PROCÉS CATALÀ

Un relleu a corre-cuita que no va agafar tothom per sorpresa

El nom de Carles Puigdemont circulava a finals del 2015 com a hipotètic relleu de Mas en cercles reduïts del sobiranisme, però no va saltar a primera fila fins que l'expresident va decidir fer el pas enrere

Dirigents consultats asseguren que David Madí va tenir un paper central en l'operació que va dur el dirigent nacionalista a la Generalitat

Membres de la direcció de CDC eren partidaris d'anar a noves eleccions i de plantejar-les com un plebiscit sobre Mas

| 08/01/2017 a les 18:33h
Arxivat a: Política, David Madí, eleccions plebiscitàries, Carles Puigdemont, procés català, Oriol Junqueras, investidura, pressupostos 2017, Artur Mas, Junts pel Sí, CUP
Puigdemont i Mas, a la cerimònia de presa de possessió del 12 de gener del 2016 | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al llarg d'aquest 2016, dirigents de l'antiga Convergència han anat reconstruint en privat els dies que van conduir Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. Dues escenes, relatades per membres d'alt rang del Govern en l'etapa d'Artur Mas, serveixen per il·lustrar que el nom de l'exalcalde de Girona no era, precisament, una opció que apareixia a ultimíssima hora per solucionar la negociació entre Junts pel Sí i la CUP. Una negociació, per cert, que va estar a punt d'esberlar una legislatura nascuda amb la majoria absoluta independentista –en escons– de les eleccions del 27-S.

La primera escena és de l'octubre del 2016. Un membre del Govern es va desplaçar cap a les comarques gironines amb motiu d'un acte commemoratiu. S'hi va trobar David Madí, estratega en cap de Mas en temps d'oposició i que, tot i estar enquadrat en el sector privat, segueix al detall els esdeveniments de la política catalana. L'alt càrrec consultat per NacióDigital relata: "Madí va assenyalar Puigdemont [present a l'acte] i va dir-me que era l'home adequat per agafar el relleu del president davant la situació de bloqueig".
 

Carles Puigdemont i Artur Mas, 130è i 129è president, respectivament. Foto: José Manuel Gutiérrez


Unes setmanes més tard, un altre dirigent governamental va mantenir una reunió privada amb Madí que va acabar amb una discussió "política, no personal". La font consultada mantenia que Mas no havia de plegar i que, si cal, el més adequat seria anar a eleccions el 6 de març del 2016. Madí, en canvi, defensava que Puigdemont podria arribar a suposar una via per superar el conflicte. La resolució la coneix tothom: el president de CDC -en aquell moment encara no es deia PDECat- va decidir fer un "pas al costat" i qui ocupava l'alcaldia de Girona va fer el salt a la Generalitat.

Consells de tots els tipus

Fins tres dies abans de plegar, Mas havia mostrat un perfil agressiu davant la possibilitat de cedir davant la CUP. En una roda de premsa especialment agra a Palau, l'aleshores president de la Generalitat va anunciar que no claudicaria davant dels qui volien representar la "hiperrevolució de les súperesquerres". El divendres 8 de gener, segons excol·laboradors consultats, ja treballava en el decret de convocatòria en una reunió amb el seu nucli dur. "Fins i tot es va començar a dissenyar la campanya electoral", ressalta un alt càrrec del PDECat.

A qui va consultar Mas, a banda dels seus col·laboradors i la cúpula de l'antiga CDC? Veus consultades asseguren que els periodistes José Antich, director d'El Nacional, i Pilar Rahola, columnista de La Vanguardia i col·laboradora a 8tv, també van aconsellar a Mas cedir el testimoni. "També van tenir un paper discret però rellevant quan el president va avançar eleccions l'any 2012", sosté un dirigent consultat. David Fernàndez, exdiputat de la CUP que va cultivar una bona relació amb l'expresident, també va interlocutar directament, així com també Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí i ara conseller d'Exteriors.
 

Artur Mas, després del ple d'investidura del seu successor. Foto: Martí Albesa


No tothom era del mateix parer, per descomptat. L'adéu del líder de CDC va generar estupefacció i, fins i tot, rebuig en cercles amplis del partit. A Palau s'hi van viure episodis de tensió, mentre que a l'executiva de Convergència van prevaldre els comentaris en contra de la decisió. Felip Puig –aleshores conseller–, Germà Gordó –també al Govern en aquell moment al capdavant de Justícia–, i Ferran Bel –diputat al Congrés– van ser només tres dels que s'hi van posicionar en contra. Malgrat això, la direcció no va posar traves al relleu perquè va pesar més la necessitat de trobar una resolució a l'atzucac enquè havia entrat la legislatura. No faltaven dirigents, però, que preferien fer eleccions el 6 de març en clau "plebiscitària" sobre Mas.

Escenaris paral·lels

Només unes hores abans, els negociadors de CDC havien mantingut una última trobada amb la CUP per tancar els serrells de l'acord, que comprometia els anticapitalistes a garantir l'estabilitat parlamentària de Junts pel Sí. Va ser una última fase negociadora d'infart, a cavall de la seu de l'ANC -el seu president, Jordi Sànchez, va conversar directament amb Mas en aquelles dates- i l'Hotel Catalònia Balmes. Sosté l'expresident que només va decidir fer el pas quan va veure que estava garantida l'estabilitat del futur executiu.

En privat, segons diversos dirigents consultats, Mas donava per fet que els diputats Anna Gabriel i Benet Salellas serien expulsats del grup parlamentari en contraprestació al seu gest. "Aquests dos no seguiran", pronosticava. Res més lluny de la realitat, però: Gabriel i Salellas van ser els encarregats de sortir en públic a valorar l'acord en les hores prèvies a la investidura, i el diputat gironí va pronunciar les famoses paraules sobre enviar Mas "a la paperera de la història". Aquesta frase va fer pensar més d'un dirigent de la vella guàrdia convergent que aquell acord no trigaria a fer aigües. N'hi ha alguns que el donen per mort, passi el que passi amb els pressupostos per al 2017.
 

Artur Mas, aquest dissabte al Palau de la Generalitat Foto: Ivan Giménez


Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Corominas van ser els encarregats de reunir-se amb Mas el dissabte 9 de gener a Palau per informar-lo de les reunions que havien tingut amb representants de Junts pel Sí i la CUP el dia anterior fins les dues de la matinada. "L'intercanvi d'esborranys definitiu es va produir al migdia del dissabte" assenyala una veu coneixedora dels contactes. Només faltava trucar Puigdemont i que baixés de la ciutat que governava.

La trucada definitiva

El dirigent nacionalista presidia en aquell moment l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i estava al corrent dels aspectes clau de la negociació. Cap al migdia d'aquell dissabte, després de dinar a Girona amb la seva família, va rebre la trucada de Mas per baixar a Plaça Sant Jaume. "Un cop arriba, es decideix en qüestió de minuts", sosté un dirigent que el coneix bé del Parlament. Després d'acceptar l'encàrrec, es dirigeix cap a l'antiga seu de CDC i marxa cap a casa.

"Volia anar sol amb el cotxe, sense seguretat. A qui se li acudeix!", manté una veu consultada, que va recomanar que un mosso l'escoltés fins a Girona. L'endemà al matí va treballar el discurs d'investidura -la base era la de Mas, ell hi va afegir tocs genuïns- i es va dirigir als consellers nacionals de CDC per deixar-los clar que ell havia vingut a "solucionar un problema". Un any després, ja té clar que d'aquí a un any no serà president.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Va ser un gran encert
Anònim, 09/01/2017 a les 10:21
+3
-15
Tot i que s'ha de reconeixer la constància i el sacrifici del Mas, el Puigdemont genera una il.lusió i un consens impossible entorn de la vella guàrdia de convergència. L'únic problema és que al PDECat tenen pocs Puigdemonts i masses Gordos i Vilas i Puigs. De tota manera no és un problema: no hi tornarà a haver eleccions autonòmiques, i després del referèndum i la independència el sistema de partits de l'autonomia saltarà pels aires. En cinc o sis anys sols hi haurà un bloc de dretes i un d'esquerres.
Per a un que s'ha confós d'enemic l'anònim de les 10'21
Anònim, 09/01/2017 a les 12:00
+17
-1
Per què deu ser que la guerra bruta contra el procés se centra sobretot en PDCAT-Convergència??

Aquesta guerra bruta compta amb tot el sistema judicial i la pràctica totalitat de l'espai mediàtic espanyol.

