30
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
13
de gener
del
2017
a les
19:12h
La llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya (LTC) es va aprovar el 29 de desembre de 2014, va entrar en vigor l'1 de juliol del 2015, però no va ser d'obligat compliment fins a l'1 de gener d'enguany. Per tant, aquest és el primer any de recorregut sencer de la norma. NacióDigital ha parlat amb diferents experts i responsables d'administracions per fer un balanç de la llei durant el 2016.
Els ens públics es mostren satisfets per tenir "els deures fets" segons el que marca la llei però la ciutadania en fa molt poc ús. Actualment, 928 municipis ja disposen de portal de transparència, però una enquesta realitzada per Localret destaca que "un terç dels catalans coneix el portal de transparència del seu ajuntament i només un 4% hi ha entrat".
La LTC és aplicable a la Generalitat i a tota l'administració local; a les societats i fundacions vinculades, als col·legis professionals i als consorcis, als partits polítics, les organitzacions sindicals i a les empresarials. També a les universitats públiques, i a les persones que exerceixen funcions públiques, presten serveis o perceben fons públics.
No hi ha manera de comptabilitzar el total de sol·licituds d'informació pública que es fa a Catalunya perquè cada administració té els seus registres. Això impedeix estimar l'interès real de la ciutadania per la LTC però s'evidencia que la consulta no ha estat massiva. Una llei que va ser reclamada durant anys, ara és poc consultada. Dues possibles explicacions: els problemes tècnics dels tràmits virtuals en un començament i una manca de difusió o 'alfabetització en informació pública' per entendre realment el potencial de la norma.
Com podem saber?
Enguany, la prioritat del Govern ha estat complir al màxim amb la "publicitat activa" -és a dir, tota aquella informació que la llei obliga a publicar–. La directora general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Núria Espuny, ha explicat a NacióDigital que "en aquest 2016, s'han publicat els viatges oficials del president i dels consellers, a més dels acords de govern i l'agenda dels alts càrrecs amb grups d'interès, dels obsequis i de les invitacions rebudes. També s'ha posat en marxa una campanya informativa, un nou web de transparència i un compte Twitter, a més del butlletí de govern obert". La valoració que es fa des de la Generalitat és molt positiva en el sentit que han complert el que marcava la LTC, "tot i que encara queda molt camí per recórrer", assenyala Espuny.
"Durant el segon semestre del 2015, la Generalitat va rebre només 292 peticions; mentre que el 2016 (entre l'1 de gener i el 21 de desembre) van arribar 885 sol·licituds, la qual cosa indica un major interès. També estem satisfets per haver simplificat i millorat el tràmit mitjançant l'Idcat Mòbil", afegeix.
Sempre es pot reclamar
En cas que una persona sol·liciti informació a una administració i no rebi la resposta adequada en el termini d'un mes, pot reclamar a la Comissió de Garanties del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). La GAIP és un òrgan independent i, a diferència del Síndic de Greuges, té capacitat executòria.
"Durant el segon semestre del 2015, vam rebre només 36 reclamacions. En canvi, aquest 2016 n'hem rebut 508", explica la presidenta de la GAIP, Elisabet Samarra. "És un bon senyal perquè significa que la gent és més coneixedora del seu dret. Però també un mal símptoma, perquè vol dir que l'administració no ha donat la resposta adequada. Quan ens arriba una reclamació per informació que és de publicitat activa, la persona ja ha estat doblement penalitzada o els seus drets han estat doblement vulnerats".
Quan la GAIP rep una reclamació té dos mesos per donar una resolució. Les més comunes són per la contractació d'obres o de personal. "Una persona va llegir que el seu municipi era un dels més endeutats i va sol·licitar el cost de les obres del nou poliesportiu. Com l'ajuntament no li va donar resposta, va reclamar a la GAIP. També es demanen molt les retribucions dels alts directius".
Cada cop que arriba una reclamació es posa en marxa un procés de diàleg llarg amb diferents actors de les administracions i amb el ciutadà. "Tenim un equip molt petit per atendre el volum de feina que suposa. Aquest 2016 ha servit per establir nous criteris, però encara falta molta publicitat activa als portals de transparència", afegeix Samarra.
Qualsevol persona pot preguntar
"Des de la ciutadania s'ha avançat molt poc", diu Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data (IBOD) i expert en dades obertes. "Només interessen els sous dels alts directius de les entitats públiques. Però la llei permet saber els funcionaments i les activitats de les administracions que ajuden a entendre molts temes socials".
