Pep Blay: «Albert Pla es disfressa de personatge per poder exposar-se al cent per cent»

Albert Pla: Todo es mentira, de cap altra manera es podia haver titulat la biografia que ha escrit el periodista Pep Blay (1966) i que publica Satélite K. Un llibre que certifica les llums i ombres d'una figura que genera opinions i desconcerts i que, per primera vegada, apareix despullada de tòpics i prejudicis. Blay mostra un Albert Pla tal com raja, amb un relat que es construeix a partir de la mirada de qui ha conviscut amb ell, sumada a la seva pròpia manera de fer, de girar en concert, de veure's, d'entendre la vida i de recordar –o oblidar– episodis de la seva pròpia trajectòria. Però, com és l'artista en la distància curta? Com es desenvolupa en la intimitat? És un personatge o és així? Després de mesos treballant-hi, Pep Blay té totes les claus d'una gran mentida que és, alhora, una gran veritat.
 
- Qui és Albert Pla?
 
- És una persona que es disfressa de personatge per poder exposar-se al cent per cent com a persona. L'Albert Pla on és genuïnament autèntic és a sobre l'escenari. Als mitjans de comunicació, no és ben bé qui vol ser. Ell mateix troba que diu coses que no hauria de dir, que la gent entén coses que no hauria d'entendre. En canvi, a dalt de l'escenari es mostra tal com és realment. I allà utilitza la ironia per dir coses que pensa realment.
 
- En el tu a tu, Albert Pla és com sembla?
 
- Fora de l'artista, Pla és tal com és. Però, com és? Aquesta és la qüestió! És un home de poques paraules, de casa i dels seus amics, s'estalvia tot el que és frivolitats, superficialitats, formalitats... No li cal dir gràcies perquè tu entenguis que està agraït. Fuig de les adulacions, és molt sincer, molt directe, molt amable i molt hospitalari amb els seus amics.
 
- Al llibre, aquest és un aspecte que es nota. Pep Blay ens fa descobrir, precisament, una habilitat força especial per la cuina. No només pel fet de cuinar, sinó també per gaudir de restaurants bons. ningú no diria que és tot un gurmet.
 
- De fet, la passió comença d'aquesta manera, anant a restaurants bons. Va haver una època que, per anar a actuar als llocs, seguia una guia de restaurants. En el moment en què torna a casa, en què tot està més tranquil i dedica menys temps a la "vida bohèmia", és quan Albert Pla comença a cuinar a fi de bé. Aleshores, a banda de seguir anant a restaurants, el que fa és portar la gent a casa i cuinar per ells. És una manera de relacionar-se sense paraules. De vegades, tinc la sensació que per l'Albert Pla les paraules són un perill, perquè pot transmetre coses que no voldria.
 
- Ha donat el vistiplau al llibre?
 
- Sí. Jo li vaig passar el llibre abans de publicar-lo. Li vaig passar amb tota la intenció, per si calia que marqués les coses incorrectes que poguessin haver-hi. No em volia trobar que es publicava el llibre i que, després, em deia que allò o això no havia estat així. No volia trobar-me, tampoc, cap denúncia de ningú. Calia anar amb molt de compte, perquè hi ha moments de la història d'Albert Pla que són als límits de la legalitat.

Tinc la sensació que per a l'Albert Pla, les paraules són un perill

- Hi ha un període molt fosc en la vida d'Albert Pla, que va lligat a la droga, però que és tractat de manera molt respectuosa i molt prudent al llibre. Anant amb molt de compte amb les paraules que l'han d'explicar.
 
- Però s'entén tot. El tema de les drogues i de la "vida bohèmia" és tant atractiu de cara al lector, que de vegades, si ets molt explícit o realista explicant detalls, pots provocar un resultat massa exagerat de com va ser tot plegat. Hi ha molts músics que han passat per fases similars a les quals va passar l'Albert Pla. En canvi, no tenen la fama ni el morbo que ha donat ell.
 
- Potser això és perquè ell parlava directament de drogues a les lletres de les cançons.
 
- Sí, d'alguna manera, això feia que la gent ho tingués molt en compte. Però si comences a parlar d'allò que diu a les seves lletres i, a sobre, li sumes les seves experiències, jo corria el risc que el tema pesés moltíssim i alterés el resultat final del llibre. I les drogues són només un dels temes que calia explicar. Per a l'Albert Pla, les morts han estat tant o més importants que les drogues. La mort del seu pare, amb 12 anys, la mort de la seva parella, la Isabel, i la mort del seu millor amic, en Raúl, mànager d'Extremoduro. Fins i tot, quan es mor el germà de la seva filla. La mort marca totalment la vida d'Albert Pla.
 - Quan mor el seu pare, Pla es posa a treballar, per exemple.
 