També tenen l'ajuda d'uns que es fan dir dependentistes i que contínuament van intoxicant amb comentaris de dubtes i mitges veritats per anar erosionant la seva credibilitat electorat

Faltava aquest article
Anònim, 09/01/2017 a les 12:09
+6
-0
MOlt bo i esperat article. Gràcies pel bon periodisme.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració a Vic en suport als detinguts | Adrià Costa
Roger Tugas
01/01/1970
El Govern, diverses institucions i llocs de treball aturen l'activitat per censurar la reclusió dels líders de l'ANC i Òmnium | Els sindicats majoritaris no descarten res però criden al "seny" | Aquest vespre s'ha programat una manifestació amb espelmes al centre de Barcelona
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 13:16 VÍDEO El Mercat de Vic es paralitza per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart. Informa Carles Fiter.
 13:15 Mig miler de persones es concentren a la Porxada de Granollers per rebutjar els empresonaments dels presidents d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
 13:14 VÍDEOS Centenars d’estudiants de la UAB es concentren al campus per rebutjar les detencions de Cuixart i Sànchez. Titllen “d’excessiu” els dos mesos de diàleg suggerits per Puigdemont i amenacen amb la vaga si s’aplica l’article 155.
 13:09 Diputats i treballadors del Parlament es concentren davant de la cambra catalana per protestar per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 
 13:00 Barcelona suspèn l'activitat institucional per rebutjar la detenció de Sànchez i Cuixart. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, llegeix un comunicat de la majoria de grups municipals que censura "l'existència de presos polítics".
 12:59 
 12:52 
 12:49 
 12:48 Els representants dels sindicats d'estudiants anuncien a la UAB que si l'estat espanyol aplica el 155 o ho fa de manera encoberta convocaran una vaga estudiantil. Centenars d'estudiants s'han concentrat a la plaça Cívica i davant d'algunes facultats.
 

La plaça Cívica de la UAB Foto: Albert Prieto

 12:45 
 12:42 
 12:38 
 12:36 
 12:34 FILIPRIM Quantes bestieses més? Tinc dubtes: l'anàlisi de Toni Vall sobre els darrers esdeveniments del procés, l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i el que tolerarà la societat.
 12:34 
 12:34 Estudiants de la UPF fan un minut de silenci al pati de l'edifici Jaume I, al campus de la Ciutadella, en suport de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, informa Bernat Surroca.
 12:30 
 12:31 FOTOS Concentracions de protesta arreu de Catalunya per l'empresonament de Sànchez i Cuixart. El Govern, diverses institucions i llocs de treball aturen l'activitat per censurar la reclusió dels líders de l'ANC i Òmnium. Aquest vespre s'ha programat una manifestació amb espelmes al centre de Barcelona.
 12:29 Centenars de persones s'aturen davant l'Ajuntament de Terrassa per reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, informa Sergi Ambudio. "Presos polítics, llibertat" i "Els volem a casa" són les proclames més repetides. Tots els regidors, exceptuant els del PP i Cs, han aturat la seva activitat per fer acte de presència a la manifestació. ANC i Òmnium animen a la mobilització aquesta tarda a Terrassa, a les 20h, amb cassoles i espelmes perquè "si ens toquen a un, ens toquen a tots".
 

Concentració davant de l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Sergi Ambudio

 12:28 Pastas Gallo trasllada la seu social de Granollers a Còrdova. La companyia al·lega que necessita "operar en un ambient d'estabilitat" i veu "decisiu" mantenir-se dins de la Unió Europea.
 12:23 
 12:21 
 12:18 
 11:43 L'Ajuntament de Barcelona suspèn l'activitat institucional aquest dimarts i dimecres, segons s'ha decidit en Junta de Portaveus en protesta per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La decisió suposa cancel·lar les sessions de les quatre comissions municipals previstes entre aquests dos dies.
 11:42 
 11:42 El PP insisteix en la seva aposta per il·legalitzar partits independentistes. "Es podria plantejar", segons el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado.
 11:27 Manresa comença a retirar les plaques franquistes del Ministerio de la Vivienda. Després d'haver-ho notificat a tots els propietaris dels habitatges on encara hi queden plaques, operaris de la brigada municipal ha iniciat els treballs per treure definitivament aquests elements del paisatge urbà.
 11:37 Albano Dante Fachin: "El partit socialista és la crossa imprescindible de la repressió del PP. Cal dir-ho clar. El PSC ha de donar explicacions: senyor Iceta, comparteix aquest total replegament amb el govern de Rajoy?"
 

Albano Dante Fachin, ensenyant una foto de Sánchez i Rajoy. Foto: Sara González.

