una reunió del Partit Popular Europeu (PPE) prèvia al Consell Europeu.
Entrades anteriors »
Ferran Casas
01/01/1970
Les entitats han decidit que la primera víctima de l'acció directa siguin els bancs, que han decidit jugar un rol polític. Avui també són notícia el consell europeu, els pactes del PSC, les 155 cançons de lluita, el manifest dels «clàssics» de l'ANC, la pantanada de Tous i Quimi Portet
Carles Puigdemont, en un acte amb els Mossos d'Esquadra | Govern
01/01/1970
L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos | "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs
Carles Puigdemont i Jordi Turull, durant el consell nacional del PDECat | ACN
01/01/1970
El president garanteix al PDECAT que "posarà el play" i s'avança cap a un ple extraordinari en un termini de pocs dies | Membres del Govern consideren l'opció "menys dolenta" que hi hagi noves eleccions però ERC, Demòcrates i la CUP la rebutgen | Els partits preparen els quadres per la "fase resolutiva" si s'intervé l'autogovern
Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers | Adrià Costa
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable" | Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%"
Sara González | 20 comentaris
01/01/1970
Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy | L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta