22
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:25h
El Papa Francesc ha mostrat irritació envers els seus crítics. Foto: Vatican.va
"Cors espantats i endurits", "resistències malvades que germinen en ments perverses" i "es presenten quan el dimoni inspira actuacions dolentes". Les paraules del Papa s'han estès per una aula Pau VI plena dels treballadors del Vaticà i les seves famílies, junt amb la plana major de la cúria, tots convocats per rebre la felicitació nadalenca del pontífex. Com tantes altres vegades des que va ser elegit, Francesc ha sorprès l'auditori, colpejat per l'atac que ha fet al sector conservador que, dins i fora dels murs vaticans, treballa intensament per enterrar el seu programa de reformes.
Francesc ha fet una defensa de la seva política d'obertura de l'Església, que darrerament ha entrat fins i tot en el tema delicat de l'avortament, facilitant-ne l'absolució per part dels sacerdots. El Papa vol reformar la cúria, però sobretot vol que l'Església s'impregni d'un aire més autèntic. D'aquí les seves paraules en referir-se a la necessitat d'una reforma que passi per la conversió de les persones i que sigui gestionada per homes renovats i no només nous.
El 14 de novembre passat, es va fer pública una carta enviada per quatre cardenals –Raymond Burke, Carlo Caffarra, Walter Brandmüller i Joachim Meisner- al papa en què li exposaven la seva discrepància davant d'alguns dubtes sobre l'ortodòxia doctrinal que havien detectat en el document papal Amores laetitia (la llum de l'amor). Afectaven aspectes relacionats amb la moral familiar, com la comunió als divorciats, on Francesc manté una posició d'obertura que ha indignat els ultraconservadors. Un dels quatre cardenals, Burke, que s'ha convertit en el líder de l'oposició cardenalícia, va arribar a amenaçar el Papa de "corregir-lo".
Duel de cardenals
Des d'aleshores, diversos prelats han intervingut en la polèmica. El cardenal brasiler Claudio Hummes, aliat de Jorge Bergoglio, ha destacat que els crítics "són només quatre entre 200 cardenals", o sigui, una minoria. Però ningú creu que sigui així. El prefecte de la Doctrina de la Fe, l'alemany Georg Müller, peça important de la cúria, és un conservador que no combrega amb Francesc i va declarar que el debat és pertinent i que cal evitar la polarització dins de la cúpula de l'Església. Però no va voler desautoritzar els rebels.
Un dels cardenals de més pes que és un suport del Papa és Christoph Schönborn, de Viena, un teòleg brillant, que ha hagut de sortir en defensa de Francesc assegurant que les posicions pontifícies sobre la família estan dins de l'ortodòxia.
Que una posició d'obertura sobre la possibilitat que els divorciats que s'hagin tornat a casar puguin accedir als sagraments sigui vist com un anatema per un sector bunqueritzat de l'Església, ja diu moltes coses del difícil que ha de ser intentar una reforma de més profunditat. El que sembla clar és que hi ha tensió en el cim de l'Església, fins al punt que el llenguatge subtil, inaccessible als profans, amb què sovint es comunica la cúria ha deixat pas a un intercanvi dialèctic sense embuts.