 11:25 La mesa del Parlament no ha pres cap decisió sobre el proper ple, informa Sara González. Es manté que la junta de portaveus es reunirà, previsiblement, dilluns de la setmana que ve.
 11:10 Albiol demana a Trapero que deixi de ser major dels Mossos. El líder del PP de Catalunya considera que l'empresonament de Sánchez i Cuixart "és una mesura d'exemple per al conjunt de la societat".
 11:07 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil irromp al 112 buscant gravacions de l'1-O. Una desena d'agents de paisà s'han personat a l'edifici central que gestiona les trucades d'emergències des de Reus.
 11:03 La Diputació de Girona suspèn el Ple d'avui en protesta pels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 10:56 VÍDEO El major Trapero, ovacionat avui en arribar al complex Egara dels Mossos.
 10:52 El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, demana a Trapero que deixi el càrrec de major dels Mossos.
 10:36 El diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián crida a la vaga general per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Afirma que l'entrada dels líders sobiranistes a la presó suposa "definitivament la fi de l'estat de dret a l'estat espanyol".
 10:28 La presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid, Victoria Prego, reclama mà dura contra l'independentisme: «El 155 és poca cosa».
 10:27 El Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) manté la concentració davant de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona aquest dimarts, a les 19 h. L'objectiu és oferir una alternativa a la gent que no pot anar a Barcelona.
 10:26 VÍDEO INÈDIT Així va votar Jordi Cuixart l'1-O a Sabadell. El president d'Òmnium va dipositar el seu vot a l'Escola Industrial, juntament amb l'alcalde, Maties Serracant, i l'exalcalde, Juli Fernàndez.
 10:13 Pablo Iglesias acusa el PP i el govern espanyol de destruir la democràcia: "Corruptes del PP lliures; independentistes catalans presos".
 10:12 L'Íbex 35 torna a obrir en negatiu per la crisi política entre Catalunya i l'Estat. La prima de risc es manté en els 120 punts i amb una rendibilitat de l'1,5% en el bo a deu anys.
 10:07 La líder del Plaid gal·lès veu "vergonyós" i "horrible" l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Leanne Wood lamenta que hi hagi "presoners polítics a Europa".
 10:03 Josep Mayoral demana la dimissió de Mariano Rajoy per les detencions de Sànchez i Cuixart.  L'alcalde de Granollers (PSC) diu que "acusar de sedició als líders de les mobilitzacions més massives i pacífiques que s’han vist mai a Catalunya és un absolut despropòsit".
 09:46 El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va ordenar lliurar la medalla al mèrit policial a la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, uns dies abans que es fes càrrec de la investigació per sedició del  president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
 09:41 L'Ajuntament de Barcelona suspèn la Comissió de Drets Socials que havia de començar a les 09.30 h en resposta a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El consistori celebrarà una Junta de Portaveus per decidir sobre les altres tres comissions previstes entre aquest dimarts i dimecres.
 09:36 Enric Millo adverteix a Carles Puigdemont que, si desaprofita la darrera oportunitat per comunicar que no ha declarat la independència, "efectivament el govern d'Espanya no tindrà cap altre remei" que activar l'article 155 de la Constitució. Millo assegura que les mesures que s'adoptin a partir de llavors "tindran com a objectiu garantir la vigència de l'autogovern de Catalunya".
 09:29 Enric Millo considera que Carles Puigdemont no va contestar el requeriment de Mariano Rajoy. Segons Millo, "si el contesta, canvia tot", i és que si diu que no ha declarat la independència "queda oberta la porta al diàleg".
 09:25 Enric Millo afirma que "no sap ningú" si Catalunya és independent. "No creu que tenim dret a saber si som una comunitat autonòma o una república independent?", es pregunta.
 09:25 Enric Millo afirma que està treballant "per tots els canals" perquè Carles Puigdemont comuniqui a Mariano Rajoy que el 10 d'octubre no es va proclamar la independència de Catalunya.
 09:20 Enric Millo responsabilitza Carles Puigdemont dels incidents del diumenge del referèndum per mobilitzar persones malgrat que la votació "no es podia portar a terme".
 09:20 Enric Millo reitera que l'actuació de la policia espanyola l'1-O va ser "proporcionada", i afirma que es van produir 30 incidències en els 2.300 col·legis electorals.
Entrades anteriors »
01/01/1970
El vicepresident primer de la mesa, Lluís Guinó, recorda que la llei de transitorietat està "suspesa pel TC" i que, per tant, l'asseguradora ha de mantenir el contracte
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
Isaac Meler | 1 comentari
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els líders de l'ANC i Òmnium han sabut mantenir la capacitat mobilitzadora d'aquestes entitats mentre s'acomodaven també a una tasca d'acompanyament i fiscalització del Govern
Joan Vintró | Adrià Costa
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional i membre del Col·lectiu Praga creu que "la dissolució del Parlament pel govern espanyol seria inconstitucional" | Es mostra convençut que "si es pretén desactivar el sentiment independentista amb una boirosa reforma constitucional, l'Estat s'equivocarà"