L'estrany pessebre de Sant Jaume i el Gulliver d'El Corte Inglés

Gràcies a un amic que ho va penjar al Facebook fa pocs dies vaig descobrir un vídeo que em va deixar encisat. És una filmació domèstica de 1987 feta davant d’El Corte Inglés de la Puerta del Sol de Madrid. S’hi veu el Gulliver gegant i amb moviment mecànic que els grans magatzems van utilitzar com a guarniment nadalenc i que també va visitar Barcelona potser l’any següent. El record no se m’havia quedat instal·lat a dins però en veure el vídeo ràpidament la memòria es va activar i vaig traslladar-me a un Nadal de la meva infància davant d’El Corte Inglés de Plaça Catalunya.

Aquell Gulliver va ser un esdeveniment, tots els Nadals eren, de fet, esdeveniments al davant d’El Corte Inglés. Sempre, any rere any, feia uns guarniments nadalencs fastuosos que esdevenien de seguida reclams infal·libles per als petits acompanyats dels seus pares. Recordo també muntatges amb els personatges de Disney, amb pessebres preciosos, amb animals de fantasia, amb contes infantils que sempre seran clàssics. Anar-hi i quedar-te palplantat mirant durant una bona estona, escoltant la musica, entre la multitud, era una bonica manera de viure el Nadal.

Ja fa anys que aquell luxe ben entès, gens opulent, invertit amb bon criteri en la creació d’imaginari i de referents alhora recreatius i cultivadors, va passar a millor vida. Ara a la façana, sobre cada porta d’entrada, hi ha unes llumetes que s’il·luminen cap al tard i avall que fa baixada. També fa bonic però la màgia escasseja. Al davant, al mig de la plaça, també fan rebaixes. El nou ajuntament va decidir l’any passat prescindir de la pista de gel que feia uns anys que s’instal·lava. Sembla ser que era insostenible “ambientalment i econòmicament”.

Ara hi ha unes paradetes on hi venen artesania i objectes reciclats i un espai amb jocs infantils molt ben intencionats però un pèl precaris. Vols dir que no ens podem permetre per Nadal, només durant uns dies, una pista de gel una mica cara, com les pistes de gel que, per Nadal, habiten a tantíssimes altres ciutats del món, que són oli en un llum per a l’entreteniment dels nens i que, a sobre, no poden ser més nadalenques?

Vols dir que no ens podem permetre per Nadal, només durant uns dies, una pista de gel una mica cara, com les pistes de gel que, per Nadal, habiten a tantíssimes altres ciutats del món

Caminant una mica cap avall, fent giragonses entre el formiguer que és el centre de Barcelona aquests dies, arribes a la plaça de Sant Jaume on cada any des de fa eternitats, l’ajuntament hi instal·la un pessebre. És també una tradició no escrita de la ciutat, passar per Sant Jaume a veure el pessebre. Aquest any s’ha optat per un experiment titulat: Instal·lació conceptual per a un cicle nadalenc. Interpretació lliure del poema de J.V. Foix del recull Onze Nadals i un cap d’any. Dins de nou boles de plàstic gegants inflables els artistes Quim Domene i Toti Toronell hi han disposat escenes inspirades en cada una de les estrofes del poema de Foix.

Hi trobem, per exemple, una caseta de fuster amb una pantalla de plasma que emet en bucle imatges complicades d’interpretar. També un nen Jesús dormint sobre una bastida de fusta. Una pila de regals amb els rostres de Foix, Joan Miró i Pau Casals al capdamunt i unes fletxes que assenyalen Colera i Palau-saverdera. Una interpretació de l’Home dels Nassos. Una parella ballant i donant voltes al mig d’un parament de sabates. Unes galledes d’on broten uns troncs que es transformen en una barca. Un arbre de Nadal al costat d’una senyora que porta una llufa dels Sants Innocents a l’esquena. I un xai pintat amb una senyera a capdamunt d’una escala.

Si un s’entreté a llegir el poema de Foix –hi ha uns panells per a poder-ho fer- i a voltejar la instal·lació –em resisteixo a referir-m’hi com a pessebre- trobarà motius d’interès, potser connecta amb la creativitat dels artistes i entendrà les idees proposades. Però fàcilment, em temo, es quedarà una mica igual. I si para una estona l’orella per a escoltar els comentaris dels passavolants captarà de seguida que el desconcert és la nota dominant.

S’agraeix que algú tingui noves idees, que el consistori es preocupi per a fer-nos pensar més enllà de la pura contemplació d’un estable, un nounat, una mica de bestiar entre la molsa i un estel fugaç. El que potser també estaria bé és que la creativitat no fos refractària al sentit estètic de què és un pessebre pensat per a ser gaudit pel ciutadà i pel visitant i que l’abstracció, expressió artística tantes vegades suggeridora i captivadora, no fos terreny propici per a la buidor.

No posem una pista de gel perquè és massa cara i insostenible però en canvi paguem un altre regal als ciutadans: un pessebre que és una Instal·lació conceptual per a un cicle nadalenc. Què voleu que us digui? Seran els nous temps, està clar, El Corte Inglés ja no fa Gullivers gegants però a canvi fem pujar xais catalanistes a dalt d’una escala.