La foto del suport al referèndum

Davant les invectives judicials, el sobiranisme social i polític mostra a l'Estat l'àmplia majoria favorable a una consulta vinculant. També són protagonistes Carles Puigdemont, Ada Colau, Íñigo Errejón, TVE i, malauradament, la violència masclista

23 de desembre del 2016
Actualitzat a les 16:20h

Divendres passat, en aquestes mateixes línies, us recomanava que no us perdéssiu l'entrevista a Mercè Conesa que estàvem a punt de publicar. Sabíem que les seves paraules tindrien repercussió, i les reaccions del cap de setmana, del president Carles Puigdemont al vicepresident Oriol Junqueras, ho van certificar. Conesa parlava de la dificultat de fer el referèndum -fins llavors cap dirigent del PDECat s'hi havia referit en públic-, una consulta vinculant sobre la qual pivota l'actualitat política. La cimera convocada al Parlament aquest divendres constata l'ampli suport que genera el dret a decidir entre la societat catalana: dels partits independentistes als "comuns", de les entitats sobiranistes als sindicats. Una foto amb un missatge dirigit a l'Estat. Una altra cosa és l'estratègia d'uns i altres sobre com ha de ser el referèndum. Ja sabem –tal com va avançarNacióDigital- que un equip col·legiat i plural liderarà el Pacte Nacional pel Referèndum. Queden mesos de feina... i de turbulències.         

Candidat Puigdemont? En paral·lel al disseny del full de ruta del procés i la tasca del Govern, al PDECat hi ha un altre element de preocupació. Qui serà el candidat de la formació quan arribi la pròxima cita electoral? El partit ja ha definit l'estructura organitzativa i disposa d'imatge, i ara s'ha de muscular ideològicament. Carles Puigdemont hi posava l'accent quan exhibia aquest dijous a la nit, en el sopar de Nadal del partit, la força dels nacionalistes per "plantar-se sense tremolors" davant dels "desafiaments" de la CUP. Però el que inquieta al PDECat és si Puigdemont té intenció de continuar quan toqui passar per les urnes. De moviments, no en falten. Pareu atenció a la informació que prepara Oriol March per aquests dies.

Colau i la qüestió de confiança. El final d'any tampoc és plàcid per a l'alcaldessa de Barcelona, que haurà de validar els pressupostos de l'Ajuntament per la via de la qüestió de confiança, després de ser incapaç de pactar-los amb l'oposició. També s'hi va trobar Xavier Trias (CiU) el curs 2014. Després del "no" als comptes d'aquest divendres, l'oposició té un mes per presentar una moció de censura, amb candidat i pressupostos alternatius. Però al consistori de la capital ja se sap que no hi ha majoria alternativa, perquè qualsevol pacte per forjar-la és contranatural. Per fer-ho evident, Ada Colau ha retret a ERC i la CUP que pactin els comptes amb "la dreta catalana" a la Generalitat i no amb les esquerres a Barcelona. En la seva crònica del ple, Jordi Bes ho sintetitza així: Colau ambiciona els socis de Puigdemont. 

El judici del 9-N ja té data. L'expresident Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau s'asseuran al banc dels acusats del 6 al 10 de febrer. És la data que ha escollit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per jutjar la participació dels membres del Govern en l'organització del procés participatiu del 9-N. Les invectives judicials que arriben periòdicament van en la línia oposada a la pretesa voluntat de diàleg que branda el govern espanyol. La darrera, simultània a la data del judici del 9-N, la suspensió per part del TC de la ponència conjunta de les lleis de desconnexió.
  

Vist i llegit

Aquesta setmana fem un cop d'ull a la gestió dels continguts que emet TVE, que viu permanentment sota la sospita del control polític. Un article a la capçalera CTXT, firmat per Miguel Ezquiaga, detalla que la cadena pública manté sense difondre, des de fa més de cinc anys, fins a 19 pel·lícules i sèries sobre la Segona República i la Guerra Civil inèdites i enllestides per a ser emeses. Tota una casualitat.

     La frase de la setmana

"Catalunya té tot el dret a intentar una via unilateral". És una de les moltes frases interessants que va pronunciar Íñigo Errejónen la conversa que va mantenir aquesta setmana amb NacióDigital. El secretari polític de Podem, que també es va mostrar disposat a donar suport a una consulta no pactada tot i advertir que era "difícil" que tingués "efectes institucionals", marcava el camí als "comuns" avalant la unilateralitat davant del comportament obtús de l'Estat. Errejón ha perdut per la mínima el primer pols amb Pablo Iglesias pel control de Podem -a l'hora de fixar les regles de l'assemblea de Vistalegre-, però els suports recollits i el discurs articulat suposen una clara alternativa al lideratge del secretari general. Hi reflexionaJoan Tapia a El Periódico.   

El nom propi

La malaurada protagonista de la setmana és la Victòria, una metge assassinada per qui era el seu marit, Alfons Quintà, periodista conegut per haver estat el primer director de TV3. Una altra víctima de la violència masclista. Tants crims ens interpel·len com a societat. I el darrer cas també ens ha de fer reflexionar sobre les presses del periodisme. Per pensar-hi, us recomano dos articles. El primer, de Carles Capdevila, més analític, a l'Ara. El segon, més informatiu, de Mayka Navarro, periodista de La Vanguardia, que retrata la fosca figura de Quintà.     

Els imperdibles

El fotoperiodista barceloní Francesc Melcion fa anys que aprofita les seves vacances per documentar vides anònimes en indrets remots del planeta. Coneix l'Àsia pam a pam, des de l'Índia fins al Pakistan, tal com revela aquesta selecció d'imatges que ha preparat amb la capçalera Catorze. Una meravella que no us heu de perdre. Si podeu celebrar aquestes festes en família, aprofiteu-ho.      
 

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.