Gil va ser l'impulsor del portal de dades obertes de l'Ajuntament de Gavà el 2014. Per aquest expert, el terme anglosaxó accountability (el rendiment de comptes de les administracions a la ciutadania) no ha quallat a la mentalitat catalana. "El consorci sanitari Sagessa publicava el 2015 les llistes d'espera dels hospitals, el cost dels serveis de neteja o els mesos d'espera per operacions. Va ser molt poc consultat", continua Gil.
El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, Joan Soler, és de la mateixa opinió que Gil. "Les administracions no poden limitar-se a complir literalment la llei. Han de fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Venim d'una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per obrir dades es veu amb reticència". Des del punt de vista del ciutadà, tampoc ens podem quedar amb els braços plegats, explica Soler. "No podem delegar cegament el vot a uns representants. La ciutadania s'ha d'organitzar per supervisar la feina del poder públic, sotmetre'l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana l'esforç de tots".
Per Eduard Gil, el primer és preguntar a la gent quina informació vol obtenir, què interessa, explicar què hi ha, revisar si les dades obertes es publiquen en formats reutilitzables i organitzar debats i cursets de formació. "Això és el que volem fer des de la Iniciativa Barcelona Open Data. Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge o de publicitat que no va enlloc. Aquest és el gran repte que tenim al davant".
Què es pot fer públic i què no?
Quan la sol·licitud o reclamació a la GAIP implica donar dades personals, l'organisme corresponent acut a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD). Aquesta, llavors, fa un informe preceptiu. "Abans de la Llei de Transparència ja érem consultats, sobretot per l'àmbit local", explica Àngels Barbarà, directora de l'ACPD. "Aquest 2016, hem elaborat 37 informes amb la GAIP".
Barbarà també explica que la majoria de catalans consulten sobre retribucions del personal de l'administració. "Què cobra el director general d'un hospital o un alt funcionari? També interessen qüestions de les entitats gestores del sector públic, o dels hospitals privats que gestionen serveis públics".
No obstant això, la llei de protecció de dades preval per sobre de la de transparència. La informació personal que fa referència a l'origen racial o ètnic, salut, vida sexual, ideologia, afiliació sindical, religió i creences està especialment protegida. La directora de l'ACPD puntualitza que "la transparència és imprescindible però mai s'ha de sacrificar injustificadament el dret a la protecció de dades. És per això, que és tan important la ponderació entre els dos drets".
Barbarà considera que el 2017 la llei anirà guanyant pes i recomana als ciutadans que quan facin una sol·licitud exposin la seva finalitat, "perquè ens ajudarà a la protecció de les dades. A l'administració demanem que no es limiti a denegar les sol·licituds, sinó que exposi també els motius i les conseqüències derivades. I, per últim, que es doni a les persones afectades l'oportunitat d'oposar-se a què la seva informació es divulgui".
La part més tècnica
Darrere dels tràmits de sol·licitud d'accés a la informació i dels portals de transparència hi ha un conjunt de serveis tecnològics, d'assessorament, de suport tècnic, jurídic i organitzatiu al personal de l'administració. El consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) és responsable de bona part d'aquestes operacions. Miquel Estapé, subdirector d'estratègia i innovació de l'AOC, fa un balanç molt positiu d'aquest 2016 de transparència.
"Al juliol del 2015 hi havia una vintena d'ajuntaments amb portals de transparència. A finals del 2016, n'hi ha 928 (el 98%). Dels 130 ítems definits, el 50% es publiquen automàticament al portal sense cap feina per l'ajuntament. Això suposa un estalvi d'1,5 milions d'euros anuals".
Estapé reconeix que no totes les administracions i ajuntaments tenen el 100% de la publicitat activa que obliga la llei, "però hem de ser conscients que aquesta és una feina feixuga i afegida per a uns ajuntaments petits, amb recursos molt limitats en un context de crisi econòmica". I considera que "cal fer molta més pedagogia i comunicació envers els ciutadans perquè ara mateix no coneix prou els seus drets i no és gaire exigent amb l'administració. Només amb uns ciutadans compromesos i crítics amb els governs es pot avançar".
Reptes pel 2017
La implementació de la llei de transparència no està sent un procés fàcil com es dedueix de les paraules dels experts consultats. Bona part d'ells consideren que queda molt camí per recórrer i que aquest és un projecte a llarg termini. Però també és necessari que la ciutadania prengui consciència que ja té el dret de sol·licitar informació pública per prendre un rol més actiu en la societat. Una informació que, fins fa un parell d'anys, havia estat oculta o era accessible únicament a través de tràmits interminables.
