27 de desembre: pressió interna a Puigdemont

Preocupació i debat incipient al PDECat per la negativa del president a ser candidat. Mentre, el metro s'atansa a la Zona Franca en un dia en què també són protagonistes Francesc Macià, els «comuns» i Joan Manuel Serrat

27 de desembre del 2016
Actualitzat a les 9:14h

Primera fase superada. Ja hem passat la nit de Nadal, el dia de Nadal i Sant Esteve. Espero que ho hàgiu gaudit força. Per si la cosa se us complicava en algun aspecte us vam preparar unes divertides guies de supervivència: la dels àpats, la família, els regals no desitjats i la ressaca la van escriure Roger Font i Elvira Vilardell, i la de parar els peus a cunyats, titets i sogres amb la políticaSara González i Roger Tugas. Per cap d'any i Reis també us pot fer servei, que tornarem a entaular-nos amb totes les conseqüències.

Pendents del president. Avui us expliquem que la negativa (en públic i en privat) de Carles Puigdemont a ser candidat a les properes eleccions, sumada a les dificultats del PDECat que constaten les enquestes i al moment d'incertesa política, estan agitant el debat successori al seu partit. Si ell fa el pas, com voldria la majoria, i segueix es resol el problema. Però per si no s'ho repensa, Artur Mas ja ha fet algun sondeig i Mercè Conesa i Neus Munté són en boca de tothom. Oriol Marchus ho explica amb detall. Serà un dels assumptes que marcarà el que queda de curs tot i que el referèndum és la seva prioritat. 

L'hora de la Zona Franca. Aquest matí l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, signen l'acord per assegurar el finançament de les obres de la línia 10 del metro a la Zona Franca que, per fi, ha de connectar els 32.000 veïns que viuen en aquesta zona de Barcelona. El 2015 el Gerard de Josep va escriure aquest complet reportatge sobre el barri que us anirà bé per atansar-vos a la situació. L'acord pressupostari entre Colau i ERC del passat abril ja contemplava una inversió de 15 milions per al metro, i fa dos mesos la quantitat compromesa pel Govern se situava ja en 38. Avui es concretarà. Els veïns esperen. Fa massa anys.

Mal final de 2016 i més pors el 2017. L'any que acaba ha estat difícil en política internacional. El populista Donald Trump ha guanyat les eleccions a la primera potència mundial, Europa és menys Europa i la crisi dels refugiats no s0atura malgrat els esforços de la societat civil. Pep Martí repassa els grans maldecaps de l'agenda internacional de 2017, electoral de França i Alemanya. A dalt de tot hi ha la gestió del Brexit. Per cert que 2016 tampoc serà un gran any pels amants del pop. Ahir ens va deixar George Michael. Esperem que sigui el darrer en un any en que hem perdut David Bowie, Prince i Leonard Cohen.


Vist i llegit

Mai passa res fins passa. I la sensibilitat social de moltes empreses apareix quan, com a Reus, arriba alguna desgràcia. Amb l'habitatge la banca aparenta una certa sensibilitat social però els fets no acompanyen els discursos. Ho denunciava Carme Trilla, exsecretària d'Habitatge i responsable del servei de mediació de Càritas, en una entrevista de Mireia Esteve a l'Ara. Trilla presideix Hábitat3, una entitat sorgida de la Taula del Sector que gestiona habitatge de lloguer social.  


 El passadís

Fa uns dies es va presentar el grup promotor (més de 100 persones) del nou partit dels "comuns". L'ànima serà Ada Colau però la responsabilitat formal recaurà en Xavier Domènech. Dins la nova formació s'hi haurien de dissoldre Podem, ICV, EUiA, Equo i Barcelona en Comú. No tots ho posaran fàcil i alguns líders temen haver de seguir el camí de Joan Herrera o Ricard Gomà. El grup promotor tindrà un pinyol per gestionar el dia a dia. Joan Josep Nuet, líder d'EUiA, es va afanyar a donar ahir una entrevista a Europa Press assegurant que ell hi serà. A la mateixa agència, Albano Dante Fachin, de Podem, demanava que la direcció no surti d'un "pacte entre cúpules". No serà senzill d'acordar.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1933 es va celebrar a Barcelona un dels funerals més multitudinaris de la seva història, el de Francesc Macià, primer president de la Generalitat recuperada el 1931, que havia mort el dia de Nadal. Macià, carismàtic líder d'Estat Català primer i d'ERC després, va deixar l'exèrcit per les seves idees catalanistes i el 1907 va ser escollit diputat a Madrid per les Borges Blanques a les llistes de la Solidaritat Catalana. Macià, que va evolucionar a l'independentisme, va proclamar la República Catalana el 14 d'abril però va haver d'acceptar l'autonomia. El seu cos el van vetllar els veterans de Prats de Molló, des d'on va intentar el 1926 una insurrecció armada per alliberar Catalunya. Aquí podeu escoltar la seva proclamació de la República.


 L'aniversari

Avui fa 73 anys que va néixer a Barcelona, al barri del Pobre Sec, el cantant Joan Manuel Serrat. Va ser una de les figures de la Nova Cançó, el moviment que en ple franquisme posaria en voga la música en català i la protesta contra el règim. Serrat ha cantat en català i en castellà i ha musicat versos de grans poetes com Antonio Machado, Rafael Alberti o Mario Benedetti. Ha trobat l'èxit a Catalunya i a Espanya però també a països com l'Argentina, on ha fet grans gires. L'any 1968 va crear una forta polèmica per negar-se a acceptar no cantar en català a Eurovisió. En els darrers anys ha donat suport als socialistes. D'ell, em quedo tres cançons: els Cantares de Machado, el La, la, la que havia d'anar a Eurovisió, i Kubala en homenatge al seu ídol d'infantesa.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital


Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.