22
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
19:51h
La llei antidesnonaments pensada per sortejar el veto del Tribunal Constitucional (TC) ha estat aprovada aquest dijous al Parlament. La norma, que el Govern va posar en marxa al maig en una cimera al Palau de la Generalitat que va reunir ajuntaments, partits i entitats, està pensada per solucionar la paralització d'aquells articles que el TC va tombar i que afecten directament les situacions d'emergència habitacional. El president Carles Puigdemont va aprofitar l'embat del Constitucional per buscar el suport dels consistoris -en especial del de Barcelona, governat per Ada Colau- i bastir un front comú davant de l'executiu de Mariano Rajoy en clau social.
En el moment de ser presentat, el projecte de llei va ser definit per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, com "impecable jurídicament". Per redactar-lo s'ha comptat amb l'assessorament del Consell de l'Advocacia de Catalunya i compta amb tres principis generals: mediació en cas de sobreendeutament, reallotjament de famílies i expropiació temporal d'ús. El text no compta amb el suport dels grups promotors de l'ILP d'Habitatge, de la qual en forma part la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), i ha aixecat crítiques a Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) i la CUP. El gruix de la norma, però, ha rebut el suport de tots els partits de la cambra.
"Volíem que la llei seguís endavant de forma elaborada pel conjunt del món local", ha destacat Borràs en una intervenció just abans de votar. A l'hemicicle, a la zona de visitants, hi havia el secretari d'Habitatge, Carles Sala, i la tinent d'alcalde barcelonina Laia Ortiz. La consellera ha volgut agrair la feina dels advocats i del departament. "Els grups parlamentaris han tingut voluntat de fer una llei consensuada que fos vàlida", ha indicat la dirigent nacionalista.
CSQEP i CUP lamenten "poca ambició"
Lluís Rabell, cap de files de CSQEP, ha defensat les esmenes presentades pel seu grup parlamentari, i ha celebrat "l'esforç" que ha fet l'executiu per tirar endavant la llei per sortejar el TC. La seva intervenció ha acabat amb una alerta per l'existència, segons ell, d'una nova bombolla immobiliària que afecta especialment el lloguer. "Està arribant a preus abusius", ha assenyalat Rabell, que ha posat de manifest que l'arrendament és ja més car a la Barceloneta que a Sarrià-Sant Gervasi.
La CUP, representada en aquest debat pel diputat Joan Garriga, ha observat que cap dels articles tombats pel TC era "imprescindible". Garriga ha lamentat que no s'hagin tingut en compte part de les esmenes que els anticapitalistes i CSQEP van presentar per exigir una llei més "ambiciosa" i més dura amb les entitats bancàries. "Han estat culpables d'aquesta situació. S'han assegurat una legislació que els sobreprotegeix, s'han aprofitat d'una estafa hipotecària i estan en l'origen de la crisi. Tenen segrestat un patrimoni públic: quina confiança els podem tenir?", ha assegurat Garriga.
Jordi Terrades, diputat del PSC, ha manifestat la "preocupació" pel fet que s'atribueixen "responsabilitats" al Govern sense els "recursos necessaris". "Malgrat el recurs que segueix el seu tràmit al TC, creiem que no podem acceptar cap retrocés al dret de les persones a tenir un habitatge digne", ha manifestat Terrades, que ha demanat a l'executiu que posi en marxa un reglament sobre pobresa energètica.
L'encarregat de fixar la posició de Junts pel Sí ha estat Marc Solsona, ponent relator de la llei, que ha aprofitat per destacar el "to" dels grups parlamentaris. Més del 50% de les esmenes s'han inclòs dins del text, i n'hi ha algunes que s'han quedat fora per tal d'evitar una nova impugnació per part del TC. "Hem identificat el què i hem apuntat amb determinació el com", s'ha felicitat Solsona. "L'aprovació de la llei és una bona manera de tancar el 2016", ha considerat el diputat i alcalde de Mollerussa.
Del "victimisme" al suport
Després de la primera intervenció del relator de la llei, feta abans que la resta de grups, ha estat Sergio Sanz, diputat de Ciutadans, l'encarregat de pujar al faristol. Ho ha fet amb l'argumentari clàssic del partit a la mà, tenint en compte que ha indicat que el Govern inverteix tant en polítiques d'habitatge com en "mitjans públics i subvencionats". "És un dispensi", ha defensat Sanz sobre el cost de TV3 i de la resta de mitjans que reben diners per part de l'administració. El diputat liberal ha considerat un "pedaç" la norma debatuda i ha carregat contra el "victimisme nacionalista" en la "comunitat amb més desnonament"
Fernando Sánchez, diputat del PP, ha agraït el "to" del Govern i del relator Solsona en el tràmit parlamentari de la llei, però no s'ha estalviat crítiques a l'independentisme. "És més fàcil culpar Madrid dels mals, però algun dia s'hauran de fer grans, superar la immaduresa psicològica i l'infantilisme polític", ha assegurat Sánchez. Malgrat això, ha volgut deixar clar que "sempre estarem al costat" de l'executiu si "ajuda els qui més ho necessiten".