Segons Estapé durant el 2017 "caldrà obrir més informació de contractació local, millorar la qualitat de les dades en relació a la supervisió, actualització i publicació en formats reutilitzables. També caldrà promoure el rendiment de comptes de l'administració, millorant la informació en formats gràfics i entenedors".
Els ens públics es mostren satisfets per tenir "els deures fets" segons el que marca la llei però la ciutadania en fa molt poc ús. Actualment, 928 municipis ja disposen de portal de transparència, però una enquesta realitzada per Localret destaca que "un terç dels catalans coneix el portal de transparència del seu ajuntament i només un 4% hi ha entrat".
La LTC és aplicable a la Generalitat i a tota l'administració local; a les societats i fundacions vinculades, als col·legis professionals i als consorcis, als partits polítics, les organitzacions sindicals i a les empresarials. També a les universitats públiques, i a les persones que exerceixen funcions públiques, presten serveis o perceben fons públics.
No hi ha manera de comptabilitzar el total de sol·licituds d'informació pública que es fa a Catalunya perquè cada administració té els seus registres. Això impedeix estimar l'interès real de la ciutadania per la LTC però s'evidencia que la consulta no ha estat massiva. Una llei que va ser reclamada durant anys, ara és poc consultada. Dues possibles explicacions: els problemes tècnics dels tràmits virtuals en un començament i una manca de difusió o 'alfabetització en informació pública' per entendre realment el potencial de la norma.
Com podem saber?
Enguany, la prioritat del Govern ha estat complir al màxim amb la "publicitat activa" -és a dir, tota aquella informació que la llei obliga a publicar–. La directora general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Núria Espuny, ha explicat a NacióDigital que "en aquest 2016, s'han publicat els viatges oficials del president i dels consellers, a més dels acords de govern i l'agenda dels alts càrrecs amb grups d'interès, dels obsequis i de les invitacions rebudes. També s'ha posat en marxa una campanya informativa, un nou web de transparència i un compte Twitter, a més del butlletí de govern obert". La valoració que es fa des de la Generalitat és molt positiva en el sentit que han complert el que marcava la LTC, "tot i que encara queda molt camí per recórrer", assenyala Espuny.
"Durant el segon semestre del 2015, la Generalitat va rebre només 292 peticions; mentre que el 2016 (entre l'1 de gener i el 21 de desembre) van arribar 885 sol·licituds, la qual cosa indica un major interès. També estem satisfets per haver simplificat i millorat el tràmit mitjançant l'Idcat Mòbil", afegeix.
Web de la Comissió de Garanties d'Accés a la Informació Pública Foto: GAIP
En cas que una persona sol·liciti informació a una administració i no rebi la resposta adequada en el termini d'un mes, pot reclamar a la Comissió de Garanties del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). La GAIP és un òrgan independent i, a diferència del Síndic de Greuges, té capacitat executòria.
"Durant el segon semestre del 2015, vam rebre només 36 reclamacions. En canvi, aquest 2016 n'hem rebut 508", explica la presidenta de la GAIP, Elisabet Samarra. "És un bon senyal perquè significa que la gent és més coneixedora del seu dret. Però també un mal símptoma, perquè vol dir que l'administració no ha donat la resposta adequada. Quan ens arriba una reclamació per informació que és de publicitat activa, la persona ja ha estat doblement penalitzada o els seus drets han estat doblement vulnerats".
Quan la GAIP rep una reclamació té dos mesos per donar una resolució. Les més comunes són per la contractació d'obres o de personal. "Una persona va llegir que el seu municipi era un dels més endeutats i va sol·licitar el cost de les obres del nou poliesportiu. Com l'ajuntament no li va donar resposta, va reclamar a la GAIP. També es demanen molt les retribucions dels alts directius".
Cada cop que arriba una reclamació es posa en marxa un procés de diàleg llarg amb diferents actors de les administracions i amb el ciutadà. "Tenim un equip molt petit per atendre el volum de feina que suposa. Aquest 2016 ha servit per establir nous criteris, però encara falta molta publicitat activa als portals de transparència", afegeix Samarra.
Qualsevol persona pot preguntar
"Des de la ciutadania s'ha avançat molt poc", diu Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data (IBOD) i expert en dades obertes. "Només interessen els sous dels alts directius de les entitats públiques. Però la llei permet saber els funcionaments i les activitats de les administracions que ajuden a entendre molts temes socials".
Gil va ser l'impulsor del portal de dades obertes de l'Ajuntament de Gavà el 2014. Per aquest expert, el terme anglosaxó accountability (el rendiment de comptes de les administracions a la ciutadania) no ha quallat a la mentalitat catalana. "El consorci sanitari Sagessa publicava el 2015 les llistes d'espera dels hospitals, el cost dels serveis de neteja o els mesos d'espera per operacions. Va ser molt poc consultat", continua Gil.