- No sabem si volia treballar o estudiar, simplement ho ha de fer. El seu pare mor, la mare necessita ajuda, i es posa a treballar. Quan la Isabel, la seva parella, es mor, l'Albert té tot un seguit de projectes vitals, com fer-se una masia, cantar en castellà, etc. Quin sentit té tot plegat? Ell decideix marxar a Guatemala. Si no hagués mort la Isabel, potser no hagués anat mai a Guatemala i la seva carrera hagués estat una altra.
 
- Allò va ser el detonant per fer el canvi i passar a cantar en castellà?
 
- L'Albert Pla ja tenia cançons en castellà, prèviament. Hi ha moltes raons que expliquen el canvi: una d'elles, que no li deixaven publicar la Cançó del policia, i perquè tenia la sensació que estaven massa pendents de les seves lletres i que, en català, no li deixaven fer la música que ell volia. En aquell moment, deixa la discogràfica plantada i se'n va a una altra companyia, la multinacional Ariola. Més que un acte de subversió, jo diria que tot va anar casant per fer el pas i acabar canviant al castellà.

- Però el disc No solo de rumba vive el hombre va trigar molt a funcionar.

- De fet, no sé si mai va arribar mai a funcionar com volien. L'Albert Pla era molt famós a Catalunya, però a la resta d'Espanya no el coneixia ni Déu! Li van posar una banda de músics boníssims, i anava fent bolos que eren caríssims. Allò va provocar que hagués de tornar a reinventar-se. A sobre, va començar a haver-hi la polèmica amb la discogràfica per les cançons del rei (Carta al Rey Melchor) i de la nòvia terrorista (La dejo o no la dejo).
  
- De nou el fantasma de la censura.
 
- Es va replantejar moltes coses. Decideix, per exemple, muntar-s'ho ell tot sol, amb uns bolos més fàcils de moure, amb més llibertat. D'aquí surt el Supone Fonollosa. Quin circuit havia de fer, però? Calia picar pedra i donar-se a conèixer. Al País Basc trobar aliats per tot arreu, un lloc on agafa un gran feeling amb els Extremoduro i en Raúl, que era el seu mànager i també un company de vida salvatge. Vivien a cent per hora. Hem de pensar, però, que per aquella generació, llençar-se al món de la droga estava molt ben vist, perquè encara no s'havien vist quins conseqüències tenia. Tot canvia quan comencen a veure com cauen tots els del seu voltant.
 

No pots endinsar-te massa al món d'Albert Pla, o corres el perill de cremar-te

- El llibre també ens mostra com hi ha persones molt importants amb qui es distancia o amb qui no acaba massa bé.
 
- Tinc la sensació que l'Albert Pla és una mica com el sol al mite d'Ícar: pots anar volant al seu voltant, però si t'hi apropes massa, les ales es desfan i caus a terra, fulminat. M'he adonat que força gent que és al costat de Pla, al llarg de la seva carrera, va desapareixent. Tot i que n'hi ha alguns que també es queden. En el seu cas, hi ha una certa ratlla que no pots passar, no pots endinsar-te massa en el seu món o corres el perill de cremar-te.
 
- També descobrim que té una gran relació amb Gerard Quintana, que exerceix un paper clau en una època on Albert Pla necessitava ajuda.
 
- Crec que hi ha un punt de connexió entre ells dos en la manera de veure la vida i en com es prenen les coses, molt similar. En Gerard Quintana, encara que tingui una banda de rock comercial, té una visió del món amb un punt anti-sistema. Aquí es troben. I també hi ha alguns paral·lelismes: tant Sopa de Cabra com Albert Pla van ser cridats per Ariola perquè anessin a competir a Espanya després del gran èxit que van obtenir a Catalunya. Ser fitxats per una multinacional i que aquesta no tregui el rendiment que esperava va ser el primer nexe d'unió, és clar. I també certs amics en comú.
 
- Vist amb la perspectiva d'haver entrat al moll de l'os de la seva trajectòria. Quin creu que és el gran moment d'Albert Pla?
 
- Ara es troba en un gran moment. Des que ha estat pare de nou i té la Judit Farrés al costat –que és una gran consellera musical i que té molta més importància de la que sembla, i que no sé si li he fet prou justícia amb el llibre–, l'Albert Pla té un entorn de gent bona, té experiència, i crec que té viu un moment molt lúcid, molt dolç per fer coses molt interessants. Ara bé, crec que el millor moment artístic de Pla és quan publica el primer disc, Ho sento molt. És el seu moment més interessant, perquè va trencar molt amb moltes coses, va ser una gran sorpresa. Estèticament era diferent, únic i transgressor, tot i que, a nivell d'execució, és molt millor ara.