La productivitat catalana de l'any 2016 ha portat troballes tan notables com aquesta selecció de cinc discos que ens faran entendre el curs i que passaran a la lleixa de les obres més memorables de l'any. Entre rauxes, guitarres, crits, epifanies i puresa extrema, Jaume Sisa destaca, entre tots, per haver fet un disc rodó, a l'alçada dels seus grans clàssics.
Sisa ha trencat un llarg silenci discogràfic amb un àlbum esplèndid i que cal agafar amb delicadesa: té arestes que punxen, dosis inquietants de melancolia, diverses il·luminacions i, també, el repàs a tota una vida. Així és Malalts del cel, un organisme de 70 minuts, 19 cançons i complicitats com les de Pau Riba, Marina Rossell, Anna Roig, Roger Mas, David Carabén i Selene. Una obra on el cantant esdevé melòdic, agosarat, confident, juganer o boig, sempre amb un toc genial que només tenen els savis irrepetibles. Un dels millors discos de la seva trajectòria, i un dels àlbums de l'any, per mèrits propis.
D'idees clares i pas ferm, el quart disc de Manel és una col·lecció de cançons on experimenten amb l'electrònica, passant per mites de la música ballable dels noranta, per la gosadia del flirteig caribeny, pel túrmix lúdic i atrevit dels Talking Heads i acostant-se, més que mai, a una sonoritat rotundament pop. Un viatge amb segell propi, però que els porta a tastar noves coses, amb la pretensió de no avorrir-se i de no avorrir el públic. Qui pot resistir-se, si no, a l'encant de L'espectre de Maria Antonieta, a la força encomanadissa de Jo competeixo o la contundència melangiosa de Les cosines?
No acostuma a sortir a les llistes, ni a les notícies, ni a les recomanacions que omplen blogs, xarxes i pamflets musicals de modalitat diversa. Però Canimas torna a oferir –i ja en van uns quants– un disc meravellós, amb totes les lletres. Des del rock electrificat, fins a les commocions més íntimes, l'artista gironí ens deixa bocabadats amb cançons com No vull ancorar-me, S'han obert les portes, Ho sento, T'estimo, Primavera o Gràcies. Canimas en estat pur, amb un món que desconcerta, que fereix i que meravella.
El Poeta Halley, el vuitè disc de Love of Lesbian, arriba després d'una aturada d'un any que ha servit per carregar piles i per passar revista a la feina feta pel grup, tocant de peus a terra i sent conscients d'allò que s'ha fet i, també, cap on es vol anar. Amb un fantàstic disseny d'art de Sergio Mora, el disc ens mostra tempos més lents, lletres més suggeridores que mai i una ambientació que sobrevola i embolcalla cada peça, de principi a final, tot traçant un cercle on quedem atrapats des la de primera vegada que l'escoltem.
La nova criatura de Quimi Portet és un plantígrad hipnòtic que evoca paisatges i emocions, una brillant explosió de colors i textures, la mostra d'una nova paleta d'un artista que explora nous camins a cada àlbum, sense distanciar-se d'una poètica pròpia i singular pel camí traçat des del gran Hoquei sobre pedres. Tocs de deliri i quotidianitat, espurnes de creativitat inesgotable.