El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, Joan Soler, és de la mateixa opinió que Gil. "Les administracions no poden limitar-se a complir literalment la llei. Han de fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Venim d'una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per obrir dades es veu amb reticència". Des del punt de vista del ciutadà, tampoc ens podem quedar amb els braços plegats, explica Soler. "No podem delegar cegament el vot a uns representants. La ciutadania s'ha d'organitzar per supervisar la feina del poder públic, sotmetre'l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana l'esforç de tots".
Per Eduard Gil, el primer és preguntar a la gent quina informació vol obtenir, què interessa, explicar què hi ha, revisar si les dades obertes es publiquen en formats reutilitzables i organitzar debats i cursets de formació. "Això és el que volem fer des de la Iniciativa Barcelona Open Data. Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge o de publicitat que no va enlloc. Aquest és el gran repte que tenim al davant".
Web de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades Foto: ACPD
Quan la sol·licitud o reclamació a la GAIP implica donar dades personals, l'organisme corresponent acut a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD). Aquesta, llavors, fa un informe preceptiu. "Abans de la Llei de Transparència ja érem consultats, sobretot per l'àmbit local", explica Àngels Barbarà, directora de l'ACPD. "Aquest 2016, hem elaborat 37 informes amb la GAIP".
Barbarà també explica que la majoria de catalans consulten sobre retribucions del personal de l'administració. "Què cobra el director general d'un hospital o un alt funcionari? També interessen qüestions de les entitats gestores del sector públic, o dels hospitals privats que gestionen serveis públics".
No obstant això, la llei de protecció de dades preval per sobre de la de transparència. La informació personal que fa referència a l'origen racial o ètnic, salut, vida sexual, ideologia, afiliació sindical, religió i creences està especialment protegida. La directora de l'ACPD puntualitza que "la transparència és imprescindible però mai s'ha de sacrificar injustificadament el dret a la protecció de dades. És per això, que és tan important la ponderació entre els dos drets".
Barbarà considera que el 2017 la llei anirà guanyant pes i recomana als ciutadans que quan facin una sol·licitud exposin la seva finalitat, "perquè ens ajudarà a la protecció de les dades. A l'administració demanem que no es limiti a denegar les sol·licituds, sinó que exposi també els motius i les conseqüències derivades. I, per últim, que es doni a les persones afectades l'oportunitat d'oposar-se a què la seva informació es divulgui".
La part més tècnica
Darrere dels tràmits de sol·licitud d'accés a la informació i dels portals de transparència hi ha un conjunt de serveis tecnològics, d'assessorament, de suport tècnic, jurídic i organitzatiu al personal de l'administració. El consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) és responsable de bona part d'aquestes operacions. Miquel Estapé, subdirector d'estratègia i innovació de l'AOC, fa un balanç molt positiu d'aquest 2016 de transparència.
"Al juliol del 2015 hi havia una vintena d'ajuntaments amb portals de transparència. A finals del 2016, n'hi ha 928 (el 98%). Dels 130 ítems definits, el 50% es publiquen automàticament al portal sense cap feina per l'ajuntament. Això suposa un estalvi d'1,5 milions d'euros anuals".
Estapé reconeix que no totes les administracions i ajuntaments tenen el 100% de la publicitat activa que obliga la llei, "però hem de ser conscients que aquesta és una feina feixuga i afegida per a uns ajuntaments petits, amb recursos molt limitats en un context de crisi econòmica". I considera que "cal fer molta més pedagogia i comunicació envers els ciutadans perquè ara mateix no coneix prou els seus drets i no és gaire exigent amb l'administració. Només amb uns ciutadans compromesos i crítics amb els governs es pot avançar".
Reptes pel 2017
La implementació de la llei de transparència no està sent un procés fàcil com es dedueix de les paraules dels experts consultats. Bona part d'ells consideren que queda molt camí per recórrer i que aquest és un projecte a llarg termini. Però també és necessari que la ciutadania prengui consciència que ja té el dret de sol·licitar informació pública per prendre un rol més actiu en la societat. Una informació que, fins fa un parell d'anys, havia estat oculta o era accessible únicament a través de tràmits interminables.
Segons Estapé durant el 2017 "caldrà obrir més informació de contractació local, millorar la qualitat de les dades en relació a la supervisió, actualització i publicació en formats reutilitzables. També caldrà promoure el rendiment de comptes de l'administració, millorant la informació en formats gràfics i entenedors".